750 anys de la concessió de la Paeria


L’Ajuntament de Lleida commemora el 750 aniversari de la concessió de la Paeria. El 19 d’agost de 1264, el rei Jaume I concedeix als cònsols de la ciutat el Privilegi Paeria. És una època de maduresa i de plenitud en el regiment de la ciutat, en què Jaume I deslliurà Lleida de tot lligam feudal i posà els fonaments del poder municipal que durà fins el 1707 (Felip V – Guerra de Successió).

images

La Paeria de Lleida

La Paeria fou sempre una institució democràtica i els quatre paers s’elegien anualment (elegits, mai nomenats). Els solters eren inhàbils (havien de ser casats o vidus) i el vot no era secret. L’estructura es mantindria en els tres estaments tradicionals: la mà major –ciutadans i cavallers-, la mà mitjana –mercaders i juristes- i la mà menor –pagesos i menestrals-. Però la particularitat és que els paers pertanyeran a les tres mans. A més, els majors recobrarien hegemonia ja que havien accentuat la seva força, mentre que els mercaders i els industrials es ressentien de l’emigració.

Els paers s’escolliran per parròquies: 2 per la de Sant Joan, la més gran de la ciutat; 1 per Magdalena, 1 pel grup parroquial Sant Llorenç, Sant Andreu i Sant Martí. Sembla que els llinatges gaudien de perpetuïtat ja que a la reforma de 1386 hi lluïen els mateixos cognoms.

Es va crear el Consell General de la Paeria (encara que els llibres d’actes no comencen fins l’any 1340). Només hi ha constància en el Llibre de crims del Tribunal de Coltellades (1312), on hi consta  la llista dels ciutadans elegits per al 1313-14.

Privilegi de la Paeria

Privilegi de la Paeria

L’estructura de la Paeria tenia caràcter representatiu i es fonamentava en dos eixos, el social (les 3 mans) i el territorial (presència de les 4 parròquies).

3 etapes de la Paeria:

-Del 1264 al 1386: en què l’elecció dels paers era feta pel Consell General en votació pública i nominal

-Del 1386 al 1499: Pere I El Cerimoniós atorga privilegi amb un procés electoral reglat anomenat d’insaculació, que vol dir mixt d’elecció i atzar. El Consell, que el 1386 s’estructura de nou, amb 50 consellers, mandat anyal, elegia prohoms en nombre triple al de paers i l’atzar decidia després quins eren els elegits.

-Del 1499 fins a la fi de la Paeria: L’insaculació, l’atzar.

Jaume I va atorgar diversos privilegis i diplomes a la ciutat, com que “ningú no fos detingut per causa de deutes, ni s’embarguessin els seus béns, si doncs el deutor no era principal, ni s’embargués llur fermança, els quals deutors havien de respondre amb llurs mitjans econòmics però mai amb la pròpia persona.”

Però, com ja s’apuntava a la Carta Pobla, el privilegi més interessant concedit per Jaume I a la ciutat va ser el privilegi de Defensa i Bandera. Fins ara es permetia als habitants de Lleida de destruir els castells i llocs, i fins i tot de matar i de ferir qualsevol senyor en defensa dels drets de la ciutat. Però ara (mitjans 1270) autoritzava els lleidatans (que vivien en castells, cases de camp, torres i llocs dels seus termes) a confederar-se, a establir pactes i unions per castigar i perseguir els malfactors. Facultava la Paeria per nomenar cada any dos prohoms, caps de les unions o germandats que s’organitzessin. La Cúria i el veguer donarien consells i ajut als reclamants

Paer deriva del mot llatí paciari (que fa justícia) i de patiarium (home de pau).

Amb el Decret de Nova Planta, Lleida perd els seus furs i és regida com qualsevol altre municipi. Significa règim centralista, la fi de l’autonomia municipal i la decadència. L’Ajuntament va néixer a les primeries del XVIII, el 4 de març de 1719.

 

Antecedents

La conquesta de Lleida fou de gran importància geopolítica i històrica. Representava la fi del domini musulmà a Catalunya i la unió amb Aragó.

Els comptes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell (i altres comtes) signen atorgar la Carta Pobla al gener de 1149 (1150 al nostre calendari). Amb aquesta carta de població, Lleida, formada per pagesos, menestrals i mercaders d’arreu –sobretot de la Catalunya central-, inicià la seva vida jurídica, amb un règim de vida i de franqueses semblants als que gaudia Barcelona. Una ciutat nova dins un sistema polític i jurídic nou, amb habitants jurídicament lliures –eliminant dels seus costums tot residu feudal-. Es manté una jurisdicció especial sobre la noblesa i les institucions religioses.

Carta de Poblament.

Carta de Poblament.

La carta de població defineix els drets i els privilegis que els comtes sobirans concediren als repobladors de Lleida: donació de les cases, obradors, patis, molins, horts i finques de la ciutat (derruïdes i en peu, dins i fora dels murs) per establir les pròpies llars.

També ofereix als nous pobladors condicions òptimes: llibertat personal, propietat lliure, exempció d’impostos feudals, garantia d’una justícia de la qual tota coacció o violència il·legal quedava exclosa…

Alhora, els comptes i barons repobladors es comprometien a ajudar i defensar els habitants de la ciutat.

Començava a néixer un nou municipi de base foral, amb l’aparició d’una comunitat popular que formaran una burgesia urbana (ciutadans honrats o prohoms), d’on sortiran les oligarquies que s’apoderaran del govern de la ciutat quan es constituirà el municipi.

En aquest creixement de la societat lleidatana es dibuixa un esbós de l’organització municipal. Com a exemple, Alfons el Cast signa el privilegi el 1191 en què el rei concedia als lleidatans els carrers i les places de la ciutat (les vies públiques i camins pertanyeran a la comunitat de veïns) i tenien el poder d’imposar tributs per fer cara a les necessitats del comú.

S’ha de recordar que a Lleida hi havia dues cúries locals, sota l’autoritat dels Montcada (per designació de Ramon Berenguer IV) i els Cervera (designat per Ermengol VI).

Consolat: Privilegi del rei Pere I: 67 anys (1197-1264): infantesa del municipi

El 1197 Pere I dona força legal al municipi de Lleida amb el privilegi del Consolat. Tot i que els lleidatans eren lliures, el temps anà accentuant l’esperit de classe, amb tres estaments tradicionals: la mà major, la mà mitjana i la mà menor.

Els “menors” van exposar les seves inquietuds, el que va crear malestar social i protesta popular. El resultat fou una querella, querimònia.

Arxiu Municipal de Lleida. Sala de consulta.

Arxiu Municipal de Lleida. Sala de consulta.

Així, el govern de la ciutat serà en mans dels mercaders i dels juristes fins a l’establiment de la Paeria

Les consuetudines Ilerdenses, del jurista Guillem Botet, que el 1207 fou cònsol, recollia la vida ciutadana, els antics costums, per evitar interpretacions o disposicions segons conveniències. Va ser la primera ciutat catalana que redactà de pròpia iniciativa un cos legislatiu peculiar i que després dels Usatges (de Barcelona) és el còdex de lleis més antic de Catalunya (Tortosa, fins 1277).

S’indicaven normes sobre el pes i el preu del pa; la venda del vi; disposicions sobre la carn, la sal, l’oli… 

1-Consolat: 1197

2-Paeria: 1264

3-Ajuntament: 1719

L’Arxiu Municipal de Lleida  ha estat protagonista de l’acte de commemoració dels 750 anys de la concessió per part de Jaume I del privilegi de Paeria. El document original es conserva en l’arxiu de la ciutat i ahir dia 19 d’agost es complien els 750 anys de la concessió del privilegi.

Una vegada més és palesa que els arxius són els garants de la memòria històrica. El patrimoni documental , es posa en valor en ocasions com aquesta, ja que s’ofereix a la ciutadania per tal que el conegui i en gaudeixi.

 

Arxiu Municipal de Lleida

Deixa un comentari

Filed under Grup d'Arxivers de Lleida

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s