La Guerra de Successió en el món rural: una mostra en els Quinque Libri


El principal ús dels Quinque Libri en recerca és la demografia històrica. Tot i el format mínimament unificat que presenta aquesta documentació, les partides de batejos, matrimonis i enterraments no estan exemptes de sorpreses. Sigui dins del mateix text de la partida o en forma d’anotació al marge sorgeixen informacions complementaries que aporten una visió més detallada sobre com les persones s’enfrontaven a la vida i a la mort. Així es mostra com els efectes de les decisions d’uns pocs poderosos arriben a la major part de la població.

En el cas de la Guerra de Successió ens ha arribat informació que permet observar el patiment de la gent que suportava la violència de la guerra en primera persona. Així doncs, a Miralcamp, al Pla d’Urgell i al bisbat de Solsona, apareix anotat en el llibre de defuncions els efectes dels saquejos de l’exèrcit borbònic en l’inici del setge de Lleida de l’any 1707:

“[…] als 2 de setembre de 1707 (dia fatal y ben calamitós por a tots los pobles de est pla de Urgel). Morí un veí de mort violenta […] a mans dels francesos dins de la Iglesia Parroquial de est poble a la qual saquejaren tant cruelment y ignominiosament com dit y pensat se puga…fou precís desamparar lo poble […]”.

Partida de defunció on s'explica què va passar el 2 de setembre de 1707

Partida de defunció on s’explica què va passar el 2 de setembre de 1707 a Miralcamp (Pla d’Urgell) Arxiu Diocesà de Solsona

En fenòmens d’una afectació territorial i humana tan gran com fou la Guerra de Successió, aquestes troballes s’estenen per la resta de poblacions. D’aquesta manera, al baix Segrià, i concretament en la població d’Aitona, bisbat de Lleida, apareix un altre efecte de la guerra documentat, l’abandonament:

“[…] sigui per a tots conegut que […] en lo present any 1707 y per causa de les guerres estigué totalment despoblada la present vila des de el primers del mes de juliol fins als primeres del mes de desembre “[…]”.

Aquestes informacions mostren més que els fets que anuncien: saqueig, abandonament, mort. Aporten una mirada més humana al conflicte, allunyada de les decisions dels poderosos i de l’èpica amb què s’han vestit les grans batalles. Són el reflex del patiment i la indefensió dels més humils contra la depredació els grans exèrcits i l’avarícia dels senyors.

En qualsevol document ens podem trobar amb autèntiques joies que ens ajuden a comprendre passat. A entendre que la Guerra de Successió no es redueix en el setge de l’11 de setembre de 1714, a concebre-la com un conflicte llarg amb tot el patiment que va comportar per aquells que el van suportar. És en aquesta anàlisi on la història retorna als seus protagonistes: les persones.

Josep Pujol Ballesté (Historiador)

Anna Esteve Florensa (Arxiu Diocesà de Lleida)

Deixa un comentari

Filed under Arxius, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s