Exposició de Miniatures de Mariano Mir Farré a l’arxiu comarcal del Pallars Jussà


L’exposició es podrà visitar del 31 d’octubre al 21 de novembre 2014 a l’arxiu comarcal del Pallars Jussà (Tremp).

Mariano Mir Farré de 89 anys d’edat i fuster de professió ha dedicat part de la seva vida a la seva gran passió: les miniatures en fusta. L’afició li venia d’antuvi però no va ser fins a la seva jubilació que s’hi dedicà a temps complet. Les miniatures de Mir són de fusta però també de metall i pedra. Reprodueixen amb gran detall tan estris del camp com arquitectura eclesiàstica. A l’exposició hi podrem veure 25 miniatures que en la seva majoria són una rèplica a escala de l’original.

Exposició Mariano Mir i Farré

 Mir va néixer el 9 d’agost de 1925 a la torre de Don Fèlix i fou batejat a Tendrui. És el gran de tres germans. Es va casar a Sant Cerni el desembre de 1957 amb Emília Alegret i va enviudar fa tres anys. Té tres filles, sis néts i una besnéta.

Va passar la seva primera infància a Tremp, fins als 5 anys, quan la seva família va marxar a Narbona (França), ja que el pare hi va anar a treballar de fuster. Van tornar a Tremp l’abril del 1936, poc abans d’esclatar la Guerra Civil. A partir dels 15 anys, va anar durant algunes temporades a aprendre l’ofici de fuster en diversos tallers de Tremp, com els de Josep Bernaduca i Pompeyo Servent, on va demostrar molt interès per aquest treball.

L’abril del 1946 va marxar a fer la “mili” a Tetuán. Quan va tornar, va treballar en diferents empreses. Una de les quals fou  l’empresa Portales, que construïa la línia ferroviària entre Cellers i la Pobla de Segur. S’ocupava de preparar les travesses de fusta i, de fet, la gran majoria de les que es van posar en aquest tram van passar per les seves mans. L’empresa pagava per obra feta “a destajo”, per la qual cosa guanyava entre 120 i 130 pessetes al dia. 

El 1952, quan tenia 27 anys, va obrir un taller propi de fuster als baixos de la casa. A partir del 1954 es va especialitzar com a boter, feina que va seguir fent fins a l’any 1990, quan es va jubilar. A la comarca es conegut com el “tonaler”, ja que feia i reparava tot tipus de barrils, bótes, portadores i altres estris de fusta relacionats amb el vi.

Arribada la jubilació, va tancar el taller, però en aquest espai va començar a fer miniatures de fusta. Aquesta afició li venia des de feia molt temps, ja que anteriorment havia fet unes maquetes de cartolina que regalava el diari Segre, i que posteriorment li van servir com a model per a les de fusta. Així, a partir dels 65 anys, va continuar amb un horari semblant al de treball, però amb un caràcter molt més lúdic i de plaer. A la tarda, al seu taller, amb habilitat, paciència i dedicació, anava bastint tota la col·lecció de miniatures que posseeix.

 Les primeres peces de fusta les va fer aprofitant el fons d’una bóta i dues portadores (recipient de fusta vertical amb anses que s’utilitzava per a la verema), que serveixen d’escenari per tota una sèrie d’estris de miniatura que representen respectivament les eines del camp, el celler i la seva fusteria. Després, a través de fotografies i visitant els llocs, va anar reproduint a escala diferents esglésies, monestirs i altres edificis, d’algun dels quals també reprodueix la part interior, com l’església parroquial de la Mare de Déu de Valldeflors de Tremp i la Seu Vella de Lleida. També ha reproduït la col·legiata i el castell de Mur i monuments situats una mica més lluny, com el monestir de Sant Cugat del Vallès, entre altres. El material que més ha utilitzat és la fusta de roure, olivera, boix i noguer. A més a més, ha fet alguna peça amb metall i pedra. I com podreu veure en l’exposició, les reproduccions no són pas aproximades, sinó que reflecteixen tots els detalls.

Fernando Lázaro

Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

Anuncis

Inauguració de l’Espai Pedrolo


Aquest any aprofitant que es compleixen 40 anys de la publicació del Manuscrit del segon origen, s’ha fet realitat el projecte del Centre de documentació i museístic, Espai Pedrolo, dissenyat per Carme Bergés, directora del Museu Comarcal de la Segarra, i Anna Moreno, especialista en l’autor. S’ha pogut dur a terme aprofitant el programa Leader de la Unió Europea amb una inversió de 320.000€, amb la col·laboració de la Fundació Manuel de Pedrolo.

porticManuel de Pedrolo va ser un dels més grans i prolífics escriptors en llengua catalana i, també, un dels més llegits. Va dedicar plenament la seva vida a la normalització de la llengua catalana en tots els terrenys de l’escriptura des de l’assaig a la novel·la, de la poesia al teatre, sense oblidar les traduccions, sempre combinant el seu compromís social i polític fins a la seva mort.

Va néixer l’any 1918 a l’Aranyó (la Segarra). A l’esclat de la guerra civil es va afiliar a la CNT tot i pertànyer a una família de propietaris rurals. De professió mestre, va ser-hi al front amb l’Exercit Popular. Durant el franquisme comença la seva carrera d’escriptor compromès amb la llengua catalana, per això va ser l’autor més censurat del franquisme. Tot i així va aconseguir publicar un centenar de títols, aconseguint autèntics best-sellers com el ja esmentat Mecanoscrit del segon origen.

El centre de documentació, inclou un espai museístic permanent que apropa la vida de l’autor al visitant i un altre per a exposicions temporals. Tanmateix l’objectiu principal és recuperar l’obra i garantir la seva custòdia i la del seu fons que ara per ara està en dipòsit a l’Arxiu Comarcal. Entre les tasques que es proposa dur a terme està el tractament i classificació dels manuscrits i correspondència i la valoració i catalogació de la seva biblioteca personal, per poder-lo posar a l’abast dels estudiosos. També des d’aquest espai s’ha atendrà a la difusió i, esperem, a la reedició de l’obra i pensament polític de Manuel de Pedrolo.

Es va inaugura el passat diumenge 26 d’octubre. L’espai de 350 metres quadrats s’ha ubicat en la segona planta del Castell de Concabella a la Segarra, on també es troba, en la primera planta, el Centre d’interpretació dels Castells del Sió, amb modernes tècniques museístiques, una raó més per visitar-lo

mariona-milla-retrat-pedrolo-invitacio

A 100 amb la DUA!!!


Foto

 

En els darrers dies l’Associació d’Arxivers i Gestor de Documents de Catalunya han presentat la campanya A 100 amb la DUA!!!, amb què es pretén arribar a les 100 adhesions a la DUA en àmbit català a nivell institucional. Però A 100 amb la DUA!!! també vol animar a les adhesions a nivell individual, essent 100 només un límit temporal perquè de ben segur que ho superarem a tots nivells amb l’ajuda de tots.

Com bé sabeu des del 17 de juliol del 2013, Catalunya és el primer país del món que s’ha adherit a la Declaració Universal sobre els Arxius. Des d’aleshores 29 organitzacions, entre diputacions, ajuntaments, consells comarcals i entitats de l’àmbit privat, s’hi han adherit. També aquesta dada està sent observada a nivell internacional bo i atenent que també som l’únic país del món on la campanya de promoció està funcionant com cal.

1.- Adopteu a nivell individual la DUA.  dua_2

El repte és sens dubte incrementar les adhesions per part de qualsevol persona usuària dels arxius. Al cap i a la fi es tracta d’impulsar entre tots el missatge d’una declaració que té caràcter universal com ho és també la Declaració Universal dels Drets Humans. D’aquesta manera us animem a expandir la iniciativa als vostres usuaris, aprofitant el vostres mailings o de manera individualitzada i personal als vostres centres d’arxiu. Redactant una petita nota amb l’enllaç al Registre permetria incrementar de manera ostensible aquestes primeres 88 adhesions.

2.- Adopció de part de les organitzacions públiques.

És el moment de promoure la mateixa adhesió a totes aquelles organitzacions públiques, que jeràrquicament estructuren la gestió pública catalana. Aquesta tasca no és immediata i és la que cal seguir amb detall des de l’Associació encaixant les propostes d’adhesió a les estratègies concretes que aquesta tingui dissenyades. En aquest sentit ens animem a promoure l’adhesió del vostre ajuntament, consell comarcal, entitat o organització d’àmbit públic durant els propers mesos d’octubre a desembre a fi i efecte d’arribar a 100 a finals dels 2014. És tot un repte que demostrarà la nostra implicació en la difusió del missatge de les funcions i els valors dels arxius i la gestió documental.

3.- Adopció de part de les organitzacions privades.

DUA_3L’adhesió d’empreses privades a la DUA pot arribar a ser un molt bon indicador de la salut democràtica i de la implicació social d’aquestes.

La decisió d’una promoció concreta depèn de les estratègies que els serveis d’arxiu i gestió de documents que aquestes empreses tinguin dissenyades. Els passos a seguir són els mateixos que els de l’adhesió de les organitzacions públiques i es poden emprar els mateixos formularis.

 4.- Crear xarxa i fer-ne difusió.  

La promoció de l’DUA i la seva adopció han d’anar seguides d’una difusió per part de l’organització adoptant a les seves xarxes de relacions. L’adopció formal ha de ser comunicada per part de l’organització a les seves xarxes i que aquestes vagin teixint una teranyina compacta de contactes. D’aquesta manera, la feina iniciada per l’Associació podrà anar filtrant en el teixit empresarial i organitzatiu de la seva àrea d’influència. Igualment us recomanen que qualsevol adhesió a la DUA sigui comunicada a l’Associació d’Arxivers a fi i efecte d’anar confeccionant el registre d’adopcions que ja vàrem iniciar l’any passat.

Feu córrer el díptic.

 

No perdeu l’oportunitat d’afegir-vos en aquesta iniciativa. Com més sumem més implicació de les entitats tindrem en promoure els valors de la bona gestió dels documents en l’objectiu d’assolir una societat més transparent i democràtica. Però tampoc ho oblideu: estratègicament, sumar la DUA a la vostra organització, entitat o lloc de treball és una punta de llança legislativa per impulsar la vostra professió i la incidència de la vostra feina.

 

 

GIRONA 2014. Arxius i Indústries Culturals.


De l’11 al 15 d’octubre s’han celebrat a Girona tres importants esdeveniments que afecten al mon arxivístic: la 2a. Conferència Anual del Consell Internacional d’Arxius (ICA/CIA); la 9a. Conferència Europea d’Arxius (ECA) i les 13es Jornades Imatge i Recerca.


girona

Tots tres esdeveniments s’han agrupat sota un títol comú: Arxius i Indústries Culturals, amb l’objectiu d’encerclar el debat en un tema cabdal per als arxius com és la pontencialitat de la documentació conservada als arxius com a recurs per a la creació i el consum de cultura entre la ciutadania.

Les comunicacions s’han presentat en l’àmbit de 9 Topics:

  1. Indústries Culturals i creatives i estratègies de col·laboració amb els arxius
  2. Accions i iniciatives
  3. Arxius i portal web
  4. Accés a la informació
  5. Grans repositoris i preservació de l’autenticitat en el Núvol
  6. Projectes Open Data
  7. Models de negoci entorn la custòdia i preservació digital
  8. 175è aniversari de la fotografia
  9. El treball de l’ICA

Els resums de totes les comunicacions presentades es poden consultar per orde alfabètic per autor en el següent enllaç

Cal destacar el gran nivell de la major part dels Speakers: Joan Roca i Fontané, Yael Hersonski, Joan Soler, Miguel-Anxo Murado, Albert Garcia Espuche, Joan Fontcuberta i Jordi Savall. untitled

La gran quantitat i varietat de Topics va fer que els assistents busquessin les seves afinitats, amb la sensació de que es perdien el que s’estava presentant en les altres sales. I això, sols passa si les propostes presentades tenen un bon nivell.

Tot un seguit d’activitats paral·leles (exposicions, conferències, cinema, publicacions…) al Congrés han fet de Girona, una ciutat pressa pel  món dels arxius. Encara es poden gaudir d’algunes d’aquestes propostes si us acosteu a aquesta ciutat.

 

Maria Pau Gómez Ferrer

Archiu Generau d’Aran i membre de gestió del Grup d’Arxivers de Lleida (GALL)

Actes de commemoració del 750è aniversari de la concessió del Privilegi de Paeria


El passat dijous 16 d’octubre va tenir lloc, al Saló de Plens del palau de la Paeria, l’acte de commemoració del 750è aniversari de la concessió del Privilegi de Paeria, atorgat pel rei Jaume I el Conqueridor l’any 1264.

Foto Llorenç Melgosa

Foto Llorenç Melgosa

Aquest fet històric significà el punt culminant del procés de creixement i maduració institucional del municipi, iniciat amb la Carta de Poblament del 1150, un any després que la ciutat fos conquerida als sarraïns. El procés s’assentà a finals del segle XII quan el rei Pere I concedí a la ciutat el privilegi de Consolat atorgant-li la facultat de tenir cos municipal per poder ordenar, governar i defensar la població.

La relació de Jaume I amb Lleida fou sempre molt estreta, recordem que la seva coronació va tenir l’any  1214 al castell de la Suda, de la que enguany es commemora també el  800è aniversari. Els privilegis que el rei Jaume atorgà van permetre que es convertís en  una de les ciutats més importants de la Corona d’Aragó en els segles XIII i XIV, i va contribuir a la construcció del país, amb una institució municipal avançada i moderna que va establir els fonaments de la Lleida actual.

La maduresa del règim municipal arribà el 19 d’agost de 1264 quan el rei Jaume I expressà als paers Pere de Tolosa, Bernat de Sant Martí, Aparici i Bernat d’Agramunt, i als prohoms i habitants de la ciutat de Lleida, la voluntat de canviar el terme Consolat pel de Paeria.  De fet l’ús del terme paers –del llatí paciarii, homes de pau– ja és conegut abans, i fins i tot substitueix en algunes ocasions la pròpia consideració de cònsols en documents signats per Jaume I.

 

El rei ho expressava així en aquest privilegi:

Que tothom sàpiga que Nós Jaume, per la gràcia de Déu, rei d’Aragó, de Mallorca, València, comte de Barcelona i d’Urgell, i senyor de Montpeller, per Nós i els nostres successors, per la present escriptura pública, valedora perpètuament i amb tot vigor, us concedim, de ciència certa, i confirmem a vosaltres Pere Tolosa, Bernat de Sant Martí, Aparici i Bernat d’Agramunt, paers de la ciutat de Lleida, a favor vostre, dels altres prohoms i de tota la universitat de Lleida, que això estipuleu i rebeu, la Paeria de la ciutat de Lleida i els documents de Consolat, concedits pels nostres predecessors a tots vosaltres i als vostres avantpassats. Consolat que Nós volem, i així ho varem concedir als vostres antecessors i a vosaltres, que s’anomenés Paeria.

Aquesta concessió i confirmació us l’atorguem a vosaltres, als altres prohoms i a tota la universitat de Lleida, pels molts serveis que vosaltres i el conjunt de la universitat m’heu fet i feu de present. I us prometem a vosaltres i als vostres successors i a tota la universitat que així ho sol·liciteu, que atendrem i complirem de bona fe i sense engany totes i cadascuna de les coses referides.”

 

Avui, set-cents anys després la Paeria ha organitzat un seguit d’actes per donar a conèixer als ciutadans la importància d’un fet que refermà i atorgà entitat a la ciutat.

 

Programa d’actes 750 ANYS.

 

Inauguració del nou Arxiu Diocesà i Capitular del Bisbat d’Urgell


El passat divendres 10 d’octubre es va inaugurar la nova seu de l’Arxiu Diocesà de l’Urgell. En el nou equipament hi conflueixen els fons de l’arxiu diocesà i capitular del Bisbat d’Urgell. Les noves dependències –fins ara estaven situades en diferents sales del Palau Episcopal- s’han ubicat en l’edifici de l’església dels Dolors de la Seu d’Urgell, datada al segle XVI.

Entre la documentació que es conserva destaca el pergamí més antic de Catalunya, provinent del Monestir de Codinet, de l’any 815, així com una Bíblia del segle X, ‘Els Diàlegs de Sant Gregori el Magne’, de l’any 938, i un fragment de pergamí procedent de Conques, del 1120/1130, que és el text literari en català més antic dels conservats a Catalunya en tractar-se d’una traducció del còdex visigòtic Liber Iudicum. En total els fons de l’arxiu conserven uns 900 metres lineals de documentació provinent de l’Arxiu Capitular, l’Arxiu Diocesà i els Arxius Parroquials. Així doncs, les instal·lacions, remodelades pels arquitectes urgellencs Àngel Tuset i Lourdes Espar, contenen documents que van del 815 fins als nostres dies.

MCS Bisbat d’Urgell

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En declaracions realitzades durant l’acte inaugural, l’arxiver Mn. Benigne Marquès es mostrà convençut que la nova seu permetrà millorar la custòdia d’aquesta documentació, “que l’Església sempre ha sabut conservar molt bé”.

La concentració de la documentació en un sol indret tecnològicament adequat permetrà garantir les condicions de seguretat i manteniment òptimes. El vicari general del Bisbat d’Urgell, Mn. Josep Maria Mauri, destacà la important intervenció realitzada en la nova ubicació i la construcció d’un dipòsit “totalment blindat”.

L’acte inaugural del nou Arxiu Diocesà i Capitular del Bisbat d’Urgell anà a càrrec del conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell; l’alcalde de la Seu, Albert Batalla; el director general de la Fundació ‘La Caixa’, Jaume Lanaspa, entre d’altres autoritats encapçalades per l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives.

En la seva intervenció, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, destacà el valor de l’equipament i subratllà que ”un país que sap conservar i modernitzar el seu sistema d’arxius vol dir que està donant valor a la seva memòria i que, per tant, està mirant endavant i està plantejant el futur del país”. Així mateix, ha remarcat la rellevància de la Seu com a centre cultural.

Imatge de Ràdio Seu

La Generalitat ha col·laborat en l’adequació de la nova seu amb els seus especialistes, organitzant tot el sistema informàtic per tal que el nou arxiu sigui homologat com un més dels 320 que hi ha al país.

(Ràdio Seu i MCS  Bisbat d’Urgell)

Quadern didàctic sobre la Guerra de Successió a Balaguer editat per l’Arxiu Comarcal de la Noguera


L’Arxiu Comarcal de la Noguera, ha elaborat un quadern didàctic sobre la Guerra de Successió a Balaguer que posa a AC_Noguera_quadern_didàcticdisposició dels centres educatius de la comarca.

El quadern serveix per als continguts curriculars dels alumnes de 4rt. ESO i, en el cas dels alumnes de Batxillerat, pot ser útil com a pràctica de la recerca històrica en els arxius o com a recurs per a treballar el Tricentenari.

Els objectius d’aquest material didàctic són, d’una banda, complementar l’aprenentatge sobre la Guerra de Successió cercant exemples en la història local més propera, també donar a conèixer les fons històriques conservades en els arxius i, sobre tot, mostrar com s’estdien les fonts documentals i els seus continguts.

Aquest material està previst que es pugui treballar a l’aula i, si s’escau, també a l’Arxiu Comarcal.

Us podeu descarregar el quadern didàctic i sol·licitar el solucionari.