Exposició de Miniatures de Mariano Mir Farré a l’arxiu comarcal del Pallars Jussà


L’exposició es podrà visitar del 31 d’octubre al 21 de novembre 2014 a l’arxiu comarcal del Pallars Jussà (Tremp).

Mariano Mir Farré de 89 anys d’edat i fuster de professió ha dedicat part de la seva vida a la seva gran passió: les miniatures en fusta. L’afició li venia d’antuvi però no va ser fins a la seva jubilació que s’hi dedicà a temps complet. Les miniatures de Mir són de fusta però també de metall i pedra. Reprodueixen amb gran detall tan estris del camp com arquitectura eclesiàstica. A l’exposició hi podrem veure 25 miniatures que en la seva majoria són una rèplica a escala de l’original.

Exposició Mariano Mir i Farré

 Mir va néixer el 9 d’agost de 1925 a la torre de Don Fèlix i fou batejat a Tendrui. És el gran de tres germans. Es va casar a Sant Cerni el desembre de 1957 amb Emília Alegret i va enviudar fa tres anys. Té tres filles, sis néts i una besnéta.

Va passar la seva primera infància a Tremp, fins als 5 anys, quan la seva família va marxar a Narbona (França), ja que el pare hi va anar a treballar de fuster. Van tornar a Tremp l’abril del 1936, poc abans d’esclatar la Guerra Civil. A partir dels 15 anys, va anar durant algunes temporades a aprendre l’ofici de fuster en diversos tallers de Tremp, com els de Josep Bernaduca i Pompeyo Servent, on va demostrar molt interès per aquest treball.

L’abril del 1946 va marxar a fer la “mili” a Tetuán. Quan va tornar, va treballar en diferents empreses. Una de les quals fou  l’empresa Portales, que construïa la línia ferroviària entre Cellers i la Pobla de Segur. S’ocupava de preparar les travesses de fusta i, de fet, la gran majoria de les que es van posar en aquest tram van passar per les seves mans. L’empresa pagava per obra feta “a destajo”, per la qual cosa guanyava entre 120 i 130 pessetes al dia. 

El 1952, quan tenia 27 anys, va obrir un taller propi de fuster als baixos de la casa. A partir del 1954 es va especialitzar com a boter, feina que va seguir fent fins a l’any 1990, quan es va jubilar. A la comarca es conegut com el “tonaler”, ja que feia i reparava tot tipus de barrils, bótes, portadores i altres estris de fusta relacionats amb el vi.

Arribada la jubilació, va tancar el taller, però en aquest espai va començar a fer miniatures de fusta. Aquesta afició li venia des de feia molt temps, ja que anteriorment havia fet unes maquetes de cartolina que regalava el diari Segre, i que posteriorment li van servir com a model per a les de fusta. Així, a partir dels 65 anys, va continuar amb un horari semblant al de treball, però amb un caràcter molt més lúdic i de plaer. A la tarda, al seu taller, amb habilitat, paciència i dedicació, anava bastint tota la col·lecció de miniatures que posseeix.

 Les primeres peces de fusta les va fer aprofitant el fons d’una bóta i dues portadores (recipient de fusta vertical amb anses que s’utilitzava per a la verema), que serveixen d’escenari per tota una sèrie d’estris de miniatura que representen respectivament les eines del camp, el celler i la seva fusteria. Després, a través de fotografies i visitant els llocs, va anar reproduint a escala diferents esglésies, monestirs i altres edificis, d’algun dels quals també reprodueix la part interior, com l’església parroquial de la Mare de Déu de Valldeflors de Tremp i la Seu Vella de Lleida. També ha reproduït la col·legiata i el castell de Mur i monuments situats una mica més lluny, com el monestir de Sant Cugat del Vallès, entre altres. El material que més ha utilitzat és la fusta de roure, olivera, boix i noguer. A més a més, ha fet alguna peça amb metall i pedra. I com podreu veure en l’exposició, les reproduccions no són pas aproximades, sinó que reflecteixen tots els detalls.

Fernando Lázaro

Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

Anuncis

Inauguració de l’Espai Pedrolo


Aquest any aprofitant que es compleixen 40 anys de la publicació del Manuscrit del segon origen, s’ha fet realitat el projecte del Centre de documentació i museístic, Espai Pedrolo, dissenyat per Carme Bergés, directora del Museu Comarcal de la Segarra, i Anna Moreno, especialista en l’autor. S’ha pogut dur a terme aprofitant el programa Leader de la Unió Europea amb una inversió de 320.000€, amb la col·laboració de la Fundació Manuel de Pedrolo.

porticManuel de Pedrolo va ser un dels més grans i prolífics escriptors en llengua catalana i, també, un dels més llegits. Va dedicar plenament la seva vida a la normalització de la llengua catalana en tots els terrenys de l’escriptura des de l’assaig a la novel·la, de la poesia al teatre, sense oblidar les traduccions, sempre combinant el seu compromís social i polític fins a la seva mort.

Va néixer l’any 1918 a l’Aranyó (la Segarra). A l’esclat de la guerra civil es va afiliar a la CNT tot i pertànyer a una família de propietaris rurals. De professió mestre, va ser-hi al front amb l’Exercit Popular. Durant el franquisme comença la seva carrera d’escriptor compromès amb la llengua catalana, per això va ser l’autor més censurat del franquisme. Tot i així va aconseguir publicar un centenar de títols, aconseguint autèntics best-sellers com el ja esmentat Mecanoscrit del segon origen.

El centre de documentació, inclou un espai museístic permanent que apropa la vida de l’autor al visitant i un altre per a exposicions temporals. Tanmateix l’objectiu principal és recuperar l’obra i garantir la seva custòdia i la del seu fons que ara per ara està en dipòsit a l’Arxiu Comarcal. Entre les tasques que es proposa dur a terme està el tractament i classificació dels manuscrits i correspondència i la valoració i catalogació de la seva biblioteca personal, per poder-lo posar a l’abast dels estudiosos. També des d’aquest espai s’ha atendrà a la difusió i, esperem, a la reedició de l’obra i pensament polític de Manuel de Pedrolo.

Es va inaugura el passat diumenge 26 d’octubre. L’espai de 350 metres quadrats s’ha ubicat en la segona planta del Castell de Concabella a la Segarra, on també es troba, en la primera planta, el Centre d’interpretació dels Castells del Sió, amb modernes tècniques museístiques, una raó més per visitar-lo

mariona-milla-retrat-pedrolo-invitacio