Projecte ‘Apadrinem el Patrimoni’: connectem educació i patrimoni cultural. Comencem l’experiència a la Val d’Aran


El programa ‘Apadrinem el nostre patrimoni’ s’inspira en experiències prèvies de foment del coneixement dels elements patrimonials de l’entorn amb una actitud participativa de la comunitat escolar.

Decoració de la porta de Bossòst. Un dels elements que s'apadrinarà.

Decoració de la porta de Bossòst. Un dels elements que s’apadrinarà.

Es basa en la idea de l’apadrinament d’un element patrimonial per part del centre educatiu, donar-li valor i aprofundir en el seu coneixement des del punt de vista històric, artístic, cultural o científic i fer que aquest coneixement sigui socialment rellevant, és a dir que arribi a la pròpia comunitat i a l’entorn de l’escola.

L’apadrinament d’un element patrimonial implica accions de recerca interdisciplinària, en el marc dels currículums de les diferents matèries, especialment de les ciències socials, així com accions de participació de la comunitat educativa i local a l’entorn de l’element que podem consistir en tasques de preservació i difusió.

Objectius generals:

  1. Promoure el coneixement del patrimoni monumental, cultural i natural
  2. Ajudar a desenvolupar en els alumnes el sentit de vinculació i pertinença al territori
  3. Projectar el coneixement adquirit per l’alumne sobre l’element patrimonial a la pròpia comunitat i a l’entorn de l’escola
  4. Promoure la participació ciutadana activa i responsable del joves

El desenvolupament del projecte d’apadrinament per un centre educatiu comporta:

  1. La introducció d’unitats de programació a l’aula entorn a l’element apadrinat
  2. La realització d’accions de recerca interdisciplinària
  3. L’oportunitat d’intervenir en la millora i conservació
  4. La divulgació mitjançant exposicions, pàgines web o per altres mitjans, al final de cada curs escolar.
Retaule de l'església d'Arties.

Retaule de l’església d’Arties.

A la Val d’Aran i coordinat pel Centre de Recorsi Pedagogics dera Val d’Aran ja s’ha començat a treballar el Projecte ‘Pairinatge deth nòste patrimòni’. En el mateix hi participen tots els Centres Educatius de la comarca, el departament de patrimoni del Conselh Generau d’Aran, la Bibliotèca Generau de Vielha i l’ Archiu Generau d’Aran.

El treball s’ha estructurat en trimestres. En el primer es planificarà el treball, en el segon s’aplicarà el material i en el tercer es farà una valoració del projecte.

 

El elements patrimonials que van a treballar alguns dels centres de la Val d’Aran es troben al voltant del patrimoni eclesiàstic aranès.  Un dels elements elegits han estat els retaules que es troben en l’interior de les esglésies.

Maria Pau Gómez Ferrer

Archiu Generau d’Aran

Les Joies a la Prehistòria


9a-setmana-de-la-prehistoriaL’arxiu Històric de Lleida acull un cicle de conferències en motiu de la 9a setmana de la Prehistòria que se celebrarà fins al divendres 28 de novembre.

Un any més, el Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, amb la col·laboració del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya i el Museu de Lleida, organitzen la setmana de la Prehistòria. Enguany la novena edició amb la temàtica: Les joies a la Prehistòria.

Al llarg d’aquesta es presentarà un panorama del conjunt d’aquesta problemàtica des del paleolític fins a l’època ibèrica a partir de la informació que proporciona l’abundant registre provinent del món funerari, d’alguns llocs amagats i de troballes en hàbitat. Completarà el programa un taller d’elaboració d’ornaments sobre matèries orgàniques i minerals, fonamentat en la recerca duta a terme a Catalunya des de l’arqueologia experimental.

Les sessions es desenvoluparan cada dia en l’Arxiu Històric a les 19:30, de dilluns a dijous, i el divendres la sessió pràctica es durà a terme al Museu de Lleida a les 18:30h.

10363510_585586794908451_3620454613080661072_n10476113_585586864908444_2720550789151014162_n

Donació anònima de 104 documents històrics inèdits a l’Espai Macià de les Borges


logo_espai_maciaA finals del mes d’Octubre, l’Espai Macià, ubicat a les Borges Blanques i de titularitat municipal, va rebre una donació d’una família que preservant el seu anonimat va atorgar un centenar de documents inèdits vinculats amb la figura de l’expresident Francesc Macià. La família que és originària de la mateixa població, però que actualment viu a Tarragona, ha fet una donació gratuïta dels documents històrics a l’Espai Macià, el centre d’interpretació que la capital de les Garrigues té dedicat a l’expresident de la Generalitat pels seus lligams familiars amb la població.Edifici Espai Macià

Entre els elements més destacats hi ha l’acta fundacional de la creació de les escoles republicanes de les Borges de 1913; el llistat manuscrit dels 600 electors que l’any 1915 van anar a Madrid a portar l’acta de Diputat de Francesc Macià; diferents diaris d’àmbit estatal i revistes gràfiques amb reportatges de les visites del president a les Borges; diversos cartells anunciadors dels mítings que Macià va fer a les Borges abans de la República; una col·lecció de postals catalanistes dels anys 20 als 30 del segle passat; i correspondència manuscrita del Centre Demòcrata i Republicà de les Borges. Els documents ja han estat catalogats i es poden consultar a l’Espai Macià.maxdonacio_falco_-_rubinat_a_lespai_macia_web_editora_26_727_1_editora_4_33_1

Actualment, l’Espai Macià, a més a més de difondre el maxdonacio_anonima_espai_macia_web_editora_26_753_1_editora_4_34_1llegat de Macià, també aplega un fons documental cada vegada més voluminós relacionat amb la història local i comarcal a partir del segle XX. Moltes d’aquestes donacions són a través de particulars, com la que va fer fa pocs mesos la família Falcó i Rubinat, que va cedir 40 documents històrics de la població que van des de 1913 fins al 1955.

Aquestes donacions demostren que la comarca disposa de fons documentals de gran valor històric local i comarcal però també a nivell català, i es torna a fer evident la falta d’un arxiu comarcal que tantes vegades s’ha reivindicat, en compliment de la Llei d’arxius de Catalunya, però sobretot com a mitjà per a donar cobertura i poder controlar el conjunt dels fons documentals comarcals.

Segones Jornades d’Estudis del Segrià. El Segrià a Estudi


OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, el dissabte 22 de novembre a la Granja d’Escarp, celebraran les Segones Jornades d’Estudis del Segrià. El programa recull 18 estudis de diferents àmbits que a priori són molt interessants. Cal dir que no hi ha la varietat temàtica que es va oferir l’any passat, tot i que això no és imputable als organitzadors.

Programa de les II Jornades

Des del principi el Centre d’Estudis ha fet patent la seva voluntat de fer comarca, seguint l’exemple d’altres centres, i és en ella que s’emmarquen la majoria de les seves activitats. Aquesta és la raó per la que les Jornades es celebren a pobles segrianencs, l’any passat a Alpicat i aquest any a la Granja d’Escarp. És una manera de donar a conèixer el territori, a través de l’estudi i del coneixement directe, fent bona la màxima que el que es coneix s’estima.

Cal dir que les comunicacions presentades a aquestes Jornades es recolliran en la revista del Centre d’Estudis, Shikar, i ens consta que estan apunt de presentar el seu primer número on venen recollits tots els estudis que vam poder seguir en les primeres Jornades a Alpicat.

Aquestes Jornades a més seran la cloenda acadèmica de l’any de commemoració del 800 aniversari de la fundació del Monestir de Santa Maria d’Escarp, que durant tot l’any des del novembre de l’any passat ha anat desenvolupant diferents activitats de tota mena per la promoció del territori de l’aiguabarreig i amb la voluntat de donar a conèixer la història d’aquest cenobi cistercenc que no es troba dins de la ruta turística.

Fent un repàs de les comunicacions que es presentaran veiem que hi ha molt treball d’arxiu i un gran esforç de donar a conèixer documentació més enllà de la oficial administrativa i dels protocols notarials. Us podeu inscriure aquí

Com ja sabeu des d’aquí sempre hem defensat la simbiosi entre els centres d’estudis i la xarxa d’arxius en general, creiem fermament que són un dels canals de difusió de la informació que es gestiona. Ells, entre altres, donen sentit a la nostra feina al promoure investigacions i intentar en tot moment la seva publicació i per tant la difusió. En un símil que no fa gaire es feia ells són uns dels motors que fa treballar la “nostre” gasolina.

Maria Jesús Llavero

Arxivera de l’Arxiu Central de l’Audiència provincial i jutjats de Lleida

L’Arxiu Gavín organitza l’exposició “L’art romànic tridimensional. Homenatge a Josep Mairal”


Del 16 de novembre al 14 de desembre de 2014 podreu contemplar a la Sala Capitular del Monestir de les Avellanes, l’exposició:

L’Art romànic tridimensional. Homenatge a Josep Mairal

Exposició Homenatge a Josep MairalL’acte inaugural de l’exposició serà diumenge dia 16 de novembre a les 12:00 h., i tots hi sou convidats. Cal recordar que l’esposa i filles de Josep Mairal (1931-2009), seguint la voluntat del seu pare, van fer donació de la major part de la col·lecció a l’Arxiu Gavín, on s’hi exposa de forma permanent.

L’obra de Josep Mairal està formada per maquetes en tres dimensions que reprodueixen esglésies romàniques de Catalunya. En total podreu contemplar més de 30 esglésies diferents. Josep Mairal va centrar la seva obra en dos elements fonamentals: els monuments romànics de Catalunya i la tècnica artística del maquetisme. La seva voluntat era principalment donar a conèixer, a través de l’art del modelisme, un dels principals patrimonis que tenim al nostre país. L’originalitat de les creacions de Mairal és que majoritàriament són maquetes tridimensionals suportades en quadres en baix i alt relleu.

Miniaturitza’t a l’Arxiu Capitular de Lleida


Després de la bona acollida de l’exposició Pergamineja’t que es celebrà el juny passat a l’Arxiu Capitular de Lleida, ara us presentem Miniaturitza’t, una mostra on podreu delectar-vos amb algunes de les més belles il·luminacions que es poden trobar en els nostres llibres manuscrits, i amb l’artesania dels primers llibres impresos. Us esperem del 17 al 21 de novembre en el horari habitual de 9 a 13 h.

copilación libros

Si voleu concertar visites per a grups truqueu-nos al 973275177.

INVITACIO

Un viatge per la història de l’Arxiu Diocesà i Capitular d’Urgell


Fa unes setmanes es van inaugurar les instal·lacions del nou Arxiu Diocesà i Capitular d’Urgell. Aquell dia mossèn Benigne Marquès, l’arxiver, va dirigir unes paraules al públic assistent on recull la història del arxiu, del bisbat i d’algunes de les obres més importants que es custodien. Tot seguit us transcrivim la seva ponència.

Estrenem unes instal·lacions noves per a una documentació molt antiga i valuosa. El bisbat té uns orígens molt llunyans, ja que està en plena vigència al primer quart del segle VIè. Naturalment d’aquest temps tan remot no s’ha conservat cap original, però sí que la primera documentació original que tenim comença als inicis del segle IXè.

És un arxiu que al llarg dels temps ha estat visitat i estudiat per eminents historiadors i investigadors. Voldria presentar-vos aquí el tresor de tota una sèrie de documents molt valuosos que l’Arxiu conserva i alhora l’estudi que els historiadors n’han fet fins ara.

A mitjants del segle XVII, Guillem Costa, monjo de Cuixà, estudià i transcrigué alguns documents del nostre Arxiu, per encàrrec de Pere de Marca i de Baluze. Els seus estudis i transcripcions es conserven a la Biblioteca Nacional de París. Al segle XIX, segona meitat, és cèlebre la investigació dels nostres Arxius, portada a terme per Jaime Villanueva, el qual li dedicà quatre volums de la seva co·lecció. També a finals del segle XIX, el prevere Joaquim Areny de Plandolit ens llegà un nombre molt elevat de transcripcions dels nostres pergamins, fons que conservem en el nostre Arxiu i que posteriorment ha estat consultat per altres investigadors. I és del mateix temps que el prestigiós investigador alemany, Rudolf Beer publicà un primer inventari dels nostres còdexs, valent-se del catàleg que anteriorment havia redactat, el abans esmentat monjo de Cuixà, Guillerm Costa.

gregorimagne

En entrar al segle XX, tenim l’eminent alemany, Paul Kehr, que estudià i edità les Butlles Papals de Catalunya, durant els segles IX-XII, del mateix temps fou també el nostre gran historiador, Pere Pujol i Tubau, l’Higini Anglès, Gerard Fransen, Antonio García i finalment el que podríem anomenar com el més gran fins ara, historiador del bisbat d’Urgell, el benedictí Cebrià Baraut i Obiols. Tots ells han contribuït a la descoberta dels nostres valuosos documents, els han estudiat i els han donat a conèixer als altres historiadors actuals. Farem una breu glossa només d’algunes i més significatives aportacions científiques seves.

Mn. Pere Pujol i Tubau fou el primer, el pioner, el qui va estudiar els nostres documents i còdexs i ens va fer conéixer els grans tesors que tenim, tant en pergamins com en manuscrits. Així publicà l’acta de consagració de la catedral, el regests dels cartorals, va descriure el nostre Beat de Lièbana, ens presentà el manuscrit de la Vulgata d’Urgell, ens parlà del mèrit i antiguitat de la Miscel·lània Patrística, va transcriure un bon nombre de contractes amb els artistes de pintures i retaules de l’Alt Urgell, va escriure bons articles de la historia del nostre bisbat, i entre molts altres estudis cal remarcar la publicació dels nostres documents en català dels segles XI-XIII. Aquest darrer treball esmentat fou la base per altres estudis posteriors que feren els més prestigiosos filòlegs catalans, com Paul Russell-Gebbett i actualment Philip Rasico.

Mn. Pere Pujol, bon coneixedor de l’Arxiu Capitular i dels seus manuscrits, en una conferencia pronunciada a la Sala d’actes de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, l’any 1947, en motiu de la reunió del Patronat de l’Instituto de Estudios Pirenaicos disertà sobre ‹‹La cultura Pirinenca en l’Alta Edat Mitjana››. I, com a colofó del seu discurs, ens presentà els cinc manuscrits més antics i valuosos de la nostra Biblioteca Capitular.

Així ens assenyalà:

1-La Col.lecció canònica Dionisio-Adriana, un còdex probablement procedent de França que conté concilis i decretals pontificis. És de finals del segle IX.

2-Miscel·làni Patrístic que conté els Diàlegs de Sant Gregori Magne i altres textos dels Sants Pares, per això l’anomenem ‹‹Miscel·lani Patrístic››. És un manuscrit datat de l’any 938, visigòtic, provinent de l’Al-Andalus.

3-La Bíblia en dos volums i lletra carolina. Conté el text de la Vulgata llatina. És del segle X, segona meitat. És un manuscrit sense il·lustracions, però probablement és la Bíblia més antiga, o sinó de les més antigues conservades a Catalunya.

4-El Beat de Lièbana, còdex magníficament il·luminat, lletra visigótica, de finals del segle X. Còdex ben conegut, i el millor que tenim en miniatures.

5-Col·lecció canònica Hispana, que conté una collecció de concilis Hispans, de lletra carolíngia, un manuscrit dels segles XI-XII. En aquest volum hi ha constància que el nostre bisbe Sant Just signà les actes del concili segon de Toledo de l’any 531.

codinet
Aquests són els cinc còdexs citats per Mn. Pere Pujol. La Biblioteca Capitular es composa d’uns 150 volums, que en la seva majoria són còdexs jurídics. El Pare Antonio García té el mèrit d’haver dirigit el catàleg dels nostres manuscrits, que ha estat publicat fa uns pocs anys. Aquesta nostra biblioteca es completa també amb altres 128 incunables, dels quals publicà un catàleg Francisco G. Craviotto.

Encara en el camp dels manuscrits, però en el tema musical, hem de recordar la feliç troballa que va fer Mn. Higini Anglés, cap als anys 20 del segle XX, quan descubrí en el nostre Arxiu una còpia de la Missa de Difunts del nostre mestre de Capella, Joan Brudieu. I pel que fa als Mestres de Capella de la catedral, actualmente s’ordena i estudia el fons musical de la catedral, als segles XVIII-XIX.

Presentada fins aquí la nostra Biblioteca Capitular, ara ens centrarem en els documents, i més concretament en els pergamins. Correspon a l’ eminent historiador, l’esmentat Cebrià Baraut la gran labor, per ell portada a terme, de catalogar i editar els nostres pergamins. En efecte, ell va ordenar i publicar tots els nostres pergamins, des del més antic del 815 fins a l’any 1200. Es tracta de la seva transcripció sencera i publicació posterior a l’anuari URGELLIA. Són gairebé 2.500 pergamins transcrits i publicats. Ell, a part d’aquesta ingent labor, va publicar també nombrosos articles i estudis sobre la historia del nostre Bisbat.

Per tant, ell va ser qui féu una edició del pergamí més antic, de l’any 815, que pertany a l’antic monestir de Codinet, el qual existí al terme de Ribera d’Urgellet entre els segles IX-XI. Aquest document conté la compra d’un terreny, on immediatament bastiren el monestir. El pergamí fou considerat pel prestigiós paleògraf, Ascari M. Mundó, com el pergamí datat, originari del nostre país, el més antic dels que es conserven a Catalunya.

Encara a les acaballes de la seva vida el Pare Cebrià Baraut va fer un descoberta sensacional entre els documents del nostre Arxiu Capitular. Va trobar, estudiar i editar un full en pergamí, provinent de Conques, que resultà ser la traducció catalana del Liber Iudicum, el còdeg visgòtic de lleis vigents a Catalunya. En la seva edició hi col·laborà també el filòleg Josep Moran, que adjuntà el corresponent estudi. En el moment de datar-lo, Baraut el situà vers l’any 1.150. Posteriorment, l’estudià i valorà també el mencionat paleògraf, Ascari M. Mundó, i ell juntament amb Jesús Alturo encara el van considerar un pergamí més antic, situant-lo vint o trenta anys abans de la data donada per Baraut. En efecte, en un article el mateix Mundó parla explícitament sobre aquest fragment i el considera com un pergamí ‹‹d’entre el segon i el tercer decenni del segle XII››. Així, doncs, aquest fragment que custodia el nostre Arxiu, resulta ser el primer document literari en català, conegut fins ara. Posem l’afegitó de ‹‹literari›› a aquesta nostra asserció, perquè en volem excluore altres classes de documents, com poden ser un jurament, un testament o algún altre pergamí que alterna el llatí amb la llengua catalana. El nostre fragment en català, en efecte, formava part d’una obra, el Liber Iudicum, per bé que en el nostre cas es tracti d’una obra jurídica.

Estem joiosos i celebrem que aquests documents tan valuosos i variats en temes molt diversos, que han merescut estudis tan notables, puguin avui ser custodiats i oferts a la posteritat, en aquesta nova seu, ben arranjada.

Benigne Marquès

Nota: Les imatges estan extretes del Facebook de Ràdio Seu