Un viatge per la història de l’Arxiu Diocesà i Capitular d’Urgell


Fa unes setmanes es van inaugurar les instal·lacions del nou Arxiu Diocesà i Capitular d’Urgell. Aquell dia mossèn Benigne Marquès, l’arxiver, va dirigir unes paraules al públic assistent on recull la història del arxiu, del bisbat i d’algunes de les obres més importants que es custodien. Tot seguit us transcrivim la seva ponència.

Estrenem unes instal·lacions noves per a una documentació molt antiga i valuosa. El bisbat té uns orígens molt llunyans, ja que està en plena vigència al primer quart del segle VIè. Naturalment d’aquest temps tan remot no s’ha conservat cap original, però sí que la primera documentació original que tenim comença als inicis del segle IXè.

És un arxiu que al llarg dels temps ha estat visitat i estudiat per eminents historiadors i investigadors. Voldria presentar-vos aquí el tresor de tota una sèrie de documents molt valuosos que l’Arxiu conserva i alhora l’estudi que els historiadors n’han fet fins ara.

A mitjants del segle XVII, Guillem Costa, monjo de Cuixà, estudià i transcrigué alguns documents del nostre Arxiu, per encàrrec de Pere de Marca i de Baluze. Els seus estudis i transcripcions es conserven a la Biblioteca Nacional de París. Al segle XIX, segona meitat, és cèlebre la investigació dels nostres Arxius, portada a terme per Jaime Villanueva, el qual li dedicà quatre volums de la seva co·lecció. També a finals del segle XIX, el prevere Joaquim Areny de Plandolit ens llegà un nombre molt elevat de transcripcions dels nostres pergamins, fons que conservem en el nostre Arxiu i que posteriorment ha estat consultat per altres investigadors. I és del mateix temps que el prestigiós investigador alemany, Rudolf Beer publicà un primer inventari dels nostres còdexs, valent-se del catàleg que anteriorment havia redactat, el abans esmentat monjo de Cuixà, Guillerm Costa.

gregorimagne

En entrar al segle XX, tenim l’eminent alemany, Paul Kehr, que estudià i edità les Butlles Papals de Catalunya, durant els segles IX-XII, del mateix temps fou també el nostre gran historiador, Pere Pujol i Tubau, l’Higini Anglès, Gerard Fransen, Antonio García i finalment el que podríem anomenar com el més gran fins ara, historiador del bisbat d’Urgell, el benedictí Cebrià Baraut i Obiols. Tots ells han contribuït a la descoberta dels nostres valuosos documents, els han estudiat i els han donat a conèixer als altres historiadors actuals. Farem una breu glossa només d’algunes i més significatives aportacions científiques seves.

Mn. Pere Pujol i Tubau fou el primer, el pioner, el qui va estudiar els nostres documents i còdexs i ens va fer conéixer els grans tesors que tenim, tant en pergamins com en manuscrits. Així publicà l’acta de consagració de la catedral, el regests dels cartorals, va descriure el nostre Beat de Lièbana, ens presentà el manuscrit de la Vulgata d’Urgell, ens parlà del mèrit i antiguitat de la Miscel·lània Patrística, va transcriure un bon nombre de contractes amb els artistes de pintures i retaules de l’Alt Urgell, va escriure bons articles de la historia del nostre bisbat, i entre molts altres estudis cal remarcar la publicació dels nostres documents en català dels segles XI-XIII. Aquest darrer treball esmentat fou la base per altres estudis posteriors que feren els més prestigiosos filòlegs catalans, com Paul Russell-Gebbett i actualment Philip Rasico.

Mn. Pere Pujol, bon coneixedor de l’Arxiu Capitular i dels seus manuscrits, en una conferencia pronunciada a la Sala d’actes de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, l’any 1947, en motiu de la reunió del Patronat de l’Instituto de Estudios Pirenaicos disertà sobre ‹‹La cultura Pirinenca en l’Alta Edat Mitjana››. I, com a colofó del seu discurs, ens presentà els cinc manuscrits més antics i valuosos de la nostra Biblioteca Capitular.

Així ens assenyalà:

1-La Col.lecció canònica Dionisio-Adriana, un còdex probablement procedent de França que conté concilis i decretals pontificis. És de finals del segle IX.

2-Miscel·làni Patrístic que conté els Diàlegs de Sant Gregori Magne i altres textos dels Sants Pares, per això l’anomenem ‹‹Miscel·lani Patrístic››. És un manuscrit datat de l’any 938, visigòtic, provinent de l’Al-Andalus.

3-La Bíblia en dos volums i lletra carolina. Conté el text de la Vulgata llatina. És del segle X, segona meitat. És un manuscrit sense il·lustracions, però probablement és la Bíblia més antiga, o sinó de les més antigues conservades a Catalunya.

4-El Beat de Lièbana, còdex magníficament il·luminat, lletra visigótica, de finals del segle X. Còdex ben conegut, i el millor que tenim en miniatures.

5-Col·lecció canònica Hispana, que conté una collecció de concilis Hispans, de lletra carolíngia, un manuscrit dels segles XI-XII. En aquest volum hi ha constància que el nostre bisbe Sant Just signà les actes del concili segon de Toledo de l’any 531.

codinet
Aquests són els cinc còdexs citats per Mn. Pere Pujol. La Biblioteca Capitular es composa d’uns 150 volums, que en la seva majoria són còdexs jurídics. El Pare Antonio García té el mèrit d’haver dirigit el catàleg dels nostres manuscrits, que ha estat publicat fa uns pocs anys. Aquesta nostra biblioteca es completa també amb altres 128 incunables, dels quals publicà un catàleg Francisco G. Craviotto.

Encara en el camp dels manuscrits, però en el tema musical, hem de recordar la feliç troballa que va fer Mn. Higini Anglés, cap als anys 20 del segle XX, quan descubrí en el nostre Arxiu una còpia de la Missa de Difunts del nostre mestre de Capella, Joan Brudieu. I pel que fa als Mestres de Capella de la catedral, actualmente s’ordena i estudia el fons musical de la catedral, als segles XVIII-XIX.

Presentada fins aquí la nostra Biblioteca Capitular, ara ens centrarem en els documents, i més concretament en els pergamins. Correspon a l’ eminent historiador, l’esmentat Cebrià Baraut la gran labor, per ell portada a terme, de catalogar i editar els nostres pergamins. En efecte, ell va ordenar i publicar tots els nostres pergamins, des del més antic del 815 fins a l’any 1200. Es tracta de la seva transcripció sencera i publicació posterior a l’anuari URGELLIA. Són gairebé 2.500 pergamins transcrits i publicats. Ell, a part d’aquesta ingent labor, va publicar també nombrosos articles i estudis sobre la historia del nostre Bisbat.

Per tant, ell va ser qui féu una edició del pergamí més antic, de l’any 815, que pertany a l’antic monestir de Codinet, el qual existí al terme de Ribera d’Urgellet entre els segles IX-XI. Aquest document conté la compra d’un terreny, on immediatament bastiren el monestir. El pergamí fou considerat pel prestigiós paleògraf, Ascari M. Mundó, com el pergamí datat, originari del nostre país, el més antic dels que es conserven a Catalunya.

Encara a les acaballes de la seva vida el Pare Cebrià Baraut va fer un descoberta sensacional entre els documents del nostre Arxiu Capitular. Va trobar, estudiar i editar un full en pergamí, provinent de Conques, que resultà ser la traducció catalana del Liber Iudicum, el còdeg visgòtic de lleis vigents a Catalunya. En la seva edició hi col·laborà també el filòleg Josep Moran, que adjuntà el corresponent estudi. En el moment de datar-lo, Baraut el situà vers l’any 1.150. Posteriorment, l’estudià i valorà també el mencionat paleògraf, Ascari M. Mundó, i ell juntament amb Jesús Alturo encara el van considerar un pergamí més antic, situant-lo vint o trenta anys abans de la data donada per Baraut. En efecte, en un article el mateix Mundó parla explícitament sobre aquest fragment i el considera com un pergamí ‹‹d’entre el segon i el tercer decenni del segle XII››. Així, doncs, aquest fragment que custodia el nostre Arxiu, resulta ser el primer document literari en català, conegut fins ara. Posem l’afegitó de ‹‹literari›› a aquesta nostra asserció, perquè en volem excluore altres classes de documents, com poden ser un jurament, un testament o algún altre pergamí que alterna el llatí amb la llengua catalana. El nostre fragment en català, en efecte, formava part d’una obra, el Liber Iudicum, per bé que en el nostre cas es tracti d’una obra jurídica.

Estem joiosos i celebrem que aquests documents tan valuosos i variats en temes molt diversos, que han merescut estudis tan notables, puguin avui ser custodiats i oferts a la posteritat, en aquesta nova seu, ben arranjada.

Benigne Marquès

Nota: Les imatges estan extretes del Facebook de Ràdio Seu

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Arxiu Diocesà i Capitular d'Urgell, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Què podem trobar a...?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s