Els arxivers de les Terres de Lleida en record al Dr. Prim Bertran i Roigé


Prim Bertran_2014.10.18_Monestir de les AvellanesEls arxius són institucions que preserven la memòria, immediata i passada, i que tenen com objectiu aconseguir un accés fàcil i ràpid a la informació. Segurament haurien de ser el paradigma d’aquesta moda que s’està imposant de la transparència… però d’això ja parlarem un altre dia.
Fa uns dies ens sentíem orfes en assabentar-nos de la mort del mestre Marc Taxonera. Mestre perquè va exercir el seu mestratge i guiatge sobre tot el col·lectiu arxiver català i company perquè va compartir amb nosaltres la seva saviesa .
Avui una altra realitat dolorosa ens ha fet mirar a la sala de consulta i ens ha semblat més buida i trista que mai! Ahir morí  el Dr. Prim Bertran, un altre Mestre, savi, generós i investigador incansable. Els arxius ho som per als usuaris i hi som, sobretot, per a aquells que fan del seu ús una experiència gratificant –ho hauria de ser sempre, però no és així malauradament-. El Prim era d’aquesta mena. Els documents parlaven amb ell i ell ens els traduïa, i els feia visibles i, al fer-ho, la nostra feina es convertia en important. Sempre agraït als arxivers que estan en els arxius que ell visitava, correcte, amable, educat… Prim Bertran, 2010

No sempre són així els usuaris, és cert, però sempre són ells els que fan important la nostra feina.
Avui amb la sala de consulta més buida, volem acomiadar l’any, però de cap manera ens volem separar dels nostres mestres i fem propòsit de millorar l’experiència d’arxiu dels nostres usuaris.

En record al Dr. Prim Bertran, vegeu una de les seves últimes conferències en terres lleidatanes:

Anuncis

Ara ve Nadal…


imagesEls arxius en aquests dies de Nadal, com casi totes les institucions de les administracions, treballen a mig gas. Les mitges setmanes laborals i l’escurçament de les plantilles, que es nota molt més en els dies de festes intercalades i vacances, fan que es visquin més com a vespres de festa que com dies laborals. Per sort en aquests dies també els usuaris van a mig gas i prefereixen deixar les seves consultes per després quan puguin tenir continuïtat setmanal.

Acabem un any difícil pels arxius a la província de Lleida. Segueix la precarietat d’alguns edificis i infraestructures, seguim amb pocs arxius municipals que siguin molt més que magatzems que acumulen papers i altres objectes diversos, seguim perdent arxius privats i d’empresa per diferents mancances i seguim assistint a donacions documentals a institucions diverses, en una concepció patrimonialista que fa palès una falta de política documental de País. A això s’afegeixen els problemes estructurals d’arxius com el del Pallars Jussà o els recents del de l’Urgell o el fet que encara existeixen dos comarques de terres de Ponent sense arxiu comarcal, l’Alt Ribagorça i les Garrigues, que sobre tot en aquest últim cas es tracta d’una mancança greu.Nadal_bloc1[1]

En el cas de la ciutat de Lleida ha estat encara un pitjor any. continua el desmantellament de l’Arxiu de la Diputació, de la seva biblioteca auxiliar i de l’hemeroteca; l’Arxiu Municipal continua sense un dipòsit digne i suficient; el de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, tancat per obres sine die i gual que la important biblioteca d’aquesta institució. És cert que els arxius capitular i diocesà sembla que estan posant-se al dia en qüestions d’infraestructures i de serveis a usuaris, només manca regularitzar la situació professional dels companys que fan allà una gran feina.

L’any 2015 es presenta amb el Congrés d’Arxius a Lleida per segon cop, com si no tinguéssim altres possibilitats on celebrar-ho tal com s’ha fet en les altres comarques, fins i tot en això Lleida ha exercit la seva capitalitat aclaparadora. Esperem que l’organització d’aquest Congrés porti millores en general a la situació general que s’ha descrit o al menys serveixi per denunciar-la.

Entre tant els nostres desitjos per a tots els que ens seguiu és que les festes us serveixin per fer allò que us vingui més de gust i amb les persones que vosaltres decidiu i que el 2015 vingui carregat de feina remunerada per als companys d’arreu que no en tenen, de transparència per a les institucions i de bon accés per a tots per poder garantir els nostres drets.

Brindis_en_Navidad

Goig a la Mare de Déu dels Arxius, preservada a l’Arxiu Gavín


Mare de Déu dels ArxiusLa imatge de la Mare de Déu dels Arxius es preserva a l’Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes. Aquesta imatge fou beneïda i autentificada com a patrona dels arxivers l’any 1999, pel desaparegut Bisbe de Solsona, Antoni Deig i Clotet.

Aquest 2014 els Amics dels Goigs han elaborat el primer Goig en lloança a la Mare de Déu dels Arxius. La relació d’amistat entre el Sr. Josep Maria Gavín, creador de l’arxiu, i els Amics dels Goigs ve de lluny, ja que una de les col·leccions documentals que preserva l’Arxiu Gavín és la dels goigs, amb més de 24.000 exemplars.

El Goig dedicat a la Mare de Déu dels Arxius segueix una estructura tradicional amb la lletra elaborada per Nora Vela i Gonzàlez i fotografia de la imatge feta per Joan Arimany i Juventeny. El Goig conté al dors la música creada per Josep Capdevila i Sanitjas i el text explicatiu sobre la història de la patrona dels arxivers redactat per Josep Sansalvador.

Música del Goig de la Patrona dels Arxivers

D’aquest goig se n’ha fet una tirada de 500 exemplars dedicats en homenatge a tots els arxivers i col·leccionistes que s’han interessat per estudiar, admirar i conservar aquest tipus de document tant característic de la cultura popular religiosa catalana.

Goig en lloança a la Mare de Déu dels Arxius

Miniaturitza’t: una mostra singular


El passat dilluns 17 de novembre a les nou del matí varem obrir les portes a l’Arxiu Capitular per oferir als lleidatans una mostra de llibres medievals i renaixentistes amb l’exposició titulada: MINIATURITZA’T.

_ACL4261Aquest art “petit” i ocult en els llibres sempre desperta curiositat i fins i tot admiració entre el públic assistent. I si bé la durada prevista per l’exposició havia de ser d’una setmana, l’èxit de la mateixa, va provocar el prorrogar-la una setmana més.

I què fou el que va captivar el públic? doncs alguns llibres manuscrits emblemàtics com ara el Pontifical de Roda (s.X-XI), el Breviari de Lleida (1451), el llibre dels Usatges i les Constitucions de Catalunya (s. XIV), etc. Així com també els missals impresos del bisbe Conchillos (1524) i les Cròniques de Nuremberg o el Liber Chronicarum (1493), un incunable bellament il·lustrat amb més de 1800 xilografies.

I pel que fa als llibres manuscrits monumentals tres hi foren presents: la coneguda com a Bíblia de Lleida, del segle XII, sorprenent per les seves dimensions, per les seves peculiaritats com a còdex bíblic medieval i, com no, per les seves miniatures il·luminades. Li feien companyia dos cantorals (segles XV-XVIII) que foren d’us en el Cor de la Catedral, i que formen part del fons de 42 cantorals que actualment es troben en la biblioteca de l’Arxiu Capitular.

_ACL4337

 

Tots aquells llibres propis del fons antic d’una biblioteca, per qüestions de conservació, es poden mostrar amb certes reserves, i no pas tantes vegades com el públic desitjaria. Però un cop es decideix de despertar-los del seu repòs, seria injust que no poguessin mostrar tot el seu esplendor, i d’aquí que durant aquelles dues setmanes vàrem incloure una activitat batejada com “passada de folis” i que ajustàrem a les visites i a les ganes de veure dels i de les assistents. Naturalment això va permetre que tothom gaudís de l’espectacle bell i silent que ofereixen les miniatures, es a dir, que ens vam poder miniaturitzar de valent.

 

_ACL4348Les jornades més intenses foren durant les visites en grup, com ara les procedents d’instituts, universitats i d’altres centres educatius. També en va alegrar molt el rebre la visita de molts companys i companyes de professió.

 

Malgrat no disposem d’una sala específica per aquestes activitats, ja que adaptem l’existent sala de consulta per a tal fi, i malgrat l’esforç extra que suposa dur a terme aquests projectes que van més enllà de les activitats pròpies d’un arxiu catedralici, la compensació que rebem per part del públic assistent ens encoratja a continuar amb noves idees per l’any vinent.

Durant aquests dies hem après molt, tant abans, durant, com un cop finit el projecte. I no solsament dels llibres, sinó molt més de les persones, lleidatanes i foranies, d’edats i de professions diverses, que coneixien o no l’arxiu, etc. I també hem continuat atenent als nostres usuaris habituals, als quals agraïm la seva paciència, ja que durant dues setmanes els hem hagut de distribuir per les estances internes de l’arxiu i no han disposat de totes les comoditats habituals.

_ACL4297

 

Afegir que molts dels llibres mostrats els tenim digitalitzats a disposició dels usuaris, per tal de poder-los mirar amb més calma i sense atemptar a les condicions de conservació de l’original.

Ana Carles i  Rosana Miró

Arxiu Capitular de Lleida

Exposició: Els orígens de la llengua catalana


Des del dimarts 9 de desembre fins al diumenge 15 de febrer es pot visitar a l’Arxiu Històric de Lleida l’exposició itinerant: Els orígens de la llengua catalana: jo fideles vos seré.

Una mostra impulsada pels ajuntaments de Tremp i Areny de Noguera, les diputacions de Lleida i Osca i l’Institut d’estudis Catalans que treu a la llum referències en llengua catalana anteriors a les homilies d’Organyà i que se situen entre el Pallars Jussà i la Ribagorça aragonesa. Compta amb reproduccions de documents provinents de l’Arxiu Capitular d’Urgell, el Archivo de la Corona de Aragón i la Biblioteca de Catalunya.

plafó 1

L’exposició Els orígens del català: Jo fideles vos sere mostra els primers textos en català dels segles XI i XII procedents de l’àrea pirinenca i els posa en relació amb el territori d’on van sorgir i amb elements arquitectònics patrimonials de l’època.

Així l’exposició pretén desmentir que les Homilies d’Organyà i el mal anomenat Forum Iudicum són els primers textos en català. Aquesta visió resulta anacrònica des del punt de vista científic i dificulta el coneixement i la justa valoració d’una part important del patrimoni de la llengua catalana.
En l’exposició s’hi pot veure una sèrie de textos que aporten informació sobre un moment clau en la història de les llengües: el seu accés a l’escriptura.

Del segle XI, per exemple, s’han conservat textos com el Jurament feudal de Radulf Oriol, castlà d’Areny i d’Orrit, a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047) o el Jurament feudal a Ramon V de Pallars Jussà (1035-1076) sobre els castells d’Arbul i Castissent, acords que contenen parts remarcables en català.

Poc després, en aquell mateix segle XI, ja apareixen textos més amplis escrits fonamentalment en català, com els Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet (1080-1095) o el Jurament de pau i treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d’Urgell (1098-1112).

Està formada per 6 plafons sobre l’origen de la llengua catalana: El naixement del català escrit, El feudalisme, On apareixen els primers textos?, plafó 2El valor dels documents antics, Els noms de lloc i Les primeres traduccions.

Cada plafó està format per una imatge de gran format al•lusiva al territori i/o a l’època del document, una imatge més continguda del document en qüestió i un petit text senzill que permet comprendre’n el fil argumental.

 

Shikar, la revista del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià


C - Shikar mostraFa uns dies ens fèiem ressò de la celebració de les Segones Jornades d’Estudis del Segrià, que organitzaven el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, i ja aleshores fèiem l’avançament de que la revista que recollia els treballs de les Primeres Jornades estava apunt de presentar-se en societat. Bé, doncs, ja ha arribat el moment: demà dimecres 10 de desembre a les 19:30h en la Sala Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, fa la seva aparició la revista Shikar. Així s’amplia l’univers de publicacions dels centres d’estudis, molt importants per a resseguir les investigacions que ens ajuden a conèixer aquells temes que ens són més propers, per poder entendre les línies globals de les investigacions.

presentacio_revista_targeto

Shikar, és una novetat al Segrià perquè és la primera publicació d’aquesta mena que té aquest caràcter comarcal i a més té voluntat de periodicitat. També el seu format se’ns presenta nou i dinàmic, lluny de les publicacions clàssiques d’aquesta mena, això és gràcies a Binocular Studio, els mateixos professionals que s’han ocupat de la imatge del Centre d’Estudis  i de la nostra. El resultat el tindrem a les mans demà, ara podem fer un tast de l’índex i jutgeu vosaltres la varietat i la qualitat dels estudis presentats.

C - Shikar-3

“CERDANYA: HERÈNCIA MUSICAL” Concert amb motiu del 25è aniversari de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya


L’Arxiu Comarcal de la Cerdanya celebra els 25 anys de la seva creació amb un concert titulat “Cerdanya: Herència musical”. En aquest acte, que tindrà lloc el pròxim dissabte 6 de desembre a les 21 h. al Museu Cerdà de Puigcerdà, s’interpretaran peces musicals antigues que es troben als fons de l’Arxiu i que estan relacionades amb Cerdanya. S’hi podrà escoltar una sel·lecció de peces per diferents instruments i coral, compostes per autors cerdans com Pau Ronsó, Josep M. Martí Terrada o Issi Fabra entre d’altres.
cartell_CerdanyaHerènciaMusical

L’objectiu d’aquest concert és doble: per una banda pretén celebrar els 25 anys de servei a la comarca amb una activitat cultural que va molt més enllà de les tasques pròpies de l’Arxiu i que pensem que serà d’interès per un públic molt àmpli. Per l’altra, reivindicar la utilitat de l’Arxiu com a espai de preservació de la memòria, també sonora, de la Cerdanya.

Els intèrprets d’aquest espectacle seran les corals de Puigcerdà Flor de Neu, Cerdanya Canta i Capella de Santa Maria, i dels alumnes i professors de l’Escola Municipal de Música Issi Fabra. Ells seran els responsables de donar vida a les partitures adormides a les lleixes de l’Arxiu.

El concert és organitzat per l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i té el suport de l’Ajuntament de Puigcerdà, el Consell Comarcal de la Cerdanya i l’Escola Municipal de Música Issi Fabra.
Arxiu Comarcal de la Cerdanya

Passeig 10 d’Abril,2 ,2n

17520 Puigcerdà

Tel. 972 88 23 67

http://cultura.gencat.cat/arxius/acce

accerdanya.cultura@gencat.cat