El Tribunal de Contrafaccions (1702-1713)


393px-TribunalContrafaccionsEl Tribunal de Contrafaccions va ser una institució singular en l’Europa del seu temps. Va ser la culminació de la cultura pactista de Catalunya que fornia l’estructura política i jurídica. Fins ara, és pensava que només havia existit sobre el paper ja que l’inici del seu funcionament es produeix a l’inici de la guerra de Successió i finalitza amb el Decret de Nova Planta que l’anul·laria junt amb la resta de les estructures del principat.

Una de les seves singularitats va ser la seva composició que era mixta i paritària, entre la monarquia i la comunitat política dels catalans, de base estamental però força representativa. Ara sabem que el Tribunal va funcionar des de 1702 fins casi 1713, garantint el respecte a les constitucions aprovades en les Corts durant segles i a la resta de dret de Catalunya.

El Dr. Josep Capdeferro i Pla, professor de la Universitat Pompeu Fabra i especialista en història del dret i la Sra. Eva Serra i Puig, professora retirada i autora d’algunes obres de gran rellevància sobre la Catalunya moderna, van tenir la “sort de trobar” una documentació inèdita amb la que ha estat possible reconstruir l’activitat i els casos d’aquest òrgan jurisdiccional.

El Departament de Justícia, conjuntament amb el Parlament de Catalunya han publicat el seu estudi amb el títol de La Defensa de les Constitucions de Catalunya. El Tribunal de contrafaccions (1702-1714) en una edició que sense renunciar al caràcter científic té un to més divulgatiu, però els autors ens han assegurat que en breu es publicarà una edició amb la reproducció dels documents que li donarà un toc més científic a l’obra.

El llibre que avui ja tenim a les mans té una primera part que ens situa en la Catalunya de començaments del segle XVIII i ens descriu el tribunal dins d’aquest context; la segona part explica alguns dels dels 19 casos que va resoldre i dels 18 quasicasos que va tramitar el Tribunal, però que no van arribar a resoldre i els acompanya d’unes il·lustracions de Lluís Bosch i Martí. El llibre que es presentà el dia 18 de novembre a l’Institut d’Estudis Ilerdencs a Lleida és la versió divulgativa de dos volums científics.

dsc_0003_3

Els autors de les tres obres són, com ja hem dit, el Dr. Josep Capdeferro i Pla, professor de la Universitat Pompeu Fabra i especialista en història del dret i la Sra. Eva Serra i Puig, professora retirada i autora d’algunes obres de gran rellevància sobre la Catalunya moderna.

Aquest treball és  important ja que aporta a la historiografia un coneixement sobre una institució que es creia que no havia funcionat mai i això ha estat possible a partir d’una troballa d’una peça documental que va portar a altra i finalment a recollir i estudiar tot un seguit de documents que pertany al fons del Tribunal i que van ser molts destruïts i escampats amb la voluntat de fer desaparèixer la memòria del que havia estat. Aquesta troballa ens permet analitzar de nous documents i revisar sèries a la llum d’aquesta aportació científica, amb la qual cosa es contribuiria a completar el fons del Tribunal de Contrafaccions.

470x296_Contrafaccions

Una altra cosa que aporta aquest treball és un toc d’atenció a la gestió dels arxius i fomenta la idea expressada en Girona de que els arxius “són coves plenes de tresors”. Nosaltres sabem que no és ben bé així que en la major part dels casos quan es donen les “troballes” no són troballes arxivísiticament parlant ja que solen estar recollides en els inventaris, sinó que ho són per als investigadors perquè es tracten de sèries fons o documents que no han estat analitzats des de la perspectiva de la crítica històrica, per dificultat de la lletra, la llengua o per desconeixement de la institució o persona que la va generar.

Dic que és un toc d’atenció perquè potser a més de tenir identificats els fons, les sèries, els documents, els suports i les tècniques de conservació, hauríem de començar a pensar en elaborar eines d’explotació de la documentació i, sobretot, de la informació que aporta el seu contingut, per separat o relacionant-los, dins d’un centre d’informació o atenent als fons de diferents centres. Ja tenim exemples de guies temàtiques que s’han elaborat amb aquest criteri, però no han estat la mostra d’una tendència sinó la el testimoni de la conjunció d’unes voluntats. Potser ha arribat el moment de trobar la manera no només que es converteixi en tendència, sinó que sigui una pràctica generalitzada, cal trobar el marc tecnològic adequat. Hi ha un informàtic en la sala?

Maria Jesús Llavero

Arxiu Central de l’Audiència provincial i jutjats de Lleida

Fitxa del llibre:

La defensa de les Constitucions de Catalunya. El Tribunal de Contrafaccions (1702-1713). Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia, octubre de 2014

ISBN 978-84-393-9203-3
Versió en EPUB [4,4 MB]
ISBN 978-84-393-9206-4

5 comentaris

Filed under Arxius, Arxivers/eres, Cultura, Difusió, Gestió documental, Història, Legislació, Opinió, Patrimoni documental català, Publicacions

5 responses to “El Tribunal de Contrafaccions (1702-1713)

  1. Empar Presencia

    Molt interessant aquest post! Estic totalment d’acord en l’últim paràgraf, si els arxivers hem de facilitar l’accés a la informació, quina millor manera de fer-ho que relacionar la informació pel seu contingut, no només per la seva ubicació com fem ara.

  2. Josep

    Gràcies per comentar el llibre sobre el Tribunal de Contrafaccions i gràcies als lleidatans que ens vau acompanyar el dia 18 de novembre a l’IEI.
    Crec que ni la dra. Serra ni jo hem dit mai que haguéssim tingut la “sort de trobar” documents impresos, molts dels quals estaven inventariats (altres no). El nostre modest mèrit ha estat identificar un tema oportú i inexplorat, localitzar l’escassa documentació que ha quedat al respecte, sistematitzar-la i ordenar-la (que no ha estat fàcil!) i, així, reconstruir l’activitat del Tribunal i els casos que va dur. A més, hem treballat moltíssimes hores en arxius (ACA, AHCB…) per aconseguir escassos manuscrits valuosíssims que no estaven inventariats enlloc. Fet aquest aclariment -per evitar malentesos-, és obvi que arxivers i usuaris hem de remar plegats i facilitar-nos les coses. Els arxivers sou la clau perquè la recerca faci salts endavant, cada millora pacient en les eines de descripció, per petita que pugui semblar, obre amplíssims horitzons als investigadors. Ja no diguem si us animeu a consolidar guies temàtiques i eines similars!
    Ara bé… El servei més gran que podríem fer tots plegats, arxivers i usuaris, deuria ser parlar. Parlar una mica més amb el veí a la sala de consulta. Trencar el gel, perdre la vergonya… amb aquell senyor del fons que remena documents com els que ens interessen, amb aquella noia que deu fer un treball de fi de grau i potser no entén la lletra del segle XVI… Amb més comunicació personal faríem grans avenços. Digueu-me idealista!

    • Josep, gràcies per llegir la nostra entrada. La veritat és que el comentari venia enllaçat (una mica pels pèls) amb un tema que va sorgir en el últim congrés internacional d’arxius celebrat allà per la vostra terra, Girona, en el que es parlava que en els arxius es poden “trobar tresors” i la intenció, evidentment no aconseguida, era fer notar als arxivers que els “tresors” que gestionem caldria posar-los de relleu per tal que no quedessin ocults tant temps, tot esperant que s’obri una línia d’investigació que els requereixi o a uns investigadors agosarats, com vosaltres, que no els hi faci por enfrontar-se amb documents que encara no han estat estudiats.
      Tot i així estem d’acord que caldria parlar més tots amb tots i és una coŀlaboració que nosaltres sempre cerquem com es pot llegir en entrades anteriors.
      Us felicitem als dos pel llibre, sorprenent i amè, i esperem que en surtin alguns casos més que justifiquin un segon volum, que ens faci gaudir tant com aquest

      • Josep

        Hola novament. Espero que el congrés internacional d’arxius celebrat a Girona fos interessant, éreu molta colla! Estic a la vostra disposició per enfortir el diàleg, personalment i amb la gent de la meva xarxa. Amb les TIC no podem deixar passar més trens. No fa gaires anys es van decidir criteris de catalogació d’al·legacions jurídiques i altres escrits processals sense consensuar res amb historiadors ni historiadors del dret. El resultat és que diversos arxius i biblioteques han gastat energia catalogant al·legacions i els usuaris no podem fer algunes cerques per paraula que serien molt útils. Celebro que tingueu aquest fòrum tan viu! Josep

      • Gràcies, Josep. Et prenem la paraula, tota comunitat de coneixement ha de tenir els seus experts i quedes incorporat😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s