Els fons judicials. Introducció a la matèria


Milkau_Oberer_Teil_der_Stele_mit_dem_Text_von_Hammurapis_Gesetzescode_369-2La funció judicial existeix en els grups humans des de que els codis es van elaborar i es van fixar en document i com sabeu un dels més antics és el de Hammurabi (1792-1750 a.C). Si hi havia codis hi havia jutges que els aplicaven fent judicis i molt provablement fixaven les seves resolucions en documents judicials. Ho sabem del cert en el cas dels grecs i dels romans i de tot el que va venir després de la caiguda de Roma.

La documentació judicial recull, i ha recollit des de sempre, el relat dels fets que han provocat el conflicte o la transgressió d’allò que el poder establert ha dictat i fixat com a norma a seguir. És per aquesta raó que és tan rica en informació sobre l’entorn geogràfic, econòmic, social i històric del moment en el que es produeixen els fets. Molts d’aquests documents són declaracions orals dels implicats, de testimonis, de perits. Són, doncs, autèntica història oral amb la importància de la immediatesa, per aquesta raó els fons judicials de qualsevol temps i jurisdicció són tan importants per comprendre la microhistòria dels territoris propers perquè el relat és de quotidianitat i de costum, però també de peculiaritats i de canvis.

Els fons judicials presenten alguns problemes a la consulta, alguns compartits amb altres fons de les administracions d’àmbit territorial més o menys ampli i alguns que només trobem en aquests fons o d’una forma més remarcada en aquests fons. Per exemple, les llacunes cronològiques que potser només els fons religiosos les presenten amb la mateixa intensitat, o el deteriorament dels suports. També la gran quantitat de documentació manuscrita que trobem de forma majoritària fins els anys quaranta del segle passat. La major dificultat la presenta el desconeixement del llenguatge especialitzat, de la història institucional i de l’evolució de la legislació i el costum procedimental.

El desconeixement del llenguatge ens dificulta la comprensió de la tramitació; el de la història institucional ens porta a pensar en els fons judicials com a fons homogenis i no ho són com tampoc ho són els municipals. També és molt important conèixer la legislació que havia d’aplicar cada òrgan i els canvis que s’esdevenen que, per petits que siguin, poden explicar grans diferències en les qualificacions o les resolucions. A més a través de la història de la institució concreta, el canvi en les seves competències i dependències, els possibles canvis en plantilles, infraestructures, equipaments poden donar-nos la clau d’allò que estudiat en conjunt sembla una anomalia.

És per aquesta raó que intentaré explicar primer les relacions orgàniques de les institucions fent una mica l’evolució del 1870, data de la publicació de la primera Llei Orgànica del Poder Judicial, fins ara. Territorialment em centraré a la província de Lleida que és la circumscripció de l’Audiència provincial i de la resta d’òrgans provincials que han existit i existeixen encara avui.

475px-Partidos_Judiciales_de_Lérida.svg

Cal dir que en la majoria dels casos serà extrapolable a la resta de províncies, tret d’alguns òrgans específics pluriprovincials o de caire estatal amb els que cal contar perquè en molts casos seran els que ens acabaran de resoldre l’enigma. També s’ha de fer esment que la planta judicial a l’inici de la seva organització contemporània va patir de una certa indecisió la qual cosa va provocar que alguns òrgans es creessin sobre el paper, però que no tinguessin una activitat real sobre el territori o bé la seva vida va ser curta de vegades efímera. Va passar una cosa molt semblant amb la Justícia Municipal durant tota la primera mitat del segle XX, amb modificacions i reformes sovintejades en el temps, en els òrgans i en l’articulació del territori.

També els càrrecs judicials, l’accés a la judicatura o la figura del Secretari Judicial han patit canvis en molts casos profunds i en altres conjunturals que cal conèixer per entendre algunes coincidències que a ulls d’avui en dia podrien passar per sospitoses o fins i tot escandaloses.

És cert que moltes de les circumstàncies descrites es donen en altres fons: notarials, municipals, cancelleria, hisenda… Però els fons judicials com altres que en tenen relació estes circumstàncies són poc conegudes, al contrari dels esmentats, si això afegim les dificultats que de forma recurrent s’ha posat a la seva consulta té com a conseqüència el poc estudi de conjunt en relació a la gestió documental i a les seves possibilitats de explotació. Això explica perquè són fons poc consultats, tret dels que es refereixen a causes o personatges concrets. Han tingut un cert èxit els fons dels Tribunals Regionales de Responsabilitat Polítiques i Jutjats Instructors Provincials de Responsabilitats Polítiques, perquè eren la font directa d’informació sobre les víctimes de la guerra civil, tot i així hi ha pocs treballs sobre les institucions i el seu funcionament i encara menys sobre la documentació que generaven aquests òrgans, i els que hi ha no són molt superficials.

A partir d’aquest moment necessitarem tenir a ma les diferents lleis de Planta Judicial, les lleis orgàniques del Poder Judicial que han existit i les seves reformes i sobre tot les lleis processals de cada jurisdicció (un altre concepte que caldrà comentar), això i algun diccionari jurídic ens ajudarà a entendre alguns dels continguts que aniré desenvolupant.

 

Maria Jesús Llavero 

Arxiu Central Audiència Provincial i Justjats de Lleida

IX Col•loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs. Contraban d’idees. La circulació del pensament a través del Pirineu (segles XVIII-XXI)


Els dies 2, 3 i 4 d’octubre es durà a terme a Canillo (Andorra), el IX Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs, organitzat per la Societat Andorrana de Ciències, el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, la Diputació de Girona, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, el Centre d’Estudis Ribagorçans i l’Institut Ramon Muntaner i que en aquesta ocasió porta per títol “Contraban d’idees. La circulació del pensament a través del Pirineu (segles XVIII-XXI)”.

transpirinencs9_54b673cebd5a8
El IX Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs se centra en l’estudi de la circulació de les idees a través del Pirineu, des del segle XVIII fins als nostres dies. En aquesta edició volem analitzar els Pirineus com a espai per al flux de les idees, els diferents mitjans per a la difusió d’aquestes o els personatges que han tingut més incidència en aquests processos. Igualment ens interessa caracteritzar com aquest fenomen ha marcat el dia a dia dels diferents territoris pirinencs i, des de l’actualitat, ponderar el triomf o el fracàs dels diferents corrents i moviments.

Aquest col·loqui s’estructura en els següents àmbits d’estudi, als quals es podran presentar propostes de comunicacions i comunicacions-pòster.

ÀMBIT 1: Eines, mitjans i espais: diaris, llibres, migracions, fires, ateneus i casinos

ÀMBIT 2: Els portadors de les idees: biografies i prosopografies
Els interessats a participar en el col·loqui mitjançant la presentació d’una comunicació o d’una comunicació-pòster poden enviar la seva proposta en forma de resum, amb una extensió màxima d’entre cinc-cents i dos mil caràcters. El termini per presentar aquest resum és el 13 de juliol de 2015. Cal trametre el resum a l’adreça de correu electrònic pineda@irmu.org.

El preu de la inscripció general serà de 60 € i el de la inscripció reduïda –per a membres de centres d’estudis i estudiants– serà de 45 €. El preu dóna dret a les actes, als dinars de dissabte i diumenge i a les activitats complementàries que es programin. La inscripció es podrà fer per via ordinària (fent arribat la butlleta per correu o correu electrònic) o per via telemàtica (mitjançant la butlleta electrònica que trobareu a partir del març a www.irmu.org/projects/transpirinencs) abans del 26 de setembre de 2015.

Trobareu la primera circular d’aquest col·loqui al document adjunt a la notícia següent: http://www.irmu.org/news/1664.

La Confraria de Sant Sebastià del Pont de Suert estrena nou espai per al seu arxiu


Processó_passant_pel_barri_vellLa Confraria de Sant Sebastià del Pont de Suert és un dels exemples que encara queden de com s’afrontaven les epidèmies importants, en aquest cas, en el segle XVI. Calia organitzar a la població que encara estava sana per atendre les necessitats que es derivaven de la malaltia generalitzada, sobre tot recollir i enterrar els morts. Aquestes confraries desenvolupaven un treball ingent en els moments àlgids de les epidèmies, una tasca difícil de portar i trist, enterrar als seus amics veïns i familiars, per aquesta raó les celebracions del patró havien de ser cants a la vida.

L’origen d’aquesta confraria de Pont de Suert el trobem en 1503 arrel d’un de les epidèmies recurrents d’aquells temps. El fundador va ser el rector de Sirès, un poble proper al Pont de Suert a la marge dreta del Noguera Ribagorçana. Els estatuts estan recollits en l’anomenat Llibre Vell, però això no va ser fins al 1730. Per a ser membre calia ser de la comarca i hi havia dos tipus de confrares: de diner, d’ovella, d’ovella, de llenya, de blat i d’escot, segons les aportacions que feien a la confraria.

La confraria en l’actualitat encara està en actiu i és l’encarregada d’organitzar les Festes del patró al Pont de Suert. Es va crear com a confraria masculina i encara es manté així. Es reuneixen els dies 19, 20 i 21 de gener per a celebrar una festa gastronòmica la diada de Sant Sebastià, consistent en un sopar el primer dia, els tres àpats del segon dia i l’esmorzar i dinar del tercer dia. Després de l’últim àpat es nomenen els nous priors i se’ls fa entrega de la potestat del càrrec, que serà per un any, a través d’una poma. S’acaba amb una missa solemne.

El dimarts 20 de gener han inaugurat el nou espai de la Confraria on s’ubicarà a partir d’ara un despatx i el seu arxiu dins de la Casa Cotori, on també es troba l’Oficina de Turisme. A la inauguració han assistit el President de la Diputació, Sr. Reñé, i el del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, Sr. Troguet, i el Delegat del Govern del Alt Pirineu i Aran i Alcalde del Pont de Suert, Sr. Alins.images

Recordem que la comarca de l’Alta Ribagorça és una de les dos comarques que no tenen Arxiu Comarcal i per tant és important la tasca de la Confraria preservant no només la tradició sinó la documentació que genera i també és important la implicació de les institucions del territori. És cert que és una comarca petita amb només tres municipis i una munió de nuclis rurals que lluiten per sobreviure, per tant el volum documental que es genera no és significatiu, tampoc sembla que existeix un gran volum documental històric. Aquestes consideracions hauria de facilitar la instal·lació d’un Arxiu Comarcal ajustat al territori, el que no potser és que serveixen per justificar el retard i menys la renuncia a la seva constitució, ja que un Arxiu no és només un edifici per guardar documentació en el suport que sigui, sinó que és un centre de promoció del patrimoni i la cultura i de dinamització territorial… O ho hauria de ser!

Arcavell. Un poble de muntanya i fronterer


La historiadora i arqueòloga Laia Creus Gispert va publicar fa un temps Arcavell. Un poble de muntanya i fronterer. Aquest és, sens dubte, EL LLIBRE d’Arcavell. Hi és tot: la història, la geografia, la toponímia, l’economia, l’etnografia… I totes les cases del poble, una per una, amb els arbres genealògics de les famílies, fotografies dels homes i les dones, de les criatures… En definitiva, un llibre complet, escrit amb rigor científic i, alhora, amb el detall de les coses quotidianes, del dia a dia del batec del poble.

Portada

El llibre és fruit de cinc anys d’investigació, recerca d’informació en arxius catalans i andorrans, l’estudi sobre el territori i entrevistes amb veïns. La investigació ha permès aprofundir en la història d’una comunitat muntanyenca que, tot i estar lligada a l’evolució política del territori (comtats catalans, monarquia espanyola, Guerra Civil, dictadura…), té una personalitat pròpia. No és un llibre d’anècdotes sinó que hi ha informació dels fets documentats des del segle X (els primers documents escrits a la zona) que van passar a Arcavell fins al segle XXI. Molts d’ells conflictes i litigis, per una terra, per uns emprius, una bèstia, deutes, matrimonis, defuncions. També s’hi pot llegir històries recollides i explicades pels veïns que encara viuen a Arcavell que, lluny de la història oficial, permeten veure com es vivia en un poble pirinenc i fronterer durant el segle XX.

Per a ubicar-nos direm que Arcavell limita, en gran part, amb la parròquia de Sant Julià de Lòria, i a l’Alt Urgell amb Argolell, Sant Joan Fumat, Calvinyà, Estamariu i Bescaran. Sense ser un cas excepcional, el poble ha mantingut al llarg dels segles conflictes pels límits territorials i l’ús dels emprius.

Una obra interessant no solament per la història d’una població de muntanya i fronterera sinó que també important per la metodologia utilitzada per a la recerca d’informació.

arcavell foto gral 1

Curs de paleografia i diplomàtica a l’Arxiu Comarcal del Urgell


L’Arxiu Comarcal del Urgell (ACUR) organitza un curs pràctic de paleografia i diplomàtica. El curs s’inicia el dia 17 de gener i durant cinc sessions, entre els mesos de gener i febrer, es farà un aproximació pràctica a aquestes dues disciplines. seu_acur_jpg_1994699794

En aquestes jornades s’ensenyarà a llegir i interpretar la documentació d’arxiu d’època medieval i moderna.  Coneixement dels tipus de lletres, abreviatures, cronologia, tipologies documentals, estructura dels documents.

Professorat: Joan Busqueta.

Fullet informatiu

Arxiu Comarcal del Urgell

carrer de les Sitges, 4

Tàrrega

acurgell.cultura@gencat.cat

Els manuals de protocols dels anys 1774 a 1786 del fons de la Notaria Districte de Vielha ja es poden consultar en línea


En el mes de setembre de 2014, l’empresa Artyplan va realitzar treballs de digitalització en els fons de la Notaria del Districte de Vielha. Aquests treballs s’inclouen dins el Pla Esteve Gelabert Bruniquer promogut per la Subdirecció General d’Arxius i Museus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Treballs de digitalització a la seu de l’Arxiu

Treballs de digitalització a la seu de l’Arxiu

En total es van digitalitzar vuit manuals dels anys 1774 a 1785. Les 4.300 imatges van ser capturades seguint els paràmetres de captura de la “Guia de digitalització de la Xarxa d’Arxius Comarcals”. Els treballs es van dur a terme a les instal.lacions del mateix arxiu.

Una vegada processades les imatges s’ha procedit a donar-les d’alta en la fitxa de la seva unitat documental corresponent. Tots els documents digitalitzats ja es poden consultar en línea a través de l’opció “Arxius en línea: Cercador de fons i documents” de la Xarxa d’Arxius Comarcals.

Els vuit volums corresponen als notaris: Lluís Portolà (1775-1779);  Anton Burguerol (1776-1777) i Barthomeu Portolés (1778-1786). Cal recordar que en 1937, la vila de Vielha pateix una gran riuada del riu Nere que afecta a l’edifici de la Notaria i la major part dels manuals de protocols es perden en la mateixa. El senyor Josep Soler Arnes, els rescata i els custodia fins a 1945. És en 1946 quan Aurelio Moreno Prádanos, notari, es fa càrrec de la Notaria Districte de Vielha.

Archiu Generau d’Aran

Imatge de l’índex d’un dels protocols digitalitzats

Imatge de l’índex d’un dels protocols digitalitzats

Balanç estadístic del bloc del GALL durant el 2014


Aquest 2014 el Bloc del GALL ha complert els 5 anys. Al llarg de l’any ho hem destacat amb el logotip del cinquè aniversari i mostrant fotos dels arxius de Lleida a la capçalera (continuarà fins al proper març de 2015). Un any més comencem una nova temporada amb el balanç estadístic del bloc del GALL durant el 2014:

Les visites

Evolució de visites 2009-2014Durant el 2014 hem tingut un total de 18.343 visites. La mitjana de visites per dia ha estat de 50 visites, 2 menys que l’any anterior. El dia que vam tenir més visites va ser el 10 de març amb un pic de 167 visites. En comparació amb l’any anterior hem rebut 699 visites menys. També els nostres visitants han deixat un total de 28 comentaris. La interacció via comentaris continua activa al Facebook del GALL on ja sumem 1.368 amistats, 43 més que l’any passat. També al Twitter del GALL hi sumem 1.066 seguidors, 413 més que l’any passat i acumulant un total de 8.019 piulades, continuant essent un dels twitters sobre arxivística més actius del nostre entorn.

D’on venen les visites?

A nivell territorial tenim visites provinents de 52 països diferents. Aquestes venen majoritàriament de la península ibèrica (92%) i sobretot de Catalunya. L’altre 8% prové de la resta de països, destacant els EUA i Andorra. Enguany hem baixat una mica en el nombre de visites, si bé podem dir que ens hem mantingut. Vol dir això que hem tocat sostre en aquest sentit?. Ho confirmarem l’any vinent si ens seguiu!. Pel que fa a la fidelització del visitants, hi ha 2.433 subscripcions al bloc a través dels diferents canals (bloc, facebook, twitter). Per tant 329 subscripcions més que l’any passat.

Diada dels Arxivers 2014Articles publicats

Aquest 2014 hem publicat un total de 102 articles, això significa 4 articles menys que l’any anterior. Acumulant un arxiu de 484 articles publicats. Enguany els articles més visitats, juntament amb la guia i el directori d’arxius, han estat:

I un any més, per aquest 2015… ens proposem seguir construït i difonent el món dels arxius i la gestió documental de i des de les Terres de Ponent. Ens hi acompanyes?