La historiadora i arqueòloga Laia Creus Gispert va publicar fa un temps Arcavell. Un poble de muntanya i fronterer. Aquest és, sens dubte, EL LLIBRE d’Arcavell. Hi és tot: la història, la geografia, la toponímia, l’economia, l’etnografia… I totes les cases del poble, una per una, amb els arbres genealògics de les famílies, fotografies dels homes i les dones, de les criatures… En definitiva, un llibre complet, escrit amb rigor científic i, alhora, amb el detall de les coses quotidianes, del dia a dia del batec del poble.
El llibre és fruit de cinc anys d’investigació, recerca d’informació en arxius catalans i andorrans, l’estudi sobre el territori i entrevistes amb veïns. La investigació ha permès aprofundir en la història d’una comunitat muntanyenca que, tot i estar lligada a l’evolució política del territori (comtats catalans, monarquia espanyola, Guerra Civil, dictadura…), té una personalitat pròpia. No és un llibre d’anècdotes sinó que hi ha informació dels fets documentats des del segle X (els primers documents escrits a la zona) que van passar a Arcavell fins al segle XXI. Molts d’ells conflictes i litigis, per una terra, per uns emprius, una bèstia, deutes, matrimonis, defuncions. També s’hi pot llegir històries recollides i explicades pels veïns que encara viuen a Arcavell que, lluny de la història oficial, permeten veure com es vivia en un poble pirinenc i fronterer durant el segle XX.
Per a ubicar-nos direm que Arcavell limita, en gran part, amb la parròquia de Sant Julià de Lòria, i a l’Alt Urgell amb Argolell, Sant Joan Fumat, Calvinyà, Estamariu i Bescaran. Sense ser un cas excepcional, el poble ha mantingut al llarg dels segles conflictes pels límits territorials i l’ús dels emprius.
Una obra interessant no solament per la història d’una població de muntanya i fronterera sinó que també important per la metodologia utilitzada per a la recerca d’informació.