Els fons judicials. Introducció a la matèria


Milkau_Oberer_Teil_der_Stele_mit_dem_Text_von_Hammurapis_Gesetzescode_369-2La funció judicial existeix en els grups humans des de que els codis es van elaborar i es van fixar en document i com sabeu un dels més antics és el de Hammurabi (1792-1750 a.C). Si hi havia codis hi havia jutges que els aplicaven fent judicis i molt provablement fixaven les seves resolucions en documents judicials. Ho sabem del cert en el cas dels grecs i dels romans i de tot el que va venir després de la caiguda de Roma.

La documentació judicial recull, i ha recollit des de sempre, el relat dels fets que han provocat el conflicte o la transgressió d’allò que el poder establert ha dictat i fixat com a norma a seguir. És per aquesta raó que és tan rica en informació sobre l’entorn geogràfic, econòmic, social i històric del moment en el que es produeixen els fets. Molts d’aquests documents són declaracions orals dels implicats, de testimonis, de perits. Són, doncs, autèntica història oral amb la importància de la immediatesa, per aquesta raó els fons judicials de qualsevol temps i jurisdicció són tan importants per comprendre la microhistòria dels territoris propers perquè el relat és de quotidianitat i de costum, però també de peculiaritats i de canvis.

Els fons judicials presenten alguns problemes a la consulta, alguns compartits amb altres fons de les administracions d’àmbit territorial més o menys ampli i alguns que només trobem en aquests fons o d’una forma més remarcada en aquests fons. Per exemple, les llacunes cronològiques que potser només els fons religiosos les presenten amb la mateixa intensitat, o el deteriorament dels suports. També la gran quantitat de documentació manuscrita que trobem de forma majoritària fins els anys quaranta del segle passat. La major dificultat la presenta el desconeixement del llenguatge especialitzat, de la història institucional i de l’evolució de la legislació i el costum procedimental.

El desconeixement del llenguatge ens dificulta la comprensió de la tramitació; el de la història institucional ens porta a pensar en els fons judicials com a fons homogenis i no ho són com tampoc ho són els municipals. També és molt important conèixer la legislació que havia d’aplicar cada òrgan i els canvis que s’esdevenen que, per petits que siguin, poden explicar grans diferències en les qualificacions o les resolucions. A més a través de la història de la institució concreta, el canvi en les seves competències i dependències, els possibles canvis en plantilles, infraestructures, equipaments poden donar-nos la clau d’allò que estudiat en conjunt sembla una anomalia.

És per aquesta raó que intentaré explicar primer les relacions orgàniques de les institucions fent una mica l’evolució del 1870, data de la publicació de la primera Llei Orgànica del Poder Judicial, fins ara. Territorialment em centraré a la província de Lleida que és la circumscripció de l’Audiència provincial i de la resta d’òrgans provincials que han existit i existeixen encara avui.

475px-Partidos_Judiciales_de_Lérida.svg

Cal dir que en la majoria dels casos serà extrapolable a la resta de províncies, tret d’alguns òrgans específics pluriprovincials o de caire estatal amb els que cal contar perquè en molts casos seran els que ens acabaran de resoldre l’enigma. També s’ha de fer esment que la planta judicial a l’inici de la seva organització contemporània va patir de una certa indecisió la qual cosa va provocar que alguns òrgans es creessin sobre el paper, però que no tinguessin una activitat real sobre el territori o bé la seva vida va ser curta de vegades efímera. Va passar una cosa molt semblant amb la Justícia Municipal durant tota la primera mitat del segle XX, amb modificacions i reformes sovintejades en el temps, en els òrgans i en l’articulació del territori.

També els càrrecs judicials, l’accés a la judicatura o la figura del Secretari Judicial han patit canvis en molts casos profunds i en altres conjunturals que cal conèixer per entendre algunes coincidències que a ulls d’avui en dia podrien passar per sospitoses o fins i tot escandaloses.

És cert que moltes de les circumstàncies descrites es donen en altres fons: notarials, municipals, cancelleria, hisenda… Però els fons judicials com altres que en tenen relació estes circumstàncies són poc conegudes, al contrari dels esmentats, si això afegim les dificultats que de forma recurrent s’ha posat a la seva consulta té com a conseqüència el poc estudi de conjunt en relació a la gestió documental i a les seves possibilitats de explotació. Això explica perquè són fons poc consultats, tret dels que es refereixen a causes o personatges concrets. Han tingut un cert èxit els fons dels Tribunals Regionales de Responsabilitat Polítiques i Jutjats Instructors Provincials de Responsabilitats Polítiques, perquè eren la font directa d’informació sobre les víctimes de la guerra civil, tot i així hi ha pocs treballs sobre les institucions i el seu funcionament i encara menys sobre la documentació que generaven aquests òrgans, i els que hi ha no són molt superficials.

A partir d’aquest moment necessitarem tenir a ma les diferents lleis de Planta Judicial, les lleis orgàniques del Poder Judicial que han existit i les seves reformes i sobre tot les lleis processals de cada jurisdicció (un altre concepte que caldrà comentar), això i algun diccionari jurídic ens ajudarà a entendre alguns dels continguts que aniré desenvolupant.

 

Maria Jesús Llavero 

Arxiu Central Audiència Provincial i Justjats de Lleida

Deixa un comentari

Filed under Arxius judicials, Patrimoni documental català

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s