Curs virtual. Història Oral i patrimoni cultural immaterial: recerca, catalogació i difusió, de l’aula virtual de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell


Ja us podeu inscriure fins el 4 de març a aquest curs de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell que es durà a terme del 9 de març al 29 de maig a l’Aula Virtual de l’ACUR.

Els arxius són sovint catalitzadors de projectes de recerca en l’àmbit local, poden estimular la recerca a partir dels seus fons o animar a complementar-los mitjançant altres fonts i/o metodologies de recerca.

Alguns dels àmbits de recerca més en boga en els últims anys són l’ús de les fonts orals, i la recerca a l’entorn del patrimoni cultural immaterial. Aquest auge de la recerca en aquests 2 àmbits vénen propiciats per diversos factors, entre els quals hi ha la facilitat i l’abaratiment de costos per l’enregistrament en vídeo, el creixement per l’interès en la memòria, la ACUR1identificació de les persones anònimes com a subjectes històrics o la creació d’identitat a partir de la cultura popular.

La intenció del curs és que aquest sigui molt més útil que teòric, que no posi tant de relleu la teoria com la forma pràctica d’iniciar una recerca i com executar-la de principi a fi.

L’objectiu del curs és donar aquestes eines als investigadors o a les persones que volen iniciar una recerca en el camp de les ciències socials a través de la història oral i en la investigació del patrimoni cultural immaterial.

El curs pretén oferir eines i metodologies de treball útils per a dues disciplines: la història oral i el patrimoni cultural immaterial. El curs s’estructura en dos mòduls: recerca i catalogació. Cada mòdul compta amb diverses sessions. Els dos mòduls conviden als alumnes a fer treballs pràctics, tant pel que fa a la recerca com pel que fa a la catalogació. Tots els treballs es proposa que rebin un seguiment per part de l’equip que desenvolupa el curs.

A part, es proposa l’elaboració de tutorials en vídeo i exemples d’enregistraments audiovisuals, que serveixin als alumnes per comprendre de forma amena els conceptes que s’aborden en la part teòrica del curs. Així, l’estructura és la següent:

Programa del curs

Mòdul1: 

Preparació d’un projecte de recerca (en fonts orals i en patrimoni cultural immaterial):

  • El disseny del projecte
  • La investigació prèvia

La recerca en fonts orals:

  • La selecció dels informants
  • La metodologia d’entrevista:
  • L’entrevista

La recerca en patrimoni cultural immaterial (PCI):

  • Comunitat, grup, participant, informant, els protagonistes
  • Metodologia de treball de camp
  • La captació de PCI

Mòdul 2

Catalogació: l’anàlisi

  • Ús de bases de dades
  • La transcripció / La descripció de l’element
  • Eines per a l’anàlisi
  • L’anàlisi dels resultats:

La difusió:

  • Aspectes legals
  • La publicació dels resultats
  • Estratègies de difusió
  • Exemples de difusió

fulletó curs Historia oral

Anuncis

L’arxiu diocesà d’Urgell conserva el text literari més antic en català


Es tracta d’un pergamí, datat entre el 1120 i el 1130, que conté una traducció del còdex visigòtic de lleis vigents a Catalunya en aquella època, el ‘Liber Iudicum’
El Bisbat d’Urgell ha obert les portes del nou Arxiu Diocesà i Capitular d’Urgell situat a l’església dels Dolors, del segle XVI, de la Seu d’Urgell. El nou espai permet reunir en un sol lloc tota la documentació que fins a l’actualitat estava recopilada en diverses sales del palau episcopal. Les noves instal·lacions, explica l’arxiver, mossèn Benigne Marquès, reuneixen les condicions de manteniment i seguretat adients. Per fer-ne l’adequació primer de tot es va fer un buidatge de l’interior de l’església que ha permès crear-hi un dipòsit blindat de ciment armat on s’hi dipositen els tres arxius que conformen l’arxiu diocesà, l’arxiu capitular, el diocesà i els fons d’arxiu parroquial.

“En aquests moments tenim un quilòmetre lineal de documents” afirma amb contundència Marquès, arxiver diocesà durant més de quaranta anys. I segueix “amb la remodelació de l’arxiu ens permetrà augmentar el nostre fons i fer-lo créixer”.

El document més antic que es conserva a l’arxiu, explica, és un pergamí de la compra del terreny on es va construir el Monestir de Codinet, un monestir que va existir entre els segles IX i XI al municipi de Ribera d’Urgellet. Marquès afirma que “tot i que no se n’han trobat els vestigis al municipi encara existeix una partida coneguda com Codinet”.

El tresor: ‘Liber Iudicum’
El document més preuat per l’arxiver, però, “és el primer text literari escrit en català”, diu Marquès. El pergamí, datat entre el 1120 i el 1130, és una traducció del còdex visigòtic de lleis vigents a Catalunya en aquella època, el ‘Liber Iudicum’, i està considerat el text literari en català més antic dels conservats a Catalunya. Va ser Cebrià Baraut qui va fer la descoberta d’aquest pergamí i en va fer l’anàlisi i estudi.

Però entre les parets del nou edifici dels arxius de l’Eglésia d’Urgell hi figura “probablement la Bíblia més antiga, o si no de les més antigues, conservades a Catalunya”. Benigne Marquès ha assenyalat que es tracta d’una Bíblia manuscrita en dos volums i lletra carolíngia i pertany a la segona meitat del segle X. Es tracta d’un manuscrit sense il·lustracions.

Marquès assenyala que amb l’obertura del nou arxiu han augmentat els visitants a l’arxiu, que afirma “són d’allò més variat” i que “estudiosos de la història, de la genealogia, dels orígens familiars són el tipus de persones que ens visiten”. En aquest sentit, Marquès explica que un perfil que els visita molt són els estudiosos de la història local i de la música, “l’arxiu té un important fons relacionat amb la música”.

Entrada extreta d’una notícia publicada al Diari ARA del 20/02/2015

JORNADES D’ESTUDI INTERNACIONALS. GIRONA 6-7 MARÇ 2015


ARXIUS DE FAMÍLIA

ESCRITURES FAMILIARS: PATRIMONI I DOCUMENTACIÓ

En aquestes jornades de investigació ARCHIFAM es fiquen de relleu algunes qüestions relatives al patrimoni i identitat d’aquelles famílies o cases que son creadores d’arxius. La temàtica de la trobada se centra en les diverses regions de la Península Ibèrica i tindran especial importància els territoris septentrionals i els portuguesos.

CARTEL ARCHIFAM 2 BD4 copiaEls arxius familiars – arxius patrimonials en la zona catalana – representen en les èpoques medieval i moderna un gran recurs no sols per a conservar la memòria, sinó també per concedir la possibilitat de defensar els diferents drets amb probes documentals escrites tan dels senyors o dels que tenien el domini directe com també dels que exercien el domin útil de les diverses possessions i d’aquesta forma crear una identitat pròpia.

Aquesta identitat en una societat nobiliària o en una societat rural de cases necessita i troba la seva base documental en els diversos escrits de les cases o llinatges custodiats en els seus arxius.

En aquest sentit, tant els inventaris dels arxius, com els arxius notarials i també els llibres de família, incloent els dels pagesos acomodats, representen una rica font històrica, l’estudi del qual revela les formes de gestionar, de conservar i incrementar els patrimonis documentals que explicant el present s’escriuen per al futur, preservant el passat de l’oblit.

Les jornades tindran lloc a la Sala de grau de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona i a l’Arxiu Històric de Girona.

Diptic Jornades Girona

Ingressa el fons personal de Domènec Cardenyes i Bàrios, músic i compositor (Ponts 1916-Tremp 1977), a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà


L’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà ha ingressat el fons personal del músic i compositor Doménec Cardenyes i Bàrios.

La figura de Domènec Cardenyes està estretament lligada al municipi de Tremp (Pallars Jussà). Malgrat viure a Balaguer, va ser a Tremp on experimentà i desenvolupà millor les seves qualitats professionals, com a músic i com a mestre de música.

Domènec Cardenes Barrios amb el seu piano

Domènec Cardenes Barrios amb el seu piano

Els treballs bibliogràfics sobre aquest músic són bastant escassos i, per això, la documentació cedida per Eugeni Fornons és molt rellevant ja que permetrà conéixer als investigadors molts aspectes desconeguts fins ara de la seva vida.

Domènec Cardenyes, el petit Mingo de cal Panxó, va néixer a Ponts l’1 de setembre de 1916. A casa seva regentaven el local anomenat “Gran Cafè Espanyol”. Hi havia piano. És clar!, un element habitual en aquella època dels grans cafès. Ben segur que influiria a Domènec en la seva afició per la música i el cant.


La guerra civil va truncar la seva prometedora joventut. Amb el pare malalt es van traslladar a Balaguer, ciutat natal de la mare. Des de Balaguer, anava i venia assíduament a Barcelona per ampliar els seus de piano, harmonia i composició, amb el mestre Lambert. A Balaguer donava classes de solfeig i actuava com a pianista en diferents orquestres locals, fins que va crear la seva pròpia orquestra “Domingo y sus Bohemios”. Va ser una època en la que va destacar com a compositor, tant de peces per ballar com de sardanes.

Va estar contractat per l’orquestra de Lleida la “Boite Club”, a la vegada que realitzava les tasques de professor de música a la finca del Castell del Remei. A finals dels anys quaranta va tenir el seu primer contacte amb el món coral, tot dirigint la coral Flors d’Urgell, de Castellserà.

L’any 1954, el senyor Mata, mestre de solfeig ala Lira, iniciava la creació d’una orquestra municipal a Tremp però, amb la seva mort, el projecte va quedar aturat. La seva vídua, que coneixia a Cardenyes, va instar a l’Enric Solé, alcalde de Tremp, perquè contractés els seus serveis com a  professor de música que tant feia falta a la població. Des d’aquell moment, la seva vida va quedar lligada a Tremp fins a la seva mort.

Durant aquests anys, Cardenyes, va impulsar, com a músic i director, diverses entitats entre les quals hi havia l’esbart dansaire Francesc Pujol ila Tunadel Col·legi Sant Josep (creada l’any 1958). Aquest mateix any, el president del casal, Josep Altisent, va convocar a tots els caramellaires i afeccionats per constituir l’Orfeó de Tremp, on Cardenyes seria el seu director. L’any 1969 el mestre va crear “Els timbalers dela Conca” una banda de cornetes i tambors.

Domènec Cardenyes, també va dirigir bandes de renom com “Domingo y sus solistas”, “Soulfinger’s”, “Rudy Bravo y su conjunto Harmony”, etc on el mestre va deixar la seva empremta personal i musical.

El llegat de la seva obra musical va ser molt important per a Tremp i la comarca. Com a pedagog molts nois i noies van aprendre amb ell les primeres notes musicals. Com a intèrpret fou un excel·lent pianista; el jazz i la improvisació eren el seu delit. També tocava la guitarra, el flabiol, l’orgue, el violí i el seu inseparable acordió.

Com a compositor, va crear obres per ballar, serenates, marxes, etc. Però sobretot va destacar especialment en el món de les sardanes i la música coral.

Va morir l’any 1977 a Tremp.

Entre la documentació que ara es diposita a l’arxiu comarcal (unes 20 capses) destaquen unes partitures musicals de producció pròpia, llibres de teoria musical, adaptacions musicals, fotografies i altres documents que plasmen aspectes de la seva vida personal i professional. Aquest fons documental està en un perfecte estat de conservació i el personal de l’arxiu comarcal ha iniciat la seva ordenació, classificació, descripció i digitalització, per tal de posar-lo a l’abast dels investigadors i, alhora, rendir un sincer i merescut homenatge a aquest il·lustre personatge trempolí.

Homenatge a Domènec Cardenyes

L’exposició ‘Per Bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya’ a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell


La mostra s’inaugurarà el divendres 20 de febrer de 2015 a les 19,30h.
El proper divendres 20 de febrer a les 19,30h. tindrà lloc, a la seu de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (Carrer de les Sitges, 4-6), la inauguració de l’exposició “Per Bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya”. Bruixa

Arriba a Tàrrega i l’Urgell aquesta exposició, produïda pel Museu d’Història de Catalunya, que vol donar resposta a un seguit d’interrogants que envolten al món de la bruixeria i la seva repressió. En quin moment es construeix la visió
tradicional de la bruixeria? Quan s’inicià la persecució contra les suposades bruixes? Per què van ser perseguides? Qui eren els seus perseguidors? Quantes i quants van morir? Com afectà aquest fet a Catalunya?

L’exposició ens durà de la història –la gènesi del fenomen, la cacera de bruixes i la seva fi– al folklore i l’etnografia –el record popular–. I es mourà essencialment entre dos àmbits territorials: Catalunya i el conjunt de l’Europa cristiana.

Exposició a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

  • Del 20 de febrer al 21 de març de 2015
  • Horaris de dilluns a divendres de 9 a14 hores i de 15,30 a 17 hores
  • Dissabte 28 de febrer i 21 de març de 9 a 14 hores

El dret a l’oblit o la falta de memòria


biblioteca_sarajevo en llamasNo és res nou que els que arriben al poder pel camí que sigui tenen molta pressa en fer oblidar tot allò que no té a veure amb ells, normalment fent accions que siguin més transcendents, decisives o simplement espectaculars que els seus predecessors. Però també ens hem trobat al llarg del temps aquells que han falsejat la Història i fins i tot han posat molta voluntat a destruir la memòria de l’existència d’aquells que havien estat els seus oponents. En alguns casos tenim la sospita que ho van aconseguir completament ja que només queden esments indirectes que mai no es poden concretar, en altres casos la tossuderia dels investigadors els ha portat a les fonts més quotidianes, les més allunyades de les que expliquen la història oficial, aquelles que se apropen a la història oral per la immediatesa del testimoni que recullen. És d’aquesta forma que la Història de grans dates, batalles i reis, s’ha anat omplint d’homes i dones de carn i ossos, dels seus costums i els seus conflictes i ens han apropat realment als nostres avantpassats buscant en el què eren l’explicació del què som.

Malgrat tot no han estat persones públiques o  governs els que han provocat aquesta situació, sinó que ha estat un “particular”, una persona anònima la que amb la seva demanda al Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha aconseguit la  sentència del 13 de maig de 2014 que reconeix als seus ciutadans que poden exercir el dret a l’oblit a Internet. La sentència obliga els cercadors a retirar de les seves llistes de resultats de les cerques pel nom d’una persona els enllaços a les pàgines web publicades per tercers que continguin informació que l’interessat consideri inadequada o irrellevant sempre que un ciutadà europeu ho demani encara que  la informació sigui veraç i lícita.qq

La Història (en lletres grans i en petites) està farcida de relats d’enganys, de covardies, de conflictes de veïns, d’infidelitats i deslleialtats, de negocis poc clars i de mostres de força d’un col·lectiu cap a un altre, però això és el que és i és el que som. Quants “herois” han tingut un passat poc afalagador, de vegades el que ha estat execrable ha estat el seu esdevenir posterior al fet recordat, i ningú dubta que tot és part de la seva personalitat i que és el conjunt de fets de la seva vida el que el justifica i l’explica. No es nega que tothom tenim dret a defensar la nostra pròpia imatge i controlar-la, com va haver un temps en el que els nostres pares i germans van tenir el dret a defensar l’honor de la seva família fins i tot amb la mort del que l’ofenia. Malgrat reconèixer això, des de la perspectiva de la preservació de la memòria, de la construcció d’un relat històric que expliqui la realitat que vivim i no només la de les accions polítiques dels nostres governs, que a voltes estan tan allunyades de la nostra quotidianitat, no podem menys que mirar amb recança la derivada que està provocant tot allò que s’anomena “el dret a l’oblit” que justificant-se amb el potencial de les TIC i de la nostra recent estrenada identitat digital, pregona i recolza l’esborrat d’aquell rastre que la persona no vulgui que romangui en el món virtual.

Hem de recordar que sempre hem tingut una identitat que anava més enllà de nosaltres i del nostre cercle més pròxim, una identitat en paper, sí, però que ens transcendeix més enllà fins i tot dels límits del nostre poble. Una identitat que es recollia en el moment de néixer al llibre de batejos, posteriorment el de naixements del Registre Civil, i que durant tota la vida s’ha anat reflectint en uns documents més o menys privats, més públics quan la qüestió a publicitar no és precisament bona, edictes, sentències, etc.

Ara el Consell Assessor de Google pensen que el dret a l’oblit no potser total i universal, segons un últim informe cal retallar l’admissió de les sol·licituds de persones que tinguin una rellevància social o política, ja que es podria estar col·laborant a falsejar la realitat o millor a fabricar una realitat a mida. Davant d’això potser la pregunta és: Quan i qui decideix qui té un rol prou important per no accedir a la seva sol·licitud d’esborrat de la seva presència en les cerques de Google.

Si tots i cada un de nosaltres demanem que s’esborri la nostra petjada digital, acabarem amb qualsevol possibilitat de recuperar un relat alternatiu de la memòria de què i com es vivia durant la nostra existència en un món que cada cop més la vida transcorre en la xarxa i la informació ens arriba en format digital, només quedarà el que vulguin que recordem del temps en els que hi van ser aquells que ostenten el poder en cada moment i es pot donar la paradoxa que l’inici de la Societat de la Informació sigui l’època de la que menys informació existeixi de les persones que la van viure, perquè això no va només d’esborrar les fotos de les borratxeres que s’han penjat al facebook, sinó de la reelaboració d’una identitat digital útil i desitjada… Una mica lluny d’un entorn de transparència i  honestitat que sembla que ara també es demanda, però sobre tot  molt lluny de la memòria

beach-296222_640

 

Maria Jesús Llavero

Arxiu Central Audiència provincial i jutjats de Lleida

Castell de Mur cedeix gran part del seu fons documental a l’Arxiu Comarcal


Es tracta del sisè municipi de la comarca que diposita la seva documentació a l’Arxiu

El passat divendres 30 de gener se signà el conveni de cessió en comodat del fons de la documentació municipal històrica procedent de l’Ajuntament de Castell de Mur, entre l’alcalde de Castell de Mur, Sr. Josep Castells i el president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, Joan Ubach.Joan_Ubach_(President_del_Consell_Comarcal_del_Pallars_Juss)_i_Josep_Castells_(Alcalde_de_Castell_de_Mur)

L’ingrés del fons de l’Ajuntament de Castell de Mur a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà és el sisè efectuat per ajuntaments de la comarca, desprès que amb anterioritat ja ho hagin fet els consistoris de Tremp, Talarn, Llimiana, Salàs de Pallars i Senterada.

La documentació ingressada té un volum aproximat de 489 capses d’arxiu definitiu, el que aproximadament són 53 metres lineals de documentació, amb una cronologia que va des del 1817 fins al 1990. La documentació, que es troba en perfecte estat de conservació, procedeix de Guàrdia de Noguera i de Mur.

La major part és documentació que prové de l’administració municipal, on destaquen sèries d’actes municipals, correspondència, registres fiscals, pressupostos o padrons, així com expedients de judicis de pau i conciliació i expedients d’informació possessòria des de 1920 de l’administració del Jutjat de Pau.