L’arxiu diocesà d’Urgell conserva el text literari més antic en català


Es tracta d’un pergamí, datat entre el 1120 i el 1130, que conté una traducció del còdex visigòtic de lleis vigents a Catalunya en aquella època, el ‘Liber Iudicum’
El Bisbat d’Urgell ha obert les portes del nou Arxiu Diocesà i Capitular d’Urgell situat a l’església dels Dolors, del segle XVI, de la Seu d’Urgell. El nou espai permet reunir en un sol lloc tota la documentació que fins a l’actualitat estava recopilada en diverses sales del palau episcopal. Les noves instal·lacions, explica l’arxiver, mossèn Benigne Marquès, reuneixen les condicions de manteniment i seguretat adients. Per fer-ne l’adequació primer de tot es va fer un buidatge de l’interior de l’església que ha permès crear-hi un dipòsit blindat de ciment armat on s’hi dipositen els tres arxius que conformen l’arxiu diocesà, l’arxiu capitular, el diocesà i els fons d’arxiu parroquial.

“En aquests moments tenim un quilòmetre lineal de documents” afirma amb contundència Marquès, arxiver diocesà durant més de quaranta anys. I segueix “amb la remodelació de l’arxiu ens permetrà augmentar el nostre fons i fer-lo créixer”.

El document més antic que es conserva a l’arxiu, explica, és un pergamí de la compra del terreny on es va construir el Monestir de Codinet, un monestir que va existir entre els segles IX i XI al municipi de Ribera d’Urgellet. Marquès afirma que “tot i que no se n’han trobat els vestigis al municipi encara existeix una partida coneguda com Codinet”.

El tresor: ‘Liber Iudicum’
El document més preuat per l’arxiver, però, “és el primer text literari escrit en català”, diu Marquès. El pergamí, datat entre el 1120 i el 1130, és una traducció del còdex visigòtic de lleis vigents a Catalunya en aquella època, el ‘Liber Iudicum’, i està considerat el text literari en català més antic dels conservats a Catalunya. Va ser Cebrià Baraut qui va fer la descoberta d’aquest pergamí i en va fer l’anàlisi i estudi.

Però entre les parets del nou edifici dels arxius de l’Eglésia d’Urgell hi figura “probablement la Bíblia més antiga, o si no de les més antigues, conservades a Catalunya”. Benigne Marquès ha assenyalat que es tracta d’una Bíblia manuscrita en dos volums i lletra carolíngia i pertany a la segona meitat del segle X. Es tracta d’un manuscrit sense il·lustracions.

Marquès assenyala que amb l’obertura del nou arxiu han augmentat els visitants a l’arxiu, que afirma “són d’allò més variat” i que “estudiosos de la història, de la genealogia, dels orígens familiars són el tipus de persones que ens visiten”. En aquest sentit, Marquès explica que un perfil que els visita molt són els estudiosos de la història local i de la música, “l’arxiu té un important fons relacionat amb la música”.

Entrada extreta d’una notícia publicada al Diari ARA del 20/02/2015

Deixa un comentari

Filed under Grup d'Arxivers de Lleida

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s