Ingressen a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà 6.000 negatius del fons fotogràfic de Ricard Subirà i Hereu, de Tremp


El passat 24 de març de 2015, es va signar el  conveni de cessió en comodat del fons de fotografies de Ricard Subirà i Hereu, de Tremp, per tal que sigui ingressat a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

Acte de la signatura del conveni entre el Sr. Joan Ubach (President del Consell Comarcal del Pallars Jussà) i el Sr. Ricard Subirà. Fotografia Arxiu Comarcal Pallars Jussà.

Acte de la signatura del conveni entre el Sr. Joan Ubach (President del Consell Comarcal del Pallars Jussà) i el Sr. Ricard Subirà. Fotografia Arxiu Comarcal Pallars Jussà.

Ricard Subirà i Hereu, treballador jubilat de FECSA, és un gran aficionat al món de la fotografia, art que va treballar des dels anys 60 del segle passat. Ell controlava tot el procés fotogràfic, des de la captura de la imatge fins al revelat i posterior impressió en paper, tot i que mai va treballar d’una manera professional.

El fons ingressat a l’arxiu comarcal, està format per 6.000 negatius de polièster de35 mm, blanc i negre, i color, en perfecte estat de conservació i excel·lentment ordenats ja que el mateix fotògraf  ha facilitat un inventari on consta el títol i la cronologia de cada reportatge.

En  total són 245 reportatges fotogràfics, datats entre l’any 1966 i el 2003, entre els quals destaquen les primeres excursions fetes per la comarca del Jussà, fruit de la seva activitat excursionista amb la Societat d’Amics de la Muntanya (S.A.M) de Tremp, del que fou soci fundador.

Les temàtiques són molt variades, però destaquen les fotografies de caire excursionista, de festes majors, el Dia de la Província de l’any 1967, fires de Primavera de Tremp, aplecs, acampades, voltes ciclistes, viatges i diferents reportatges de la Unió Ciclista de Tremp, del qual és soci.

L’ingrés d’aquest fons fotogràfic és molt important per la ciutat de Tremp i la comarca, doncs ens ofereix l’oportunitat de recordar el passat trempolí mitjançant fotografies realitzades amb una enorme llibertat, fruit de l’afició per aquest art d’en Ricard Subirà i Hereu.

L’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, destaca que aquest ingrés és el cinquè fons fotogràfic ingressat a l’Arxiu  des de la seva inauguració a l’any 2009, desprès que ho fessin fotògrafs com: Pompeu Molist, Andreu Gelabert,Josep Durany i Pepe Núñez.

Els ciutadans de la comarca del Jussà, cada cop tenen més clar, que ingressar el seu fons documental o fotogràfic a l’Arxiu Comarcal, té la seva raó d’esser. L’ordenació, la conservació, la digitalització i la difusió d’aquestes imatges, garanteixen la conservació de la memòria de la comarca i el que és més interessant, la generositat d’aquests ingressos, faciliten la recerca històrica i faciliten al ciutadà a l’accés als records viscuts.

Un cop ingressat el fons, l’arxiu comarcal, té la intenció de digitalitzar els reportatges més importants a nivell històric per la ciutat de Tremp i la Comarca del Jussà.

Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

 

 

Anuncis

Sant Jordi 2015. Un Bécquer menos conocido: de “La hija del poeta” a “Les filles del poeta”


El Grup d’Arxivers de Lleida (GALL) us recomana:

Un Bécquer menos conocido: de La hija del poeta a “Les filles del poeta”. Carlos Á. Rizos Jiménez. Col·lecció El fil d’AriadnaPagès Editors i Universitat de Lleida.

És un estudi d’una part enigmàtica de l’obra becqueriana, la que fins ara s’ha denominat “tragedia sin título” i a partir de l’estudi de diferents edicions i del conjunt de l’obra de Bècquer  trobant els testimonis de la formació clàssica d’aquest gran poeta romàntic. L’autor ens va conduint a través de l’estat de la qüestió en relació a aquesta formació clàssica que ha estat tan poc ressaltada fins ara, donant-nos, a més, les claus de la lectura del text en qüestió, relacionant-lo amb altres texts de joventut dels quals s’han localitzat els originals. Per finalitzar i com si fos la guinda del pastel ens fa un descobriment, la traducció catalana de las Rimas obra de Enric Franco, traducció que va ser contemporània de les publicacions de l’autor. És una obra molt interessant, sorprenent en les aportacions i amb una redacció dinàmica que et porta del principi a la fi sense entrebancs, amb una tasca important d’investigació al darrera . Una joia pels amants i els estudiosos de l’obra de Gustavo Adolfo Bécquer

Sant Jordi 2015. El turó de la Seu Vella en la Història de Lleida


El Grup d’Arxivers de Lleida (GALL) us recomana:

EL TURÓ DE LA SEU VELLA EN LA HISTÒRIA DE LLEIDA.  Maria José Vilalta i Joan J. Busqueta en són editors. Amb aportacions de Josep Tort, Xavier Sirera, Arturo Pérez, Joan Busqueta, Maria José Vilalta, Manel Lladonosa i Joan J. Sagués. Fotografies d’Antoni Benavent, amb la col·laboració de Núria Piqué i Llorenç Melgosa. Publicat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, 2015

LLIBREmariajosevilaltaCombina fotografia i text per explicar la història del Turó de la Seu Vella, en el seu conjunt, des del punt de vista de la geologia, fent un recorregut històric pel món antic, l’Edat Mitjana, fins l’època moderna i contemporània. En tots els temes s’han triat especialistes en cada època i ho completa un text inicial del director del Consorci del Turó de la Seu Vella, Josep Tort.

Josep Tort ‘Patrimoni per als escèptics’, Xavier Sirera, ‘Història geològica del Turó de la Seu Vella’; Arturo Pérez Almoguera,  ‘El Turo i el món antic’; Joan Busqueta, ‘El temps medieval’; Maria José Vilalta, ‘Perfils d’un Turo canviant  a l’època Moderna (segles XVI-XVIII)’; Manel Lladonosa, ‘El Turó de la Seu Vella a l’Edat Contemporània (1808-1931)’; i Joan Sagués, ‘Democràcies, revolució, guerra i dictadura des del Turó de la Seu Vella’. Tots els textos acompanyen unes imatges a l’alçada de la bellesa de l’indret, de la Seu Vella i del seu entorn, fent del llibre un producte eminentment visual de gran valor artístic i que basteix l’argumentari de la petició de Patrimoni de la Humanitat per a tot el conjunt.

Sant Jordi 2015. Es responses dera Val d’Aran as qüestionaris de Francisco de Zamora


El Grup d’Arxivers de Lleida (GALL) us recomana:

‘ES RESPONSES DERA VAL D’ARAN AS QÜESTIONARIS DE FRANCISCO DE ZAMORA’ de M.Àngels Sanllehy i Sabi. Garsineu Edicions.

0004 Aguest libre recuelh es responses dera Val as qüestionaris, o Interrogatorios, de Francisco de Zamora (Ms. II/2435 dera Real Biblioteca de Madrid). Responen un qüestionari generau, de 183 preguntes, e un de particular entàs pòbles, de 146, e s’estructuren en sies apartats: Geografia, Agricultura, Industria, Comercio, Política e Letras y antigüedades. Sigueren responudes, ena majoria de casi, peth rector de cada lòc, entre es ans 1788 e 1789. Ara fin s’ahig eth recensament de Floridablanca de 1787. Es tèxtes van precedidi d’un estudi introductòri de caractèr istoric. Era descripcion des corresponsaus aranesi –remarcabla pera sua estenuda e precision – constituís un testimòni, preciós e unic, dera vida aranesa dera fin deth sègle XVIII.

Archiu Generau d’Aran

Sant Jordi 2015. Màrius Pons Sumalla. Un cooperativista comunitas i controvertit


El Grup d’Arxivers de Lleida (GALL) us recomana:

‘MÀRIUS PONS SUMALLA. UN COOPERATIVISTA COMUNISTA I CONTROVERTIT’. Teresa Ibars Chimeno. Col·lecció Cooperativistes Catalans, 25. Cossetània Edicions, 2015.

Aquest llibre és un repàs a grans trets de la vida del Màrius Pons a partir del seu arxiu personal, contextualitzant el seu 618524-340x340entorn social, polític i econòmic en la història del País durant dos dècades que van ser cabdals 1960-1980. L’autora ens passeja pel cooperativisme agrari de la ma del personatge, mostrant-nos les grandeses i contradiccions d’un activista social i polític d’un temps on res no va ser fàcil i la lluita col·lectiva es confonia amb la personal i a l’inrevés.

Com a arxivera que és, la base argumental li dóna la documentació consultada que va ser donada pel Màrius Pons a l’Arxiu de la Diputació de Lleida, però també una investigació paral·lela de l’hemeroteca i d’informació recollida del propi Pons en converses mantingudes per poder documentar com cal la descripció del fons donat. La fascinació pel personatge la va portar a escriure aquesta obra, fascinació que es deixà traspuar en ella, però no impedeix subratllar les contradiccions personals i ideològiques en les que va incórrer el senyor Pons en la seva vida pública.

Maria Jesús Llavero

 

 

‘ARAN. ISTÒRIA GRAFICA’


Un libre de fotografies entà preservar era memòria istorica dera Val d’Aran

En març de 2011 era Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran comence a premanir era Istòria Grafica d’Aran. Ad aguesta iniciatiua se hig er Archiu Generau d’Aran e damb era collaboracion deth Conselh Generau d’Aran se hè ua crida a tota era Val d’Aran.  Se demanen tot tipe de materiau grafic (grabats, postaus, fotografies, pannèus, huelhetons…) en blanc/nere o color. Es pòbles, era vida vidanta, era economia, es administracions locaus, er ensenhament, era religion, era cultura, es hèstes, er espòrt…son es prumèrs tèmes prepausats.

0001Ath long d’aguesti quate ans de trabalh s’an arremassat mès de ueit mil imatges, en tota sòrta de suports i formats. Non a estat un trabalh facil. Era demana, lèu pòrta a pòrta, a portat a granes surpreses e de viatges a granes decepcions, quan non s’a trapat aquera imatge de besonh tà illustrar ua des tematiques escuelhudes. Totes aguestes imatges arremassades s’an digitalizat e an passat a formar part d’un banc d’imatges sus era Val d’Aran. Aguesta informacion se depausarà en Archiu Generau d’Aran entara sua consulta e difusion. Aquiu s’inventariaràn e catalogaràn en tot seguir era normatiua archivisitica que facilitarà era sua recerca.

Era Istòria Grafica d’Aran a estat dividida en set capitols que vòlen arremassar quaquns des hèts qu’an configurat Aran. Es colleccions de postaus e fotografies hètes pes pioners dera fotografia en Pirinèu an proporcionat materiau entas prumèrs capitols deth libre. Es pòbles e era sua riquesa patrimoniau sigueren captats pes objectius d’aguesti viatgèrs e era sua vision ei com un viatge en temps. Auti objectius, es des fotografs professionaus e es des particulars, an contribuit ara elaboracion dera resta de capitols. Es prumèrs, fotografieren actes publics e privats e es dusaus capteren era vida vidanta des aranesi.

Presentacion deth libre ena sedença deth Conselh Generau d'Aran. 27 de març de 2015

Presentacion deth libre ena sedença deth Conselh Generau d’Aran. 27 de març de 2015

Eth grop de trabalh qu’a portat a terme aguest projècte a trabalhat damb imatges que mos ensenhen ua Val d’Aran non tan luenhana e que fòrça des que guardaràn aguest album rebrembaràn. Entad aqueri que non ac an pogut víuer, aguestes pagines les portaràn ara val des sòns pairsenhers. Ua val qu’aguesti darrèrs contribuiren a crear.

Eth libre a estat publicat per Pagès Editors e era Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran, tamb eth supòrt deth Conselh Generau d’Aran e er Ajuntament de Naut Aran.

Atau madeish, eth passat diuendres 10 d’abriu, se signèc eth contracte de depaus entre eth Conselh Generau d’Aran e era Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran entà depausar en Archiu Generau d’Aran tot eth materiau fotografic digitalizat, ues 7.500 imatges, ath long des ans de trabalh de dita Fondacion, en tot hèr exposicions, publicacions e sustot pendent era eleboracion deth libre ‘Aran. Istòria Grafica’.

Signatura deth contracte de depaus dera Colleccion dera Fondacion Musèu Etnologic dera Val d'Aran. 10 d'abriu de 2015

Signatura deth contracte de depaus dera Colleccion dera Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran. 10 d’abriu de 2015

Maria Pau Gómez Ferrer

Archiu Generau d’Aran

L’arxivística…esport minoritari?


Publicat el 6 d’abril de 2015 per Fernando Betancor Pérez en el seu bloc El archivo: la gestión de la memoria

Us reproduïm íntegrament el text publicat per Fernando Betancor Pérez per què les seves paraules ens fan recuperar l’autoestima arxivera en moments de  decaiguda.

Fa alguns mesos l’equip nacional de gimnàstica rítmica obtenia el campionat del món en la modalitat de conjunt (maces), revalidant el número u assolit l’any 2013. Fa pocs dies, Javier Fernández s’alçava amb el títol mundial en patinatge artístic després d’haver obtingut l’europeu en tres edicions consecutives. D’altra banda, comptem a Espanya amb Carolina Marín, l’actual campiona del món de badminton. Les components de l’equip de gimnàstica van merèixer en el seu moment amb prou feines 15 segons en la televisió, queixant-se la capitana del grup per l’escàs interès dels mitjans cap a un esport que, amb escassos recursos però amb tant sacrifici com qualsevol altra activitat d’elit, proporciona grans assoliments. Els casos de Javier Fernández i Carolina Marín han tingut major repercussió mediàtica, però en cap cas s’ha valorat el seu triomf com una fita sense precedents en la història esportiva del nostre país. Estem acostumats al fet que els èxits –fins i tot quan no n’hi ha- de la selecció espanyola de futbol sempre obrin els telenotícies i ocupin molts minuts de televisió i ràdio, així com les portades de la premsa. Però, i desafortunadament, també estem habituats al fet que aquells altres esports minoritaris siguin silenciats i passin desapercebuts per al gran públic.

citius

L’arxivística i el treball desenvolupat en els arxius poden ser comparats amb aquests esports minoritaris. Pocs són els que es recorden que existeix una disciplina que s’encarrega dels arxius. Pocs són els que valoren que si un document és localitzat i pot ser utilitzat per exercir i defensar un dret és gràcies al treball dels arxivers. Escassos són els que valoren que darrere d’una investigació habitualment existeix un treball arxivístic previ. Pocs reconeixen que perquè es pugui “descobrir” –o “redescobrir”- un document, en la major part de les ocasions, primer ha d’existir un “descobriment” arxivístic. En definitiva, comptats són els que saben a què es dedica un arxiver o un gestor documental. Desenvolupem un treball silenciós, una activitat callada, una labor que resulta poc familiar i, per tant, escassament coneguda i valorada.

L’arxiver és com el patinador i l’arxivera com la gimnasta. Mereixen un breu moment de reconeixement quan soluciona un problema documental, quan localitza un paper “perdut” o quan el gestor -polític necessita mostrar –i “vendre”- la seva preocupació pel patrimoni, però és oblidat la resta del temps. Puja al podi  –i gairebé mai al lloc més alt- però el seu triomf és sempre efímer.

Malgrat tot, la cita olímpica de  “citius, altius, fortius” (més ràpid, més alt, més fort) està present en l’àmbit arxivístic. Així, com la gimnasta i el patinador, l’arxiver continua sempre treballant, aprenent, fent tot el possible per millorar, innovant, intentant atreure l’atenció -i les subvencions- amb el seu esforç quotidià, tractant de demostrar que els arxius no són un munt de papers sinó un espai gestionat i organitzat on resideixen la memòria i els drets dels ciutadans.

Però l’arxiver també comet errors. També falla i es desmoralitza. També s’estressa i sofreix les seves neures, no tant físiques -que també-, sinó intel·lectuals. En aquests casos, podem recordar alguna cosa que he escoltat alguna vegada a Almudena Cid –pels quals no ho sàpiguen la millor gimnasta rítmica individual que ha tingut el nostre país amb quatre olimpíades sota els seus peus: els errors no poden immobilitzar-te sinó aprendre d’ells i convertir-los en una via cap a la superació. Perquè sí… els arxivers podem ser molt durs amb nosaltres mateixos i amb el treball dels altres, arribant a ser implacables i crítics amb els nostres errors. En això també hem d’aprendre de l’esportista que se sobreposa i continua amb el seu treball sabent que allò només va ser això: una fallada.1-citius-altius-fortius-olympic-art-on-gray-adam-long

Sí. L’arxivística pot ser un “esport” minoritari, però indiscutiblement els arxivers som “esportistes” d’elit. Perquè, a pesar que sempre estem en segon pla, encara que ocupem escassos minuts en els mitjans de comunicació, encara que no comptem amb les instal·lacions adequades per “entrenar” i no posseïm els suports econòmics que realment precisem, els resultats obtinguts són indiscutiblement “altius” i “fortius” convertint-nos, encara que encara hi hagi qui es resisteixi a creure-ho, en peces clau per al bon funcionament de les Administracions; per al bon desenvolupament de les investigacions; i, per a l’adequada conservació de la nostra memòria. En els arxivers, amb la força, l’aguant i la tenacitat pròpia d’un esportista d’elit –sigui o no minoritària la seva activitat- , resideix el poder per aconseguir que el lluïssor de glòria que es produeixin en les nostres “carreres” no siguin oblidats, sinó que contribueixin, amb nous assoliments, al fet que l’arxivística ocupi el lloc que li correspon. El nostre camí és dur, lent, algunes vegades tediós… però cal seguir endavant pensant que, com els esportistes, arribarà un moment en què ocupem el més alt del podi.