Ingressen a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà 6.000 negatius del fons fotogràfic de Ricard Subirà i Hereu, de Tremp

El passat 24 de març de 2015, es va signar el  conveni de cessió en comodat del fons de fotografies de Ricard Subirà i Hereu, de Tremp, per tal que sigui ingressat a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

Acte de la signatura del conveni entre el Sr. Joan Ubach (President del Consell Comarcal del Pallars Jussà) i el Sr. Ricard Subirà. Fotografia Arxiu Comarcal Pallars Jussà.

Ricard Subirà i Hereu, treballador jubilat de FECSA, és un gran aficionat al món de la fotografia, art que va treballar des dels anys 60 del segle passat. Ell controlava tot el procés fotogràfic, des de la captura de la imatge fins al revelat i posterior impressió en paper, tot i que mai va treballar d’una manera professional.

El fons ingressat a l’arxiu comarcal, està format per 6.000 negatius de polièster de35 mm, blanc i negre, i color, en perfecte estat de conservació i excel·lentment ordenats ja que el mateix fotògraf  ha facilitat un inventari on consta el títol i la cronologia de cada reportatge.

En  total són 245 reportatges fotogràfics, datats entre l’any 1966 i el 2003, entre els quals destaquen les primeres excursions fetes per la comarca del Jussà, fruit de la seva activitat excursionista amb la Societat d’Amics de la Muntanya (S.A.M) de Tremp, del que fou soci fundador.

Les temàtiques són molt variades, però destaquen les fotografies de caire excursionista, de festes majors, el Dia de la Província de l’any 1967, fires de Primavera de Tremp, aplecs, acampades, voltes ciclistes, viatges i diferents reportatges de la Unió Ciclista de Tremp, del qual és soci.

L’ingrés d’aquest fons fotogràfic és molt important per la ciutat de Tremp i la comarca, doncs ens ofereix l’oportunitat de recordar el passat trempolí mitjançant fotografies realitzades amb una enorme llibertat, fruit de l’afició per aquest art d’en Ricard Subirà i Hereu.

L’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, destaca que aquest ingrés és el cinquè fons fotogràfic ingressat a l’Arxiu  des de la seva inauguració a l’any 2009, desprès que ho fessin fotògrafs com: Pompeu Molist, Andreu Gelabert,Josep Durany i Pepe Núñez.

Els ciutadans de la comarca del Jussà, cada cop tenen més clar, que ingressar el seu fons documental o fotogràfic a l’Arxiu Comarcal, té la seva raó d’esser. L’ordenació, la conservació, la digitalització i la difusió d’aquestes imatges, garanteixen la conservació de la memòria de la comarca i el que és més interessant, la generositat d’aquests ingressos, faciliten la recerca històrica i faciliten al ciutadà a l’accés als records viscuts.

Un cop ingressat el fons, l’arxiu comarcal, té la intenció de digitalitzar els reportatges més importants a nivell històric per la ciutat de Tremp i la Comarca del Jussà.

Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

 

 

Sant Jordi 2015. Un Bécquer menos conocido: de “La hija del poeta” a “Les filles del poeta”

El Grup d’Arxivers de Lleida (GALL) us recomana:

Un Bécquer menos conocido: de La hija del poeta a “Les filles del poeta”. Carlos Á. Rizos Jiménez. Col·lecció El fil d’Ariadna. Pagès Editors i Universitat de Lleida.

És un estudi d’una part enigmàtica de l’obra becqueriana, la que fins ara s’ha denominat “tragedia sin título” i a partir de l’estudi de diferents edicions i del conjunt de l’obra de Bècquer  trobant els testimonis de la formació clàssica d’aquest gran poeta romàntic. L’autor ens va conduint a través de l’estat de la qüestió en relació a aquesta formació clàssica que ha estat tan poc ressaltada fins ara, donant-nos, a més, les claus de la lectura del text en qüestió, relacionant-lo amb altres texts de joventut dels quals s’han localitzat els originals. Per finalitzar i com si fos la guinda del pastel ens fa un descobriment, la traducció catalana de las Rimas obra de Enric Franco, traducció que va ser contemporània de les publicacions de l’autor. És una obra molt interessant, sorprenent en les aportacions i amb una redacció dinàmica que et porta del principi a la fi sense entrebancs, amb una tasca important d’investigació al darrera . Una joia pels amants i els estudiosos de l’obra de Gustavo Adolfo Bécquer. 

Sant Jordi 2015. El turó de la Seu Vella en la Història de Lleida

El Grup d’Arxivers de Lleida (GALL) us recomana:

EL TURÓ DE LA SEU VELLA EN LA HISTÒRIA DE LLEIDA.  Maria José Vilalta i Joan J. Busqueta en són editors. Amb aportacions de Josep Tort, Xavier Sirera, Arturo Pérez, Joan Busqueta, Maria José Vilalta, Manel Lladonosa i Joan J. Sagués. Fotografies d’Antoni Benavent, amb la col·laboració de Núria Piqué i Llorenç Melgosa. Publicat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, 2015

Combina fotografia i text per explicar la història del Turó de la Seu Vella, en el seu conjunt, des del punt de vista de la geologia, fent un recorregut històric pel món antic, l’Edat Mitjana, fins l’època moderna i contemporània. En tots els temes s’han triat especialistes en cada època i ho completa un text inicial del director del Consorci del Turó de la Seu Vella, Josep Tort.

Josep Tort ‘Patrimoni per als escèptics’, Xavier Sirera, ‘Història geològica del Turó de la Seu Vella’; Arturo Pérez Almoguera,  ‘El Turo i el món antic’; Joan Busqueta, ‘El temps medieval’; Maria José Vilalta, ‘Perfils d’un Turo canviant  a l’època Moderna (segles XVI-XVIII)’; Manel Lladonosa, ‘El Turó de la Seu Vella a l’Edat Contemporània (1808-1931)’; i Joan Sagués, ‘Democràcies, revolució, guerra i dictadura des del Turó de la Seu Vella’. Tots els textos acompanyen unes imatges a l’alçada de la bellesa de l’indret, de la Seu Vella i del seu entorn, fent del llibre un producte eminentment visual de gran valor artístic i que basteix l’argumentari de la petició de Patrimoni de la Humanitat per a tot el conjunt.

Sant Jordi 2015. Es responses dera Val d’Aran as qüestionaris de Francisco de Zamora

El Grup d’Arxivers de Lleida (GALL) us recomana:

‘ES RESPONSES DERA VAL D’ARAN AS QÜESTIONARIS DE FRANCISCO DE ZAMORA’ de M.Àngels Sanllehy i Sabi. Garsineu Edicions.

 Aguest libre recuelh es responses dera Val as qüestionaris, o Interrogatorios, de Francisco de Zamora (Ms. II/2435 dera Real Biblioteca de Madrid). Responen un qüestionari generau, de 183 preguntes, e un de particular entàs pòbles, de 146, e s’estructuren en sies apartats: Geografia, Agricultura, Industria, Comercio, Política e Letras y antigüedades. Sigueren responudes, ena majoria de casi, peth rector de cada lòc, entre es ans 1788 e 1789. Ara fin s’ahig eth recensament de Floridablanca de 1787. Es tèxtes van precedidi d’un estudi introductòri de caractèr istoric. Era descripcion des corresponsaus aranesi –remarcabla pera sua estenuda e precision – constituís un testimòni, preciós e unic, dera vida aranesa dera fin deth sègle XVIII.

Archiu Generau d’Aran

Sant Jordi 2015. Màrius Pons Sumalla. Un cooperativista comunitas i controvertit

El Grup d’Arxivers de Lleida (GALL) us recomana:

‘MÀRIUS PONS SUMALLA. UN COOPERATIVISTA COMUNISTA I CONTROVERTIT’. Teresa Ibars Chimeno. Col·lecció Cooperativistes Catalans, 25. Cossetània Edicions, 2015.

Aquest llibre és un repàs a grans trets de la vida del Màrius Pons a partir del seu arxiu personal, contextualitzant el seu entorn social, polític i econòmic en la història del País durant dos dècades que van ser cabdals 1960-1980. L’autora ens passeja pel cooperativisme agrari de la ma del personatge, mostrant-nos les grandeses i contradiccions d’un activista social i polític d’un temps on res no va ser fàcil i la lluita col·lectiva es confonia amb la personal i a l’inrevés.

Com a arxivera que és, la base argumental li dóna la documentació consultada que va ser donada pel Màrius Pons a l’Arxiu de la Diputació de Lleida, però també una investigació paral·lela de l’hemeroteca i d’informació recollida del propi Pons en converses mantingudes per poder documentar com cal la descripció del fons donat. La fascinació pel personatge la va portar a escriure aquesta obra, fascinació que es deixà traspuar en ella, però no impedeix subratllar les contradiccions personals i ideològiques en les que va incórrer el senyor Pons en la seva vida pública.

Maria Jesús Llavero