XV Congrés d’Arxivística de Catalunya. Preservar per @ccedir


Lleida ha estat escollida com a seu del Congrés de l’Associació d’Arxivers i Gestors de documents de Catalunya. Serà la quinzena edició d’un esdeveniment de periodicitat bianual  que ha recorregut ja bona part de la geografia catalana. Els dies 28, 29 i 30 de maig els professionals dels arxius i la gestió documental debatran en aquesta ocasió sobre preservació digital com a forma prèvia i necessària per garantir l’accés permanent. Experts locals, nacionals i internacionals desgranaran diferents aspectes del que cal fer i com. Es parlarà també de les polítiques que haurien de garantir tot aquest procés i l’accés del ciutadà a la informació, per recuperar la seva memòria individual i elaborar el relat consensuat de la memòria col·lectiva. banner_congres

La memòria és un tret que ens caracteritza com a éssers humans. És l’ acte de recordar, de reviure fets i sentiments, uns d’ individuals i altres de col·lectius, però també és allò que ens permet el gaudi dels nostres drets i deures. Aquesta memòria fa segles que es fixa a través de diverses tècniques en diferents suports, de forma que es pugui transferir i llegar a les generacions posteriors.

Hi ha arxivers des que existeixen suports (fusta, argila, metall, papir, pergamí, paper, fotografia, vídeo, CD, DVD, web…) que recullen la nostra memòria, i tots i cadascun d’aquests suports requereixen una tècnica diferent de fixació del missatge i fins i tot una metodologia específica per desxifrar la informació. Els arxivers i arxiveres sempre hem demostrat les habilitats necessàries per conservar de la millor forma possible aquests suports i la informació que recullen, però sobretot per posar a l’abast de qui ho necessiti, els fragments de memòria col·lectiva que protegeixin els seus drets, les seves propietats i les seves relacions socials i personals.

Avui, en un món globalitzat i virtual, la nostra memòria és allò que ens fa més humans i que ens converteix en part d’un grup més ampli, amb qui hem establert de forma conscient o inconscient, vincles, i amb qui ens reconeixem pels espais comuns que som capaços de rememorar: l’origen de l’Aplec del Cargol o de la festa de Moros i Cristians a Lleida; els garrotins que sonaven en les festes del Centre Històric o els sons ajustats de l’Orfeó Lleidatà; el sorgiment del Passeig de Ronda, la urbanització de Cappont, Pardinyes, Magraners… Tot plegat forma part de nosaltres com a lleidatans i ens agrada reviure-ho a través de les fotografies, els vídeos o la premsa d’aleshores. De la mateixa forma que ens agradarà retrobar-nos amb les obres de l’estació de Renfe, amb la recuperació de la vora del riu o la construcció i trasllat de la Universitat de Lleida a la seva nova ubicació.

En la societat de la informació i el coneixement, els arxius són els custodis de la matèria primera, i és en el seu si, com sempre, que es desenvoluparan les tasques necessàries per posar a l’abast dels ciutadans allò que els calgui, tot preservant i protegint les seves dades. Caldrà identificar, descriure i classificar, per tal que els resultats de les recerques siguin ràpids i pertinents, que se’n garanteixi l’autenticitat, la integritat, i que se n’hagi conservat el seu context, per tal de donar-nos la seguretat jurídica que puguem requerir… I aquesta ha estat, és i serà la raó de ser dels arxius i la feina dels arxivers. Ara els suports són diferents, com ho són els sistemes de creació i accés als documents i la informació. Els arxius no han de tenir quilòmetres i quilòmetres de prestatgeries i calaixos, sinó que cal bastir-los amb servidors informàtics, connexió (segura) a Internet i accés a través de les xarxes. Cal aprofitar tots els avenços tecnològics per situar l’Arxiu al servei d’una ciutadania participativa i coneixedora dels seus drets, disposada a fer preguntes que cal respondre.

L’Arxiu és l’eina imprescindible per  implantar la transparència, publicada per uns i desitjada pels altres, i contribuir d’aquesta manera al bon govern i a l’Administració oberta. Avui, com ahir i com demà, cal preservar aquells documents importants per a nosaltres com a individus i com a grup social, però, sobretot, aquells que seran imprescindibles per protegir els nostres drets, les nostres propietats i les nostres relacions socials i personals. En essència, no hem canviat tant.

La celebració del XV Congrés d’Arxivística de Catalunya a Lleida ha estat l’eix inspirador  per posar a l’abast de la ciutadania un itinerari expositiu -del dia 25 de maig al 12 de juny- d’alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat, on a través de la fotografia es pot apreciar la seva transformació arquitectònica. Amb aquesta acció, els arxivers –gestors de documents de les terres de Lleida,  hem volgut transmetre la importància que te la preservació d’aquestes imatges que ens permeten ara accedir a la seva visualització. El tema del Congrés “Preservació digital. Accés Permanent” queda palès en aquesta ruta, on l’objectiu ha estat la creació d’espais de divulgació cultural que fomentin la preservació i l’accés al nostre patrimoni documental i la conservació d’un relat col·lectiu a través de la memòria de tots.   Plànol Punts Interés (3)

ARXIUS I CIUTAT. Patrimoni documental: preservar x @ccedir


Lleida acull el XV Congrés d’Arxivística de Catalunya els dies 28, 29, 30 de maig. Amb motiu d’aquest esdeveniment, els arxivers-gestors de documents de les terres de Lleida posem a l’abast de la ciutadania un itinerari expositiu d’alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat, on a través de la fotografia es pot apreciar la seva transformació arquitectònica.

L’objectiu d’aquesta ruta és la creació d’espais de divulgació cultural que fomentin la preservació i l’accés del nostre patrimoni documental.

Relació de punts de l’itinerari:

  • Palau de Congressos – La Llotja
  • Estació Renfe
  • Diputació de Lleida
  • Palau de la Paeria
  • Catedral Nova
  • Universitat de Lleida

Plànol Punts Interés (3)

Descobreix-lo amb nosaltres:

‘Talhèr deth Rebrembe ara Guardada’. Organiza e refotografia eth tòn archiu familiar


Eth talhèr aurà lòc es dies 19, 20 e 21 de junh en Archiu Generau d’Aran

POSTER A3

Eth talhèr a coma objectiu aufrir ues prumères règles entara organizacion des fotografies que sauvam enes archiu familiars, mès tanben entà gaudir d’aguestes madeishes imatges a traués dera Refotografia. Se preten, promòir era participacion des assistents ena organizacion des sues fotografies, tot aprenent, a trauès dera Refotografia, com situar-se en espaci descrit enes imatges e ena memòria que i contien.

Com organizar eth tòn archiu de fotografies. Susanna Muriel Ortiz

En aguesta session daram quauques idees entà que se poguen classificar e ordenar era colleccion de fotografies que toti sauvam en casa. Tanben explicaram es pautes entà documentar es fotografies e sauvar-les de forma adienta.

Es principaus contenguts seràn:

  • Es colleccions de fotografies familiares.
  • Coma “archivar” es nòstes fotos?
  • Coma podem classificar es nòstres fotografies?
  • Sistèmes entà ordenar es nòtres fòtos.
  • Coma podem documentar es imatges dera nòsta colleccion.
 Refotografia eth tòn archiu familiar . Ricard Martínez

En aguest talhèr se daràn ues orientacions simples entà refotografiar es nòstes fotografies familiares. Ei a díder, observar e hèr ua naua fotografia des deth madeish lòc a on se hec ua imatge anteriora. Es assistents tanben auràn era oportunitat de realizar un petit exercici practic entà desvolupar es sues pròpies refotografies. Eth talhèr se compause des següentes parts:

Introduccion teorica.

  • Què ei era Refotografia
  •  Exemples de projèctes refotografics vinculats ath recòrd e àlbum familiar

Demostracion practica.

  • Es diuèrsi formats en què se presenten es refotografies.
  • Exemple practic de coma se hè ua Refotografia a cargue deth docent.
  • Session de Refotografia a cargue des assistents ath talhèr

Refotografia de Vielha

Programa deth talhèr

Eth talhèr aura lòc en Archiu Generau d’Aran – Casa deth Senhor -. Carrèr Major s/n 25537 Arròs (Val d’Aran).

Inscripcion gratuïta.  Places limitades.

Telefòn: 973 642 569

Corrèu Electronic: acvallaran.cultura@gencat.cat

Archiu Generau d’Aran

Jornada ‘Recerca i arxius. Les festes del foc’


La Jornada tindrà lloc el proper 5 de juny a Esterri d’Aneu

És ben freqüent arreu del món, que les festes tradicionals i populars vagin lligades a l’ús del foc i dels artificis pirotècnics. A l’arc mediterrani i especialment als països catalans la seva presència esdevé un dels elements patrimonials més característics en les celebracions. Així, veiem que els ritus de culte al foc són molt rics variats i estesos en diverses èpoques de l’any, especialment als dos solsticis.

La festa és una de les ocasions privilegiades on s’expressen més clarament molts aspectes de la cultura. Pot observar-se com s’analitza una societat de manera ritualitzada  i a través d’elements simbòlics. Avui dia qualsevol festa genera abundant documentació i hi ha multitud d’eines per prendre’n la informació desitjada. Ara bé, com es coneixen i s’estudien les festes quan aquestes es perden en el temps, com succeeix per exemple amb la majoria de les festes del foc? Poder donar resposta a aquesta qüestió és un dels objectius de la jornada “Recerca i Arxius. Les festes del foc”.

2008-Isil-Sant-Joan-Falles-40-1024x683-738x236

Ens trobem en un moment de globalització i, contràriament a la preocupació força estesa, la festa no tan sols no ha decaigut sinó que aquesta ha crescut en interès i participació, fet que tampoc ha desvirtuat el seu caràcter identitari. És en aquest context que creiem oportú la celebració d’una jornada on es mostrin les principals representacions festives del foc a Catalunya i, sobretot, l’experiència en recerca i gestió documental de grans coneixedors d’aquestes tradicions a Catalunya en general i al Pirineu en particular.

La Jornada s’inclou en el marc de la programació oficial del 24è Dansàneu: Mercat Festiu de les Cultures del Pirineu

CONTACTE I INSCRIPCIÓ (GRATUÏTA)

Ajuntament d’Esterri d’Àneu  973626005

biblioteca.esterri@gencat.cat

Jornada ‘Recerca i arxius. Les festes del foc’

Jornada de formació sobre la gestió d’expedients


Per tal de facilitat l’assistència, la mateixa Jornada tindrà lloc en dos indrets del Pirineu, el dia 9 de juny a la Seu d’Urgell i  l’11 de juny a Sort

Còpia de pila-2Els Arxius Comarcals de l’Alt Urgell, de Cerdanya, del Pallars Jussà, del Pallars Sobirà, del Ripollès i Archiu Generau d’Aran, juntament amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, organitzen una Jornada de formació especialitzada sobre la gestió d’expedients dins l’organització i processos administratius.

Per tal de facilitat l’assistència, la mateixa Jornada tindrà lloc en dos indrets del Pirineu. El dia 9 de juny, a la seu de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell (Seu d’Urgell)  i el dia 11 de juny a la seu de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà (Sort).

L’objectiu d’aquesta jornada de formació és diferenciar el que és un expedient del que no ho és. Conèixer les diverses etapes de la vida dels expedients (obertura, tramitació i tancament) i les decisions que cal prendre en cada etapa. Millorar la gestió dels arxius d’oficina i conèixer els processos de transferència a l’Arxiu Comarcal.

També es donarà a conèixer les possibilitats del gestor d’expedients GOAL (Gestió Oberta de l’Administració Local). GOAL és una eina corporativa proveïda per la Subdirecció General d’Arxius i Museus per donar servei a les administracions locals de menys de 10.000 habitants a través de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya (XAC) amb l’objectiu de facilitar la implantació de sistemes de gestió documental.

images

Aquesta activitat està adreçada a tot el personal al servei de les administracions locals de l’Aran i les comarques de l’Alt Pirineu, fonamentalment a totes aquelles que gestionen expedients, i és totalment gratuïta.

Els professors seran Carme Maria Marugan i Vallvé, directora de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, i Julio Quílez i Mata, director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i creador de l’aplicació GOAL.

Tota la informació sobre la matrícula, hores lectives i certificat es poden consultar en la pàgina web de l’Escola d’Administració Pública i en els documents adjunts

Jornada a la Seu d’Urgell

Jornada a Sort

 

20 anys d’Arxiu Comarcal al Pallars Sobirà


El 1995 es va inaugurar l’edifici de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

Notícia de la inauguració de l'Arxiu en la premsa de l'època

Notícia de la inauguració de l’Arxiu en la premsa de l’època

El 28 d’abril de 1995 el Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya de l’època, l’honorable Joan Guitart i Agell, inaugurava l’edifici de l’Arxiu, aleshores denominat Arxiu Històric Comarcal de Sort.

El conveni de creació de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà es va signar el 27 de juliol de 1992 entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Sort, i per a la seva construcció el consistori va cedir els terrenys de “Tarrobet”.

Les obres van costar 73 milions de pessetes (encara no existia l’euro!).

L’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà custodia els fons de la majoria dels ajuntaments de la comarca (Ainet de Beson, Alins, Altron, Àreu, Enviny, Estac, Estaon, Esterri de Cardós, Baén, Baix Pallars, Farrera, Gerri de la Sal, Jou, Llavorsí, Llesui, Montcortés, Norís, Peramea, Rialp, Ribera de Cardós, Soriguera, Sort, Surp, Tírvia, Tor i Vall de Cardós), el fons del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, el fons del districte notarial, de la Comptadoria d’Hipoteques, diversos fons patrimonials i personals i disposa d’una còpia en microfilm dels fons Pallars, Vilamur i Catalunya General del Archivo Ducal de Medinaceli.

El 31 de desembre de 2014 l’Arxiu, compta amb 1.027,5 metres lineals de documentació i 89.567 unitats no textuals. La major part, unes 27.066 unitats,  ja es poden consultar en línia a través de l’opció ‘Arxius en línia: Cercador de fons i documents’.

acps.jpg_1596672084

Presentació del llibre L’Abans. Recull Gràfic de Puigcerdà (1897-1977) de la historiadora Sandra Adam


Aquest divendres 15 de maig de 2015 a la Sala Sebastià Bosom de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya tindrà lloc l’acte de presentació del llibre L’Abans. Recull Gràfic de Puigcerdà (1897-1977) de l’autora Sandra Adam Auger.

portada_labans_de_puigcerda_150

Es tracta del recull de fotografies més extens que s’ha fet mai a Puigcerdà i que comprèn imatges des de finals del segle XIX fins als anys 70. El treball de la Sandra Adam ha permès treure a la llum un miler d’imatges privades d’interès públic. Aquestes fotografies són testimoni de les transformacions urbanístiques de Puigcerdà però també de l’evolució de la vida social i dels costums de la vila. Parlem doncs d’un recull gràfic de gran valor documental elaborat gràcies a les aportacions dels veïns i veïnes de Puigcerdà i de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya.

L’Abans. Recull Gràfic de Puigcerdà (1897-1977) es va començar a elaborar l’estiu del 2013 i a partir de l’abril de 2014 fins ara s’ha distribuït en fascicles a través de les llibreries i quioscs de Puigcerdà.

En l’acte  l’autora Sandra Adam, l’editorial Efadós, l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, i l’Ajuntament de Puigcerdà presentaran el volum complet i relligat que ja es podrà adquirir a les llibreries.

Arxiu Comarcal de la Cerdanya