Valoració del Taller ‘Del record a la mirada’. Organitza i refotografia el teu arxiu familiar

Els alumnes han refotografiat imatges antigues del poble d’Arròs i de la Casa deth Senhor, seu de l’Arxiu

 

Els dies 19, 20 i 21 de juny va tenir lloc a l’Archiu Generau d’Aran el taller ‘Del record a la mirada. Organitza i refotografia el teu arxiu familiar. El taller tenia per objectiu oferir unes primeres pautes per a l’organització de les fotografies que es guarden als arxius familiars, però també per a gaudir d’aquestes mateixes imatges a través de la Refotografia.

En la primera sessió ‘Com organitzar el teu arxiu de fotografies’ Susanna Muriel Ortiz va donar als alumnes algunes idees de com classificar i ordenar la col·lecció de fotografies que podien tenir a casa. Els participants van fer pràctiques de com documentar les imatges i com guardar-les de forma adient.

Primeres nocions de com conservar l’arxiu fotogràfic familiar amb Susanna Muriel Ortiz

En la segona sessió ‘Refotografiar el teu arxiu familiar’ Ricard Martínez, va donar unes pautes senzilles per a refotografiar les fotografies familiars. És a dir, observar i fer una nova fotografia des del mateix lloc on va ser feta una imatge anterior. Els assistents van realitzar un exercici pràctic amb antigues fotografies del poble d’Arròs i de la Casa deth Senhor, seu de l’Arxiu.

Pràctiques de Reprografia amb Ricard Martínez

La valoració dels alumnes ha estat molt positiva, tan per aquests primeres nocions sobre la conservació dels seus arxius fotogràfics com per el descobriment de la refotografia.

En el document adjunt es poden veure imatges i el resultat dels exercicis que els participants al taller van fer en grups. Moments del taller Del record a la mirada

Archiu Generau d’Aran

 

Antigues imatges del poble d’Arròs refotografiades en el taller

 

Església de Santa Eulària d’Arròs. Anys 60-70 segle XX. Col.lecció Claudi Aventín-Boya.

Refotografia de Manel Rocher, Mª Àngels Ros i Montse Rosell

Bestiar en la plaça d’Arròs.  1947.  Col.lecció Divina Caubet

Refotografia de Laura Caubet, Esteban Urbano i Josep Vera

Família de la Casa deth Senhor d’Arròs. Anys 10-20 segle XX. Col.leccion Antonio Morello Carrera.

Refotografia de Meritxell Casero i Arturo Nart

Arxivers sense Fronteres: memòria de passat, dignitat de present, inversió de futur

Des de 1998 Arxivers sense Fronteres (AsF) treballa en projectes de cooperació en l’àmbit de l’arxivística i el patrimoni documental. És una organització no governamental sense ànim de lucre que la formen principalment arxivers voluntaris que a banda de la seva feina diària s’impliquen en accions que en el camp de la solidaritat i la cooperació pretenen la preservació i la protecció, de vegades la recuperació, del patrimoni documental, especialment en els països en vies de desenvolupament.

En aquests anys, s’han dut a terme o participat en molts projectes que van començar a l’Àfrica (Malabo -Guinea Ecuatorial-, Niamey -Niger-) i des d’aleshores s’ha actuat en casi totes les parts del món, sempre intentant dur a terme accions col·laborant amb la població i els organismes locals. El resultat és engrescador.

Durant l’últim any, s’ha modernitzat la imatge, s’ha fet el salt a les xarxes socials i s’ha actualitzat la pàgina web amb un aspecte dinàmic i jove que vol enllaçar amb els arxivers i professionals de la informació més joves i empreses del sector, convidant-los a compartir la missió de:“Impulsar i cooperar en la conservació d’aquells fons documentals que es troben en perill de desaparició, tot  garantint el seu correcte tractament, perquè puguin ser posats a disposició de la societat.”

Tot això no és possible sense la participació d’arxivers i arxiveres solidàries, però també cal socis i sòcies que amb el seu recolzament permetin tirar endavant les actuacions que estan endegades i iniciar de noves que permetin escampar els valors que Arxivers sense Fronteres té com a propis: Solidaritat, Cooperació, Drets Humans, Identitat de les persones i dels pobles, Memòria històrica, Transparència, Defensa del patrimoni documental, Accés a la informació. Es necessita, doncs, augmentar la massa social i aquí tots podem fer alguna cosa: fes-te soci

Maria Jesús Llavero 
sòcia d'Arxivers sense Fronteres

L’Arxiu Comarcal de la Segarra restaura una traducció catalana medieval d’una obra de la cultura llatina

L’Arxiu Comarcal de la Segarra ha restaurat una traducció catalana de l’obra de Boeci De la consolació de la filosofia. Es tracta d’un còdex de finals del segle XIV

 

Boeci fou filòsof, polític i escriptor llatí (Roma 480 – Pavia 525). Representant del neoplatonisme, es va inclinar per l’estoïcisme i fou un dels fundadors de la filosofia cristiana d’Occident. Va traduir, del grec al llatí, i va comentar a Plató i Aristòtil.

“De consolatione philosophiae”  (De la consolació de la filosofia) és la seva obra més coneguda. Escrita a la presó entre els anys 523 i 524, consta de cinc llibres, en prosa i en vers, on l’autor manté un diàleg literari amb una visitant, la Filosofia, que pren la forma d’una dona i consola a Boeci en la seva dissort. És una obra de pensament ètic clàssic, autobiogràfica, filosòfica i política on exposa i dialoga sobre els principals problemes de la consciència humana.

Molt llegida a l’edat mitjana va originar comentaris i traduccions al català i al castellà durant els segles XIV i XV. Traduïda al català per Pere Saplana -entre 1358 i 1362- i revisada i completada per Antoni Ginebreda, ambdós religiosos dominicans, estava dedicada a l’Infant Jaume de Mallorca fet presoner per Pere III.

El còdex medieval català de l’Arxiu Comarcal de la Segarra està escrit a una columna en lletra gòtica cursiva, té 91 folis (inclosos els blancs intercalats i afegits en el procés  de la restauració), a mida295 mm. x210 mm., amb una pèrdua significativa de folis i sense l’enquadernació original. Es tracta de la primera versió de la traducció de Pere Saplana.

Confeccionat amb paper de pasta de draps, artesanal manual i de fibres no llenyoses. És verjurat, amb filigrana, barbes i gruix desigual, i una marca d’aigua semblant a un molinet. Les tintes són metal·loàcides, de tonalitats que van del marró al negre. Presenta decoracions de color vermell en la part interior d’alguns traços i tintes de tonalitats vermelles, blaves i liles decorant les caplletres. Hi ha tres folis solts amb una relació dels reis de Navarra i Aragó.
L’Arxiu custodia un altre exemplar, del segle XV, de La consolació de la filosofia en traducció catalana de Saplana revisada per Antoni Ginebreda, escrit a dues columnes en lletra gòtica rodona.

La restauració l’ha dut a terme Núria Vila Lafita de “-grafia: [conservació – restauració]”.  

Primerament, s’ha realitzat un examen organolèptic i el diagnòstic de l’estat de conservació i les analítiques físico-químiques prèvies. El procés d’intervenció s’ha iniciat amb la col·lació i desmuntatge del llibre, una desinfecció preventiva, neteja mecànica en sec, la fixació de les tintes solubles, neteja humida, desacidificació, reaprest del paper, la reintegració de les pèrdues de suport i unes laminacions puntuals, aplanat amb pes, assecatge per oreig, l’alçat dels quadernets (muntatge) i recosit d’aquests a l’enquadernació.

Com que el llibre estava mancat de les cobertes s’ha confeccionat una nova enquadernació, amb pergamí d’ovella, en forma de cartera i reforços de pell al llom del volum, amb un tancament de botó de pell i una baga de cordill de lli.

En tots els processos de la restauració s’han emprat materials de conservació i procediments totalment reversibles.

Finalment, el còdex ha quedat protegit a l’interior d’una carpeta de cartró de preservació de Ph neutre i amb reserva alcalina.

 

Què són? els inventaris post mortem

Els inventaris post mortem són una font notarial excel·lent per tal de poder fer una aproximació a situacions concretes d’individus, pertanyents a diferents categories jurídiques, socials i econòmiques, tot permetent conèixer els aspectes culturals, econòmics i socials de cadascun d’ells. Amb l’anàlisi d’aquests inventaris s’han realitzat diferents tipus d’estudis amb centres d’interès ben concrets: estudis sobre nivells de vida, canvis en les pautes de consum, la vida quotidiana, les propietats rústiques i urbanes, els tipus de llibres que es tenien a l’època, anàlisi de l’habitatge, entre d’altres i tan sols per enumerar alguns dels àmbits d’anàlisi. L’enumeració detallada que ens facilita el notari o el rector, en el nostre cas, que redacta l’inventari és una fotografia pràcticament exacta de tots els béns que posseïa el difunt en el moment de la seva mort. Generalment es descrivia amb detall els mobles, la roba, els llibres, els estris de cuina, els objectes més insignificants, les terres … els inventaris són una font ideal per a tractar els temes de la vida quotidiana i econòmica.

Hem de tenir en consideració que en general els inventaris post mortem tenen una estructura formal rígida, amb una introducció on es diu el nom del notari, el de l’ordenant del document (viuda, tutor o hereu), la data, el lloc, el nom del difunt, la seva professió i la seva categoria social. El document es clou amb la firma dels testimonis.

No sempre hi apareix la professió del difunt, encara que es faci constar si és noble o ciutadà honrat, ni tampoc si l’habitatge era de propietat o de lloguer.

En el fons, la confecció de l’inventari postmortem responia a una estratègia ben estudiada. Tant la viuda com l’hereu pretenien que quedessin ben delimitades totes les propietats rebudes en herència. Això els afavoria, ja que els salvava en el cas que els deutes i les parts de la legítima superessin la quantitat de l’herència, però també constituïa una garantia que no havien ocultat o robat res en perjudici dels hereus i dels creditors. No obstant això, malgrat la seva aparent representativitat, aquest tipus de font notarial conté tot un conglomerat de dificultats.

Es podia donar el cas que l’inventari fos demanat després d’un període bèl·lic i per a comprovar les pertinences d’aquella persona, per si es donés el cas que algú s’hagi posat al seu nom alguna possessió o no es paguessin les pensions dels censals.

Cal ressenyar que en els inventaris post mortem són polivalents per la tipologia de materials, l’absència de valoració econòmica, les omissions legals, és el cas de les armes de foc i, finalment, l’absència de l’edat del difunt. Per la seva banda, els debitoris, censals morts, les vendes a carta de gràcia i les compravendes per deutes, subministren informació sobre l’endeutament popular i la desviació de capital, encara que cada mecanisme creditor oferia unes especificitats concretes. Al marge de la singularitat de cada tipus d’endeutament, aquesta documentació aporta dades de tipus sociològic (ofici del deutor i creditor, posseïdor i sol·licitant de capital i nòmina dels elements parasitaris), conjuntural (motivacions explícites per recórrer al crèdit), econòmiques, des del punt de vista financer (capital contractat, tipus d’interès, moneda i preus) i des del punt de vista patrimonial (cases, peces de terra, barques, molins), jurídicoinstitucional (legislació de contractes, procediment de resolució de contractes, clàusules jurídiques d’incidència econòmica) i, finalment, històriques (informació referent al context històric general i transcripció de documents registrats anteriorment).

Collelldemont Vives, Elisenda: “Inventari Post Mortem D’un Rector Català Del S. XVIII.,” Pedralbes: revista d’història moderna, 2008, 585–596

Lencina Pérez, Xavier:  «Los inventarios post-mortem en el estudio de la cultura material y el consumo. Propuesta metodológica. Barcelona, siglo XVII», 43 i ss. Jaume Torras i Bartolomé Yun: ” Consumo, condiciones de vida y comercialización. Cataluña y Castilla, siglos XVII-XIX”, 1999, Valladolid.

VI Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (29 i 30 juny 2015)

VI Jornades d’Història de l’Església i la religiositat “Creences a l’època medieval: ortodòxia i heretgia” Monestir de les Avellanes, 29 i 30 de juny de 2015

Durant l’època medieval la jerarquia eclesiàstica de la religió dominant, el cristianisme, hagué de combatre creences diferents a la religió “oficial”. Aquestes creences eren considerades desviacions herètiques. En les VI Jornades d’Història. ens endinsarem en la història de les creences a l’època medieval i intentarem reflexionar sobre el perquè de la imposició i la intolerància vers les creences i la seva diversitat.

La sisena edició de les Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes pretén desenvolupar una aproximació interdisciplinària a un tema que des de fa segles ha ocupat l’interès tant d’historiadors com de l’imaginari popular. Diversos especialistes ens presentaran algunes de les alternatives populars a l’Església cristiana medieval oficial, entre ells els càtars. També s’explicarà la resposta de les autoritats eclesiàstiques i les eines aplicades per l’Església per combatre l’heretgia: la inquisició, les reformes eclesiàstiques iniciades per la cúria a Roma i els ordes militars. Finalment s’explicaran altres creences i moviments populars no autoritzats, esporàdics i poc definits com és el cas de les bruixes i la bruixeria.

Com es habitual les Jornades complementaran el seu programa amb activitats de divulgació científica, vinculades al tema d’estudi. Aquest any es farà el IV Sopar Medieval amb el títol “Cuinar entre el cel i la terra”, el concert nocturn al claustre amb el grup polifònic lleidatà “Krregades de romanços” i la visita guiada a Àger, tot resseguint la possible petja ortodoxa i heretge a la Noguera.

Tota la informació a la web de les Jornades: Jornades d’Història Monestir Avellanes