Crònica de les VI Jornades d’història del Monestir de les Avellanes


Cartell VI JHMALes Jornades d’història del Monestir de les Avellanes sobre la història de l’Església i la religiositat, han arribat ja a la seva VI edició i aquest any s’han centrat en les “Creences a l’època medieval. Ortodòxia i heretgia” i en tot aquest temps no només han mantingut la qualitat en els continguts i les intervencions, sinó que han aconseguit incorporar al calendari d’activitats de la Comarca de la Noguera, el Sopar Medieval i el Concert de música al claustre, com activitats de divulgació històrica obert a tots els públics.

No és fàcil mantenir aquest format, sobretot tenint en compte el calendari que els estudiosos de l’Edat Mitjana tenen a terres de Lleida. Aquest any començava amb el 5th International Medieval Meeting Lleida, 25 -26 juny 2015 a Lleida; continuava amb les VI Jornades del Monestir de les Avellanes, 29 i 30 juny; finalitzant a Balaguer amb la Càtedra d’estudis medievals del Comtat d’Urgell – XX Curs d’estiu ‘L’assistència a l’Edat Mitjana’, 1, 2 i 3 de juliol. Tot i així un cop més l’organització ha estat impecable i els ponents han mantingut i elevat el nivell de qualitat que ja és costum.

Es van iniciar amb una esplèndida ponència del Dr. José María Ruíz Simón que ens va parlar dels orígens de la paraula tolerància i de com una virtut que durant l’època romana es considerava individual i que s’afegia a la paciència per a definir la capacitat d’aguantar el dolor o la desgràcia, amb el temps passarà a ser un concepte polític. Ja durant el segle XII en el Dret Canònic es defineix com la capacitat d’exercir el domini polític sobre els altres i va ser a partir d’Innocenci IV que entra en joc la dialèctica si s’ha de tolerar o no les pertorbacions de la llei natural per part dels no cristians. D’aquesta forma la tolerància passa a ser una mena de permís comparatiu: Es tolera un mal menor per evitar un mal més gran, clar que això amb el temps pot canviar i el que era tolerable pot deixar de ser-ho.

Moment de les VI JornadesÉs d’aquesta forma que el cristianisme passa de ser una religió perseguida a ser una religió perseguidora i la seva jerarquia utilitzarà la tolerància com una mena d’instrument de control social i una forma d’exercir el poder a través d’arguments aristotèlics de Tomàs d’Aquino. Així mentre la tolerància només es justifica per allò que aporta, l’heretgia fa mereixedor de l’expulsió de l’església a través de l’excomunió i del món per la mort. Caldrà exercir la misericòrdia, però només per donar el temps necessari per a la rectificació, quan ja no sigui possible caldrà extirpar-la.

Això justifica que la tolerància no sigui una qüestió de Justícia sinó de prudència, virtut exclusiva del Príncep i s’utilitza quan s’escau apartar-se del que és honest per allò que és útil. Potser per aquesta raó podem trobar en la iconografia del XIII al XV un seguit d’imatges i transposicions que d’un altre forma es podrien considerar herètiques. Aquest va ser el desenvolupament de la ponència de la Dra. Rosa Alcoy que ens va presentar (i crec que demostrar) la teoria que en el transcurs del període esmentat les representacions iconogràfiques amb donants van evolucionant cada cop de forma més evident cap a escenes amb fons epifànic, formant part o fins i tot substituint als protagonistes tradicionals, sense que en cap cas no es produeixi una reacció evident de la jerarquia eclesiàstica contra aquesta forma de “transgressió” o al menys de laxitud en la interpretació de les Escriptures incorporant als donants als personatges sagrats com si fossin un més d’ells.

VI Jornades No es va exercir aquesta tolerància amb les dones i homes acusats del crim de bruixeria a Catalunya com ens va explicar el Dr. Pau Castell, conclusió a la que ha arribat després d’estudiar els judicis per bruixeria dels segles XII i XIII. També en aquest cas una condició que és individual, la capacitat de conèixer remeis, verins i tradicions sanadores o no, es converteix en col·lectiva i també de forma artificiosa per poder utilitzar unes eines que ja es tenen, les de les altres heretgies, contra unes quantes persones que d’alguna forma no s’acollien a tot allò que manava la Sta. Mare Església. Calia convertir els casos aïllats en comunitat herètica organitzats per destruir tot allò que estava d’acord a la llei natural. Aquest fenomen cal relacionar-lo amb les persecucions de jueus i leprosos del segle XIII i que reapareix amb l’epidèmia de 1340 i també en els temps del Cisma . Tot i així sembla que no s’entendrien les persecucions sense relacionar-les amb el fenomen dels predicadors com Vicent Ferrer o Bernardino de Sienna que van inflamar a les masses fins que per evitar un mal major es van dictar ordinacions municipals en contra de les pràctiques de bruixeria, les primeres van ser les d’Àneu, però seguiran altres que les prendran com a model en tots els països de la Corona d’Aragó i la seva influència.

Sopar MedievalNo podíem acabar una jornada dedicada a l’ortodòxia i a l’heretgia sense referir-nos als càtars i al moviment beguí del Languedoc. El desenvolupament del primer tema va córrer a càrrec de Carles Gascón, que va distribuir en un mapa algunes de les rutes d’expansió/circulació del catarisme que són segures i documentades i altres que són més incertes documentalment, però que atenent a les dinàmiques familiars que aprofitava el catarisme per la seva difusió es poden aventurar. La difusió i el seu caràcter de moviment perseguit fa que les xarxes que s’implanten en el territori siguin curtes en número i tancades, basades socialment en una petita noblesa molt implantada en el territori que aprofita les seves xarxes familiars per donar recolzament a la comunitat. Tanmateix que en alguns casos la implantació es deu més a estratègies polítiques i econòmiques que a convenciments reals i per tant tenen una implantació efímera i un escàs recorregut en el territori. La reivindicació principal d’aquesta comunitat tenia molt a veure al fet que tal i com ja havien aconseguit en el govern de les ciutats volien participar en el govern de les institucions religioses.

Krregades de romançosDelfi Nieto va ser l’encarregada d’aclarir-nos que l’heretgia beguina o valdesa, no tenia res a veure amb les bones dones beguines del centre d’Europa. També ens va assenyalar que l’heretge sempre és l’altre. Aquesta heretgia té el seu origen en la pugna de les diferents branques que els franciscans van tenir al llarg de finals del segle XIII fins a principi del XIV quan en 1317 Joan XXII dicta una butlla papal en la que s’ordena a totes les faccions obeir als superiors, però uns quants monjos dels dits espirituals no estaven disposats a abandonar el que creien era el camí de la seva Ordre i van ser jutjats i cremats per heretgia, d’aquí el nom de “l’heretgia dels beguins cremats”. El problema és que les seves idees es van considerar herètiques, entre elles la defensa de la pobresa de l’Església i l’assumpció de les idees d’Olivi, entre les que sobresortia la inutilitat en aquell moment de l’Església com a intermediària entre l’home i la divinitat. Així es difon a través d’una xarxa d’estudis preexistent no tant per donar refugi a les persones som per preservar el missatge. Una xarxa sustentada, aquesta és la teoria de la Sra. Nieto, per dones, ja que eren les que es quedaven als pobles i ciutats, les que acudien a les presons i als hospitals, mentre que els homes fugen i difonen el missatge. És un moviment con una base social basada en població rural d’extracció mitja-baixa, al contrari que els càtars, tenen els seus propis “herois”, Trencavel, i alguna “heorïna” Na Prous Boneta, que rep el missatge directament de Déu i l’ha de fer públic per mandat diví, per tant la prudència no és una de les seves característiques i mor a la foguera.

Segon dia de les VI JornadesVam finalitzar les ponències amb Julia Pavón que va desenvolupar els dos conceptes, ortodòxia i heretgia, en el marc de les ordres militars i com partint ja d’un inici contestat per teòlegs i intel·lectuals en relació al caràcter religiós de les dites ordres, se passa a prescindir-ne quan per les circumstàncies polítiques i religioses l’oposició es fa més gran, en proporció directa al poder i riqueses que obtenien, deixen, doncs, de ser útils i passen a ser perseguits i dissolts.
El cas dels templers és el més paradigmàtic.

Encara ens quedava gaudir una estona de conversa amb el Dr. Pladevall sobre el papat i les seves circumstàncies durant els segles X al XIII en especial dels tres mals que per extensió eren també de l’Església, la simonia, el nicolaisme i el no saber llegir ni escriure i en aquest context hi va haver 26 papes fins que el Concili Lateranense IV els papes passen a ser triats pels cardenals i poc a poc la reforma que entra per França des de l’abadia de Cluny s’estén per occident.

Foto de grup dels participantsEn la taula rodona final en la que, com ja és costum, es van recollir les idees principals que s’havien anat posant de manifest durant els dos dies. A mode de conclusió i com a reflexió final, el professor Hugo Basualdo va concloure que les heterodòxies i heretgies aconsegueixen la mobilització de la societat, introduint qüestions socials i espirituals que permeten avenços importants. Finalitzava la seva dissertació posant en valor la importància de pensar diferent, potser caldria afegir que és igual d’important que d’una forma o altre aquest pensar diferent el trobem documentat d’una manera o altra i que aquesta informació és preservi en arxius accessibles.

Maria Jesús Llavero

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s