No és la primera vegada que des d’aquest bloc manifestem la nostre temença que la transparència no passi de ser un aparador. També des d’aquí expressàvem la nostra estranyesa pel fet d’elaborar una Llei, la 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern, que s’ocupava de l’accés a la documentació pública com si no hi hagués cap altra Llei que ho regulés.
Durant la tramitació en comissió d’aquesta Llei vam recolzar, com no podia ser d’una altra forma, les al·legacions, proposicions i consideracions que l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya van presentar en el seu dia i de la mateixa forma vam assumir les esmenes presentades durant el tràmit corresponent a l’avantprojecte de Llei pel qual es modifica la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’Arxius i Documents.
Un cop resoltes i contestades ens afegim al comunicat fet públic per l’AAC-GD, sobre tot en allò que té a veure amb la necessitat inajornable de fer una revisió integral de la LAD que possibiliti un encaix real amb la Llei de Transparència que permeti la consideració d’un únic instrument legislatiu que doni una major seguretat jurídica, però sobre tot una revisió que desenvolupi tots aquells articles que durant aquest temps no han contat amb l’interès del legislador. En realitat tot aquest periple que ens ha portat fins a aquest, ara ja, projecte de Llei parla sobre tot del poc convenciment que el legislador i els nostres governants tenen de tot allò que té a veure amb la publicitat i l’accés
Grup d'Arxivers de Lleida 