El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Col·legi de Notaris de Catalunya signen un conveni de col·laboració en matèria d’arxius de protocols notarials


El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Col·legi de Notaris de Catalunya han signat un conveni de col·laboració en matèria d’arxius de protocols, mitjançant el qual es treballarà en una gestió eficient de més de 9 quilòmetres de protocols notarials dipositats als arxius comarcals, garantint el principi de provinença i territorialitat

Conveni Col·legi de Notaris de Catalunya

Signatura del Conveni Col·legi de Notaris de Catalunya

L’objecte del conveni és mantenir la col·laboració establerta l’any 2007 entre el Departament de Cultura i el Col·legi de Notaris de Catalunya per a la conservació del protocols notarials generats a Catalunya, i de manera específica per als protocols de menys de 100 anys, i per als protocols de les notaries amortitzades per raó de la revisió de la demarcació notarial de Catalunya per Reial Decret 140/2015 de 6 de març que conservaran de manera extraordinària alguns arxius del territori.

Així, el Departament de Cultura, per mitjà dels arxius comarcals, gestionarà els protocols notarials d’acord amb els principis de provinença i territorialitat, procurant no dividir les sèries, de manera que els canvis que hi ha hagut en els límits dels districtes notarials no afectin la ubicació dels protocols històrics d’una mateixa localitat en arxius diferents. Els pactes en relació a la gestió dels protocols de 100 anys o més tenen l’objectiu de garantir en tot el territori de Catalunya la gestió, el inventari, el control professionalitzat i la conservació dels protocols. Per garantir l’accés i el servei al públic en el lliurament de cada any, tal i com s’ha fet fins ara, es transferiran a l’arxiu comarcal competent els protocols que facin 100 anys, amb signatura d’una acta de lliurament entre el notari arxiver i el responsable de l’arxiu. I en relació a la gestió dels protocols de menys 100 anys, sempre que hi hagi les condicions d’espai necessàries en l’arxiu comarcal corresponent, es podran ingressar i conservar, en els arxius comarcals, els protocols que es vagin generant.

La col·laboració també permetrà al Col·legi de Notaris de Catalunya accedir als programes de suport tècnic i econòmic i a les mesures de foment que estableixi el Departament de Cultura. Ambdues institucions treballaran conjuntament amb l’objectiu de normalitzar el dipòsit dels protocols de titularitat pública que per raons històriques específiques es conserven encara en arxius d’altres titularitats. Igualment el Col·legi disposarà de representació en el Consell Nacional d’Arxius i Gestió Documental.7A1683A530A1028DC1257E62003D7CFC.F8395AF89864B263C1257C14003EA2A7.diposit-arxiu-3

L’acord, a banda de consolidar una gestió eficaç dels protocols de més de 100 anys, proposa un model innovador de gestió dels protocols de menys de 100 anys garantint la seva conservació i la seva gestió en el districte notarial i arxius comarcal corresponent. A més, per facilitar la gestió s’ha elaborat un protocol d’actuació entre els notaris arxivers dels districtes notarials i els arxius comarcals de la Generalitat de Catalunya (dipòsits, transferències i préstecs per a expedició de còpies), que facilitarà les transferències dels documents que es realitzaran anualment. El Departament de Cultura formalitzarà aquest protocol en instrucció durant el mes de setembre i serà d’obligat compliment pel conjunt d’arxius comarcals.

 

Els protocols notarials

Els protocols notarials representen un patrimoni documental essencial per a Catalunya i únic pel patrimoni documental mundial. Són el testimoni de les activitats de la societat catalana des de fa 800 anys i mostren el desenvolupament de Catalunya en àmbits tant diversos com el comerç, les activitats econòmiques i productives, les relacions socials, les urbanístiques, les successions, el món rural, etc. Tot aquest patrimoni documental situa a Catalunya, a través de l’Arxiu de Protocols de Barcelona, la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya i els arxius diocesans, com a referent mundial, juntament amb l’Arxiu del Vaticà.

Prova d’aquesta tasca són els més de 9,5 quilòmetres de protocols notarials dipositats a la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya (l’equivalent a 90.500 capses d’arxiu o arxivadors) que conjuntament amb els protocols notarials custodiats a l’Arxiu Històric de Protocols de Barcelona representen un dels valors documentals més importants del patrimoni documental català i un dels referents mundials en aquesta tipologia documental.

beques

Anuncis

Ajuda a localitzar els titulars legítims dels “Papers de Salamanca”


pp0010Una de les principals tasques dels arxius és la defensa i preservació dels drets dels ciutadans i aquesta és una de les tasques que els arxivers han d’esmerçar més esforç. És cert que això comporta un accés indiscriminat i per tant una transparència de fons. És per això que el treball dels professionals dels arxius va des de la identificació a la descripció, la classificació i, de vegades, la restauració, tot per poder assegurar la conservació, sí, però aquesta conservació no té cap sentit si no es pot accedir i, sobre tot, sinó es conserva la documentació que garanteix els drets de la comunitat i dels seus individus, però també la seva memòria. En cap cas creiem que l’objectiu principal d’un arxiu és el de fer de dipòsit de coneixement per l’elaboració de la Història, com un mena de factoria que se n’ocupa de recollir tota la documentació i materials que puguin existir sobre una època o període històric, per tal de facilitar la feina d’historiadors especialistes. És cert que és una de les activitats que es deriven de la tasca principal i que ens el treball dels estudiosos ajuden a difondre els fons que es troben en cada un dels arxius i fins i tot a establir relacions i sinergies necessàries per poder arribar a  entendre millor el moment històric en el que es va produir la documentació que es troba recollida en cada un dels arxius, però sempre tenint present que es per la transparència de fons i la defensa dels drets de les persones que obrim les portes cada dia.

Els que seguiu aquest bloc us sonarà el que heu llegit  fins ara, ja que ho hem repetit cada cop que se’ns ha presentat una oportunitat i ho fem perquè estem convençuts i convençudes. Ara ho tornem a portar fins aquí arrel de la crida quee l’Arxiu Nacional de Catalunya ha fet per trobar als possibles propietaris d’una part de la documentació que es va traslladar des de l’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola, avui Centre Documental de la Memòria Històrica, a l’Arxiu Nacional de Catalunya en compliment de la LLEI 21/2005, de 17 de novembre. Aquesta crida té com objectiu tornar-los la possessió de la documentació i restituir així una part de la memòria que els hi va ser arrabassada.

D’aquesta crida s’han fet ressò abans que nosaltres l’Associació d’Arxivers – Gestors Documentals de Catalunya en el seu butlletí núm. 85  i la premsa catalana en alguns articles durant les últimes setmanes. És necessari continuar amb la difusió de la campanya per aconseguir entre tots que l’ANC ho pugui aconseguir el major grau d’èxit possible:

Ajuda’ns a localitzar els titulars legítims dels “Papers de Salamanca”megafono

 

 

L’Arxiu Comarcal de l’Urgell incorpora al seu fons un document comptable de Claravalls del segle XVII


El passat 10 d’agost el poble de Claravalls, del municipi de Tàrrega, va cedir a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell per a la seva custòdia l’anomenat ‘Llibre de l’Onzè’.

Donació del "Llibre del Onzè" a l'Arxiu Comarcal de l'UrgellEs tracta d’un document del segle XVII on es va registrar la comptabilitat de l’impost conegut com onzè, equivalent a l’onzena part del valor de les collites. La peça, de singular valor, també conté la relació de censalistes que cobraven aquest dret així com el litigi sobre el mateix. El volum s’acompanya d’altra documentació de drets dels segles XVI i XVIII. El Llibre de l’Onzè, enquadernat en pergamí, serà objecte ara d’una acurat procés de restauració. L’Arxiu Comarcal de l’Urgell ha rebut el document de mans de veïns del poble de Claravalls.

Amb aquesta cessió s’enriqueix la documentació històrica de Claravalls que es conserva a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell i que en un futur es posarà a disposició dels investigadors. El director de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, Carles Quevedo, ha rebut el document de mans de veïns del poble encapçalats pel seu portaveu, Gaspar Calderó.

Tercera Jornada d’Estudis de l’Alt Urgell, dissabte 14 de novembre de 2015 a Oliana


El proper dissabte 14 de novembre tindrà lloc la Tercera Jornada d’Estudis de l’Alt Urgell, que es realitzarà durant tot el dia a Oliana, organitzada per l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Oliana i l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell.Oliana

Es tracta d’una jornada en la qual es presentaran un conjunt d’estudis i treballs sobre la comarca a partir de ponències de fins a quinze minuts de durada. Els textos de les ponències que reuneixin els requisits necessaris seran publicats al quart número de la revista “Interpontes: Estudis de l’Alt Urgell”, que té prevista la seva aparició l’any 2016.

Us fem arribar aquesta informació per tal que us reserveu la data en cas que estigueu interessats en participar-hi (sempre tenint en compte que es tracta d’un acte totalment públic i gratuït), i també per animar-vos a la presentació dels treballs que pugueu estar duent a terme, sobre qualsevol àmbit del coneixement, sempre que tinguin com a àmbit territorial la comarca de l’Alt Urgell.

En aquest sentit, hem obert un termini de recepció de propostes de comunicacions que finalitza el proper DILLUNS 14 DE SETEMBRE. Abans d’aquesta data ens podeu fer IECAUarribar els resums de les vostres comunicacions, amb uns 1.000 caràcters d’extensió incloent espais i cinc paraules clau, per tal de valorar la seva idoneïtat i per definir i concretar el programa de la jornada.

Us animem a participar a la jornada, ja sigui presentant els vostres treballs o sigui assistint-hi com a públic. Podeu enviar els resums juntament amb les vostres dades de contacte al correu electrònic: iecalturgell@gmail.com

Novetats del IX Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs. Canillo (Andorra). 2, 3 i 4 d’octubre de 2015


Ja es pot consultar el llibret definitiu del IX Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs que es durà a terme a Canillo (Andorra) els dies 2, 3 i 4 d’octubre de 2015. El llibret s’ha editat en els cinc idiomes pirinencs (català, castellà, francès, euskera i occità) i conté tota la informació del col·loqui. Llibret definitiu del Col.loqui 2015

dibuixEn aquesta ocasió, el col·loqui porta per títol “Contraban d’idees. Contagi, innovació i dissidència a través del Pirineu”, ja que volem analitzar els Pirineus com a espai per al flux de les idees, els diferents mitjans emprats per a la seva difusió o els personatges que han tingut més incidència en aquests processos. Igualment ens interessa caracteritzar com aquest fenomen ha marcat el dia a dia dels diferents territoris pirinencs i, des de l’actualitat, ponderar el triomf o el fracàs dels diferents corrents i moviments. Cal dir que en la primera circular es va acotar la temàtica del col·loqui al segle XVIII-XIX, però que finalment s’ha decidit ampliar-la a totes les èpoques històriques.

Aquest col·loqui s’estructura en els següents àmbits d’estudi, als quals es podran presentar propostes de comunicacions i comunicacions pòster:

ÀMBIT 1: Eines, mitjans i espais: diaris, llibres, migracions, fires, ateneus i casinos

ÀMBIT 2: Els portadors de les idees : biografies i prosopografies

ÀMBIT 3: La incidència del pas de les idees en el dia a dia

Ampliat el termini per presentar comunicacions al IX Col·loqui d’Estudis Transpirinencs

El termini per presentar-hi comunicacions s’ha ampliat fis al 31 d’agost. Tots els investigadors que hi estiguin interessats cal que enviïn les propostes de comunicacions, amb el títol i un resum d’entre cinc-cents i dos mil caràcters, a l’adreça pineda@irmu.org abans d’aquesta data.

El preu de la inscripció general serà de 60 € i el de la inscripció reduïda –per a membres de centres d’estudis i estudiants– serà de 45 €. El preu dóna dret a les actes, al sopar i a l’actuació musical de divendres i al dinar de diumenge. El dinar de dissabte, opcional, té un preu de 15€, que caldrà abonar en el moment de la recollida de documentació.

La inscripció es podrà fer per via ordinària (fent arribat la butlleta per correu o correu electrònic) o per via telemàtica (mitjançant la butlleta electrònica que trobareu la pestanya “Inscripció” de l’enllaç www.irmu.org/projects/transpirinencs) abans del 26 de setembre de 2015.

Institut Ramon Muntaner

 

El patrimoni arquitectònic, la memòria històrica i els arxius, elements inseparables


Lleida com bona part de les poblacions del Segrià ha perdut molt del seu patrimoni per diferents raons, en el cas del arquitectònic i l’industrial podem arriscar-nos ha dir que el 50% s’ha perdut per guerres i catàstrofes de tota mena, però l’altra 50%  s’ha perdut per la desídia i l’abandonament dels amos, dels veïns, de les administracions, en definitiva, una mica culpa de tots. És cert que tot no es pot conservar (això no només és vàlid amb els documents), però caldria una avaluació acurada de cada edifici i dels seus elements rellevants i, sobre tot, una anàlisi de la diferent documentació relacionada amb aquests immobles i amb els negocis que en ells es van poder desenvolupar. Això ens donaria una visió de conjunt i el criteri necessari per una ponderació d’allò que cal preservar, el conjunt -memòria i edifici- o només la memòria, amb totes les variants possibles entre una decisió i l’altra.  D’aquesta forma la col·laboració de diferents professionals, arquitectes, tècnics en urbanisme, arxivers, historiadors de l’art…, donarien el resultat ideal d’una visió del conjunt del patrimoni arquitectònic i el seu valor, ajudant a la presa de decisió pel dictat de les resolucions adequades. En aquest moment només podem confiar en la sensibilitat dels tècnics encarregats de l’urbanisme en els diferents ajuntaments i en la feina de reivindicació individual o conjunta d’institucions que tenen entre els seus objectius la conservació de la memòria i dels elements que la fixen en el territori.

lleida.carrermajor.recoquiosta_0

Fa unes poques setmanes va saltar a la premsa gràcies a Josep Manuel Martínez París, historiador, que s’havia demanat la declaració de ruïna de l’edifici que ocupa el número 35 del carrer Major de Lleida, antigament coneguda com la Casa Vilaplana-Meca. En un primer article en forma de carta al director, J.M. Martínez ens recordava “Entre 1839 i 1843 la Casa Vilaplana-Meca va arribar a ser la seu de la Diputació de Lleida i, posteriorment, funcionà com a Govern Militar. Tot això ens indica que l’edifici no era – ni és – una casa qualsevol.” També podem dir que va ser la seu de l’Associació per al Teatre d’Infants(1), una institució pionera en el seu camp que encara que de curta durada va marcar el món cultural durant la primera desena del segle XX.  Actualment continua essent propietat del Capítol catedralici i l’ocupa una cadena comercial d’electrodomèstics. Tot i que confiem en la sensibilitat dels serveis tècnics d’Urbanismes de l’Ajuntament de Lleida, hem cregut que calia donar ressò al toc d’atenció que en aquest cas ha estat recollit, com no podia ser d’una altra forma, pel Centre d’Estudis Comarcals del Segrià posant en pràctica un dels punts del seu programa obert

Us deixem els dos articles dels que la premsa local s’ha fet més o menys ressò:

http://www.lleida.com/carta-al-director/carrer-major-n-35-o-casa-vilaplana-meca-un-cas-de-ruina-del-patrimoni-historic

http://www.lleida.com/blog/casa-vilaplana-meca-ocultacio-degradacio-oblit-i-recuperacio

 

 

 

(1) Roma Sol i Carme Torres: Lleida en temps de la Mancomunitat de Catalunya (1913-1924). Virgili i Pagès, S.A. Lleida, 1989

L’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà i l’Archiu Generau d’Aran col•laboren en l’exposició ‘Fugint de l’Holocaust. Catalunya i els refugiats jueus de la Segona Guerra Mundial’ amb el préstec de documents i la reproducció d’imatges


L’exposició ha estat organitzada pel Museu d’Història de Catalunya i la Diputació de Barcelona

El Museu d’Història de Catalunya i la Diputació de Barcelona organitzen l’exposició ‘Fugint de l’Holocaust. Catalunya i els refugiats jueus de la Segona Guerra Mundial’. A partir de la història de vida d’una desena de famílies jueves, l’exposició s’endinsa en aquest episodi tan desconegut del nostre passat recent en què Catalunya esdevingué terra de llibertat per a milers d’homes i dones que fugien de la barbàrie nazi. La mostra relata una part de la història mundial que es relliga amb la història catalana a partir del record dels seus testimonis: Eduard Heilbruner i Lina LeviVíctor PapoPaquita SitzerJenny KehrLea LazegaArnold EinhormFred AromElias ZomerplaagFred Manasse i Betsy Wijnberg.

fugint_de_l_holocaust_catalunya_i_els_refugiats_jueus_de_la_segona_guerra_mundial_highlight_monument
Uns pocs milers aconseguiren fugir de la barbàrie creuant els Pirineus en direcció a la Península Ibèrica, primer a través de les duanes i, més tard, travessant clandestinament les muntanyes en unes evasions èpiques en les quals desafiarien la vigilància a banda i banda de la frontera, la duresa del recorregut i les condicions meteorològiques sota les quals es desenvoluparen els recorreguts.

Llibre de la presó de Sort. 1936-1944

Llibre de la presó de Sort. 1936-1944

L’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà ha prestat per aquesta exposició un document del fons de l’Ajuntament de Sort. Es tracta del llibre d’actes de la presó de Sort (1936-1944). El llibre que recull el control de les entrades diàries a la presó, es aprofitat per registrar les entrades dels refugiats jueus.

L’Archiu Generau d’Aran ha prestat un document del fons de l’Ajuntament de Les. Es tracta d’un telegrama, datat l’any 1940, on s’indica que l’assemblea de la Creu Roja Espanyola garanteix el pagament de l’estada de refugiats polacs durant onze dies en el poble de Les, a raó de 600 pessetes diàries. Així mateix, dues fotografies de la Col.lecció de la Fundacion deth Musèu Etnologic dera Val d’Aran han estat reproduïdes en dita mostra. La primera, una imatge del Hotel Internacional de Vielha, lloc de pas de molts dels refugiats jueus que van passar per Aran, i la segona, del Santuari de Montgarri, un dels llocs de pas de fugida cap a la Península.

Telegrama de la Creu Roja Espanyola. 1940

Telegrama de la Creu Roja Espanyola. 1940

L’exposició es podrà veure al Museu d’Història de Catalunya fins al 18 d’octubre d’aquest any 2015.

 

Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

Archiu Generau d’Aran