El patrimoni arquitectònic, la memòria històrica i els arxius, elements inseparables


Lleida com bona part de les poblacions del Segrià ha perdut molt del seu patrimoni per diferents raons, en el cas del arquitectònic i l’industrial podem arriscar-nos ha dir que el 50% s’ha perdut per guerres i catàstrofes de tota mena, però l’altra 50%  s’ha perdut per la desídia i l’abandonament dels amos, dels veïns, de les administracions, en definitiva, una mica culpa de tots. És cert que tot no es pot conservar (això no només és vàlid amb els documents), però caldria una avaluació acurada de cada edifici i dels seus elements rellevants i, sobre tot, una anàlisi de la diferent documentació relacionada amb aquests immobles i amb els negocis que en ells es van poder desenvolupar. Això ens donaria una visió de conjunt i el criteri necessari per una ponderació d’allò que cal preservar, el conjunt -memòria i edifici- o només la memòria, amb totes les variants possibles entre una decisió i l’altra.  D’aquesta forma la col·laboració de diferents professionals, arquitectes, tècnics en urbanisme, arxivers, historiadors de l’art…, donarien el resultat ideal d’una visió del conjunt del patrimoni arquitectònic i el seu valor, ajudant a la presa de decisió pel dictat de les resolucions adequades. En aquest moment només podem confiar en la sensibilitat dels tècnics encarregats de l’urbanisme en els diferents ajuntaments i en la feina de reivindicació individual o conjunta d’institucions que tenen entre els seus objectius la conservació de la memòria i dels elements que la fixen en el territori.

lleida.carrermajor.recoquiosta_0

Fa unes poques setmanes va saltar a la premsa gràcies a Josep Manuel Martínez París, historiador, que s’havia demanat la declaració de ruïna de l’edifici que ocupa el número 35 del carrer Major de Lleida, antigament coneguda com la Casa Vilaplana-Meca. En un primer article en forma de carta al director, J.M. Martínez ens recordava “Entre 1839 i 1843 la Casa Vilaplana-Meca va arribar a ser la seu de la Diputació de Lleida i, posteriorment, funcionà com a Govern Militar. Tot això ens indica que l’edifici no era – ni és – una casa qualsevol.” També podem dir que va ser la seu de l’Associació per al Teatre d’Infants(1), una institució pionera en el seu camp que encara que de curta durada va marcar el món cultural durant la primera desena del segle XX.  Actualment continua essent propietat del Capítol catedralici i l’ocupa una cadena comercial d’electrodomèstics. Tot i que confiem en la sensibilitat dels serveis tècnics d’Urbanismes de l’Ajuntament de Lleida, hem cregut que calia donar ressò al toc d’atenció que en aquest cas ha estat recollit, com no podia ser d’una altra forma, pel Centre d’Estudis Comarcals del Segrià posant en pràctica un dels punts del seu programa obert

Us deixem els dos articles dels que la premsa local s’ha fet més o menys ressò:

http://www.lleida.com/carta-al-director/carrer-major-n-35-o-casa-vilaplana-meca-un-cas-de-ruina-del-patrimoni-historic

http://www.lleida.com/blog/casa-vilaplana-meca-ocultacio-degradacio-oblit-i-recuperacio

 

 

 

(1) Roma Sol i Carme Torres: Lleida en temps de la Mancomunitat de Catalunya (1913-1924). Virgili i Pagès, S.A. Lleida, 1989

L’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà i l’Archiu Generau d’Aran col•laboren en l’exposició ‘Fugint de l’Holocaust. Catalunya i els refugiats jueus de la Segona Guerra Mundial’ amb el préstec de documents i la reproducció d’imatges


L’exposició ha estat organitzada pel Museu d’Història de Catalunya i la Diputació de Barcelona

El Museu d’Història de Catalunya i la Diputació de Barcelona organitzen l’exposició ‘Fugint de l’Holocaust. Catalunya i els refugiats jueus de la Segona Guerra Mundial’. A partir de la història de vida d’una desena de famílies jueves, l’exposició s’endinsa en aquest episodi tan desconegut del nostre passat recent en què Catalunya esdevingué terra de llibertat per a milers d’homes i dones que fugien de la barbàrie nazi. La mostra relata una part de la història mundial que es relliga amb la història catalana a partir del record dels seus testimonis: Eduard Heilbruner i Lina LeviVíctor PapoPaquita SitzerJenny KehrLea LazegaArnold EinhormFred AromElias ZomerplaagFred Manasse i Betsy Wijnberg.

fugint_de_l_holocaust_catalunya_i_els_refugiats_jueus_de_la_segona_guerra_mundial_highlight_monument
Uns pocs milers aconseguiren fugir de la barbàrie creuant els Pirineus en direcció a la Península Ibèrica, primer a través de les duanes i, més tard, travessant clandestinament les muntanyes en unes evasions èpiques en les quals desafiarien la vigilància a banda i banda de la frontera, la duresa del recorregut i les condicions meteorològiques sota les quals es desenvoluparen els recorreguts.

Llibre de la presó de Sort. 1936-1944

Llibre de la presó de Sort. 1936-1944

L’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà ha prestat per aquesta exposició un document del fons de l’Ajuntament de Sort. Es tracta del llibre d’actes de la presó de Sort (1936-1944). El llibre que recull el control de les entrades diàries a la presó, es aprofitat per registrar les entrades dels refugiats jueus.

L’Archiu Generau d’Aran ha prestat un document del fons de l’Ajuntament de Les. Es tracta d’un telegrama, datat l’any 1940, on s’indica que l’assemblea de la Creu Roja Espanyola garanteix el pagament de l’estada de refugiats polacs durant onze dies en el poble de Les, a raó de 600 pessetes diàries. Així mateix, dues fotografies de la Col.lecció de la Fundacion deth Musèu Etnologic dera Val d’Aran han estat reproduïdes en dita mostra. La primera, una imatge del Hotel Internacional de Vielha, lloc de pas de molts dels refugiats jueus que van passar per Aran, i la segona, del Santuari de Montgarri, un dels llocs de pas de fugida cap a la Península.

Telegrama de la Creu Roja Espanyola. 1940

Telegrama de la Creu Roja Espanyola. 1940

L’exposició es podrà veure al Museu d’Història de Catalunya fins al 18 d’octubre d’aquest any 2015.

 

Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

Archiu Generau d’Aran

 

Ofertes laborals. Es busquen arxivers !!!!


Poc a poc, sembla que el món laboral es torna a activar, i en els darrers dies ens han arribat dues ofertes laborals que volem compartir amb els posibles interessats.

foto_diposit

  •  El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya continúa amb els treballs d’elaboració del cens d’arxius de les comarques del Solsonés, l’Alta Ribagorça i dels arxius eclesiàstics que pertanyen al Bisbat dUrgell.  Els interessats poden posar-se en contacte amb l’empresa Logisdoc                             carme.lorenzo@logisdoc.cat
  • L’Ajuntament d’Alcoletge (Segrià) està buscant un arxiver, amb formació i experiència, per organitzar el seu arxiu municipal. Aquelles persones interessades poden posar-se en contacte amb l’Ajuntament.

Rosa Carme Clivillé Segarra
c/ Sitjar, n. 2
25660 Alcoletge
Telf. 973 196011    Fax 973 196 065
rcliville@alcoletge.cat