Activitats culturals a l’Alt Urgell, Cerdanya i Andorra


Al llarg del mes d’octubre, cicle de xerrades “Desenterrant el Passat. Arqueologia i Patrimoni a l’Alt Urgell”, organitzat per l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell. http://www.ccau.cat/Premsa/2012/20120928desenterrant_passat.html
Còpia de BOLVIR1
Dijous 1 a dissabte 3 d’octubre. “Arqueopyrenae. Primer Congrés Internacional d’Arqueologia Pirinenca. L’explotació dels recursos naturals al Pirineu Oriental en època antiga”, a l’Espai Ceretània de Bolvir (Cerdanya), organitzat per l’Ajuntament de Bolvir, l’Espai Ceretània i la Universitat Autònoma de BarcelonaArqueopyrenae
Divendres 2 a diumenge 4 d’octubre. IX Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs: “Contraban d’idees. Contagi, innovació i dissidència a través del Pirineu”, a Canillo (Andorra). Podeu trobar-ne la informació a l’enllaç següent: http://www.irmu.org/projects/transpirinencs
Dissabte 24 d’octubre. 12es Trobades Culturals Pirinenques: Natura i Cultura al Pirineu, a Prada (Conflent).
12trobadespirinenques_55a4db1b83a7b
Dissabte 14 de novembre, a Oliana (Alt Urgell), III Jornada d’Estudis de l’Alt Urgell, organitzada per l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.

L’Arxiu Comarcal de la Cerdanya restaura un llibre d’actes del Consolat de Puigcerdà que parla de bandolerisme


Es tracta d’un Registre dels Consells de l’antic Ajuntament de Puigcerdà redactat entre 1541 i 1546 que es trobava fora de consulta pel seu mal estat de conservació.

Enguany, l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya ha restaurat el llibre d’actes del Consolat de Puigcerdà de 1541 a 1546. La restauració l’ha portat a terme un taller especialitzat en restauració i recuperació de documents antics i ha estat finançat pel pressupost de l’Arxiu Comarcal.

Llibre abans de la restauració

Llibre abans de la restauració

Dins la tasca habitual de conservació dels documents que te encomanada l’Arxiu, la restauració per part de tallers especialitzats es fa exclusivament amb peces singulars i de gran interès per als investigadors. En aquest sentit es valora el grau de degradació del paper i si aquest afecta la manipulació i n’impedeix la lectura. En el cas del Registre de Consells 1541-1546, es tractava de l’únic llibre d’aquesta sèrie d’actes tant important per a la història de Puigcerdà que estava en mal estat. Per culpa d’antigues mullenes que van produïr fongs, el volum de paper s’havia degradat tant que es feia difícil de passar les pàgines sense que es trenquéssin. La restauració ha permès netejar i consolidar els fulls de paper i les cobertes de pergamí, de manera que ara es pot manipular i llegir amb comoditat.

Llibre abans de la restauració

Llibre abans de la restauració

 

Llibre després de la restauració

Llibre després de la restauració

Un cop rebut el llibre restaurat, s’ha pogut llegir i analitzar el contingut. Entre d’altres temàtiques al llibre apareixen les problemàtiques amb els bandolers que ja en aquest moment del segle XVI començen a ser importants. Els bandolers i gent “de mala vida” com diu el text, tenen la població literalment “vexada i oprimida”. El consolat de Puigcerdà juntament amb els pobles de Cerdanya s’han d’organitzar en somatent per a protegir-se d’aquesta amenaça.

Altres aspectes que recullen les sessions plenàries dels cònsols de Puigcerdà són, per exemple, el manteniment de la capella de Bell-lloc que és propietat de la Vila, l’organització de fires i mercats o l’enviament d’un respresentant a les Corts Generals del regne que el 1542 es celebren a Monsó.

En definitiva, amb aquesta restauració s’ha recuperat per a la història de Puigcerdà un llibre únic que fins avui no es podía llegir. A partir d’aquest moment queda a l’espera dels investigadors que hi vulguin treballar.

Llibre després de la restauració

Llibre després de la restauració

Arxiu Comarcal de la Cerdanya

 

 

Inauguració de l’Arxiu del Pubillatge a les Borges Blanques


El passat dissabte 19 de setembre l’Ajuntament de les Borges Blanques va inaugurar l’Espai Cultural que acull l’Arxiu del Pubillatge de Catalunya i, també, elements vinculats a la cultura popular i tradicional de la capital del les Garrigues.

Les Borges Blanques compta amb una llarga tradició en el món del pubillatge. Des de la dècada dels seixanta, l’elecció de la Pubilla i les Dames locals es feia a través dels Amics del Terrall. Posteriorment, va deixar de fer-se però, l’any 2005, el consistori va recuperar aquesta tradició, incloent la figura de l’Hereu. De nLa Trobada del Pubillatge el setembre passat al Terrallou, l’elecció de la Pubilla es va interrompre uns anys però el 2013 l’actual govern municipal va tornar a promoure l’elecció de la Pubilla i l’Hereu, i va afegir les figures de l’Hereuet i la Pubilleta.

L’espai, propietat del consistori, centralitzarà tot aquest fons documental i material que estava repartit arreu del país; i que ha estat cedit per Foment de les Tradicions Catalanes.

A més, el consistori borgenc té previst exposar-hi tots els elements locals vinculats al món dels gegants, capgrossos i les festes de cultura popular, com el canó del saló, entre d’altres, que restaran a disposició dels estudiosos i ciutadans interessats, compartint espai amb els documents i la resta de material bibliogràfic, quadres, fotografies, reculls de trobades, ofrenes i auques sobre el pubillatge a Catalunya, documentats des de fa més de 50 anys.

Cent anys de l’Escola Municipal de Música de Lleida (1915-2015)


Els actuals Conservatori i Escola Municipal de Música de Lleida compleixen el seu primer centenari. L’acta del Ple de l’Ajuntament del 17 de setembre de 1915, conservada a l’Arxiu Municipal de Lleida, ens diu: “… se aprueba el dictamen de la Comisión de Fomento sobre funcionamiento de una escuela de Música a partir del primero de octubre próximo, cuyo dictamen contiene los extremos siguientes (…) que se nombre también con carácter interino, para profesores de la Escuela a los mismos iniciadores D. José Vila, D. Julián Carbonell, D. Santiago Piñol, Doña Irene Cuartero y Doña Elena Pamies de Pereña, ejerciendo el primero el cargo o veces de director…”portada_herrera

Des d’aquelles primeres classes la tardor de 1915, minses en recursos i ubicades en un local que aprofitava l’escola pública de l’Almodí Vell, a la plaça Sant Joan, fins a l’actual seu, que comparteix edifici amb l’Auditori Municipal Enric Granados, s’han produït molts esdeveniments. Diferents locals, etapes de l’escola més o menys complexes i lleis d’educació diverses han anat marcant el camí d’aquest centre educatiu.

Els protagonistes reals d’aquests cent anys han estat el professorat, els estudiants i les seves famílies, que han cregut en el projecte.

En definitiva, el desenvolupament de l’escola ha comportat alhora el creixement de la música, en tots els àmbits de la nostra ciutat.

Amb motiu d’aquest centenari s’ha editat el llibre Cent anys de l’Escola Municipal de Música de Lleida (1915-2015), a càrrec d’en Lluís Marc Herrera i Llop, catedràtic d’educació secundària i doctor en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona.

La Universitat de Lleida: un producte medieval


Curs de formació contínua de l´Institut de Ciències de l´Educació– Universitat de Lleida.

Les Universitats són un producte de l´Edat Mitjana. A través de la història de la nostra Universitat entendrem la formació de la institució d’alta cultura més important d´Europa.  L´any 2000 celebràvem els 700 anys de la nostra Universitat, que fou la primera de la Corona d´Aragó, fundada per Jaume II.Cartell curs

Les classes teòriques les combinarem amb sortides: farem itineraris per la ciutat que ens permetran descobrir ‘les rutes de l´Estudi General’. Descobrirem carrers i places del centre històric de la ciutat i el seu vincle amb la història de la Universitat. Ens situarem i aprendrem a comunicar la història.
Establirem continuats paral·lelismes amb l’actualitat, cosa que ens ha de permetre una millor comprensió de la institució universitària.

Aquest curs de curta durada, s´adreça principalment, a estudiants de lletres, de turisme i de ciències de l’educació, així com a estudiants del grau sènior.
També resta obert a tota persona de fora de la comunitat universitària interessada en conèixer els aspectes històrics i culturals que va comportar la fundació i desenvolupament de l´Estudi General de Lleida. Així com les seves conseqüències socials, urbanístiques i econòmiques en la ciutat de Lleida.

Sense requisits de matrícula. Obert a tothom.
Curs de curta durada: 7/10 al 2/12 de 2015.
Horari: dimecres de 18 a 20h.
Preu : 90€ – 2 crèdits pels estudiants universitaris

Us informem que el termini d’inscripció estarà obert fins el proper 4 d’octubre.

L’Arxiu Comarcal de l’Urgell: trencador i clàssic


L’Arxiu Comarcal de l’Urgell comença el mes de setembre amb força, primer com un dels espais més de la Fira de Teatre al carrer de Tàrrega ( els dies 11, 12 i 13 ). I a partir del 19 amb un curs de d’escriptures gòtiques rotunda, fraktur i bastarda.

A l’espai de l’ACUR, i durant els dies de la Fira del Teatre, es representarà la performance ‘Most of all, you’ve got to hide it from the chicks’ de la mà de Carla Imatge teatreRovira. Per aquest motiu podeu participar en el sorteig de dues invitacions per a l’actuació de diumenge 13 de setembre a les 17 h, enviant-nos un correu electrònic a l’adreça  electrònica de l’arxiu (acurgell.cultura@gencat.cat), indicant el vostre nom i cognoms, telèfon i població. Data límit per participar-hi divendres 4 de setembre a les 12 del migdia

acur_call

D’altra banda a partir del dia 7 de setembre s’obre el plaç d’inscripció al curs de cal·ligrafia d’escriptures gòtiques rotunda, fraktur i bastarda.

El curs s’iniciarà el dia 19 de setembre i durant 6 sessions, els mesos de setembre i octubre, es farà una aproximació pràctica a la cal·ligrafia gòtica rotunda, fraktur i bastarda amb referència als Privilegis de Tàrrega. Amb l’objectiu d’aprendre aquestes escriptures a mà per tal de llegir i classificar amb més facilitat les mateixes escriptures i d’altres semblants, amb llurs decoracions corresponents. Durant el curs es faran sessions pràctiques de les diverses escriptures i els seus elements decoratius i la seva comparació amb les formes que trobem als manuscrits conservats a l’Arxiu.

 

Inscripcions del 7 al 16 de setembre de 2015 (places limitades).

 Més informació

 

Publicació de l’edició crítica del Llibre Gros dels Privilegis de la ciutat de Balaguer conservat a l’Arxiu comarcal de la Noguera


Balaguer i el comtat d’Urgell recuperen una part més del seu passat medieval gràcies a l’edició crítica del Llibre Gros Gros dels Privilegis de la ciutat de Balaguer, manuscrit que ha editat i transcrit el filòleg clàssic Robert Cuellas, i que ha publicat la Universitat de Lleida. L’edició d’aquesta obra que es presentarà a la sala d’actes de l’ajuntament de la Noguera el pròxim 18 de setembre, ha comptat amb el finançament de la mateixa universitat, la Diputació de Lleida a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, i de l’ajuntament de Balaguer.

Aquesta publicació, dirigida i prologada pel catedràtic de la UdL en història medieval Flocel Sabaté, inclou un ampli estudi introductori en el qual l’autor- que actualmente està finalitzant el seu projecte de tesi doctoral- explica les principals característiques d’aquest llibre i el seu contingut. En aquest sentit, l’obre reuneix un total de 55 documents històrics que permeten al lector conèixer concessions tan importants com la del mercat setmanal dels dissabtes, la de la fira del “Retorn” o la de la Paeria o govern municipal.

Així mateix, el llibre ocnté també dos cartes de poblament que van ser atorgades pels comtes d’Urgell als nous pobladors de la ciutat, després del período de conquesta contra els musulmans. Les concessions realitzades pels comtes d’Urgell i els reis d’Aragó entre els segle XII i XVI, i que es troben en aquests manuscrits , permeten percebre quins van ser els principals factors que van ajudar a forjar la identitat i la memoria d’un municipi català tan important com Balaguer. La publicació d’aquest llibre se suma a una altra del mateix autor, Llibre de Costums, Privilegis i Ordinacions de la ciutat de Balaguers (Lleida, 2012), un còdex que permet entendre com s’articulava la ciutat en l’edat mitjana.

Per a la seva tesi doctoral, Cuellas està treballant en l’edició crítica i estudi d’una gran col·lecció de pergamins referits a Balaguer i, conservats a l’Arxiu Comarcal de la Noguera.

 

Entrada extreta de l’article publicat al diari Segre (25/08/2015)