A mossèn Francisco Martí Solsona


Fa pocs dies mossèn Francesc Martí ens ha deixat. No era un mossèn qualsevol sinó que ens ha deixat un llegat històric, cultural i humà molt important per Lleida i, el seu poble, Almenar.

mN mARTÍ sOLSONAPersonalment el vaig conèixer cap a l’any 2010 quan va començar a venir diàriament a l’Arxiu Diocesà de Lleida preguntant si podia consultar la documentació. La resposta de mossèn Jacint va ser: i tant que sí! I per on voleu començar?

Gràcies al seu treball constant ens va ajudar a conèixer molta documentació que no teníem constància. El seu treball minuciós és el millor llegat que ens pot quedar.

Però no sols ens deixa aquesta labor sinó que ens deixa diversos llibres sobre Almenar i la seva història (el darrer en procés de publicació), la història del Col·legi Episcopal de Lleida (en fou director espiritual des de l’any 1966 fins al 2010), així com unes 973 peces arqueològiques, la major part d’època ibèrica, romana i de l’edat del bronze, que havia anat recollint dels jaciments d’Almenar i zones properes. Aquestes peces es van donar al  mossen_martiMuseu de Lleida l’any 2012.

Sols en puc dir bones paraules de mossèn Martí a nivell d’investigador: la seva tasca i dedicació va ser fins quasi al final de la seva vida. Sinó que com a persona sols puc dir que ha estat un gran home. Gràcies per ser com era!

 

Els seus companys de l’Arxiu Diocesà de Lleida

 

 

Anuncis

Publicades les ponències de les II Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes


Mon femení monastic medievalSurten publicades les ponències que es van exposar l’any 2011 a les II Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes, sobre “El monacat femení a l’Europa medieval“.

Les 15 conferències es recullen en el llibre “Women in the Medieval Monastic World” editat íntegrament en anglès per l’editorial belga Brepols. La rellevància del tema, molt poc estudiat, la forma interdisciplinària i internacional d’enfocar-lo i les noves aportacions que es van fer en aquest congrés, van ser determinants per decidir-se a publicar-les en format llibre. Una aposta que ben segur el convertirà en llibre d’interès per a tots els estudiosos del tema.

També, a nivell arxivístic, cal destacar el gran nombre de fons documentals que s’han consultat per part dels diferents investigadors. La vessant internacional del llibre ens mostra un interessant mapa d’arxius de diferents països, que contenen tots ells documentació primària vinculada a un tema d’estudi, en aquest cas el monacat femení a l’edat mitjana. Això reforça el debat que els arxius no només preservem documentació, sinó que la podem fer accessible a l’usuari de formes molt diverses, entre les quals les guies o catàlegs temàtics que poden tractar un tema de forma transversal i internacional.Cartell de les II Jornades d'Història del Monestir de les Avellanes

L’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes en col·laboració amb el Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals de la Universitat de Lleida, impulsen des del 2010 les Jornades d’Història de l’Església i la religiositat, un curs que cerca analitzar cada any temes específics dins d’aquest marc, amb l’especificitat de fer-ho de forma interdisciplinària, interuniversitària i en la mesura del possible internacional. Després d’aconseguir fer realitat l’edició de les II Jornades, ara s’està treballant en la publicació de les I i també les realitzades l’any passat sobre ortodòxia i heretgia a l’edat mitjana.

 

Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal


IMG_8334El Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal, en Almacelles (Segrià), és un equipament cultural que ha sabut cercar en la història –i la prehistòria- per trobar l’orgull com a poble i el seu lloc a la història i al món, i tot prenent com excusa l’origen de la nova Almacelles durant la il·lustració en el projecte carolí de les “noves poblacions”, junt a Sant Carles de la Ràpita (Delta de l’Ebre) els únics exemples a Catalunya. Amb un didàctic recorregut per la història de les ciutats i el seu urbanisme troba els arguments i la forma de documentar el seu origen en la planificació il·lustrada i els seus vincles amb la ciutat de Barcelona i amb la modernitat del segle XVIII, una època que va voler canviar el món per millorar-lo.

Instal·lat en l’antic col·legi Pitàgores, d’estil noucentista projectat al 1919 per l’arquitecte Joan Bergós i Massó durant la prolífica Mancomunitat (1914-1923). L’edifici va deixar de prestar servei com escola el 1984, però no va ser fins al 2003 que s’aconsegueixen els recursos per a restaurar-lo, la qual cosa posa sobre la taula el seu ús i quan comença l’aposta per un projecte museístic que permetés mostrar la història de la població des de la seva singularitat. El germen del Museu va ser tota un conjunt de plànols, alçats i altres documents amb tot el procés que des de l’Ajuntament es va tenir la possibilitat d’obtenir del fons familiar del baró d’Esponellà, descendent de Melcior de Guàrdia senyor d’Almacelles, encarregat de portar a terme els plans monàrquics en el terme d’Almacelles i la Saira i per fer realitat el projecte el va deixar en mans de Josep Mas Dordal, l’arquitecte autor de la façana de l’església de la Mercé de Barcelona.10_01

El MAU s’ha convertit en un centre dinamitzador de cultura, difusor de la història i prehistòria de la població i del seu entorn, amb un projecte de futur sòlid en el que s’inclou la recuperació de documentació i publicacions que puguin complementar el relat museístic centrat en el urbanisme de retícula propi de les poblacions impulsades per Carles III en el segle XVIII. Cal dir que tots i cada un dels documents que han passat a formar part de la col·lecció han estat restaurats i tractats de forma professional i estan a l’abast d’aquells estudiosos del segle XVIII que necessitin de la seva consulta.

Els dies 22, 23 i 24 Almacelles és la  seu del X Trobada Internacional de Ciutats i Entitats de la Il·lustració, que celebra l’AiCEi, un conjunt de ciutats que van tenir un origen similar i que les caracteritzen una planta reticular, ordenada i racional, més o menys conservada i tot un seguit d’institucions relacionades d’una forma o altre amb l’època de la il·lustració.

Image

Image

Espai cultura 2015, primera parada: Arxiu Històric de Lleida


Aquest 2015 l’Espai Cultura de Lleida té un nom i cognom: Francesc Fàbregas i el seu món de la fotografia musical, així com cinc espais diferents d’exposició: l’Arxiu Històric, els Serveis Territorials de Cultura, la Biblioteca Pública, el Rectorat de la Universitat de Lleida i el Museu de Lleida.

L’exposició titulada  està formada per cinc mostres temàtiques, interrelacionades entre elles:

  • L’Arxiu Històric de Lleida acollirà la mostra, amb fotografies del primer festival Canet Rock, que va tenir lloc l’any 1975, però també de l’edició de l’any passat. Als Serveis Territorials de Cultura s’hi veurà  fotografies dels nous noms musicals sorgits als Països Catalans durant la darrera dècada del segle XX i el que portem del XXI.
  • La Biblioteca Pública de Lleida exposarà, l’única de les mostres no relacionada amb la música i que deixa veure una vessant paisatgística d’en Fàbregas poc coneguda, una col·lecció de fotografies captades al llarg dels seus viatges dels darrers deu anys.
  • Al Rectorat de la Universitat de Lleida s’hi mostrarà  imatges que reflecteixen l’especial relació entre el cantant nord-americà i la ciutat comtal. Per cert, que la Universitat s’afegeix enguany com a espai expositiu de l’Espai Cultura.
  • Per últim, el Museu de Lleida acollirà l’exposició una particular convivència entre algunes de les peces més representatives de la col·lecció permanent del museu i una selecció d’imatges dels grans apòstols del rock.

En total, més de 200 fotografies, algunes d’elles inèdites, que constitueixen una gran antologia de Francesc Fàbregas .

Imprimir

Extret de la web del Museu de Lleida

Què pòdem trapar en Archiu Generau d’Aran


‘Lettre de déclaration de naturalité’ a nòm d’Antonio Cao de Benós de Les

Antonio Cao de Benós de Les, capitan d’infanteria non actiu, neishut en Les eth 28 d’octobre de 1776 expause qu’a servit ena armada francesa pendent 8 ans. Per tot aquerò demane  ua carta de declaracion de naturalitat.

Era demana se hè ena comuna de Sant Gaudens eth 5 de noveme de 1817. Aguesta demana ei autrejada favorablament peth rei Louis XVIII en Paris eth 30 de seteme de 1818.

Ua ‘lettre de naturalité’ ei, en dret der Antic Regim, ua carta a on eth rei admet a un estrangèr.

IMG_6822

Persones que intervien o signen eth document:

 En nòm de Louis XVIII, rei de França e Navarra, signe eth guarda des sagèths, Ministre Secretari d’Estat en Departament de Justícia francés.

IMG_6820

 

Sagèth e timbres:  Sagèth reiau de Louis XVIII rei de França e de Navarra

 

IMG_6826

 

Archiu Generau d’Aran

L’avaluació en l’Administració de Justícia. Antecedents històrics


imagesEls antecedents de la normativa sobre arxius i gestió documental en l’Administració de Justícia venen d’antic. El RD de 12 de maig de 1854 preveu una Junta d’Arxius en cada Audiència provincial per tal d’aplicar tot el que en ell es recull. Tan mateix no és fins al RD de 1911 de 29 de maig que es regula específicament la tria i eliminació de la documentació judicial. Hi ha un primer aclariment al 1912 i posteriorment en les Ordes ministerials de 29 de març de 1937 i de 8 d’abril del mateix any. En tots els casos es refereix a les audiències provincials i als procediments que es tramiten en la seva jurisdicció que aleshores era penal.

Els articles 3 i 5 del RD de 1911 es refereixen als assumptes criminals i als expedients governatius arxivat definitivament. Aquesta avaluació ja es preveu que es farà per una Junta d’Expurgació formada per un magistrat de l’Audiència provincial, un representant del Ministeri Fiscal, un advocat en exercici i el secretari judicial de l’Audiència. en aquest moment no es considera la possibilitat de requerir la presència d’un facultatiu d’arxius, qüestió que es corregeix amb les ordes de 1937.

El procés havia de quedar documentat en una acta que havia de recollir la relació dels expedients que es resolia destruir pel seu nul valor i la relació d’aquells que es consideraven que tenien un valor històric i que es conservaria. Aquestes Juntes van tenir una activitat escadussera o nul·la en alguns llocs i les expurgacions van tenir més a veure amb la necessitat de deslliurar espai en els edificis judicials que no pas al seguiment d’un procediment reglat.

Després de la guerra civil, en el marc de la situació de bloqueig econòmic internacional que viu Espanya, una de les mesures que es dur a terme per combatre’l és la recollida de paper de totes les administracions públiques en general i judicial en particular. El 1945 una orde de 28 de novembre adjudica per concurs la concessió de la recollida de paper inútil de tots els jutjats que serà recollit per les respectives audiències provincials. A això responen diferents circulars des del Ministeri de Justícia des de l’any 1949 fins al 1960, en el que es demana a tots i cada un dels òrgans judicials quants quilos de paper tenen en els seus arxius per enviar per fer pasta de paper. En aquesta Orde en el seu article 5é es preveu que per part dels presidents de les audiències designessin un dels seus funcionaris que junt al que designés el Ministeri d’Educació Nacional, havien d’exercir la funció inspectora que permetés la conservació dels documents que poguessin tenir algun valor històric, jurídic o administratiu.

Malgrat la normativa dictada no s’aconsegueix una aplicació sistemàtica, de fet, hi ha províncies en les que no tenim constància de la seva aplicació, més enllà de l’intercanvi d’oficis en relació a la recollida de “documentació inútil” i que, en la província de Lleida, no sembla que acabés recollint-se, tot i que es van enviar les respostes amb els quilos de paper que el jutge i secretari corresponent de cada jutjat van considerar. En el fons de l’Audiència provincial es conserven les còpies dels oficis enviats des de les instàncies superiors com els que es van remetre des dels jutjats de la provínciaDSCF1133

Posteriorment el 1947 en el Decret de 24 de juliol del Ministeri d’Educació Nacional, sobre ordenació dels arxius i biblioteques del tresor històric documental i bibliogràfic, a l’article 34 es recull per primera vegada que en els Arxius Històrics Provincials es depositarà la documentació històrica d’audiències i jutjats. Aleshores sembla fixat ja el sistema d’arxius judicials establint l’Arxiu Històric on romandrà definitivament la documentació judicial. Tanmateix cal esperar el 24 de juliol de 1974 quan es dicta un Decret sobre l’ordenació d’Arxius i Biblioteques judicials pel qual s’ordena que la documentació històrica de les audiències i jutjats es dipositi en els Arxius històrics provincials. Havien passat 27 anys entre un i altre decret, temps en el qual no s’aplica la disposició de transferir al arxius històrics. Cal dir que tot i la normativa recollida fins aquí només algunes Audiències territorials, actuals Tribunals Superiors de Justícia, tenien plaça d’arxiver en la seva plantilla i menys encara la tenien coberta per facultatius del cos d’arxivers.

En relació a l’avaluació i a la eliminació documental ni al Decret de 1947 ni al de 1974 es fa esment, tot i que el volum del paper creix amb les reformes judicials de 1973, l’aparició de nous procediments i l’augment de la judicialització de la vida quotidiana. A pesar d’aquesta manca de regulació la realitat imposava en molts casos mesures d’urgència. L’augment dels òrgans judicials i de plantilles, van fer necessari desallotjar documentació arxivada d’allà on era, aleshores les solucions van tenir molt a veure amb la sensibilitat que els responsables dels jutjats i de la documentació tinguessin en vers a la qualitat de patrimoni documental que els fons judicials tenen per pertànyer a una administració pública. Així fent una ullada als fons judicials recollits en els arxius històrics i la seva forma d’ingrés podem veure que en general els fons judicials van ingressar cap els anys 80 i ho van fer sempre de forma extraordinària i amb unes relacions documentals que no han permès, determinar ni la quantitat ni la qualitat fins acabar el seu inventari. Ara ja podem parlar de buits cronològics alguns significatius i altres simplement perquè calia fer lloc, als que cal afegir aquells que s’han produït per diferents accidents, inundacions, incendis o plagues que han provocat la destrucció i desaparició de parts de fons o de fons sencers, tant d’expedients judicials com de llibres de sentències i registre.

Quan finalment es pren consciència que l’Administració de Justícia precisa d’un sistema d’arxius i d’un sistema de gestió documental és ja a principis dels 90, aleshores la preocupació dels primers treballs és, per una banda, l’organització d’aquest sistema i la seva informatització i per l’altra, les qüestions d’accés a la documentació judicial. Eren els dos neguits més importants tant dels operadors jurídics sensibilitzats per la qüestió com dels professionals arxivers que arriben a aquesta Administració. Recordem que a finals dels 80 i durant els 90 la quantitat d’estudiosos i investigadors que tractava l’època de la guerra civil augmentà any rere any, i bona part de la seva recerca es centrava, i es centra, en els fons judicials d’aquella època i de la postguerra, aleshores es van trobar amb uns fons desorganitzats, sense descriure, amb una instal·lació deficient que junt amb la manca d’una normativa clara fa l’accés difícil, de vegades impossible. Així es posa de manifest i es fa pública la situació de la documentació i dels arxius judicials.

Maria Jesús Llavero

Responsable Arxiu Central de l’Audiència provincial i jutjats de Lleida

 

Cicle de xerrades sobre arqueologia a la comarca de l’Alt Urgell: “Desenterrant el passat”


Un any més, el Consell Comarcal de l’Alt Urgell, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, en col·laboració amb diversos consistoris i entitats i particulars dedicats a la recerca, enceten un nou cicle de “Desenterrant el passat”, amb diverses conferències sobre l’arqueologia de la comarca de l’Alt Urgell.

Al llarg del mes d’octubre hi ha programades cinc xerrades i una sortida guiada. El proper divendres, dia 2 d’octubre, s’inicia el cicle amb una xerrada de l’arqueòleg urgellenc Òscar Augé, dedicada a l’estudi arqueològic de les muralles de la Seu d’Urgell, dut a terme a principis de l’any present per encàrrec de l’Ajuntament de la ciutat. Entre les conclusions del seu estudi, Augé presentarà una proposta evolutiva del recinte murallat de la Seu d’Urgell, que planteja un procés més complex d’allò que tradicionalment s’havia pensat, i una interessant troballa que es podria correspondre amb la perduda església del Sant Sepulcre. La xerrada tindrà lloc a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell a partir de les 20.00 h.

En la present edició es preveuen cinc conferències i una sortida guiada a visitar les pintures rupestres del Roc de Rombau de Peramola. A banda del primer acte d’aquest nou cicle del proper divendres dia 2 d’octubre, la resta de les xerrades tindran lloc a Tuixent, Castellciutat, Arsèguel i Bescaran, d’acord amb la voluntat manifestada per les entitats organitzadores d’arribar a un ample públic comarcal.

Torna el cicle “Desenterrant el passat” amb una xerrada sobre les muralles medievals de la Seu d’Urgell.

El cicle “Desenterrant el passat” de l’any 2015 comptarà amb les accions següents:
– Divendres, 2 d’octubre:   xerrada, a la Seu d’Urgell, a càrrec d’Òscar Augé Martínez.
– Diumenge, 4 d’octubre:  al Roc de Rombau per conèixer les pintures declarades Patrimoni de la Humanitat, a càrrec del Grup d’Arqueologia de Peramola.
– Dissabte, 10 d’octubre: xerrada, a Tuixent, a càrrec de Carles Gascón Chopo.
– Divendres, 16 d’octubre: xerrada, a Castellciutat, a càrrec d’Albert Villaró i Boix.
– Divendres, 23 d’octubre: xerrada, a Arsèguel, a càrrec de Carlos Guàrdia Carbonell.
– Dissabte, 31 d’octubre: xerrada, a Bescaran, a càrrec de Gerard Remolins Zamora.