A mossèn Francisco Martí Solsona


Fa pocs dies mossèn Francesc Martí ens ha deixat. No era un mossèn qualsevol sinó que ens ha deixat un llegat històric, cultural i humà molt important per Lleida i, el seu poble, Almenar.

mN mARTÍ sOLSONAPersonalment el vaig conèixer cap a l’any 2010 quan va començar a venir diàriament a l’Arxiu Diocesà de Lleida preguntant si podia consultar la documentació. La resposta de mossèn Jacint va ser: i tant que sí! I per on voleu començar?

Gràcies al seu treball constant ens va ajudar a conèixer molta documentació que no teníem constància. El seu treball minuciós és el millor llegat que ens pot quedar.

Però no sols ens deixa aquesta labor sinó que ens deixa diversos llibres sobre Almenar i la seva història (el darrer en procés de publicació), la història del Col·legi Episcopal de Lleida (en fou director espiritual des de l’any 1966 fins al 2010), així com unes 973 peces arqueològiques, la major part d’època ibèrica, romana i de l’edat del bronze, que havia anat recollint dels jaciments d’Almenar i zones properes. Aquestes peces es van donar al  mossen_martiMuseu de Lleida l’any 2012.

Sols en puc dir bones paraules de mossèn Martí a nivell d’investigador: la seva tasca i dedicació va ser fins quasi al final de la seva vida. Sinó que com a persona sols puc dir que ha estat un gran home. Gràcies per ser com era!

 

Els seus companys de l’Arxiu Diocesà de Lleida

 

 

Publicades les ponències de les II Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes


Mon femení monastic medievalSurten publicades les ponències que es van exposar l’any 2011 a les II Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes, sobre “El monacat femení a l’Europa medieval“.

Les 15 conferències es recullen en el llibre “Women in the Medieval Monastic World” editat íntegrament en anglès per l’editorial belga Brepols. La rellevància del tema, molt poc estudiat, la forma interdisciplinària i internacional d’enfocar-lo i les noves aportacions que es van fer en aquest congrés, van ser determinants per decidir-se a publicar-les en format llibre. Una aposta que ben segur el convertirà en llibre d’interès per a tots els estudiosos del tema.

També, a nivell arxivístic, cal destacar el gran nombre de fons documentals que s’han consultat per part dels diferents investigadors. La vessant internacional del llibre ens mostra un interessant mapa d’arxius de diferents països, que contenen tots ells documentació primària vinculada a un tema d’estudi, en aquest cas el monacat femení a l’edat mitjana. Això reforça el debat que els arxius no només preservem documentació, sinó que la podem fer accessible a l’usuari de formes molt diverses, entre les quals les guies o catàlegs temàtics que poden tractar un tema de forma transversal i internacional.Cartell de les II Jornades d'Història del Monestir de les Avellanes

L’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes en col·laboració amb el Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals de la Universitat de Lleida, impulsen des del 2010 les Jornades d’Història de l’Església i la religiositat, un curs que cerca analitzar cada any temes específics dins d’aquest marc, amb l’especificitat de fer-ho de forma interdisciplinària, interuniversitària i en la mesura del possible internacional. Després d’aconseguir fer realitat l’edició de les II Jornades, ara s’està treballant en la publicació de les I i també les realitzades l’any passat sobre ortodòxia i heretgia a l’edat mitjana.

 

Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal


IMG_8334El Museu d’Arquitectura i Urbanisme Josep Mas Dordal, en Almacelles (Segrià), és un equipament cultural que ha sabut cercar en la història –i la prehistòria- per trobar l’orgull com a poble i el seu lloc a la història i al món, i tot prenent com excusa l’origen de la nova Almacelles durant la il·lustració en el projecte carolí de les “noves poblacions”, junt a Sant Carles de la Ràpita (Delta de l’Ebre) els únics exemples a Catalunya. Amb un didàctic recorregut per la història de les ciutats i el seu urbanisme troba els arguments i la forma de documentar el seu origen en la planificació il·lustrada i els seus vincles amb la ciutat de Barcelona i amb la modernitat del segle XVIII, una època que va voler canviar el món per millorar-lo.

Instal·lat en l’antic col·legi Pitàgores, d’estil noucentista projectat al 1919 per l’arquitecte Joan Bergós i Massó durant la prolífica Mancomunitat (1914-1923). L’edifici va deixar de prestar servei com escola el 1984, però no va ser fins al 2003 que s’aconsegueixen els recursos per a restaurar-lo, la qual cosa posa sobre la taula el seu ús i quan comença l’aposta per un projecte museístic que permetés mostrar la història de la població des de la seva singularitat. El germen del Museu va ser tota un conjunt de plànols, alçats i altres documents amb tot el procés que des de l’Ajuntament es va tenir la possibilitat d’obtenir del fons familiar del baró d’Esponellà, descendent de Melcior de Guàrdia senyor d’Almacelles, encarregat de portar a terme els plans monàrquics en el terme d’Almacelles i la Saira i per fer realitat el projecte el va deixar en mans de Josep Mas Dordal, l’arquitecte autor de la façana de l’església de la Mercé de Barcelona.10_01

El MAU s’ha convertit en un centre dinamitzador de cultura, difusor de la història i prehistòria de la població i del seu entorn, amb un projecte de futur sòlid en el que s’inclou la recuperació de documentació i publicacions que puguin complementar el relat museístic centrat en el urbanisme de retícula propi de les poblacions impulsades per Carles III en el segle XVIII. Cal dir que tots i cada un dels documents que han passat a formar part de la col·lecció han estat restaurats i tractats de forma professional i estan a l’abast d’aquells estudiosos del segle XVIII que necessitin de la seva consulta.

Els dies 22, 23 i 24 Almacelles és la  seu del X Trobada Internacional de Ciutats i Entitats de la Il·lustració, que celebra l’AiCEi, un conjunt de ciutats que van tenir un origen similar i que les caracteritzen una planta reticular, ordenada i racional, més o menys conservada i tot un seguit d’institucions relacionades d’una forma o altre amb l’època de la il·lustració.

Image

Image

Espai cultura 2015, primera parada: Arxiu Històric de Lleida


Aquest 2015 l’Espai Cultura de Lleida té un nom i cognom: Francesc Fàbregas i el seu món de la fotografia musical, així com cinc espais diferents d’exposició: l’Arxiu Històric, els Serveis Territorials de Cultura, la Biblioteca Pública, el Rectorat de la Universitat de Lleida i el Museu de Lleida.

L’exposició titulada  està formada per cinc mostres temàtiques, interrelacionades entre elles:

  • L’Arxiu Històric de Lleida acollirà la mostra, amb fotografies del primer festival Canet Rock, que va tenir lloc l’any 1975, però també de l’edició de l’any passat. Als Serveis Territorials de Cultura s’hi veurà  fotografies dels nous noms musicals sorgits als Països Catalans durant la darrera dècada del segle XX i el que portem del XXI.
  • La Biblioteca Pública de Lleida exposarà, l’única de les mostres no relacionada amb la música i que deixa veure una vessant paisatgística d’en Fàbregas poc coneguda, una col·lecció de fotografies captades al llarg dels seus viatges dels darrers deu anys.
  • Al Rectorat de la Universitat de Lleida s’hi mostrarà  imatges que reflecteixen l’especial relació entre el cantant nord-americà i la ciutat comtal. Per cert, que la Universitat s’afegeix enguany com a espai expositiu de l’Espai Cultura.
  • Per últim, el Museu de Lleida acollirà l’exposició una particular convivència entre algunes de les peces més representatives de la col·lecció permanent del museu i una selecció d’imatges dels grans apòstols del rock.

En total, més de 200 fotografies, algunes d’elles inèdites, que constitueixen una gran antologia de Francesc Fàbregas .

Imprimir

Extret de la web del Museu de Lleida

Què pòdem trapar en Archiu Generau d’Aran


‘Lettre de déclaration de naturalité’ a nòm d’Antonio Cao de Benós de Les

Antonio Cao de Benós de Les, capitan d’infanteria non actiu, neishut en Les eth 28 d’octobre de 1776 expause qu’a servit ena armada francesa pendent 8 ans. Per tot aquerò demane  ua carta de declaracion de naturalitat.

Era demana se hè ena comuna de Sant Gaudens eth 5 de noveme de 1817. Aguesta demana ei autrejada favorablament peth rei Louis XVIII en Paris eth 30 de seteme de 1818.

Ua ‘lettre de naturalité’ ei, en dret der Antic Regim, ua carta a on eth rei admet a un estrangèr.

IMG_6822

Persones que intervien o signen eth document:

 En nòm de Louis XVIII, rei de França e Navarra, signe eth guarda des sagèths, Ministre Secretari d’Estat en Departament de Justícia francés.

IMG_6820

 

Sagèth e timbres:  Sagèth reiau de Louis XVIII rei de França e de Navarra

 

IMG_6826

 

Archiu Generau d’Aran