Un document d’arxiu permet recuperar una obra d’art del segle XV


L'arqueta del Monestir de les Avellanes recuperadaL’Arxiu de Monestir de Bellpuig de les Avellanes preserva el llibre manuscrit “De Rebus Ecclesiae S. Mariae Bellipodiensis Avellanorum”, un projecte d’història del Monestir de les Avellanes realitzat per l’abat Jaume Caresmar (1717-1791) i que mai va poder veure publicat. No va ser fins l’any 1977 que el germà marista Eduardo Corredera s’encarregà de la traducció i transcripció del mateix.

Un dels temes que tracta aquest llibre correspon a la Santa Sandàlia de la Mare de Déu, una de les relíquies més importants del Monestir de les Avellanes, desapareguda al s. XIX. El Pare Caresmar, com la resta de membres de l’anomenada Escola Històrica de les Avellanes, eren il·lustrats obsessionats amb la recerca de la veracitat d’allò que investigaven. Probablement aquest és un dels motius pels quals les seves investigacions són tant ambicioses com precises. Potser per això ell és l’únic que no només va descriure detalladament la relíquia, sinó també l’arqueta on es guardava. En aquesta descripció inclou la reproducció calcada d’unes lletres amb caràcters gòtics que van treure la son al monjo, en no saber-ne trobar el significat. Ara, gràcies a la reproducció que Caresmar feu d’aquestes lletres el conservador del Museu de Lleida, Albert Velasco ha pogut comprovar que l’arqueta del Monestir de les Avellanes encara existia.

Arxiu del Monestir de Bellpuig de les AvellanesRecentment aquesta obra d’art ha estat adquirida per la Generalitat de Catalunya i dipositada al Museu de Lleida. En tota aquesta història podem veure com el treball d’un investigador del segle XVIII ha estat cabdal per la recerca d’un altre investigador del segle XXI. I en aquest procés l’arxiu ha estat una peça clau, ja que ha garantit la preservació del document i al mateix temps ha facilitat l’accessibilitat al document a través del servei de referència i atenció a l’usuari.

Nou impuls al Cens d’Arxius i inici del Cens de Fotografia


La Subdirecció General d’Arxius i Museus del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya impulsa l’elaboració progressiva del Cens d’Arxius de Catalunya.

En l’edició d’enguany el Cens d’Arxius s’ha iniciat a les comarques de l’Alta Ribagorça, el Solsonès i el Baix Empordà. Però també s’està treballant a l’Alt Urgell, Ripollès i Cerdanya. Actualment són ja 20 les comarques que han finalitzat la recollida de dades al seu territori; sumant-se a les 12 que estan actualment en fase d’elaboració: Cerdanya, Conca de Barberà, Montsià, Osona, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla de l’Estany, Pla d’Urgell, Segarra, Terra Alta, Urgell i Vall

d’Aran.

Cens d'Arxius

Díptic informatiu del Cens d’Arxius

El Cens d’Arxius ha de ser un instrument estratègic per a la protecció, la conservació, el coneixement i l’estudi del nostre patrimoni documental, tal com ho recullen les lleis 9/1993 de patrimoni cultural català i 10/2001 d’arxius i documents. El Cens ha de permetre tenir un coneixement exhaustiu del patrimoni documental, de les persones i institucions que en són responsables, del seu estat de conservació, completesa i localització sobre el territori. A partir d’aquesta informació, que es recull puntualment però que s’anirà actualitzant periòdicament, la Generalitat de Catalunya podrà decidir i dissenyar programes d’ajut i col·laboració que garanteixin la conservació d’aquests béns. L’elaboració del Cens d’Arxius s’organitza a través de l’estructura comarcal que forma la mateixa Xarxa d’Arxius Comarcals.

Enguany, juntament amb el Cens d’Arxius es porta a terme el Cens de Fotografia, previst pel Pla Nacional de Fotografia, incorpora les recomanacions del grup d’Experts de Fotografia (2012). El desenvolupament del Cens de Fotografia s’iniciarà a les comarques de la Selva, Alt Empordà, Pla de l’Estany, la Garrotxa i el Gironès. Comptarà amb la col·laboració del Centre de la Imatge de la Diputació de Girona (INSPAI) i el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge de l’Ajuntament de Girona (CRDI).

Des de la Subdirecció General d’Arxius i Museus, s’han fet públics l’informe de l’estat del cens en el qual es pot visualitzar la seva evolució i aquelles dades importants i la planificació de desplegament per a properes campanyes.

Musicalitza’t: Exposició de Manuscrits Musicals de la Catedral


18 foto musicalitza’t

L’Arxiu Capitular de Lleida inaugurarà el proper 22 de novembre, a les 10 hores, l’exposició Musicalitza’t, una mostra de manuscrits de la Catedral, que pretén donar a conèixer alguns documents del fons musical antic que es conserva en la Catedral Nova, aprofitant la festivitat de Santa Cecília, patrona de la música i alhora protectora de la ciutat de Lleida.

L’exposició romandrà oberta fins el 4 de desembre, de dilluns a divendres de 10:00 a 14:00 h.

Per concertar visites per a grups: 973275177.

El Segrià a estudi. III Jornades d’Estudis del Centre d’Estudis del Segrià


Per tercer any consecutiu el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià presenta les seves Jornades d’Estudi i com sempre estan obertes a tots els temes que facin referència o tinguin relació amb el Segrià i a tots els estudiosos acadèmics o no que treballin sobre aquesta Comarca . Aquestes jornades tenen les dos característiques principals de les que promouen els centres d’estudis, a saber, potenciar el coneixement del territori i promoure la investigació d’aspectes centrats més en ell i no en la capital de la comarca. A més al Segrià, per les peculiaritats pròpies d’una comarca que es viu més com assaig de despatx que com vivència pròpia del territori, el Centre d’Estudis vol reforçar la cohesió que pot crear la consciència de Comarca, considerant la diversitat del territori, de parles i de realitats socio-econòmiques una riquesa important que cal defensar i potenciar. Aquest any es celebren el dissabte 21 de novembre a Artesa de Lleida i amb la col·laboració de l’Agrupació Cultural la Femosa d’aquest poble.

Aquestes terceres jornades tornen a tenir una vintena de comunicacions presentades, un altre cop són variades en les temàtiques, en les èpoques i les àrees, només cal donar una ullada a cada una de les tres sessions per comprovar que hi ha molta gent treballant en tota la comarca:

programa_impres_III jornades CECS-1

programa_impres_III jornades CECS-2

En aquest moment El Centre d’Estudis Comarcals del Segrià té ja publicades les primeres Jornades en el núm. 1 de Shikar , la revista que amb una estructura lleugera i vistosa gràcies a les moltes imatges i la impressió a color fa de vehicle imprès de comunicació entre els estudiosos i el públic interessat, ja que permet una consulta ràpida i una lectura agradable. El segon número sabem que està  apunt de sortir.

És important aquest tipus d’activitats en les diferents comarques perquè ajuden a visualitzar les tasques d’investigació que s’estan duent a terme, moltes d’elles amb una base documental que té el seu origen principalment en els arxius del territori objecte d’estudis.

L’assistència a aquestes jornades són gratuïtes, només cal inscriure’s al correu cec.segria@gmail.com

programa_III jornades_estudi_segrià-1

VII Jornades d’Arxivers sense Fronteres: Arxius, Drets Humans i Democràcia


-x-wLmVpDes de sempre hem defensat i defensem que els arxius són instruments de Democràcia, ja que ben gestionats i amb les polítiques documentals i els recursos necessaris són garants de l’accés a la documentació, consegüentment promouen la transparència i ajuden a la defensa dels drets de les persones, la qual cosa reforça la Democràcia. I ja ho teniu, el peix que es mossega la cua. Si no es facilita la bona gestió dels arxius, s’ofereix un marc legal confús de difícil seguiment, poc concret en els terminis i les responsabilitats i que no expressa una política documental clara i eficient, s’aconsegueix augmentar els entrebancs a l’accés als documents i a la informació, creix la desconfiança, la discrecionalitat en l’actuació de l’Administració i l’opacitat del Govern, creant una situació endèmica que impedeix la participació lliure i informada de les persones en la gestió i el govern de la cosa pública.

Unes jornades que es centren en els arxius, els drets humans i la democràcia, ens semblen interessants, però sobre tot oportunes en un moment en el qual les converses i tertúlies més o menys expertes es troben centrades en els dos últim termes és necessari establir la relació indissociable amb el primer. Si les jornades les organitza Arxivers sense Fronteres a més tenen el segell de la credibilitat. No perquè altres associacions d’arxivers o altres professionals de la documentació o la informació no la tinguin, la credibilitat, sinó perquè AsF ha fet de la relació entre els arxius i els drets humans el seu leitmotiv, contra l’oblit imposat ells han treballat per treure a la llum arxius i informació, contra la voluntat de la mentida han oposat la veritat de la memòria. Tot això defensant l’accés a la documentació que reforça les bases de la democràcia. No sempre ha estat fàcil i no sempre els recursos són suficients, però continuen sorprenent-nos amb nous projectes i nous resultats.

Aquest any són les VII Jornades, es celebren el divendres 20 i el dissabte 21 de novembre al Museu Marítim de Barcelona.  Només cal donar una ullada al programa per a copsar l’interès que desperten temes i ponents. Van d’allò general, el paper dels arxius en la defensa dels drets humans, el llibre blanc del accés o la consulta en els arxius militars passant per les web 2.0 de transparència; i aterren a allò més concret, el fons de la policia política de l’Estado Novo a Portugal o els documents i les foses comunes de la nostra guerra civil. Lo millor és que li doneu un cop d’ull al programa, al bloc i al compte que tenen a Instagram