La Universitat de Lleida: una obra medieval (2a edició). Curs de formació contínua de l´Institut de Ciències de l´Educació- Universitat de Lleida


Aprofitant el ressò del premi Lladonosa, l’autora del llibre “L’Estudi General al segle XIV” impartirà la segona edició d’ un curs obert a tota persona interessada en conèixer els origens de la nostra Universitat. Es tractaran els aspectes històrics i culturals que va Roser_1 copiacomportar la fundació i desenvolupament de l’Estudi General de Lleida. Així com les seves conseqüències socials, urbanístiques i econòmiques que va comportar la instauració de la institució d’alta cultura a més important de l’edat mitjana en la nostra ciutat.

A banda de les classes teòriques, també farem sortides, visites guiades per Lleida per tal de conèixer les “rutes de l’Estudi General”, barrejant art, urbanisme, documentació.

Si voleu conèixer el passat de la nostra Universitat d’una manera rigorosa i amena, matriculeu-vos!

 

Curs de curta durada: 4 de maig al 6 de juliol de 2016.
Horari: dimecres de 18 a 20h.
Professora: Roser Gort
Lloc on es faran les classes: edifici del Rectorat de la UdL
Matrícula oberta : Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Lleida
Telèfon 973703382 formaciocontinua@ice.udl.cat
Més info: http://www.cfc.udl.cat/fc/curso/1453
Preu:90€

Taller de Refotografia ‘Mirades dins la mirada’


El taller es realitzarà el dies 20 i 21 de maig de 2016 a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

El taller de refotografia ‘Mirades dins la mirada’ que s’impartirà els dies 20 i 21 de maig, a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, ofereix als participants la possibilitat de descobrir el patrimoni visual vinculat al territori i a la memòria. Però, a més, els permet afegir a aquest privilegi, la perspectiva de compartir la pròpia mirada in situ, amb els testimonis gràfics dels nostres predecessors en el càrrec d’observar i registrar l’entorn.
La refotografia desvetlla l’ancestral joc de mirades que ens llencem entre el paisatge, i els seus usuaris. És una activitat meticulosa que consisteix a tornar a fotografiar, des del mateix lloc, una escena prèviament registrada. A primera vista, refotografiar tracta d’evidenciar el pas del temps a través de la confrontació de diverses imatges obtingudes en un mateix lloc, en moments diferents. Tanmateix, és més que tornar a fer una fotografia, ja que requereix partir d’una selecció de material històric i realitzar una investigació, per així aconseguir tornar a posar la nostra càmera allà on algú ho va fer abans que nosaltres. En aquest sentit, la nova refotografia produïda és el producte subsidiari d’una meditació sobre tres subjectes: qui ha fet la primera fotografia, qui ha realitzat la segona, i qui observa ambdues, des del futur.

Refotografia-de-Tremp.jpg_1979158865
Ricard Martínez serà qui impartirà aquest taller. És llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. És fotògraf, investigador i fundador de l’associació d’Arqueologia del Punt de Vista. Realitza projectes vinculats a la percepció del present a través de l’anàlisi dels registres documentals del passat. La majoria del seu treball es basa, principalment, en la refotografia. Ha impartit conferències, seminaris i cursos d’aquesta especialitat fotogràfica. Ha concebut i realitzat diverses instal·lacions fotogràfiques a l’espai públic, així com diversos treballs de documentació i digitalització de fons documentals, amb propòsits arxivístics i expositius.
Dates i horari: divendres 20 de maig (de 16 a 20h) i dissabte 21 de maig 2016 (de 10 a 14 h)
Lloc: Aula de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà. C/ Mercadal, 19 (Casa Sullà) 25620 Tremp.
Places limitades: 20 segons ordre d’inscripció.
Inscripcions: 15 € // pagament en efectiu a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà  // telèfon: 973-651337 o acpallarsjussa.cultura@gencat.cat

 

Extret web Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

Què podem trobar a l’Arxiu Municipal de Lleida? “Libre del Capitol confraria del glorios Sant Jordi dels cavallers y gentils omens de la ciutat de Leyda”


Amb motiu de la festa de Sant Jordi des de l’Arxiu Municipal de Lleida us presentem el Libre del Capitol confraria del glorios Sant Jordi dels cavallers y gentils omens de la ciutat de Leyda.

 

El Libre del Capitol…” és un còdex amb les actes de les assembles dels Cavallers i Gentilhomes de la ciutat, les quals recullen també les intervencions dels forasters convidats. A més, hi trobem els resultats obtinguts pels cavallers en els Conf_St_Jordi_Interiortornejos i en les justes en què participaven, però hem de dir que no ens han arribat els primers fulls del llibre, on pel que sembla hi constarien les antigues ordinacions de la confraria. El volum té 183 fulls, redactats entre l’any 1553 i l’any 1639 i està relligat amb cobertes de pergamí.

La darreria de l’Edat Mitjana coincidí amb un període de desordre social i econòmic, que comportà la necessitat d’impulsar canvis per reordenar els poders i millorar l’eficàcia de la gestió d’allò públic. Ésser noble o senyor de la terra ja no era l’única adscripció que permetia a les persones l’exercici del poder, calia establir qui era qui dins cada classe social i l’adscripció en agrupacions variades esdevingué la millor manera d’expressar-ho públicament. Els nobles foren els primers en agrupar-se i el 10 d’abril de 1553 els nobles lleidatans instituïren la Confraria del gloriós Senyor Sant Jordi dels cavallers i gentils homens de la ciutat de Leyda, la primera que es creà en territori català. L’acte va tenir lloc a la sala capitular del monestir de la Santíssima Trinitat, situat als afores de Cappont.

Amb la intenció de protegir-se dels canvis socials que els tocava viure, els nobles redactaren uns estatuts al més clàssic estil cavalleresc, seguint les pautes d’allò que s’estava fent en altres ciutats de la Monarquia, adaptades, però, als antics costums lleidatans. Amb tota pompa, luxe i solemnitat, la cerimònia de jurament se celebrà la vigília del sant patró a l’església de Sant Joan, situada al centre neuràlgic de la ciutat. A partir d’aquell moment, el bo i millor de la societat lleidatana i dels seus entorns s’adscriví a la confraria que esdevingué emblema de privilegi social.

Recreació d'una justa celebrada a l'antiga plaça Sant Joan de Lleida. Dibuix a càrrec d'en Miquel Roig Nadal.

Recreació d’una justa celebrada a l’antiga plaça Sant Joan de Lleida. Dibuix a càrrec d’en Miquel Roig Nadal.

La Confraria de Lleida anà evolucionant i any rere any augmentà el nombre de confrares,  així com adaptà ordinacions i en creà de noves. Cal tenir present que la introducció de la insaculació al govern municipal limità el poder arbitrari i complet dels senyors sobre la vida urbana i va fer imprescindible la exhibició de les senyes d’identitat ancestrals per justificar decisions polítiques importants preses en el Consell Municipal; per relacionar-se amb els membres d’altres germandats nobiliàries foranes i per participar en actes protocol·laris reservats a uns pocs. Fou per aquesta constant necessitat de destacar-se socialment sobre de la resta de ciutadans que els confrares atorgaven tanta importància als torneigs que organitzaven i que solien celebrar-se anualment pels volts de Carnestoltes.

El Libre del Capitol…” finalitza el 13 d’abril de 1639. A mitjan segle XVII, però, la noble germandat entrà en declivi fins al punt que, un cop finida la guerra dels Segadors, ja no es troba constància documental de la seva presència.

SantJordi_01

Dibuix de la portada a càrrec d’en Miquel Roig Nadal.

L’any 1980 l’Ajuntament de Lleida edità un llibre dedicat al Libre del Capitol confraria del glorios Sant Jordi dels cavallers y gentils omens de la ciutat de Leyda, amb la transcripció del volum original a càrrec de la sra. Concepción Pérez, en aquell moment arxivera municipal, amb l’anàlisi històric de l’historiador Josep Lladonosa Pujol i amb il·lustracions d’en Miquel Roig Nadal.

 

Aquesta entrada es publicà inicialment en el web de l’Arxiu Municipal de Lleida.

Arxiu Comarcal de l’Urgell. Curs de llatí bàsic del 30 al 21 de maig


L’Arxiu Comarcal de l’Urgell organitza un curs semipresencial per aprendre els rudiments de la morfologia (nominal i vergal) i de la sintaxi del llatí clàssic. Llegir i comprendre textos llatins breus de dificultat baixa.

Llati.jpg_1450108916

Continguts

. L’alfabet i la pronunciació del llatí clàssic

. Característiques d’una llengua flexiva

. La primera i la segona declinació

. El present i l’imperfecte d’indicatiu

. Sintaxi dels casos. Preposicions i conjuncions.

. La tercera declinació

. El perfet i el plusquamperfet d’indicatiu. Formes nominals del verb

 

Metodologia

Es combinarà l’estudi autònom dels continguts teòrics amb l’aplicació pràctica dels coneixements adquirits durant les sessions presencials.

Professorat. Víctor Sabaté

Dies:  del 30 d’abril al 22 de maig

Lloc: Aula virtual i a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

Carrer de les Sitges, 4-6 (Tàrrega)

 

Formulari_Inscripcio_Cursos_ACUR_2016

Fulleto-Curs-Llati

 

La gestió documental és com un vestit a mida. Cada empresa té les seves necessitats i casuístiques


Fa uns dies el portal web Neodoc publicava una entrevista a la nostra companya d’ arxius Laura Florensa. És la següent:

Hoy charlamos sobre gestión documental con Laura Florensa, gestora documental polivalente, polifacética y sumamente flexible. Laura forma parte del Grup d’Arxivers de Lleida un grupo formado por expertos archiveros, gestores documentales y gestores de la información de la provincia de Lleida.

1- ¿Por qué la gestión documental es tan importante hoy en día para las empresas?

Es importante ya que permite localizar, recuperar y almacenar mejor los documentos. En definitiva, trabajar de una forma más eficaz y proporcionar un mejor servicio.

2- ¿Crees que es un elemento necesario o indispensable para todas ellas?

Sí, todas ellas requieren un sistema de gestión documental, pero no el mismo. Es un traje a medida. Cada empresa tiene sus necesidades y casuística aunque, es evidente, que una correcta y eficiente gestión documental siempre se basará en los mismos pilares fundamentales.

La gestión documental es como un traje a medida. Cada empresa tiene sus necesidades y casuística.

3- ¿Y las pequeñas empresas también la necesitan o es sólo apta para grandes?

La gestión documental es clave para cualquier entidad o persona física que gestione información ya sea en papel o en formato electrónico.

4- Ya pero… ¿Cuánto cuesta tener una gestión documental? 

Es difícil establecer un precio unitario, dependerá de las necesidades de cada empresa y de la tipología documental.

La mayor ventaja de la gestión documental es la posibilidad de encontrar los documentos de una forma rápida y sencilla

5-¿Es seguro tener los documentos en una gestión documental?

Sí. La preservación, así como la necesidad de establecer criterios de destrucción de los documentos, son pilares fundamentales en la gestión documental.

6- Si tuvieses que decir sólo una ¿cuál es la mayor ventaja de la gestión documental?

La posibilidad de encontrar los documentos de una forma rápida y sencilla. Ahorrar y optimizar el tiempo de trabajo.

El mayor inconveniente es la fase de implementación

7-¿Y el mayor inconveniente? 

En primer lugar diría que es la fase de implementación, ya que conlleva analizar la entidad, la información que maneja, sus necesidades y las posibilidades reales de aplicación del nuevo sistema. Y, en segundo lugar, el cambio de rutinas que tendrán que aplicar todos los miembros de la organización. Es vital comunicar la importancia de establecer, mantener y supervisar las nuevas medidas.

8- ¿Dónde crees que reside el futuro del sector? ¿A qué retos crees que va a hacer frente a medio plazo? 

Creo que el sector tiene un gran potencial tanto en las empresas públicas como privadas ya que, en definitiva, una adecuada gestión documental permite optimizar el tiempo y el espacio, aumentar la productividad y la eficiencia competitiva de la organización y apostar por una necesaria transparencia.

El sector tiene un gran potencial tanto en las empresas públicas como privadas

9- ¿Por qué te decidiste por esta profesión? ¿Qué es lo que más te atrae del mundo de los documentos y de los archivos?

La gestión documental es una profesión transversal. Se puede aplicar a cualquier tipología de organización y conlleva innumerables y fantásticos retos: hacia el pasado (gestión documentos ya producidos) y hacia el futuro (las nuevas tecnologías y el crecimiento exponencial de la información que permiten). Y el pasado y el futuro son vitales para el presente.

10- Un deseo para el futuro del sector… 

La visibilidad de la profesión que implicará indefectiblemente una valorización. La socorrida frase “la información es poder” está más vigente que nunca.

L’enllaç a la web