Una mirada al Núvol del Dia Internacional dels Arxius 2016


L’Associació d’Arxivers i Gestors Documentals de Catalunya aquest any per tal de celebrar de forma pública i notòria el Dia Internacional dels Arxius, el 9 de juny, ha fet servir el seu altaveu en la premsa digital, Núvol-Arxipèlag, per publicar un seguit d’articles que responen a diferents aspectes del món, casi diríem de l’univers, dels arxius que van des de allò més concret del què es pot trobar en un arxiu:

Festa Major a l’Arxiu

Un fons notarial del segle XIII a Arenys de Mar

Versos satírics de Joan Oliver, a l’Arxiu Històric de Sabadell

SONY DSC

SONY DSC

O bé parlen de projectes que s’estan o s’han dut a terme

Universitat, arxius i disseny gràfic

Dones als arxius: una presència invisible

O d’eines o tasques que s’elaboren o s’utilitzen en un o diferents arxius

La lletra del dimoni

La socialització dels arxius fotogràfics

El futur del passat

Necessitem diplomàtica!

Els arxius audiovisuals. Múltiples enfocaments

Treure bona nota

Alguns i algunes de les autores s’han enfonsat en la funció dels arxius

El miracle dels arxius

Els arxius són un servei per a tothom

Do. Or do not. There is no try

Els arxius com a espais de contribució a la memòria històrica

Recerca, arxius i identitat

Els arxius i la salvaguarda del patrimoni documental

Altres han deixat anar preocupacions, pors i esperances

Els homes i dones màquina

Pillats per les metadades

Sobreviure a la gestió documental

Només en dos casos (i 2 mitjos) s’han tocat temes d’aquells que passejant per Internet o fullejant una publicació a la majoria (si no fóssim arxivers i arxiveres) ens cridarien l’atenció

Disquets nuclears dels 70,

(perquè els temes de tecnologia “vintage” està de moda)

Arxius, monuments franquistes i nomenaments del ‘caudillo’ com a alcalde honorífic

(perquè la moda del franquisme no s’acaba mai)

Segurament aquí també podríem haver posat “La lletra del dimoni” per allò que té de suggerent el títol i “Dones als arxius: una presència invisible” per la temàtica que també sembla que ara és tendència.

És evident que aquesta classificació és absolutament personal, però el que pretenc és posar de manifest que ens separa d’aquesta societat a la que reclamem pertànyer i servir: parlem massa dels “nostres arxius” i de la professió i ho fem massa acadèmic sempre, però sobretot quan parlem del que hi ha als arxius i del què fem. Nosaltres des d’aquest bloc no ho hem fet molt millor i si repassem en general hi ha poques excepcions.

fruits-at-farmers-market

El cas és que la llavor de totes les històries grans i petites, de totes les memòries personals o col·lectives, de totes les imatges passades i presents, de tots els sons enregistrats estan als arxius que estan enclavats en comunitats desitjoses de saber, de tenir coneixement del què fan i del que poden fer, sí. Però també d’escoltar històries en les que es reconeguin ells i els espais que trepitgen i on viuen… Tot això està als arxius i ara tenim tot un any per “obrir les portes” i “arreglar aparadors” perquè la fruita per bona i dolça que sigui no es ven sinó es trau al carrer.

Maria Jesús Llavero

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxius, Arxivers/eres, atenció als usuaris, Difusió

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s