L’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça: al·legacions al projecte presentat


El febrer passat, del 2016, es va fer públic la previsió per completar el mapa de la Xarxa d’Arxius Comarcals, que com sabem molt bé són els de les comarques de l’Alta Ribagorça i de les Garrigues. La previsió de la Conselleria de Cultura era que al final d’aquest any 2016 o com a molt a principi del 2017 es podrien inaugurar tots dos equipaments. Esperarem a final d’any per expressar la nostra opinió pel reiterat incompliment, o potser ens caldrà preparar un article descrivint els futurs nous ACC-GAR-e1454548182979equipaments i felicitant a la Conselleria perquè per fi hagi finalitzat aquest mapa d’equipaments que es va iniciar fa 35 anys.

En el cas de l’Arxiu Comarcal de l’Alta Ribagorça, la decisió de l’Ajuntament del Pont de Suert de cedir l’edifici de l’antiga seu del Consistori, ha agilitat les coses. El 25 de maig es va publicar al BOP de Lleida l’edicte d’aprovació inicial del projecte d’obres iniciant-se d’aquesta forma el termini d’un mes per a la informació i exposició pública i la presentació d’al·legacions el projecte de rehabilitació de l’ajuntament vell del Pont de Suert per destinar-lo a Arxiu d’aquesta comarca.

El Sr. Joan Casimiro Bernades ens ha fet arribar les al·legacions que ha presentat  “Atès que estic en total desacord amb l’arxiu que ens volen fer” on s’assenyala el que ell considera una sèrie de mancances i proposa tres alternatives al projecte presentat. Atenent a la seva petició, ho pengem en el nostre bloc sense entrar a valorar cap dels projectes, ni el de l’Ajuntament ni els del Sr Bernades, i desconeixent si s’han presentat més al·legacions.

Al·legació Document Pont de Suert

Anuncis

Lectures d’estiu: Arxipèlag i Francesc Porta


L’estiu és l’estació que sembla feta per posar-se al dia de lectures, música i pel·lícules, tot i que ja sabem que després el temps lliure no és tant i la llista de pendents casi no es mou.

Tot i així per si teniu una estona i no heu fet llista, deixeu-nos que us fem algunes recomanacions que tenen com a base la recerca en arxius, la difusió d’algun fons concret o diferents aspectes que tenen a veure amb l’arxivística i els arxivers.

No podem començar aquest post sense recomanar com a lectura obligada i periòdica de la col·lecció d’articles que es publiquen al diari digital el Núvol en la seva secció Arxipèlag.

Quant a llibres en suport paper volem començar per:

Francesc Porta, el mirall de la burgesia lleidatana.Francesc Porta

Escrit per la Teresa Ibars, arxivera en l’Arxiu de la Diputació de Lleida, i Antonieta Jarne professora d’Història Contemporània en la Universitat de Lleida, ho han fet a partir de l’anàlisi de l’arxiu personal del Francesc Porta, completant-lo amb una sèrie d’entrevistes a alguns dels personatges públics que van ser claus en la vida de Francesc Porta i que donen el contrapunt a la informació atresorada de forma sistemàtica pel propi Porta durant la seva vida. Les fonts periodístiques són també importants en la investigació per poder completar la informació sobre el context social i polític tant de Lleida com de Catalunya.

És un llibre apassionant perquè ens descobreix un personatge clau per entendre una època concreta de la vida lleidatana. Membre de la petita burgesia lleidatana per part de pare i de l’alta burgesia dels negocis per part de mare, es va formar a l’estranger (Tolosa de Llenguadoc i Londres) i s’instal·là definitivament a Lleida l’any 1947 per exercir la seva professió del corredor de comerç. La ciutat, en aquell moment, profundament trencada i cruament dividida entre vencedors i vençuts, no tenia res a veure amb l’entorn catalanista i cosmopolita on havia viscut durant els anys d’infantesa i joventut. Des dels anys 50 del segle xx i per mitjà d’una publicació setmanal que dirigia (i que fou tancada per la censura), Labor, impulsà una xarxa d’intel·lectuals que treballava, fonamentalment des del catalanisme, per a crear opinió a Lleida i des de Lleida a la resta de Catalunya.

És una mostra important de la riquesa dels arxius personals i de la possibilitat que des de la vivència d’un individu s’explica el context social, polític i econòmic d’una època.

Jornada de Mostra dels documents històrics dels ajuntaments de la Noguera


Com ja vam informar des del mes d’abril els ajuntaments de la comarca ofereixen una Mostra dels documents històrics conservats l’Arxiu Comarcal de la Noguera (ACN).

Les jornades –coordinades per l’ACN i pel Consell Comarcal de la Noguera– volen donar a conèixer els documents municipals que ara, amb el pas del temps, han esdevingut històrics i apleguen una part de la història de cada poble i per això cal preservar.

Amb aquesta actuació, es clou el projecte iniciat l’any 2006 per l’ACN juntament amb el Consell Comarcal de la Noguera, amb la finalitat de preservar el patrimoni documental dels ajuntaments de la comarca.

Actualment, i fruit d’aquest projecte, els fons municipals de la major part dels pobles de la Noguera es poden consultar per qualsevol persona interessada a l’Arxiu Comarcal de la Noguera, així com per internetMostra Documents Històrics a l'ajuntament de Foradada.

El proper dissabte 16 de juliol, a les 11h del matí, tindrà lloc a la Sala d’Actes de l’ajuntament de Foradada la presentació de la Mostra de Documents Històrics. Les activitats s’estendran durant la majoria dels caps de setmana fins al setembre.

 

 

Així  doncs, el calendari de les jornades dels propers mesos és el següent:

FORADADA DISSABTE 16 DE JULIOL 11-14h
LA BARONIA RIALB DISSABTE 23 JULIOL 18-21h
IVARS DE NOGUERA DIUMENGE 7 AGOST 11-14h 17-20h
CASTELLÓ DE FARFANYA DISSABTE 13 AGOST 11-14h 17-20h
ARTESA DE SEGRE DIUMENGE 21 AGOST 10-14h
TIURANA DISSABTE 27 D’AGOST 11-14h 17-20h
PREIXENS DIUMENGE 28 AGOST 11-14h 17-20h
TÉRMENS DILLUNS 12 SETEMBRE 11-14h 17-20h
BALAGUER DIUMENGE 18 SETEMBRE 11-14h 17-20h
VALLFOGONA DE BALAGUER DIJOUS 29 SETEMBRE 10-14h

 

#Wikipedia y los archivos: win win


Viquipèdia s’ha convertit una eina més per difondre i posar a l’abast la història de cada arxiu, la informació sobre els fons que custòdia i, fins i tot, les sèries o documents que marquen la diferència

Remei Perpinyà Morera

Dra. en Historia, profesora de la Universidad Autónoma de Barcelona y de la ESAGED

152829748

Todo el mundo conoce la Wikipedia, todo el mundo la utiliza. Su éxito ha sido fulgurante (se creó en 2001) y ha desbancado las enciclopedias tradicionales, incluso las más prestigiosas como la Encylopaedia Brittanica. Según Alexa (web que ofrece el ranquin de páginas más visitadas) Wikipedia es la séptima web más visitada en el mundo (detrás de Google, YouTube, Facebook, Baidu, Yahoo y Amazon). Las claves del éxito apuntan a la gratuidad, la facilidad de acceso, la actualización permanente, la variedad de las entradas, el multilingüismo e incluso una creciente confianza en su fiabilidad. Ha renovado el concepto clásico de enciclopedia e incluso ha cambiado la forma de generar conocimiento a partir de lo que se ha llamado inteligencia cooperativa o inteligencia colectiva. Es una enciclopedia en permanente construcción, como un Work…

View original post 504 more words