Entrevista a Julio Quílez director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell


Sota l’enunciat “Sis anys d’arxiu donen per a 14.000 capses d’informació” la periodista del diari Segre, Cynthia Sans, ha titulat l’entrevista a Julio Quílez, director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. L’article és una bona oportunitat per aprofundir en l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell com per recordar la feina que duen a terme els professionals que hi treballen com el gran potencial, encara per explotar, dels arxius.

L’entrevista es va publicar al suplement Lectura del Diari Segre a la secció “A Fons” el diumenge 25 de setembre.

Sis anys d’arxiu donen per a 14.000 capses d’informació

Julio Quílez va néixer a Tarragona l’any 1971. Va estudiar història i arxivística. Ha treballat de responsable de l’Arxiu Central dels Jutjats Penals de Barcelona i coordinant la Xarxa d’Arxius Judicials catalans. Actualment dirigeix l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. Per les mans de Julio Quílez passen documentjulio-quilez-a-larxiu-comarcal-de-lalt-urgells que relaten la història de la comarca.

L’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell va obrir al juny del 2010. Quin balanç fa de sis anys?
Durant aquest període han ingressat al voltant de 1.400 metres de documentació, o el seu equivalent en 14.000 capses, integrats en 103 fons i col·leccions.

D’on prové la informació que hi ha dipositada a l’Arxiu?
Prové de gairebé totes les institucions i entitats comarcals ja siguin públiques o privades, així com dels mateixos ciutadans. En relació amb el nombre d’ajuntaments han ingressat 10 municipis d’un total de 19 que integren la comarca: la Seu d’Urgell, Cava, Alàs i Cerc, Estamariu, Cabó, Organyà, Oliana, Ribera d’Ugellet, Arsèguel i les Valls d’Aguilar.

Tenen moltes donacions de fons particulars? En destacaria alguna?
Afortunadament, els ingressos de particulars són nombrosos i van en augment. Destaquen els fotogràfics: fons Maravilla (Francesc Portella), Josep Maria Esclusa, Plandolit i Planella, conjuntament amb altres com el de Ventura Roca, Dolors Majoral i, en les col•leccions, les d’Enric Esteve i Marcel Ribera.

Els ciutadans fan ús de l’equipament?
Sí, de forma intensiva i pràcticament des de la seva inauguració a través de diferents serveis: el de consulta de documentació, servei didàctic i el de difusió de continguts culturals.

A banda de l’activitat pròpia com a receptor i gestor d’informació, l’arxiu organitza també activitats adreçades a un públic més ampli i no tant centrat en especialistes i estudiosos.
És un dels principis de la nova dimensió dels arxius com és el de la transparència de la informació dels seus fons documentals a través de diversos productes: exposicions, conferències, tallers didàctics o cursos d’introducció a les ciències auxiliars de l’arxivística. Aquest apropament té com a recurs la utilització d’elements sensorials motiu pel qual, des de l’inici, el 3D ocupa un lloc essencial.

Creu que l’equipament s’ha consolidat com un espai cultural obert i dinàmic?
Afortunadament, sí, gràcies també a la col·laboració d’altres institucions i equipaments culturals de la comarca.

Quin tipus de tecnologia fan servir per tractar la documentació?
És diversa i condicionada pel tipus de suport i format de la documentació: bases de dades especialitzades (documentació textual, d’imatges i hemerogràfica), repositoris digitals i dispositius de digitalització diversos.

Per quins professionals està format l’equip humà que treballa i dinamitza l’arxiu?
Està integrat per tres professionals corresponents als tres organismes responsables de la
seva gestió: dos arxivers (del departament de Cultura i l’ajuntament de la Seu d’Urgell) i una administrativa (del consell comarcal de l’Alt Urgell).

Amb un caire més personal, té alguna afició?
Sí, la lectura. Sóc un lector compulsiu especialment dins de l’àmbit de l’astronomia i la història de l’enginyeria naval.

Què fa en el seu temps lliure?
Fonamentalment, llegir, viatjar i formar-me en continguts relatius al meu àmbit professional.

Text i fotografies: Cynthia Sans

Els arxius municipals, una qüestió sense resoldre


img-20160914-wa0003-copia

Aquesta notícia que va aparèixer a la premsa local fa uns dies (14/09/2016) no era tant per denunciar l’estat de l’arxiu municipal de Bell-lloc, com per a publicitar la intenció del consistori de comprar nou mobiliari on instal·lar la documentació ordenada “adequadament”, però el més important és que no es porten a l’Arxiu comarcal del Pla d’Urgell  per la negativa “dels grup de CiU i PP, en l’oposició”, negativa que el senyor portaveu de CiU argumenta perquè “els documents pertanyen al municipi i no han de sortir de l’Ajuntament” i com si fos un acudit remata ” per facilitar la consulta i la propietat”, i nosaltres ens preguntem: la consulta de qui, a què i quan? Si Bell-lloc no té arxiu municipal, ni persona encarregada de la seva gestió i molt menys un horari o forma de sol·licitar i accedir a la documentació.

Nosaltres podem tenir una visió massa tècnica de l’assumpte i per això considerem que només hi ha dos solucions: la transferència de la documentació municipal a l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell, o la creació d’un arxiu municipal amb instal·lacions suficients i adequades, un sistema d’arxiu integrat i amb personal tècnic que el gestioni i que permeti un accés públic.

Però per completar aquesta visió tècnica reproduïm la carta de contestació que el Sr. Vicent Lladonosa Giró, investigador i historiador local, va enviar al mateix diari

cartaarxiubell-lloch

 

 

Comença la nova temporada de l’espai radiofònic de l’Archiu Generau d’Aran ‘Era Istòria d’Aran a traués des sòns documents’


Aquesta és la 18a temporada en què es col·labora amb el programa ‘Aran, Meddia Aranés’ de Catalunya Informació

Des de fa 18 temporades l’Archiu Generau d’Aran participa en la difusió del patrimoni documental aranès a través del programa de radio “Era Istòria d’Aran a traués des sòns documents”, en col·laboració amb el programa “Aran, Meddia Aranés” a Catalunya Informació de Catalunya Ràdio en la seva desconnexió per la Val d’Aran.

radio_aran

Els primers programes d’aquesta nova temporada es dedicaran al 400 aniversari del document conegut com ‘Ordinacions’.  El 1616, el rei Felip III envia a Juan Francisco de Gracia de Tolva, assessor de la Ribagorça i visitador reial en la Val d’Aran, subdelegat del marqués de Gelves del consell de guerra, lloctinent i capità general del Regne d’Aragó, per actualitzar i recopilar l’administració aranesa. La missió encomanada a Gracia consistia en una reforma política i administrativa, i el Conselh Generau dera Val d’Aran va ser l’objectiu principal de dita reforma. La nova forma d’elecció dels Oficis (consellers de terçon, síndic general i oïdors de comptes), els oficis de l’administració reial (governador i bailes) i el nou funcionament del Conselh són alguns dels guions que s’emetran.

La col·laboració del Archiu Generau d’Aran amb el programa de ràdio aranès comença l’any 1998. Els oients coneixen l’Historia d’Aran, el món arxivístic i les novetats de l’Arxiu cada dilluns de 12.00 a 13.00 hores. Els programes es poden escoltar en diferit per a tota Catalunya, en la web de Catalunya Ràdio en el seu apartat “A la Carta” sintonitzant el programa ”Aran, Meddia Aranés” i el dia d’emissió, que és el dilluns.

Informació extreta de la web de la XAC

Espai Cultura 2016: Ramon Llull, una altra odissea


Aquest any 2016 és nomenat “Any Llull” en commemoració del setè centenari de la mort de Ramon Llull. Per això, enguany, l’Espai Cultura s’ha dedicat a la vida i obra d’aquest personatge. Tant el Museu de Lleida com la Biblioteca, l’Arxiu i els Serveis Territorials han programat activitats a l’entorn de Ramon Llull.

Imatge-Ramon_LLull-002.jpg_2090111966.jpg

L’Arxiu Històric de Lleida presenta un cicle de conferències:

Data: 14 de setembre a les 18 hores
Titol: “Ramon Llull i la ciutat de Mallorca en el segle XIII”,  a càrrec de la doctora Maria Carme Coll, facultativa superior de l’Arxiu del Regne de Mallorca.

Data: 21 de setembre a les 19 hores
Títol: “Ramon Llull, creativitat i innovació des de la perifèria”, a càrrec d’Albert Soler, professor de literatura medieval catalana a la UB, i comissari de l’exposició Ramon Llull i l’encontre entre cultures (Museu de Lleida).

Data: 5 d’octubre a les 18 hores
Títol: “El temps de Ramon Llull: Lleida i les primeres passes de l’Estudi General”, a càrrec de Joan Busqueta, professor d’Història medieval de la UdL.

Data: 10 d’octubre a les 18 hores
Títol: “El lul·lisme a Lleida i les disputes a l’Estudi General”, a càrrec d’Albert Cassanyes, doctorand de la UdL.

Data: 19 d’octubre a les 18 hores
Títol: “Art brut al segle XXI, a càrrec de Joaquim Corral”, director de Sant Pere Claver-Fundació Serveis Socials i impulsor del Museu d’Art Brut

Espai Cultura, impulsat pels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Lleida, és un àmbit de confluència d’activitats de difusió cultural organitzades per la Biblioteca Pública de Lleida, l’Arxiu Històric de Lleida, el Museu de Lleida i els propis Serveis Territorials.

triptic-espai-cultura

Informació extreta de la pàgina web de l’Arxiu Històric de Lleida

Era colleccion de gravats de Çò de Joanchiquet de Vilamòs


En hons patrimoniau des de Joanchiquet de Vilamòs, depausat en Archiu Generau d’Aran, se consèrve ua colleccion de gravats calcografics des sègles XVII-XIX. Ena màger part d’aguesti gravats s’estampen imatges religioses.

Era estampacion ei un procès d’impression de gravats qu’arribe en Euròpa en sègle XIV. Damb eth temps era tecnica se modernize e sorgissen veritables dinasties de xilografs, degut ar aument des publicacions illustrades. Eth gravat ei era tecnica d’estampacion en qué s’utilize ua matritz de metau. Es metaus mès utilizadi son eth coeire, eth hèr, eth zinc e er acèr. Era calcografia ei ua tecnica d’estampacion includida en gravat en uet. Ei a díder, era tinta entre a on s’a gravat o uedat era matritz.

Ena colleccion de gravats de Çò de Joanchiquet de Vilamòs i trapam estampacions de gravadors de Catalonha, Aragon e Valéncia, atau com de França e Alemanha.

Era màger part de gravadors catalans trabalhen en Barcelona, com Domingo Pauner (1720-1783); Ignacio Valls (1726-1764); Pascual Moles (1741-1797); Francisco Suria Burgada (ca. 1770-1806); Domènech Estruc i Jordan (1796-1851); Pablo Alabern (1804-1860) e Juan Alabern de Barcelona. Dera vila de Cervèra soslinham a Antonia Ibarra (1759-1776), veuda de Manuel Ibarra, e ara sua hilha Antònia Ibarra (1739-1805), que ja auie participat, abantes dera mòrt des sòns pairs, des trabalhs en talhèr familiau, que continuarà enquiara sua mòrt en 1805.

190001120002646,0001

Gravat calcografic que represente a Sant Bartolome. Eth gravat se hè en talhèr deth gravador Domènech Estruc i Jordan (1796-1851) de Barcelona.

Es gravadors d’Aragon trabalhen en Saragossa, com José Beratón (1739-1764); Gonzalez (1755) e José Gabriel Lafuente (1799-1828). Dera vila de Valéncia, soslinham a Antonio Bordazar (1671-1744).

Era màger part de gravadors francesi an installadi es sòns talhèrs e botigues ena famosa rue Saint-Jacques de París. Ena colleccion se consèrven trabalhs de Balthasar Moncornet (ca. 1600-1668); François de Poilly (1623-1693) e Nicolas de Poilly (1626-1698); Pierre Giffard (1643-1723); Pierre Jean Mariette (1694-1774); Louis-Joseph Mondhare (1734-1799) e Chez Daumont (ca. 1760-1770). Quauqu’uns d’aguesti gravadors parisencs com Léonard Gaultier (1561-1635) e Jean Louis Daudet (1722-1744) se trasladarà e trabalharà ena ciutat de Lyon.

190001120000046,0001

Gravat calcografic que represente “L’Interieur de la Ste. Vierge”. A Paris a Lion Chez Daudet. 1722-1744

Un des mès famosi gravadors ei Jacques Chiquet (ca. 1673-1721). Chiquet semble que nèish en París, a on recep de ben joen, ara edat de nau ans, er ensenhament de François Jollain dit eth gran, gravador sus coeire e marchand d’estampes. Jacques se maride en 1697 damb Marguerite Boucher, que coneish a trauès deth sòn mèstre e s’installe coma editor ena rue Saint-Jacques. Des de 1713, ei coneishut per auer ua botiga damb eth nòm Grand Saint-Henry.

Es trabalhs de Jacques Chiquet se compausen principaument de gravats folclorics, tractant subjèctes comuns e plan soent imitats. Semble que Chiquet non dispausaue de cap de privilègi o dilhèu d’un de petit. D’eth se trapen gravats sagradi, cartes geografiques e calendaris muraus. Ua des mès celèbres series ei era des Crist de París. Molti des sòns tiratges sigueren venudi via venedors ambulants, principaument de Coutances en Normandia, a on i auie delegat un agent, que representaue es sòns interèssi. Ara sua mòrt, en 1721, eth libraire François Babuty realizèc un inventari des trabalhs de Chiquet, que revelèc 1.900 coeires e 90.000 estampes damb un valor de 9.000 liures.

Era sua veuda, Marguerite, continuèc damb eth negòci damb fòrça succès. Era maridèc ara sua hilha, Marguerite-Geneviève Chiquet, damb eth gravador Jacques Chéreau en 1724. Dempús crompèc, en carrèr Saint-Jacques, ua naua botiga damb eth nòm À la Ville de Cologne et de l’image de Saint-Cécile, que loguèc a gravadors e impressors. Ara sua mòrt en 1741, Marguerite Chiquet deishèc 2.500 coeires e ues 210.000 estampes damb un valor de 21.000 liures. Eth sòn gendre, Jacques Chéreau, se hec cargue d’aguest hons.

190001120002511,0001

Gravat caligrafic que represente a Santa Escolastica. “Chez Chiquet rue St. Iacques. Chiquet ex” 1713-1741

En hons patrimoniau des de Joanchiquet de Vilamòs se consèrven diuèrsi gravats produsits en Chez Chiquet, que representen era Huguda d’Egipte, a Sant Antòni de Padua, a Sant Jacint, a Santa Escolastica, a Nòsta Senhora de Passau e un Ecce Homo.

Un aute des gravadors destacadi ei Jean Baptiste Guélard (1741-1742) que tot soent trabalhe damb Christophe Huet (1694 o 1700- 1759). Huet ei un decorador, diboishant e pintor francés, actiu pendent era mitat deth sègle XVIII. Ven d’ua familha d’artistes: eth sòn pair-sénher daurador, eth sòn pair pintor e eth sòn nebot Jean-Baptiste Huet, famós pintor. En 1737, trabalhe damb eth decorador Claude III Audran en Castèth d’Anet, a on per orde de Louise Bénédicte de Borbon realize eth Salon Daurat. Tanben se li atribuïssen es pannèus dera Grande et Petite Singerie (1741) en Chantilly.

Eth sòn estil siguec longament difonut peth recuelh de gravats, com er albom gravat per Guélard, a on es monards, diboishadi per Huet, representen accions dera vida vidanta des umans. Concrètament d’aguest albom se’n consèrve era huelha 6, titolada Le Maître a dancer.

190001120002488,0001

“Le Maître a dancer” diboish hèt per Christophe Huet. Aguest diboish formaue part der album “Singerie ou Différantes Actions de la vie humaine représentées par des signes” deth grabador Jean Baptiste Guélard (1741-1742). Lamina 6.

Joseph Sebastian Klauber (1700-1768) e Johan Baptist Klauber (1712-1787) formen part d’ua familha de gravadors e editors dera ciutat alemanha d’Augsburg. Ena colleccion se consèrven quauqui gravats de sants d’Euròpa der èst.

Archiu Generau d’Aran