Era colleccion de gravats de Çò de Joanchiquet de Vilamòs


En hons patrimoniau des de Joanchiquet de Vilamòs, depausat en Archiu Generau d’Aran, se consèrve ua colleccion de gravats calcografics des sègles XVII-XIX. Ena màger part d’aguesti gravats s’estampen imatges religioses.

Era estampacion ei un procès d’impression de gravats qu’arribe en Euròpa en sègle XIV. Damb eth temps era tecnica se modernize e sorgissen veritables dinasties de xilografs, degut ar aument des publicacions illustrades. Eth gravat ei era tecnica d’estampacion en qué s’utilize ua matritz de metau. Es metaus mès utilizadi son eth coeire, eth hèr, eth zinc e er acèr. Era calcografia ei ua tecnica d’estampacion includida en gravat en uet. Ei a díder, era tinta entre a on s’a gravat o uedat era matritz.

Ena colleccion de gravats de Çò de Joanchiquet de Vilamòs i trapam estampacions de gravadors de Catalonha, Aragon e Valéncia, atau com de França e Alemanha.

Era màger part de gravadors catalans trabalhen en Barcelona, com Domingo Pauner (1720-1783); Ignacio Valls (1726-1764); Pascual Moles (1741-1797); Francisco Suria Burgada (ca. 1770-1806); Domènech Estruc i Jordan (1796-1851); Pablo Alabern (1804-1860) e Juan Alabern de Barcelona. Dera vila de Cervèra soslinham a Antonia Ibarra (1759-1776), veuda de Manuel Ibarra, e ara sua hilha Antònia Ibarra (1739-1805), que ja auie participat, abantes dera mòrt des sòns pairs, des trabalhs en talhèr familiau, que continuarà enquiara sua mòrt en 1805.

190001120002646,0001

Gravat calcografic que represente a Sant Bartolome. Eth gravat se hè en talhèr deth gravador Domènech Estruc i Jordan (1796-1851) de Barcelona.

Es gravadors d’Aragon trabalhen en Saragossa, com José Beratón (1739-1764); Gonzalez (1755) e José Gabriel Lafuente (1799-1828). Dera vila de Valéncia, soslinham a Antonio Bordazar (1671-1744).

Era màger part de gravadors francesi an installadi es sòns talhèrs e botigues ena famosa rue Saint-Jacques de París. Ena colleccion se consèrven trabalhs de Balthasar Moncornet (ca. 1600-1668); François de Poilly (1623-1693) e Nicolas de Poilly (1626-1698); Pierre Giffard (1643-1723); Pierre Jean Mariette (1694-1774); Louis-Joseph Mondhare (1734-1799) e Chez Daumont (ca. 1760-1770). Quauqu’uns d’aguesti gravadors parisencs com Léonard Gaultier (1561-1635) e Jean Louis Daudet (1722-1744) se trasladarà e trabalharà ena ciutat de Lyon.

190001120000046,0001

Gravat calcografic que represente “L’Interieur de la Ste. Vierge”. A Paris a Lion Chez Daudet. 1722-1744

Un des mès famosi gravadors ei Jacques Chiquet (ca. 1673-1721). Chiquet semble que nèish en París, a on recep de ben joen, ara edat de nau ans, er ensenhament de François Jollain dit eth gran, gravador sus coeire e marchand d’estampes. Jacques se maride en 1697 damb Marguerite Boucher, que coneish a trauès deth sòn mèstre e s’installe coma editor ena rue Saint-Jacques. Des de 1713, ei coneishut per auer ua botiga damb eth nòm Grand Saint-Henry.

Es trabalhs de Jacques Chiquet se compausen principaument de gravats folclorics, tractant subjèctes comuns e plan soent imitats. Semble que Chiquet non dispausaue de cap de privilègi o dilhèu d’un de petit. D’eth se trapen gravats sagradi, cartes geografiques e calendaris muraus. Ua des mès celèbres series ei era des Crist de París. Molti des sòns tiratges sigueren venudi via venedors ambulants, principaument de Coutances en Normandia, a on i auie delegat un agent, que representaue es sòns interèssi. Ara sua mòrt, en 1721, eth libraire François Babuty realizèc un inventari des trabalhs de Chiquet, que revelèc 1.900 coeires e 90.000 estampes damb un valor de 9.000 liures.

Era sua veuda, Marguerite, continuèc damb eth negòci damb fòrça succès. Era maridèc ara sua hilha, Marguerite-Geneviève Chiquet, damb eth gravador Jacques Chéreau en 1724. Dempús crompèc, en carrèr Saint-Jacques, ua naua botiga damb eth nòm À la Ville de Cologne et de l’image de Saint-Cécile, que loguèc a gravadors e impressors. Ara sua mòrt en 1741, Marguerite Chiquet deishèc 2.500 coeires e ues 210.000 estampes damb un valor de 21.000 liures. Eth sòn gendre, Jacques Chéreau, se hec cargue d’aguest hons.

190001120002511,0001

Gravat caligrafic que represente a Santa Escolastica. “Chez Chiquet rue St. Iacques. Chiquet ex” 1713-1741

En hons patrimoniau des de Joanchiquet de Vilamòs se consèrven diuèrsi gravats produsits en Chez Chiquet, que representen era Huguda d’Egipte, a Sant Antòni de Padua, a Sant Jacint, a Santa Escolastica, a Nòsta Senhora de Passau e un Ecce Homo.

Un aute des gravadors destacadi ei Jean Baptiste Guélard (1741-1742) que tot soent trabalhe damb Christophe Huet (1694 o 1700- 1759). Huet ei un decorador, diboishant e pintor francés, actiu pendent era mitat deth sègle XVIII. Ven d’ua familha d’artistes: eth sòn pair-sénher daurador, eth sòn pair pintor e eth sòn nebot Jean-Baptiste Huet, famós pintor. En 1737, trabalhe damb eth decorador Claude III Audran en Castèth d’Anet, a on per orde de Louise Bénédicte de Borbon realize eth Salon Daurat. Tanben se li atribuïssen es pannèus dera Grande et Petite Singerie (1741) en Chantilly.

Eth sòn estil siguec longament difonut peth recuelh de gravats, com er albom gravat per Guélard, a on es monards, diboishadi per Huet, representen accions dera vida vidanta des umans. Concrètament d’aguest albom se’n consèrve era huelha 6, titolada Le Maître a dancer.

190001120002488,0001

“Le Maître a dancer” diboish hèt per Christophe Huet. Aguest diboish formaue part der album “Singerie ou Différantes Actions de la vie humaine représentées par des signes” deth grabador Jean Baptiste Guélard (1741-1742). Lamina 6.

Joseph Sebastian Klauber (1700-1768) e Johan Baptist Klauber (1712-1787) formen part d’ua familha de gravadors e editors dera ciutat alemanha d’Augsburg. Ena colleccion se consèrven quauqui gravats de sants d’Euròpa der èst.

Archiu Generau d’Aran

 

Deixa un comentari

Filed under Archiu Generau d'Aran, Cultura, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Patrimoni, Patrimoni documental català

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s