La família Alfonso Miret fa donació a l’Arxiu Municipal de Lleida de 110 cartells del Lleida de 1924


L’alcalde Ros ha agraït la donació d’aquests documents a la Paeria, que formen part de la història esportiva i futbolística de la ciutat.

La família Alfonso Miret ha fet donació a l’Arxiu de la Paeria de 110 cartells del que aleshores era el FC Lleyda que daten de l’any 1924. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presidit l’acte en què s’ha materialitzat la donació, amb el lliurament del material per part d’Isabel Miret, propietària dels cartells i filla de Josep Miret, qui va ser directiu i tresorer del club aquell any. Ros ha agraït aquesta acció, perquè d’aquesta manera la ciutadania i els futbol1aficionats a l’esport podran consultar el material. Entre els documents, hi ha els cartells de partits del FC Lleyda amb el Barça o l’Espanyol i també d’altres convocatòries com un triangular internacional que es va jugar per la Festa Major de la ciutat entre el SK Meteor VIII de Praga, el FC Barcelona i el FC Lleyda.

El paer en cap ha reiterat l’agraïment a la família Miret i ha subratllat el valor d’aquesta donació que contribueix a la història esportiva i futbolística de la ciutat. A més, ha avançat que, un cop s’hagi catalogat i digitalitzat el material, es farà una exposició a les instal·lacions del Camp d’Esports perquè els lleidatans i les lleidatanes i els aficionats a aquest esports puguin visitar-la. La mostra comptarà amb la col·laboració del Lleida Esportiu, entitat que ha estat present en l’acte, amb el vicepresident del club, Jordi Esteve.

Isabel Miret, acompanyada del seu fill, Mn. Alfons Vicens, ha recordat alguns moments de la seva infància, quan anaven al futbol amb la seva mare, i ha comentat que va decidir donar els cartells, que el seu pare havia guardat i que ella ha conservat aquests anys, perquè no es perdessin i es poguessin preservar i consultar.

La tinent d’alcalde i regidora d’Esports, Montse Parra, amb els regidors Paco Cerdà i José Luis Osorio i la cap de l’Arxiu Municipal, Elena González, ha assistit a l’acte de donació, que s’ha fet el dimecres 19 d’octubre al Saló del Retaule.

Si vols conèixer més l’Arxiu Municipal de Lleida, clica!!!!

Conferència “Gaspar de Portolà, fill d’Os de Balaguer” a càrrec de Xavier Mora


Xavier Mora, el passat 7 d’octubre, va oferir la conferència “Gaspar de Portolà, fill d’Os de Balaguer”, amb motiu del 300è aniversari del naixement del militar noguerenc. Gràcies a la documentació trobada al registre parroquial d’Os de Balaguer –el qual l’Arxiu Comarcal de la Noguera en disposa d’una còpia digitalizada- Mora afirma que Portolà va néixer a Os de Balaguer.  cartell-de-la-conferencia-de-xavier-mora

És ben sabut que Gaspar de Portolà i de Rovira, el famós explorador de Califòrnia, era fill d’una noble família de Balaguer amb importants possessions senyorials a Àger i a Castellnou de Montsec. Tanmateix, el lloc precís del seu naixement fou objecte de disputa entre les tres poblacions esmentades. Cadascuna d’elles adduïa raons més o menys plausibles al seu favor, però en realitat cap d’elles pot exhibia una prova crucial: la partida de baptisme del personatge que ens ocupa.

Xavier Mora al 2007 va trobar la clau a l’enigma en el foli 39v del llibre de baptismes del període de 1681-1777 del registre parroquial d’Os de Balaguer. El text és el següent: “Al marge: “Fill de Don Francisco de Portulà”) “Als 26 de juny, jo Vicens Vidal, segons rito de Nostra Santa Mara la Iglesia ay batejat un fill del senyor Don Franco de Portulà y Subirà y de Dona Teresa de Portulà y Rouira, cònjuges. Foran padrins lo senyor Jacinto Fontoua y Gerònima Fontoua, dons ella, filla sua, de Os. Posaren-li nom Gaspar, Benet y Jacinto.”

A més, en el foli 36v del mateix llibre apareix la partida de baptisme, del 7 d’octubre de 1714, on la batejada, que va rebre el nom de Rosa, consta també com a filla de Francesc de Portolà i de Subirà i de la seva muller Teresa.
Així doncs, a més del famós explorador de Califòrnia, també va néixer a Os una germana seva, i hi va morir una altra. Aquests fets indiquen que la família Portolà va residir a Os de Balaguer durant almenys uns dos anys. Aquest desplaçament respecte al seu domicili habitual a Balaguer responia de ben segur a la Guerra de Successió, en la que els Portolà havien pres partit per l’arxiduc Carles.

Trobareu més informació en el pdf “Gaspar de Portolà, l’explorador de Califòrnia, fill d’Os de Balaguer”

Curs pràctic d’introducció als sistemes d’informació geogràfica (SIG)


L’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell amb la col·laboració del Consell Comarcal de l’Alt Urgell organitzen un curs pràctic d’introducció als sistemes d’informació geogràfica (SIG) l’objectiu del qual és introduir a l’alumne, de forma professional, en el coneixement dels SIG tant per aplicacions personals com professionals des d’una perspectiva transversal, senzilla i combinant, en tot moment, la teoria amb la pràctica amb l’objectiu d’aprendre i aplicar d’immediat els coneixements adquirits des d’un punt de vista tant personal com professional.

 

dibuix

El curs constarà de 32 hores repartides en 14 unitats formatives  impartides pels enginyers Iban Coll Elies i Juan Antonio Arévalo de l’empresa Lignus Enginyers.

Les sessions es durant a terme els dissabtes 5, 12, 19 i 26 de novembre de 9 a 14 i de 15 a 18 hores a les instal·lacions del Centre Empresarial i Tecnològic de l’Alt Pirineu (Telecentre de la Seu d’Urgell).

El preu és de 120 euros i inclou el dinar. El nombre màxim de places disponibles és de 20 alumnes i els interessats podeu posar-vos en contacte amb l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell trucant al telèfon 973 350 131 o bé per correu electrònic: acalturgell.cultura@gencat.cat.

La formació és una excel·lent oportunitat per conèixer i treballar de forma professional amb aquestes aplicacions i a un cost molt assequible que, en el camp concret del patrimoni cultural, permetrà a les institucions desplegar la seva informació sobre superfícies geogràfiques millorant la seva visibilitat i projecció del seu coneixement.

Per a més informació, adjunt trobareu la nota de premsa així com el tríptic amb explicacions detallades de l’activitat. En ambdós documents trobareu informació sobre el contingut del temari.

nota-premsa-2016-10-07

curs-introduccio-sig-triptic

 

Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell

Carrer de Sant Ermengol, 71
25700 La Seu d’Urgell
Tel. 973 350 131
a/c: acalturgell.cultura@gencat.cat

Jornades d’Estudi ‘1616. Ordinacions, Pragmàtica i Edictes Reials de la Val d’Aran. Juan Francisco de Gracia’. Programa e inici d’inscripcions


Aquestes Jornades d’Estudi tindran lloc, a Vielha i Salardú, els dies 4, 5 i 6 de novembre

copia-3-de-dibuix

 

Els propers dies 4, 5 i 6 de novembre es celebraran, a la Val d’Aran, les Jornades d’Estudi “1616. Ordinacions, Pragmàtica i Edictes Reials de la Val d’Aran. Juan Francisco de Gracia”. Aquestes jornades commemoren el 400 aniversari de la redacció d’aquest document, que actualitza i recopila l’administració aranesa.

Els actes comencen el divendres, 4 de novembre, amb la conferència inaugural a càrrec de Patrici Pojada de la Universitat de Perpinyà. Aquest mateix dia, la Fondacion Musèu Etnologic dera Val d’Aran presentarà la reproducció i reedició de la publicació original, datada en 1618, de les Ordinacions. Tots dos actes tindran lloc a la seu del Conselh Generau d’Aran, Vielha.

El dissabte, 5 de novembre, es presentaran 19 comunicacions, que tractaran temes tan diversos com la sigil·lografia, el dret, l’arquitectura, la història de l’art, la història, l’economia, la sanitat, l’alimentació i la poesia. La major part d’elles s’han centrat en l’època de la redacció i de la publicació del document de 1616. Aquesta jornada tindrà lloc a la Sala d’actes de l’Alberg Era Garona de Salardú.

El diumenge, 6 de novembre, desprès d’una breu comunicació sobre el tema, es farà una visita comentada als rellotges del segle XVII i XVIII que es conserven a les esglésies d’Escunhau, Garòs i Unha. Aquests rellotges han estat restaurats pel Conselh Generau d’Aran.

Més informació sobre el Programa de les Jornades i el butlletí d’inscripció en el document adjunt.

programa-ordinacions-1616

Archiu Generau d’Aran

3 novembre 2016. Jornada d’Estudis “Els arxius patrimonials catalans”


La jornada té per objectiu ampliar, revisar i aprofundir els estudis que s’han fet en les últimes dècades sobre els arxius patrimonials a Catalunya

El dijous 3 de novembre, a la seu del Institut d’Estudis Catalans, tindrà lloc la Jornada d’Estudis “Els arxius patrimonials catalans”. Aquesta jornada, que reuneix a  historiadors de diverses universitats i institucions catalanes, oferirà una visió general i un fòrum de debat sobre el tema per a la Catalunya medieval, moderna i contemporània i inclourà estudis des de la perspectiva històrica i jurídica i d’altres que analitzaran els aspectes administratius i organitzatius d’aquests arxius.

joanchiquet-193

Família Aunòs de Çò de Joanchiquet de Vilamòs, Val d’Aran. Archiu Generau d’Aran

Els arxius patrimonials catalans representen una riquesa documental poc corrent, també poc coneguda fora de casa nostra. Són conjunts de documents que ens parlen sobre la formació i administració d’un patrimoni generalment de base agrícola que es transmet en el llinatge familiar. Hi són presents des dels segles XII i XIII, de vegades fins i tot abans, i seran més abundants en les èpoques posteriors. Relacionats amb la pràctica de l’emfiteusi, representen un fenomen inicialment més característic de la Catalunya Vella què, després, s’estén a tot el territori. L’objecte principal d’aquests arxius és el patrimoni de les famílies de la ruralia —famílies amb grans patrimonis i també famílies pageses, menestrals i fins i tot masovers. Per a ells, aquests documents guardats representaven «un arsenal» de proves jurídiques dels seus drets i unes eines de control del seu patrimoni —fins a les últimes dècades del segle XIX, quan l’Estat liberal creà els seus mecanismes registrals per a legitimar públicament les possessions i les propietats.

Els organitzadors d’aquestes Jornades són la Societat Catalana d’Estudis Històrics, Institut d’Estudis Catalans; el Centre d’Història Contemporània de Catalunya, Generalitat de Catalunya; el Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya i Universitat de Girona i el Grup de recerca Arxius Familiars i Patrimonials de Banda a Banda dels Pirineus (Xarxa temàtica ARCHIFAM – CTP i Casa de Velázquez), Universitat de Girona. La direcció és de Tünde Mikes i Jaume Sobrequés i la coordinació científica de Pere Ortí, Pere Gifre i Lluís To.

Programa

9.30 h: Acte d’inauguració

Jaume Sobrequés i Callicó, director del Centre d’Història Contemporània

Joaquim Nadal i Farreras, director de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural

Tünde Mikes, coordinadora per Catalunya de la xarxa temàtica internacional ARCHIFAM

Sessió de matí

Lliçó d’obertura:

10.00-10.30 h: Josep Fernández Trabal: «Els arxius patrimonials catalans, de què estem parlant?» Arxiu Nacional de Catalunya, Generalitat de Catalunya

10.30-11.30 h:«La formació dels arxius patrimonials a la Catalunya baixmedieval», Lluís To Figueras i Pere Ortí Gost. Universitat de Girona, Institut de Recerca Històrica, Centre de Recerca d’Història Rural

11.30-12.00 h: «Arxius patrimonials gironins medievals: de masos petits i de grans patrimonis», Rosa Lluch Bramon, Universitat de Barcelona, Institut de Recerca en Cultures Medievals

12.00-12.20 h: Pausa

12.20-12.50 h: «L’arxiu patrimonial dels Fontcuberta, segles X-XXI», Daniel Piñol Alabart, Universitat de Barcelona, Institut de Recerca en Cultures Medievals

12.50-13.20 h: «Els arxius familiars i patrimonials aranesos», Maria Pau Gómez Ferrer, Archiu Generau d’Aran

Sessió de tarda:

16.00-16.30 h: «Els arxius patrimonials a Cervera», Josep M. Llobet i Portella

Coordinador de la Facultat de Geografia i Història. UNED-Cervera. Fundació Roca Sastre.

16.30-17.00 h: «Ordre i desordre arxivístic: els llibres de comptes d’explotació a

l’Arxiu Capitular de Mallorca: La hisenda del II comte de Formiguera (1633-1694)», Gabriel Jover Avellà, Universitat de Girona, Institut de Recerca Històrica, Centre de Recerca d’Història Rural

17.00-17.20 h: Pausa

17.25-18.00 h: «Els arxius patrimonials com a testimonis del dret familiar català», Tünde Mikes, Universitat de Girona, grup de recerca Història de la Ciència Jurídica

Lliçó de cloenda:

18.00-18.30 h: «Els arxius patrimonials a Catalunya – un estat de la qüestió», Pere Gifre Ribas, Universitat de Girona, Institut de Recerca Històrica, Centre de Recerca d’Història Rural

18.30-19.00 h: «Els arxius patrimonials de Catalunya. Experiències i futur», Ramon Planes Albets. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Servei de Coordinació General d’Arxius

19.00-19.30 h: Debat

Entrada lliure

Per a més informació, confirmació d’assistència o petició de certificat d’assistència, truqueu al telèfon 933 248 584 (Sra. Mariàngels Gallego), o envieu un correu electrònic a les adreces tunde.mikes@udg.edu  o sceh@iec.cat

Lloc de celebració de les Jornades d’Estudi

Institut d’Estudis Catalans

Sala Pi i Sunyer

C/ del Carme, 47, Barcelona