L’Arxiu de la UdL, el primer certificat per AENOR amb l’ISO 30301


El segell de qualitat acredita una gestió de documents fiable

El Servei d’Arxiu i Gestió de Documents (SAGD) de la Universitat de Lleida (UdL) és el primer de tot l’Estat acreditat per l’Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR) amb el segell de qualitat UNE-ISO 30301.udl

La norma permet evidenciar el compliment dels requisits que preveu per als processos i controls de gestió documental quan aquests formen part dels de la Universitat, l’administració i la millora contínua del sistema que integra tot el cicle de vida de la informació que genera i rep la institució per la producció de documents fiables, íntegres i que es poden utilitzar d’una forma eficient. L’auditoria i la certificació va comptar amb una subvenció de la Generalitat de Catalunya. L’auditoria, es va fer en col·laboració amb l’Escola Superior d’Arxivística de Catalunya, adscrita a la UAB, i la certificació es va obtenir per AENOR.
El SAGD de la UdL ha treballat 10 anys per superar aquesta avaluació. La primera fase va servir per revisar el nivell d’implantació del sistema i la segona, d’auditoria, per avaluar-ne la implementació, l’eficàcia i l’eficiència. La tècnica del SAGD, destaca que “aquest exercici ens permet seguir en el treball de detectar els riscos que en gestió de documents i arxiu puguin sorgir a la UdL, i treballar en com mitigar-los en pro del servei que s’ofereix a la comunitat universitària, els investigadors i la societat”.

Anuncis

L’Arxiu Comarcal de la Segarra ingressa un capbreu de la Confraria del Sant Esperit


esperit002

Capbreu de censals de la Confraria del Sant Esperit

L’Arxiu Comarcal de la Segarra ingressa un capbreu de la Confraria del Sant Esperit, El llibre és propietat del Departament de Cultura i ha estat adquirit per la Subdirecció General d’Arxius que l’ha dipositat a l’Arxiu Comarcal de la Segarra. Es tracta d’un document històric: és de l’any 1453 i té 83 folis. Les mides que té són: 10,50 x 13,80 cm. Les cobertes del llibre són de pergamí originals, amb un ex-libris imprès engomat.

La Confraria del Sant Esperit és una de les més antigues de Cervera. No es coneix la data de la seva fundació, ni hi ha cap privilegi que en parli directament, per la qual cosa només podem aproximar-nos al seu inici a partir dels documents que tracten sobre confraries del Sant Esperit de l’entorn, com és el cas d’Agramunt.

Per altra banda, sí que es coneixen elements materials del culte del Sant Esperit a Cervera com són l’altar i l’església del Sant Esperit.

esperit001La primera data explícita de la confraria es troba al llibre de censals de l’any 1377. El Consell cerverí reconeix el pagament de 5 lliures a la confraria del Sant Esperit.

La confraria estava vinculada al manteniment de l’església del Sant Esperit, annexa a la Parròquia de Santa Maria, i amb uns objectius assistencials bàsics: dotar donzelles a casar, fer pastar el pa dels pobres i ajudar a enterrar els més pobres.

El llibre ingressat serà inclòs al fons de Gremis i Confraries de Cervera. L’inventari d’aquest fons es pot consultar a través dels cercador Arxius en Línia tot seguint el següent enllaç: Arxius en línia.

L’Arxiu Comarcal de l’Urgell, a Ràdio Tàrrega


Comença la nova temporada de l’espai radiofònic de l’ACUR en què es col·labora amb el programa ‘De boca en boca’

nous_estudis-jpg_1661700238

Des de fa tres temporades l’Arxiu Comarcal de l’Urgell participa en la difusió del patrimoni documental de l’Urgell a través de l’espai mensual que té en el programa De boca en boca a Ràdio Tàrrega.

Els dies programats per al curs 2016-2017 són els següents dimecres a partir de les 11 h:

  • 26 d’octubre de 2016
  • 23 de novembre de 2016
  • 21 de desembre de 2016
  • 18 de gener de 2017
  • 15 de febrer de 2017
  • 15 de març de 2017
  • 12 d’abril de 2017
  • 10 de maig de 2017
  • 7 de juny de 2017

Mitjançant aquest espai els ràdiooients podran conèixer curiositats de la història de l’Urgell, el món arxivístic i les novetats de l’Arxiu. Els programes es poden escoltar en diferit a l’apartat “A la Carta” de Ràdio Tàrrega

 Notícia extreta de la web de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

Quartes Jornades d’Estudis del Segrià: El Segrià a estudi


icona_cecs-2El 19 de novembre a partir de les 9 del matí, en sessions de matí i tarda el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià, junt a amb l’Ajuntament d’Almenar, ens conviden a coneixer una mica més aquesta comarca. Un dia sencer on s’escoltaran un seguit de comunicacions que van des de la història de l’ensenyament i les escoles segrianenques a l’estudi de la identitat lleidatana, passant per la història dels videojocs o la creació de la marca turística de la Comarca. Hi ha una comunicació sobre un llenguatge escenogràfic arrelat al territori i altra sobre el llenguatge dels nostres padrins. També hi ha relacionades amb l’urbanisme, l’enderrocament de les muralles, la creació de les vilesnoves o l’evolució en un poble concret. No podien faltar les que se n’ocupen de diferents personatges que d’una forma o altra han tingut relació amb el Segrià. Fins i tot ens conviden a un tastet de la història del Ball dels Cavallets. Molts d’aquestes comunicacions serviran per difondre els documents que es conserven en els arxius de la comarca i que han servit per bastir el treball que el dissabte pròxim es presenta.

Serà una mostra de les diferents investigacions que estan endegades en diversos camps del coneixement i que com a punt en comú tenen el territori i que ens mostren un Segrià ric, viu i amb memòria. Aquest acte és l’inici de gal·la del curs del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià que entre els seus objectius està promoure el coneixement de la comarca des d’un format transversal, però de qualitat que té la seva plasmació definitiva en la publicació de les comunicacions en la revista Shikar que aspira a ser una publicació de referència en el coneixement del Segrià.

Aquest any tancarà les jornades la Presentació de la iniciativa Viquiprojecte Almenar per part de la Biblioteca Ramon Berenguer IV d’Almenar. A més hi ha una conferència com activitat complementària que es realitzarà el diumenge 20 a l’església d’Almenar a les 12, Santa Maria d’Almenar: les pedres conten els seus secrets, a càrrec de Josep Forns i  Joan Ramon Gonzàlez

Podem veure el seu programa aquí 

Quartes Jornades d'Estudis del Segrià

 

 

cartell cecs v2

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’historiador Joan Ramon Piqué i Badia, guanyador de la 6a beca Mn. Jesús Castells i Serra 2016


El passat divendres 28 d’octubre, el jurat de la 6a beca Mn. Jesús Castells i Serra 2016 va acordar concedir la beca a Joan Ramon Piqué i Badia, historiador de Vilaller (Alta Ribagorça) pel seu projecte: Les Quadres Senyorials als Pallars i a l’Alta Ribagorça. Territoris i dominis jurisdiccionals dels petits senyors locals.

Joan Ramon Piqué i Badia,

Joan Ramon Piqué i Badia,

L’objectiu principal d’aquest projecte de recerca és el definir les característiques principals de les quadres senyorials pallareses i ribagorçanes, que són una realitat històrica molt poc coneguda i estudiada. La capital del Pallars Jussà, Tremp, té el seu origen en la Quadra de Tremp, on es va formar el nucli mercès a la donació comtal d’una quadra al bisbe d’Urgell per tal de fundar la vila.

I com objectius específics l’estudi permet conèixer la distribució territorial de les quadres senyorials als Pallars i a l’Alta Ribagorça, així com establir una tipologia de quadres senyorials pirinenques segons l’origen, el propietari o senyor jurisdiccional i la funció que té la quadra.

El jurat de la beca va destacar del projecte guanyador el rigor teòric i metodològic de les fonts i de la bibliografia; la claredat dels objectius, la temàtica sobre un aspecte històric que estudia transversalment els territoris dels Pallars i l’Alta Ribagorça, i, especialment, el seu caràcter innovador i poc estudiat a les comarques del Pirineu Occidental. L’historiador té tot un any per desenvolupar la seva recerca. A finals de l’any 2017 es farà una conferència i s’editarà el treball dintre de la col·lecció Beca Mossèn Jesús Castells.

A la beca, dotada amb 3.000 €,  hi col·labora l’Ajuntament de Tremp, el Consell Comarcal del Pallars Jussà i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya mitjançant l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

El seu objectiu fonamentalment és premiar el millor projecte de recerca inèdit sobre història i de qualsevol altre àmbit d’estudi que se centrin en els fons documentals ingressats a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

En aquesta 6a edició, es van presentar un total de set projectes amb aquests títols:

-Recuperació dels llocs de nom de la Terreta.

-Calassanç i Tremp en les arrels de l’Escola Pia.

-La petjada d’Enher al Pallars Jussà: La cimentera de Xerallo.

-El català del segle XVII, a través de documentació manuscrita de la Conca de Tremp.

-La figura del mostassà a la vida de Tremp (S. XIV-XVIII).

-La Baronia d’Abella. De l’Antic Règim a la Guerra Civil.

 

Notícia extreta de la pàgina web de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

II Jornades d’Estudis Comarcals de Cerdanya


El proper 12 de novembre, a l’Espai Ceretània de Bolvir, tindran lloc les II Jornades d’Estudis Comarcals de Cerdanya

capcalera_web-jpg_1366275114

Les II Jornades d’Estudis Comarcals de Cerdanya organitzades pel Grup de Recerca de Cerdanya amb el suport de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, l’Ajuntament de Bolvir i la Diputació de Girona, són un marc de trobada i discussió on totes aquelles persones que fan investigació en l’àmbit cerdà poden exposar els seus treballs.

Després de l’èxit d’assitència i participació de la primera edició de les Jornades, que van tenir lloc a Puigcerdà el novembre de 2014, el Grup de Recerca de Cerdanya ha considerat important implicar la comarca en aquest esdeveniment. Per aquest motiu l’edició d’enguany tindrà lloc a l’Espai Ceretània de Bolvir, un equipament patrimonial de gran importància per a la interpretació del passat al nostre territori.

Les II Jornades d’Estudis Comarcals de Cerdanya són obertes a treballs que parlin de Cerdanya des de qualsevol perspectiva científica . S’hi presentaran un total de 15 comunicacions (3 de l’àmbit del medi natural i 12 de l’àmbit del medi social), més dues conferències convidades.

Les comunicacions presentades seran publicades al segon número de la revista ERA, que cooediten el Grup de Recerca de Cerdanya i l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya.

Consulteu el programa complet amb l’horari de totes les intervencions.

programa-jornades-estudi

L’acte és públic i obert a tothom.

Informació extreta de la pàgina web de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya

Presentació del llibre: “La guerra del Francès a Catalunya: una nòmina del seu poder polític 1808-1814” de Quintí Casals


És evident que una de les tasques dels arxius és la conservació de la memòria i el ser font per a la Història. No és la única, ni tan sol la més important, però és la que més sovint ens permet tenir entre les mans un producte que de forma elaborada, entenedora i, amb una mica de sort, entretinguda, ens permet sondejar part de la informació que es custòdia en ells. Potser en format d’article o de monografia, en suport paper o digital, però al donar un cop d’ull sabem que la matèria prima d’aquell nou coneixement que surt a la llum té a veure amb la feina que arxivers i arxiveres fem cada dia en els nostres centres de treball. Un exemple d’això és el nou llibre que Quintí Casals Bergés ens presenta avui,  dia 8 de novembre, a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs a les 19 h de la tarda.

casals_pagina_2_pagina_1

La guerra del Francès a Catalunya: una nòmina del seu poder polític 1808-1814

“La invasió francesa de 1808 provocà l’aixecament espanyol i la formació de juntes locals i corregimentals per canalitzar la defensa del territori. La reorganització del poder en aquells moments de crisi originà la creació d’institucions representatives nacionals de més gran envergadura: les Juntes Provincials, formades per delegats dels corregiments, i la Central del Regne, formada per diputats provincials.

La perllongació del conflicte amb els francesos i el buit del poder existent quallà en la reunió de les Corts de Cadis (1810-1814), elegides per primer cop amb un sistema electoral representatiu de la sobirania nacional. El nostre treball abraça tot aquest procés en conjunt, des de la perspectiva catalana. L’anàlisi comença en les juntes corregimentals, per aprofundir en el coneixement de la Junta Superior de Defensa de Catalunya i l’elecció dels diputats catalans a Corts. L’estudi de la nòmina de polítics que portà la defensa i el pes representatiu a Catalunya durant la Guerra del Francès (1808-1814) és ampli i il·lustratiu de la realitat bèl·lica i política que visqué el nostre país. És més, considerem aquest conjunt d’esdeveniments polítics i socials, que culminaren en la primera manifestació de la sobirania nacional espanyola a Cadis, com l’origen del poder liberal de l’Espanya contemporània.”

Ressenya de QUINTÍ CASALS BERGÉS

casals_pagina_2_pagina_2