Programa de formació de l’ACUR per al 2017


Un any més l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR) ha programat un seguit de cursos al voltant de la història, la cultura i les ciències socials, orientats i dirigits als investigadors i a totes les persones que puguin estar interessades en la cultura, el patrimoni i els arxius.

portada_ret-jpg_1145717165Des de l’ACUR entenem la formació com una eina per apropar a la ciutadania la història i la cultura mitjançant el patrimoni documental que custodiem en el nostre centre. Al mateix temps que ens permet generar un retorn a la societat en forma de coneixement.

En el programa per l’any 2017 cal destacar, com a novetat, l’espai ‘petit gran arxiu’ com un punt de formació dirigit a les famílies. Per apropar als més petits de la casa el nostre centre i part dels continguts que s’hi custodien.

Aquí podeu accedir al programa

Extret de la web del XAC

Anuncis

Per què es canta la Sibil·la a la Seu?


El proper dimecres 21 de desembre, a les 19:30 h. a l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat de la Seu d’Urgell, s’impartirà la conferència “Per què es canta la Sibil·la a la Seu?”, a càrrec de Laura de Castellet. L’acte està organitzat per l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat en el marc de les activitats de Nadal.

sivbilla

A la Seu d’Urgell el Cant de la Sibil·la es recupera l’any 2011 i es representa a la Catedral, abans de la Missa del Gall, que està presidida per l’Arquebisbe d’Urgell. La peça es cantava al segle XVI  i  té precedents documentats a la catedral des del segle XII. Actualment s’interpreta la partitura original que es conserva a l’Arxiu Capitular d’Urgell. Interpreta el paper de la Sibil·la la profetessa que canta la fi del món una soprano acompanyada per un grup coral.

És una peça que profetitza l’arribada del Redemptor i, al mateix temps, l’arribada del Judici Final. Les sibil·les exercien de pitonisses en el món antic i els seus llibres profètics eren consultats per a conèixer l’esdevenidor. A través de complexos ritus, les sibil·les eren consultades per a determinar el futur de la comunitat. El cristianisme assimilà aquest personatge i el convertí en element de la representació litúrgica de Nadal.

 

Imatge extreta del Facebook del Cant de la Sibil·la de la Seu d’Urgell.

 

Presentació del llibre ‘Qui és Macià?’ de Joaquim Aloy


Coincidint amb el 83è aniversari de la mort del President Francesc Macià, presentem a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR) el llibre Qui és Macià? de Joaquim Aloy.

De militar de l’exèrcit espanyol a catalanista convençut,  de conspirador a Prats de Molló a President de la Generalitat de Catalunya. Una vida de pel·lícula, una apassionant aventura al servei de la llibertat de Catalunya. Un home honest, fidel als seus ideals, audaç, carismàtic, modern, que va saber connectar amb la seva gent i que es va guanyar l’estima de tot un poble.

macia

‘A Catalunya estan units el problema social i el problema nacional, i no es pot resoldre l’un sense resoldre l’altre’ (Francesc Macià)

Joaquim Aloy és historiador i autor de diferents webs, publicacions, documentals i exposicions sobre la República, la Guerra Civil i el Franquisme. És creador del portal telemàtic memòria.cat, que agrupa una vintena de webs. memòria.cat s’ha convertit en un referent per a la memòria històrica per la seva qualitat i quantitat dels seus continguts i la seva voluntat divulgadora.

L’acte comptarà amb les intervencions de l’autor del llibre

Dia: Divendres 23 de desembre de 2016

Horari:  19.30 hores

Lloc: Arxiu Comarcal de l’Urgell (Carrer de les Sitges, 4 de Tàrrega).

 

Extret de la web de la Xarxa d’Arxius Comarcals

Nous documents restaurats retornen a l’Archiu Generau d’Aran


Els documents pertanyen als fons de l’Ajuntament d’Es Bòrdes i del Consell de la vila de Gessa

 

Aquest mes de novembre quatre documents, que havien sortit per a ser restaurats, han retornat a l’Arxiu. Els documents pertanyen als fons de l’Ajuntament d’Es Bòrdes i del Conselh de la vila de Gessa.

 

Un dels documents restaurat és  “El libro del pueblo de las Bordas”, aquest llibre conté els acords, arrendaments i subhastes fetes per l’ajuntament  d’aquesta població entre els anys 1837 i 1948.

_mg_7413

Del Conselh de la vila de Gessa s’han restaurat dos pergamins, un datat en 1603 i l’altre en 1614, i un quadern en pergamí datat entre 1370 i 1389. Aquests tres documents recullen les fundacions de misses i censals dels veïns del terçon de Pujòlo.

_mg_7421

Els documents han estat restaurats en el taller Estudi B2 de Barcelona, per les restauradores Carme Bello i Àngels Borrell. Els treballs han consistit en neteja en sec, tractament de taques, neteja humida, blanqueig puntual, desacidificació, consolidació i reintegració del suport i aplanat. En el cas del llibre i del quadern s’ha fet una enquadernació nova en pergamí. Així mateix, cada pergamí restaurat s’ha instal·lat en una carpeta de conservació.

_mg_7418

En aquests moments, catorze pergamins del fons del Conselh Generau dera Val d’Aran es troben en procés de restauració. Aquests documents contenen informació sobre la relació entre França i la Val d’Aran en temes com el dret de la forana, dret de sortida de mercaderies transportades fora de França, i com els assumptes judicials contra François i Exupéry Bartièr, mercaders francesos de Sant Beat (1661-1681). Es previst que aquests documents retornin a l’Arxiu a finals d’aquest any.

Aquests treballs de restauració s’han realitzat a través del pressupost propi de l’Arxiu.

Archiu Generau d’Aran

 

III Congrès Internacional d’Història dels Pirineus


Els dies 16, 17 i 18 de juny del 2017 tindrà lloc a la Seu d’Urgell i a Andorra la Vella el III Congrés Internacional d’Història dels Pirineus impulsat pel Centre Associat de la UNED de la Seu d’Urgell, l’Institut d’Estudis Andorrans i l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, amb la col·laboració del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior d’Andorra, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, el Comú d’Andorra la Vella i el Bisbat d’Urgell.

El Congrés s’organitza amb la voluntat de recuperar i donar continuïtat als dos congressos anteriors organitzats pels Centres Associats de la UNED a Cervera (1988) i Girona (1998) i té per objectiu crear un espai de reunió, debat i intercanvi d’idees que ens permeti aprofundir en la història dels Pirineus des d’una perspectiva transversal per superar el tradicional buit experimentat en la producció historiogràfica pirinenca.

Es pretén analitzar cinc aspectes que marquen la història des Pirineus i, en consegüent es debatrà en jornades de matí i tarda sobre cinc blocs temàtics:

1) Realitats politiques i administratives en l’àmbit pirinenc,

2) Producció i intercanvi en el marc d’una economia de muntanya,

3) Diversificació social de les comunitats pirinenques,

4) Assentament i hàbitat en un medi complex i

5) Expressió artística i cultural als Pirineus.

Les ponències estaran impartides per reconeguts historiadors coneixedors de la realitat dels Pirineus. Així mateix, es reservarà un espai per a la presentació de comunicacions prèvia validació del Comitè Científic del Congrés.

iecau-color-rgb-350-dpi-opac primera_circular_catala

L’Arxiu Municipal de Lleida restaura l’incunable Constitucions


La preservació del patrimoni documental és una de les funcions primordials dels arxius. En aquesta línia, us volem donar notícia de la restauració de l’incunable Constitucions que conservem a l’arxiu de la ciutat.image_large

Les Constitucions de Catalunya són un recull de normatives que conformen una constitució catalana partint dels Usatges de Barcelona. La primera compilació fou prescrita per Ferran d’Antequera, a suggeriment de les corts de Barcelona de 1413. I, més endavant, l’any 1493, durant les Corts de Barcelona, amb Ferran el Catòlic, en féu una nova recopilació.

L’Arxiu Municipal de Lleida conserva un incunable enquadernat en pergamí, datat el 1495, i amb unes mesures de 31×23,5×7,5 cm.

Abans de la intervenció, realitzada per l’empresa Restauració d’obra Gràfica Estudi B2 SL ,  el volum estava en un estat de conservació força acceptable, tenint en compte el pas del temps i l’ús que havia sofert amb els anys. La principal deterioració que presentava era la brutícia concentrada en les cantonades del tom, i les marques (greix) en la superfície dels fulls resultat del gest de passar les pàgines. A banda, per tot el llibre es localitzaven taques de tinta, cera, … així com desperfectes tipus plecs, arrugues, estrips,… resultants del propi ús.

La intervenció realitzada ha consistit en el desmuntatge del volum, neteja de les diferents parts, consolidació i reintegració de les parts més afectades i una nova enquadernació, per la qual es desestimà tornar a utilitzar el pergamí original pel mal estat que presentava, i ha estat substituït per un de nou seguint les mateixes pautes que l’original.

Aquesta i d’altres intervencions realitzades en documents que formen part del patrimoni documental de la ciutat, garanteixen la perdurabilitat de la nostra història col·lectiva deixada en herència a les properes generacions.