El fons del Centre Excursionista del Solsonès ingressa a l’Arxiu Comarcal


El mes de maig de l’any 1974 s’editava el número zero del butlletí del Centre Excursionista del Solsonès (CES), encara sense nom. La publicació era d’ús intern i s’estava a l’espera d’assolir la legalització del centre. La revista ja explicava com s’havia anat gestant el procés que havia fet possible el seu naixement arran d’una trobada el gener d’aquell any.  El CES, a finals del mateix any, ja estava legalitzat i el butlletí va agafar el nom de Corriol i ens ha acompanyat, fidelment, fins els nostres dies.

Avui, quaranta-dos anys més tard, el CES atresora un bagatge i una trajectòria important per a Solsona i el Solsonès. La seva realitat ha evolucionat, i molt, però els valors d’estima i respecte pel país i per la natura continuen plenament vigents. Al llarg dels anys, ha generat un important aplec de documents de les seves activitats. Per tal d’assegurar la pervivència i la difusió d’aquest patrimoni, es va signar el passat mes de setembre un acord entre el conseller de cultura de la Generalitat, la presidenta del Consell Comarcal del Solsonès i el president del Centre Excursionista del Solsonès per tal l’Arxiu del CES fos dipositat a l’Arxiu Comarcal del Solsonès.

La documentació està formada per uns quaranta classificadors i cronològicament abraça des de l’any 1974 a l’any 2011, segons les sèries documentals. Els temes són força variats: cursos (monitors …), caminades populars, caminades d’orientació, espeleologia, marxes, concursos de redacció, edició de la revista, cicles de projeccions, activitat administrativa (documentació econòmica, correspondència, llicències …), senders, refugis, etc.

L’Arxiu Comarcal ordenarà i classificarà aquesta documentació amb l’objectiu de conservar aquest patrimoni i fomentar la història del Centre Excursionista del Solsonès.

 

Informació extreta de la web del XAC

Anuncis

Acte de signatura del dipòsit en comodat del fons de “La Mañana” a l’Arxiu Històric de Lleida


El proper 27 de gener es formalitzarà l’ingrés a l’Arxiu històric de Lleida  de documentació fotogràfica i exemplars del diari imprès de la Mañana, que completaran la documentació que ja es va ingressar d’aquest fons anteriorment. L’acte comptarà amb la presència del director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Jusèp Boya, i del president-editor del diari, Jordi Solana.

761px-la_manana_lleida_logo-svgLa Mañana, diari degà de les Terres de Lleida, va ésser fundat el 20 de desembre de 1938, com a òrgan provincial del Movimiento Nacional. L’any 1976 va passar a formar part de Medios de Comunicación Social del Estado fins l’any 1984, moment en què l’Estat va liquidar aquest òrgan tardo-franquista i el seu administrador va lliurar en dipòsit a l’Arxiu Històric de Lleida diversa documentació del diari, dels anys 1943 a 1984.

L’any 1985, el grup empresarial lleidatà liderat pels germans Dalmau va recuperar la capçalera del diari i va reprendre la seva publicació. L’any 1992 van iniciar una etapa d’expansió adquirint les capçaleres del Diario de Lérida, del Diari de Barcelona i el Nou Diari. Els darrers anys, el grup Dalmau va patir greus problemes econòmics fins a arribar l’any 2013, moment en què el Jutjat Mercantil de Lleida va autoritzar a l’administrador concursal la venda de la part que quedava del diari a la societat Holder Solutions SL, i es va iniciar l’actual projecte periodístic amb nou disseny, nova imatge, nova capçalera i presència a les xarxes socials.

Per raons d’urgència, durant el mes de gener de 2015, Holder Solutions SL, va fer una nova transferència de documentació del fons La Mañana a l’Arxiu Històric de Lleida, amb centenars de volums de diaris impresos i l’arxiu fotogràfic, conformat per centenars d’imatges en suport negatiu, positiu, diapositiva i digital (dels anys 80 fins el 2003). Això és el  que formalitzaran aquest divendres.

Aquest acte es completarà amb una conferència a càrrec del periodista Francesc Canosa, coordinador dels tres volums d’Història del Periodisme a Catalunya, i amb una mostra de documents d’aquest fons.

Lloc: Sala d’Actes de l’Arxiu Històric de Lleida

Dia i hora: divendres 27 de gener, a les 18 hores

Els primers trets de Francesc Boix, l’exposició d’un fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya


modificaciodatesfboix_1-1El 2013 una col·lecció de negatius va sortir per segon cop a subhasta, després de fracassar en l’intent que alguna institució o organització catalana les acollís. Va ser quan la Comissió de la Dignitat les va adquirir després d’aconseguir els diners de diferents aportacions i la col·laboració de la revista Sàpiens, l’Editorial Ara Llibres i l’Associació Fotoconnexió de defensa del patrimoni fotogràfic. Es van recuperar un total de 1.400 negatius que s’estudiaren en el sí de la Comissió i de Fotoconnexió que van fer la feina de contextualitzar, digitalitzar i descriure els negatius recavant l’ajut desinteressat d’una munió de professionals i estudiosos que van atorgar de forma inequívoca l’autoria a Francesc Boix. En aquesta tasca també van determinar la personalitat d’algunes de les persones que surten retratades a les fotografies recuperades.

Un cop feta tota aquesta tasca de documentació, descripció i digitalització la Comissió va fer donació a l’Arxiu Nacional de Catalunya, signada el setembre de 2016; el fons va quedar registrat com Boix (Fotògrafs) amb el codi 1-1058 i immediatament  van quedar a l’abast del públic a través d’Arxius en línia.

Francesc Boix és conegut com el fotògraf de Mauthausen, per ser l’autor de les famoses fotos d’aquest camp de concentració, fons que es troba en el Museu d’Història de Catalunya.

El fons és prou important com per a què s’hagin planificat diferents activitats per a la seva difusió començant per l’exposició ‘Els primers trets de Francesc Boix’ que ha acollit l’Institut d’Estudis Ilerdencs des del 15 de desembre del 2016, comissariada per Ramon Barnadas i Ricard Marco. L’exposició finalitzarà el 5 de febrer del 2017 i després viatjarà al Photomuseum de Zarautz. L’exposició s’ha complementat amb la projecció del documental ‘Les dos guerres del fotògraf Boix’ i una taula rodona a càrrec de Joan Sella, periodista de TVE i director del documental las dos guerras del fotógrafo Boix, Benito Bermejo, biògraf de Francesc Boix i autor dels llibres Francisco Boix: el fotógrafo de Mauthausen i El fotógrafo del horror; Josep Cruanyes, advocat i historiador, coordinador de la Comissió de la Dignitat; Josep Maria Solé i Sabaté, catedràtic d’Història Contemporània a la UAB i director de l’IEI de 2011 a 2015; Ramon Barnadas, fotògraf i historiador de la fotografia, comissari de l’exposició i membre del grup de treball i investigació de Fotoconnexió; i Ricard Marco, moderador de la taula rodona; fotògraf i historiador de la fotografia, comissari de l’exposició i president de Fotoconnexió.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/cronicas/cronicas-dos-guerras-del-fotografo-boix/2971747/

 

Bell-lloc d’Urgell restaura d’urgència els seus documents històrics


Actuació a l’arxiu municipal a càrrec d’una restauradora.
L’oposició va vetar el seu trasllat a l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell

 

L’ajuntament de Bell-lloc ha encarregat a una restauradora els treballs de restauració dels documents que formen part belllocde l’arxiu municipal. La tècnica treballarà en els documents que es troben en pitjor estat i necessiten una actuació d’urgència. En concret, s’ha començat a treballar en el volum Registro Civil de defunciones de Bell-lloc de Urgell. Tomo A, del 1875 al 1879, una obra que presentava una infecció de fongs que l’estava danyant i suposava també un perill per als altres volums. Per aquesta raó, la primera actuació que s’ha portat a terme ha estat la desinfecció del llibre. Segons el consistori, el principal objectiu és “cuidar del patrimoni, que és un dels pilars importants de l’equip de govern”.

L’alcalde de Bell-lloc, Carles Palau, va destacar que les obres recuperades es guardaran en un espai adequat per evitar-ne la degradació. Aquesta acció no és exempta de polèmica, ja que l’oposició en el consistori (CDC i PP) va vetar el fet de portar el fons documental local a l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell, en un ple de l’ajuntament celebrat el mes de maig passat. Aquesta va ser una proposta de l’equip de govern (Bell-lloc es Mou) amb l’objectiu de preservar l’esmentat fons documental a càrrec de professionals. L’oposició es va mostrar contrària al fet que els esmentats documents abandonessin el municipi.

 

Notícia publicada en el diari Segre, de dimecres 18 de gener de 2017

 

 

 

Ignasi López guanyador de la 5a edició de la beca Mossèn Jesús Castells i Serra


“Morir (i viure) a la Catalunya Nord-occidental de la Contrareforma, segles XVII-XVIII” és el títol del treball de recerca guanyador de la 5a edició de la beca Mossèn Jesús Castells i Serra, de l’historiador Ignasi López i Trueba del Pont de Suert.
El passat dia 20 de gener, el propi autor va oferir la conferència, acompanyat de la Sra. Marta Sancho i Planes, Doctora en Història Medieval i professora de la UB.
ok-finis_gloriae_mundi_from_juan_valdez_leal-jpg_844914930

Finis gloriae mundi, obra de Juan Valdez Leal

L’objectiu primordial d’aquest projecte de recerca és aproximar-se al fenomen de la mort –indirectament, també a la vida- des de les seves diferents vessants en la Catalunya Nord-occidental, i especialment fer una aproximació a la mort des de diferents aspectes, com un discurs legal davant de la mort i l’exploració del discurs en els testaments dels arxius consultats en les comarques del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça i la Val d’Aran.

cartell

Informació extreta de la web de l’Arxiu. XAC

La televisió local, Lo Pallars TV, es va fer ressò de la notícia i en el seu web ofereix un petit vídeo resum on Marta Sancho i Ignasi López expliquen més detalls sobre el treball de recerca guanyador.

 

Descripció de part de la documentació del fons de “La Mañana” ingressat a l’Arxiu Històric de Lleida gràcies al programa de beques instituït


fons-fotografic-la-manana2

Unitats d’instal·lació de la documentació descrita del fons de “La Mañana”

Durant el mes de gener del 2015  l’Arxiu Històric de Lleida va rebre una transferència d’almenys un centenar de volums de diaris impresos i l’arxiu fotogràfic del diari La Mañana. Recordem que en el mes de juliol de 1984, els administradors del diari, en aquell moment, ja havien lliurat en dipòsit part de la seva documentació, tant administrativa com la pertanyent a l’àmbit de la comptabilitat, amb un abast cronològic des de 1939 fins al moment. El diari La Mañana fou fundat el desembre de 1939 com a resultat de la victòria de les tropes franquistes, essent el diari en actiu més antic de la capital lleidatana.

L’última transferència representà un ingrés d’unes tres-centes caixes aproximadament, plenes de fotografies protegides en sobres que es trobaven dins de carpetes datades entre el mes d’octubre de 1986 i l’octubre del 2003, així com tots els negatius corresponents a cadascuna de les imatges anteriors i quaranta-quatre quaderns de treball elaborats pels fotògrafs on s’indicaven les fotografies que havien de fer, a on i qui n’havia de ser el fotògraf.

Mitjançant dues beques proposades per la Generalitat de Catalunya que es van realitzar entre el maig i el desembre del 2015 i el juny i el desembre del 2016, es va iniciar el procés de tractament d’aquestes fotografies, ordenant, classificant i descrivint-les. Inicialment es van organitzar per seccions i un cop determinades aquestes es va fer per reportatges, introduint-hi tota aquella informació que ens proporcionava la fotografia a la fitxa de primers tractaments no textuals, completant tots els camps anteriorment exposats.

Durant el període que va durar la beca al llarg del 2015, van haver diferents dificultats en la tria del material d’instal·lació que es van salvar amb imaginació i bona voluntat. Pel que fa al període de vigència de la segona beca durant el 2016, aquestes dificultats semblava que s’havien superat, però el volum de la documentació va superar les expectatives i van tornar les dificultats en relació del material d’instal·lació.

fons-fotografic-de-la-manyana1

Unitats d’instal·lació de la documentació descrita del fons de “La Mañana”

La descripció total de la secció fotogràfica de La Mañana, feta en aquests dos anys, ha consistit en un total de:

– 45 caixes de trasllat buidades.

– 10.250 reportatges descrits.

– Una mitjana de 5 fotografies per reportatge descrites(tot i que no és exacte, ja que pot variar, entre reportatges, alguns amb només dues fotografies i d’altres amb quinze).

– 605 seccions identificades.

– 120 àlbums i 229 capses on s’inclouen aquests reportatges.

Ara per ara la descripció s’ha interromput per la finalització de la segona beca, i seria convenient finalitzar aquesta tasca en un futur pròxim. Una tasca, val a dir, que oferiria avantatges per als usuaris que visiten l’Arxiu Històric de Lleida puix que els permetria consultar totes les fotografies que pertanyen al fons d’un dels mitjans d’informació més importants de la nostra ciutat, com és el diari La Mañana, sense oblidar el prestigi que resultaria per al mateix Arxiu disposar en la seva classificació un fons tan rellevant i ric en documentació gràfica i històrica de la capital.

 

Nou Servei de patrimoni bibliogràfic i documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs


Després de alguns anys de tancament per reformes estructurals a l’edifici de l’antic Hospital de Santa Maria, als que es van afegir algun altre por reformes a l’espai de l’antiga Biblioteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el passat 2 de gener es va reobrir al públic.

Les novetats no s’han limitat a l’espai amb una distribució més racional, la modernització de les instal·lacions i energèticament més eficient, s’ha unit l’Arxiu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la col·lecció de llegats i la Biblioteca en un nou Servei de patrimoni bibliogràfic i documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

D’aquesta forma s’uneixen l’important col·lecció de fons local, integrada principalment per monografies impreses a la ciutat de Lleida en el període comprès entre el segles XV i XX, que conjuntament amb el fons de premsa local i comarcal constitueixen una valuosa i excel·lent eina de recerca. Molts d’aquests exemplars formen part dels diferents llegats que la institució ha anat acollint amb el pas dels anys i que dóna a aquest nou Servei les característiques necessàries per a convertir-lo en un Servei de referència per a tots els estudiosos i interessats en els estudis de la ciutat de Lleida i de les comarques de Ponent.

Aquest nou Servei obre amb noves eines de consulta com el catàleg en línia que ajudarà a la consulta i a la investigació

Servei d’Audiovisuals de l’IEI

Servei d’Audiovisuals de l’IEI