Monthly Archives: Juliol 2017

Es presenta la nova web de gestió documental de la Generalitat de Catalunya


El 12 de juliol passat, la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat va presentar la seva nova pàgina web de gestió documental. El nou portal està dissenyat per als professionals del sector, però també per als ciutadans. L’objectiu és actuar de centre d’informació i de difusió dels Arxius Centrals Administratius (ACA) i del sistema de gestió documental que es coordina des del Departament de Cultura.  Vol desenvolupar una imatge de diversitat i riquesa de la gestió documental, aquest web també acull altres institucions públiques que no depenen directament de la Generalitat, com les administracions locals o les Universitats. Entre altres coses inclou eines i recursos en gestió documental com estàndards, normatives, manuals, estatals i internacionals. També vol ser en un espai de difusió dels projectes de gestió documental que impulsa la Secció d’Innovació Tecnològica i Gestió Documental del departament.

El més important dels projectes que es treballen actualment és l’anomenat ARESTA, Arxiu Electrònic Segur i Tramitació Administrativa, permet el tractament i l’arxivament de documents electrònics seguint les directrius establertes pel Protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, on es recuyen les condicions tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat, accés i disposició dels documents administratius des de l’inici del procediment administratiu, per tal de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura, i fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Accés a la documentació, Administració electrònica, Arxius, Document electrònic, eines 2.0, Gestió documental, Grup d'Arxivers de Lleida, Patrimoni documental català, Preservació, Preservació digital

VIII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes “La creació de la memòria monàstica medieval al llarg dels segles”


Per vuitè any consecutiu hem assistit a les Jornades d’Història de l’Església i la religiositat que se celebren al Monestir de les Avellanes. Aquest any han estat dedicades a la Creació de la Memòria Monàstica Medieval al Llarg dels Segles, recordant que la Memòria va més enllà de la guerra civil del segle passat i que cada època crea la seva memòria segons li convé o necessita, tant del seu passat més immediat com dels que no ho són tant.

En aquesta vuitena reunió els documents d’arxiu han tingut una punt més de rellevància que en les anteriors ja que la major part de les ponències s’han centrat en la recuperació i organització de la documentació, com ens explicà el Paul Freedman (Yale University, USA) en relació amb Jaume Caresmar i la seva tasca ingent de recuperació, transcripció i organització dels fons documentals que es trobaven al Monestir de les Avellanes cap a finals del XVIII. En el cas que ens explicà l’Araceli Rosillo (Universtiat de Barcelona) el que es va recuperar va ser la informació que originàriament es devia trobar en diferents dipòsits per poder bastir el primer volum de la Crònica del monestir de Santa Clara en Manresa on es recull la memòria de la comunitat de clarisses que havien precedit a les dominiques en l’ocupació de l’edifici monàstic, aquest és un exemple de recuperació d’una memòria i de creació d’un relat històric concret.

En la mateixa línia el José Miquel Andrade (Universidade de Santiago Compostela) continuà amb el repàs de documents recollits, aquest cop instal·lats en cartularis, com els de Celanova, Sobredo i Samos, si bé són de diferent cronologia tenen en comú el seu caràcter de recopilació i el fet que majoritàriament documenten propietats i drets, amb una organització interna geogràfica i de rellevància del seu contingut, amb documents del mateix fons o de diferents procedències, però en tot cas recollits i cosits per a ser útils a les seves comunitats i per documentar la seva memòria.

També van ser els documents la base de la ponència de la Irene Llop (Universitat de Vic) sobre les vescomtesses d’Osona i la seva participació en la fundació i patronatge del monestir de Sant Pere de Casserres; a través de compres, vendes i donacions ens fa un repàs del tarannà emprenedor i dinàmic d’aquestes dones que els va servir per ampliar els territoris d’influència de la nissaga. Vam acabar el dia amb una mena de divertiment musical en el que localitzada una fórmula senzilla, Benedicamus domino/Deo gratias versicle que es canta a la litúrgia romana, el Màrius Bernadó (Universitat de Lleida) ens descobreix com les composicions es va anant complicant a poc a poc, passant del cant pla a la polifonia del XIV i el XV, tot això identificant les diferents fórmules en els documents i també en la música.

La segona jornada ens va permetre conèixer una part del territori de la Noguera que pel fet d’estar apartat de les carreteres principals és bastant desconegut. L’objectiu era visitar les restes del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallverd al terme municipal de Tragó de Noguera, de la mà del Xavier Mora (Universitat Autònoma de Barcelona), un monestir que com en altres casos mai no es va acabar, però allò que es va construir ens parla de la importància del projecte. Una parada a mig camí ens va donar l’oportunitat de conèixer Alberola, el seu entorn i la seva sorprenent església.

En aquesta jornada les dues últimes ponències es van basar principalment en la informació que a través de l’escultura i la pintura principalment es fixava en les parets i elements arquitectònics dels edificis religiosos, creant també un relat concret de memòria com és en el cas explicat per Licia Buttà (Universitat Rovira i Virgili) de la Sicília baix medieval i el projecte arquitectònic de Manfredi Chiaromonte que en el monestir de Sta. Maria degli Angeli reprodueix el relat escultòric del claustre del Duomo de Monreale en un intent d’apropiar-se de la memòria d’un passat per construir el futur. L’Eduardo Carrero (Universitat Autònoma de Barcelona) ens mostrava com els diferents espais en els monestirs especialment cistercencs ens parlaven dels seus usos litúrgics per les mostres pictòriques o de grafia que encara conserven i que estan en estreta relació amb el “manual litúrgic” de l’ordre com és l’Ecclesia Officia Ibèrica i ens mostrà amb proves documentals que com tants cops la teoria normativa és una i la pràctica acaba adaptant-se a l’entorn en cada moment.

Aquest any es va acabar amb l’anunci d’un treball fet i un projecte de futur. Un projecte que feia molt temps que el nostre company Robert Porta, arxiver del Monestir de les Avellanes, que rastreja què es va fer de la important biblioteca que la comunitat premonstratesa posseïa quan va ser suprimit durant la desamortització, el resultat ha estat la localització de bona part del número de volums repartits per diferents institucions. Dos dels conjunts localitzats es troben a la biblioteca-arxiu dels Franciscans de Barcelona i a la Biblioteca Borja, amb els bibliotecaris d’aquestes dos institucions s’ha dissenyat un projecte de localització i catalogació dels diferents volums que en el seu dia van pertànyer a la Biblioteca del Monestir de les Avellanes. En poc temps veurem els primers resultats.

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Cultura, Difusió, Fons patrimonials, fons religiosos, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, medieval, Monestir de les Avellanes

Ingressen a l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell els fons dels Ajuntaments de Vilanova de Bellpuig i Golmés.


El passat 15 de març de 2017 el conseller de Cultura, Santi Vila, el president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Josep Mª Huguet i els respectius alcaldes de les poblacions de Vilanova de Bellpuig i Golmés, Joan Trull i Jordi Calvís, van signar els corresponents convenis de cessió en dipòsit i règim de comodat dels fons documentals dels ajuntaments de Vilanova de Bellpuig i Golmés a l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell.

El fons de Vilanova de Bellpuig consta d’uns 100 metres de documentació datada entre 1861 i 2004 i el de Golmés assoleix uns 130 metres de documentació datada entre els anys 1576 i 2000. Tan aviat com sigui possible, ambdós fons rebran el corresponent tractament arxivístic, catalogació, instal·lació als dipòsits i posada a disposició dels investigadors i de la pròpia administració.

Amb l’ajut d’un tècnic d’arxiu i d’un auxiliar, assumits respectivament pel Departament de Cultura i pel Consell Comarcal del Pla d’Urgell, així com la col·laboració del personal dels mateixos ajuntaments es realitza el trasllat amb garanties de control i amb la supervisió necessària per tenir localitzable i recuperable qualsevol document en qualsevol moment, ja sigui a partir d’inventaris sumaris, o d’una ubicació provisional estratègica i concreta als dipòsits de pre-arxivatge.

El procés va començar fa uns anys, quan els llibres d’actes del ple ja es van posar a pública consulta a través del portal “Arxius en Línia” i es va elaborar la corresponent fitxa del Cens d’Arxius. Amb aquests dos ja són sis els municipis que han ingressat els seus fons a l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell, el qual aviat rondarà la xifra dels 1500 metres de documentació custodiada.

Paral·lelament al trasllat d’aquests dos fons, el dia 9 de maig el Ple de l’Ajuntament de Vila-sana, població famosa per l’estany que llinda amb el seu terme, ha acordat cedir en comodat el seu fons documental. Es tracta d’uns 70 metres de documentació, del 1933 al 2004. La raó d’aquesta cronologia és que el municipi de Vila-sana es va constituir per acord consistorial de l’Ajuntament de Castellnou de Seana adoptat en sessió de 26 de març de 1933. La part de terme objecte de segregació foren les Entitats Locals Menors d’Utxafava i Novelles. L’aleshores alcalde de Castellnou, Sr. David Cabestany, publicà l’edicte el 8 d’abril de 1933.

El tractament arxivístic del fons permetrà sistematitzar un sistema de gestió documental per a la documentació anterior al 2000, sistema que ja fa anys que funciona amb Mollerussa i Sidamon, així com ja s’està treballant en els casos de Castellnou de Seana i Linyola. Aquest sistema es concep com una eina que faciliti la gestió de documents que ja han exhaurit la vigència administrativa i s’eviti la pèrdua de documentació i d’informació.

Amb aquests fons ja són set els municipis que han confiat els seus fons documentals a l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell. Cal doncs, animar als responsables de la resta de municipis del Pla d’Urgell que encara conserven l’antiga documentació a fer cessions similars mitjançant el ple municipal, que és la decisió que obre la via de la tramitació de l’ingrés a l’Arxiu Comarcal d’aquest tipus de patrimoni, per tal de preservar-lo i posar-lo a disposició dels ciutadans, en una infraestructura moderna i especialment concebuda per aquesta finalitat, la qual té l’avantatge de ser a molt poca distància d’on precisament aquest patrimoni ha estat creat i generat.

1 comentari

Filed under Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, Arxius municipals, Difusió, documentació municipal, Gestió documental

Es publica la llista amb el nom de les víctimes del franquisme


El Parlament de Catalunya  el passat 4 de juliol va aprovar la llei 11/2017  de reparació jurídica de les víctimes del franquisme en el seu únic article es nega el caràcter legítim dels tribunals dels tribunals i
dels procediments i els consells de guerra que van ser instruïts a Catalunya des del  5 d’abril de 1938 fins al desembre del
1978 per l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de Guerra de la IV Regió Militar i en conseqüència l’anul·lació de les sentències emeses per aquests òrgans. La Llei inclou una disposició final en la que s’autoritza a l’Arxiu Nacional  de Catalunya   a elaborar i fer pública la llista de les persones afectades per aquestes sentències.

En compliment d’aquesta llei l’Arxiu Nacional de Catalunya ha publicat a la seva pàgina web l’índex dels noms i la resolució, això ens ha donat la possibilitat de conèixer les persones que es  van veure sotmeses a un procediment judicial de jurisdicció militar  durant la dictadura franquista. Les víctimes són presentades per ordre alfabètic i en cada relació s’explica el tipus de procediment, el número de causa, la data d’obertura de la causa, la data de fermesa de la sentència o resolució, la pena imposada i, si és el cas, l’indult demanat. També s’especifica les persones que van ser executades.

La llista de noms conté fins ara 66.590 víctimes, homes i dones de diferent edat, origen i  condició social que van ser jutjades i condemnades per la seva ideologia, per la seva actuació durant la República i per la seva resposta al cop d’estat de Franco. La reacció de la ciutadania ha estat immediata, els que ja coneixien que en aquesta llista hi tenien algun familiar s’han vist sorpresos de la quantitat d’afectats; altres que no sabien que alguns dels seus familiars havien estat afectats per la repressió franquista, la curiositat els ha portat a descobrir-lo.

El projecte és que  l’índex de noms, que s’anirà actualitzant i ampliant amb les dades que puguin aportar noves investigacions, pugui donar accés al contingut dels expedients fins allà on sigui possible per tal que també es pugui difondre.

La reacció de la ciutadania i els medis de comunicació a la publicació d’aquesta informació ens parla de la necessitat que la informació cal que sigui oberta i que els arxius com a eines de gestió documental són garants de l’accés a la informació i per tant de drets i memòria

Podeu consultar la llista aquí

 

3 comentaris

Filed under Accés a la documentació, Arxiu Nacional de Catalunya, atenció als usuaris, Consultes, Grup d'Arxivers de Lleida, Legislació, Preservació

Es convoquen les VIII Jornades d’estudis sobre el Pla d’Urgell


Les jornades se celebraran el dissabte 4 de novembre de 2017 a Vila-sana

S’ha obert el període de presentació de propostes de comunicació per a les VIII Jornades d’Estudis Comarcals sobre el Pla d’Urgell. Totes les persones interessades a presentar un treball de recerca científica de la comarca podran fer-ho fins a finals de juliol de 2017 omplint la butlleta o formulari que trobaran al bloc de Mascançà(http://mascansa.blogspot.com) i enviant-la mitjançant correu electrònic amascansa.crpu@gmail.com, on es donarà rebuda a la proposta.

Com cada any, la temàtica és oberta a tot tipus de recerques i investigacions que tinguin com a marc d’estudi i treball la comarca del Pla d’Urgell. Fins a dia d’avui, les Jornades han comptat amb una participació disciplinar força àmplia, que va des de la botànica, la zoologia, la història, l’antropologia, l’agronomia, l’arquitectura, l’art, la filologia, la geografia, l’etnologia o la sociologia.

Vila-sana-1024_bn.jpg_1713915334

Vila-sana, que abans es deia Utxafava, municipi segregat de Castellnou de Seana l’any 1933

Un cop presentades, les comunicacions passaran per un comitè avaluador, es decidirà sobre la seva acceptació i s’informarà als autors aspirants el 31 de juliol. El mes de setembre es presentaran les jornades i el programa amb les propostes acceptades.

Enguany, les Jornades arriben a la 8ª edició i se celebraran a Vila-sana, població coneguda per la bellesa del seu estany. L’organització correrà a càrrec de l’Ajuntament de Vila-sana i Mascançà. La data de la trobada científica serà el dissabte 4 de novembre. Els treballs que es presentaran a Vila-sana se sumaran als ja presentats a les sis edicions anteriors a Golmés, Miralcamp, Bellvís, Linyola, Mollerussa, Torregrossa i Bell-lloc, i formaran part del número 9 de la revista Mascançà.

Les Jornades compten amb el suport de la Universitat de Lleida des de fa uns anys, que les connecta a la comunitat científica més acadèmica.

El repte d’aquestes jornades serà acostar-se al centenar d’investigacions realitzades sobre el Pla d’Urgell. Fins a les jornades de Bell-lloc s’havien presentat al voltant de noranta recerques, xifra que s’espera superar aquest novembre a Vila-sana.

Deixa un comentari

Filed under Activitats, Arxiu Comarcal del Pla d'Urgell, Cultura, Difusió, Grup d'Arxivers de Lleida, Història, Jornades i Congressos, Publicacions