Crida de comunicacions per a la IV Jornada d’estudis de l’Alt Urgell


Seguint amb els seus objectius de promoure el coneixement centrat en la comarca de l’Alt Urgell, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell organitza el dissabte 11 de novembre la IV Jornada d’Estudis de l’Alt Urgell, que se celebrarà a Alinyà en col·laboració amb la Fundació Catalunya La Pedrera (que gestiona l’Espai Natura Muntanya d’Alinyà), l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell.

Les propostes de comunicació, sempre que facin referència a qualsevol àmbit del coneixement relacionat amb l’Alt Urgell, es poden presentar fins al DILLUNS 25 DE SETEMBRE, amb un resum de fins a 1.000 caràcters incloent espais i cinc paraules clau, que cal enviar a l’adreça de correu electrònic iecalturgell@gmail.com. Els textos de les ponències que reuneixin els requisits necessaris seran publicats al cinquè número de la revista “Interpontes: Estudis de l’Alt Urgell”, que té prevista la seva aparició l’any 2018.

La Jornada d’Estudis de l’Alt Urgell, que ha esdevingut un aparador de les últimes novetats en recerca local i comarcal, arriba a la seva quarta edició després d’haver passat per la Seu d’Urgell, Castellbò i Oliana, en la voluntat de l’Institut d’Estudis d’arribar arreu del territori comarcal.

Vall d’Alinyà des del castell. Fotografia de Lluís Obiols Perearnau

Surt al carrer el segon número de la revista ‘ERA’


‘ERA, revista cerdana de recerca’ recull 15 articles sobre arqueologia, història, art, música, ciències socials i medi natural a la Cerdanya.

El Grup de Recerca de Cerdanya, l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i l’editorial Salòria hem col·laborat de nou per editar el segon número d’‘ERA, revista cerdana de recerca’ que recull les comunicacions presentades a les II Jornades d’Estudis Comarcals de la Cerdanya celebrades el passat 12 de novembre a l’Espai Ceretània de Bolvir.

portada_ERA_2.jpg_1553129172

Portada del segon número de la revista ‘ERA’

En aquest segon número hi trobareu 15 articles de temàtiques molt diverses que tenen en comú l’aportació de coneixement nou sobre arqueologia, història, art, música, ciències socials i medi natural a la Cerdanya.

L’àmbit de l’arqueologia hi està molt ben representat amb les darreres novetats dels jaciments oberts al Tossal de Baltarga, al Castellot de Bolvir i les intervencions puntuals en l’Ull de Basilisc i l’església de Sant Domènec, espais patrimonials de Puigcerdà. En l’àmbit de la recerca històrica, trobareu aportacions referents a la història medieval i moderna amb un article sobre l’Abat Oliba, el saqueig i destrucció de la comarca al segle XIII o les traces de fetilleria i bruixeria a la Cerdanya entre d’altres aportacions de temàtiques com l’art o la música.

En el capítol de ciència hi ha un article de geografia humana referent a la influència de la darrera crisi en la població cerdana, un altre sobre geologia cerdana i, tancant el número, un article sobre les aus migratòries.

La voluntat dels editors és que la revista ‘ERA’ esdevingui un espai on es puguin llegir els darrers treballs de recerca produïts a Cerdanya. Per aquest motiu creiem important vincular la publicació a la celebració biennal de les Jornades d’Estudis Comarcals de Cerdanya on els investigadors presenten i comparteixen els seus treballs.

La revista es pot trobar des d’aquesta setmana a les llibreries de la comarca i punts de venda habituals a un preu de 17 €.

Text extret web Arxiu Comarcal de la Cerdanya

 

 

Exposició commemorativa del 25è aniversari dels Jocs Olímpics a la Seu d’Urgel


Del 27 de juliol al 10 de setembre una exposició ubicada a la sala Sant Domènec rememora la fita olímpica de la ciutat de la Seu d’Urgell com a subseu Olímpica dels Jocs de Barcelona de 1992 que van tenir lloc a la nostra ciutat de l’1 al el 6 d’agost d’aquell any. La mostra, organitzada per l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell conjuntament amb l’ajuntament de la Seu d’Urgell recupera del passat, que forma part del present a través d’una vívida memòria col·lectiva, una mostra integrada per més de 300 elements on destaca, especialment, una nodrida presència de cartells oficials dels Jocs, a més de diverses fotografies i material audiovisual, documents i objectes procedents de diferents particulars, entre ells, la Fundació Barcelona Olímpica.

L’exposició, que es desplega de forma temàtica a través de les capelles laterals i l’absis de l’antiga església de Sant Domènec, recorre els principals esdeveniments vinculats amb els Jocs Olímpics celebrats a la Seu d’Urgell: els antecedents esportius que culminaren amb la incorporació, per primer cop a la història, del eslàlom dins del programa olímpic; la configuració de la subseu olímpica; la canalització del Segre i la construcció del Parc així com espais destinats a informació estadística sobre participants, resultats i presentació de dades rellevants imprescindibles per a la contextualització de l’esdeveniment olímpic a la nostra ciutat. Un espai destacat es dedica al Parc del Segre com a gran testimoni i llegat dels Jocs Olímpics que esdevé, des de la seva creació, un referent nacional i internacional de les principals competicions de piragüisme.

En concret, l’itinerari recorre la història olímpica de la Seu d’Urgell partint dels antecedents per acabar en el llegat encara vigent i es desplega en els següent àmbits:

1.- La incorporació de l’eslàlom en el programa Olímpic

2.- La Seu d’Urgell: subseu olímpica

3.- La canalització i la construcció del Parc

4.- Olimpíades 1992: Equips organitzatius, atletes, voluntaris, resultats i medaller

5.- El llegat olímpic: El Parc Olímpic del Segre

6.- Les competicions internacionals

7.- Visió general: Dades generals, cronologia i competicions

L’exposició s’ha produït a partir dels fons, d’entitats i institucions esportives, ingressats a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell com són el fons del Club Cadí Canoë-Kayak, equip olímpic, el fons del Parc del Segre, instal·lació olímpica i el fons de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell en tot el relacionat amb la gestió de l’esdeveniment olímpic de Barcelona ’92 (fons fotogràfic, projectes d’obres, pressupost, actes del Ple, etc.). També incorpora diferents documents de fons i col·leccions privades.

Consulta el díptic de l’exposició

Us animem a compartir aquesta exposició a través del hashtag #FemEsportArxiu

L’esport i els arxius a Catalunya

A Catalunya hi ha uns 2.000 clubs esportius de més de 40 anys i aproximadament uns 100 clubs de més de 100 anys, així com 69 federacions esportives i més de 600.000 llicències esportives. Els fons documentals d’aquestes entitats esportives són un veritable tresor del patrimoni documental català. En aquest sentit, els arxius catalans són una garantia per a la recuperació, conservació, tractament i difusió dels fons dels clubs i federacions esportives. Aquesta implicació dels arxius permet preservar la seva memòria esportiva i projectar la seva identitat.

Per tal d’impulsar una acció conjunta dels arxius catalans i les entitats i federacions esportives el Departament de Cultura i la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, les diputacions provincials i el Consell Internacional d’Arxius, promouen el projecte “Fem esport, fem arxiu”. Aquest projecte es crea amb la voluntat de recuperar i conservar tota la memòria de les associacions i entitats esportives catalanes que al llarg de la història. El projecte té la missió de posar en valor el patrimoni documental dipositat en els arxius catalans, els fons d’entitats i clubs esportius, federacions, però també de forma complementària vol donar suport a una correcta gestió documental d’aquestes entitats.

La inauguració va ser presidida per l’alcalde Albert Batalla custodi actual del llegat olímpic, l’exalcalde Joan Ganyet, impulsor i artífex dels Jocs; Enric Cobo, cap del Servei de Coordinació General d’Arxius del Departament de Cultura en representació de l’Arxiu Comarcal; Ramon Ganyet, director de la subseu olímpica el 1992 i autor del llibre vinculat a l’exposició Els Jocs Olímpics i el Parc del Segre; Jean Michel Prono, president del Comitè d’Eslàlom de la Federació Internacional de Canoa; Pere Miró, Director General Adjunt del Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 i, tancant l’acte, Gerard Figueras, Secretari General de l’Esport.

A l’acte van assistir unes 300 persones entre esportistes, representants dels clubs i federacions, voluntaris olímpics i ciutadans en general.

Notícia extreta de la web de la XAC 

VII Jornades d’Estudis Històrics i Patrimonials de la VAll d’Àger i l’Alta Noguera


El passat 6 de juliol es van celebrar a Àger les VII jornades d’estudis històrics i patrimonials de la Vall d’Àger i l’Alta Noguera, organitzada per la Fundació Arnau Mir de Tost. Aquest any amb el següent eix temàtic: La Guerra dels Segadors al Montsec i territoris veïns.

Varen inaugurar la jornada el senyor Josep M Farran, president de la Fundació Arnau Mir de Tost, i el senyor Josep Santesmasses, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana de l’Institut Ramon Muntaner.

La primera ponència va anar a càrrec del Dr. Antoni Passola. Que va parlar sobre la historiografia al voltant de la Guerra dels Segadors, des del segle XIX, i com ha anat evolucionant les investigacions sobre aquest tema en els darrers 150 anys.  

Acte seguit el sr. Óscar Uceda va fer una dissertació sobre l’afectació de dit conflicte a les terres de Lleida, concretament amb el canvi de front des de França fins a la zona lleidatana. La següent comunicació, presentada per Anna Esteve, va tractar sobre com va afectar a les poblacions del Baix Segrià el conflicte i la reacció de les viles a les anades i vingudes dels soldats, des del punt de vista dels llibres parroquials.

L’historiador vilallerenc Joan Ramon Piqué també ens aportà una visió diferenta del conflicte a partir d’una documentació del senyor de Sapeira, en Josep de Sullà de Tremp. A la vegada ens parlà de la rivalitat d’aquest amb Josep de Rocabruna, governador d’armes de la sots-vegueria de Pallars,  i com dins del conflicte general hi continua havent rivalitats entre senyors i l’intent d’aprofitar-se, en benefici propi, de la situació de guerra.

 

La penúltima comunicació va ser presentada per l’historiador Jaume Fernández que ens parlà, de manera distesa i col·loquial, sobre la importància geoestratègica de la  Guerra dels Segadors a nivell de les grans potències europees del moment i del que va ser per a aquestes: un divertiment.

 

El president de l’associació dels Amics de la Seu Vella, en Joan Ramon González, exposà gràficament l’evolució de la fortificació del turó de la Seu Vella, com es veu actualment i els vestigis dels canvis realitzats ja en el segle XVIII.

 

Per finalitzar el matí el Dr. Fité i la Sra. Masvidal ens van parlar de les empremtes de la Guerra dels Segadors a la Vall d’Àger, a partir de diversos gravats de l’època que, estaven exposats a l’exterior de la sala on es realitzava la trobada.

 

A la tarda es van visitar les pintures de la Capella del Calvari d’Àger.  L’exposició va estar a càrrec de Pere Rovira, del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC).

 

Imatge extreta de la pàgina de Facebook de la Fundació Privada Arnau Mir de Tost

Donació del fons documental d’Anton Sala Cornadó


L’Arxiu Comarcal de l’Urgell custodia des del passat 7 de juliol el fons documental personal del poeta Anton Sala-Cornadó (Tàrrega 1929 – Barcelona 2011). La família de l’escriptor targarí ha donat aquesta documentació perquè, una vegada catalogada, es posi a l’abast del públic. El fons consta d’escrits, cartes, publicacions, fotografies i il·lustracions, referents tant a la seva trajectòria vital com literària. En total, suma 4 metres lineals de material, datat entre els anys 1939 i 2008. Destaquen poemes manuscrits i mecanografiats originals; correspondència epistolar, amb autors com Salvador Espriu i Josep Vicenç Foix, o felicitacions que va rebre quan fou distingit amb la Creu de Sant Jordi l’any 1998. També destaca nombrosa documentació familiar, especialment dels seus pares i del seu exili a França després de la Guerra Civil.

Divulgar la figura de l’escriptor i pensador

Tot plegat constitueix un valuós patrimoni documental que ajudarà a divulgar la figura d’Anton Sala-Cornadó com a poeta, pensador i destacat francmaçó. L’estat de conservació és bo, si bé es procedirà a fer una neteja de les peces dipositades per a garantir la seva correcta preservació. L’acte de cessió ha tingut lloc a la Casa Consistorial de Tàrrega amb la presència de nombrosos familiars de Sala-Cornadó, encapçalats per la seva vídua, Amparo García, i els seus quatre fills, Josep, Víctor, Jordi i Teresa-Montserrat Sala Garcia. També hi ha assistit Aurora Sala, cosina germana del poeta i únic membre de la família que resideix a Tàrrega, en concret a Cal Bato.

El llegat torna a Tàrrega

Teresa-Montserrat Sala, historiadora d’art, ha exercit de portaveu de la família i ha manifestat que el seu pare sempre portava el nom de Tàrrega arreu. Per això, “és un acte de justícia que el seu llegat es custodiï a la seva ciutat de naixement”, ha dit. En certa forma, “és com si el pare tornés a casa”, ha afegit. A la signatura de cessió també ha assistit Josep Borrell, director dels Serveis Territorials de Cultura; Enric Cobo, cap del Servei de Coordinació General d’Arxius de Catalunya; Carles Quevedo, director de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell; i Raül Palacios, regidor de Cultura. Tots han expressat l’agraïment vers la generositat de la família en cedir el fons a Tàrrega.

Acte de signatura de la donació a l’Ajuntament de Tàrrega el 7 de juliol de 2017. Autor Francesc Gasull. Ajuntament de Tàrrega

Informació extreta de la web del XAC