Últimes restauracions de patrimoni documental cerdà


L’Arxiu  Comarcal de la Cerdanya restaura un llibre de la Confraria de Teixidors de Puigcerdà (s. XVII-XVIII) i un Registre de consells de la vila (s. XVIII)

 

La restauradora Clara Alibés (Conservació i Restauració de Document Gràfic) ha fet entrega dels dos documents que l’Arxiu ha fet restaurar aquest any. Es tracta d’un llibre de la Confraria de Teixidors i d’un Registre de consells (llibre d’actes) de la vila de Puigcerdà.  Els documents van ser seleccionats perquè estaven en molt mal estat de conservació i perquè són peces d’un interès especial per la informació que contenen.

Confraria-Teixidors-04.jpg_984887086

Portada restaurada del llibre de la Confraria de teixidors de Puigcerdà

El primer porta per títol ‘Llibre de la confraria del Gloriós Sant Ivó de Teixidors’, forma part de la col·lecció de documents de les confraries d’oficis de Puigcerdà i va ser escrit entre 1684 i 1751. Conté la comptabilitat i les actes de la confraria. És interessant perquè els teixidors eren un gremi de molt pes en l’economia puigcerdanesa i a través d’aquest document podem saber com s’organitzaven i com defensaven els seus interessos.

 

Registre-Consells04.jpg_126936077

Portada restaurada del Registre de consells de la vila de Puigcerdà

El segon volum restaurat recull les actes del ple del consell de Puigcerdà entre 1707 i 1715, període que coincideix amb el final de l’ocupació austriacista i la posterior ocupació borbònica de Puigcerdà durant la Guerra de Successió. Aquest registre és singular perquè porta escrit a la coberta de pergamí ‘Primum regestum fidelissime civitatis Podyceritanii’ (Primer registre de la fidelíssima Ciutat de Puigcerdà) i és que l’arxiduc Carles d’Àustria va concedir a Puigcerdà el títol de ciutat el juny de 1707, un privilegi que va durar ben poc. A l’abril del mateix any els borbònics van ocupar Puigcerdà i entre d’altres coses van anular anual aquest títol.

L’objectiu de la restauració ha estat eliminar els agents que degraden els documents, consolidar els elements que han arribat als nostres dies i a assegurar que la informació que queda es conservi en el futur. En aquest sentit els llibres han estat desmuntats, les pàgines netejades per immersió, consolidades una per una, se’ls ha reintegrat els fragments perduts i s’han tornat a relligar.

Les intervencions de restauració s’emmarquen dins les funcions de protecció i conservació del patrimoni documental que l’Arxiu assumeix amb el pressupost provinent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Les restauracions han tingut un cost total de 2900€.

Informació extreta del web de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya

Exposició ‘Referèndums 1976-1986’ a l’Arxiu històric de Lleida


Des dels arxius treballem des de sempre per aproximar el passat amb el present, per tal que la ciutadania tingui elements objectius i documentats per poder fer la seva pròpia anàlisi i comprensió dels fets del present. Un exemple d’això és l’exposició Referèndums 1976-1986 a l’Arxiu històric de Lleida.

Aquesta exposició ens presenta un conjunt de documents de diferents fons ens permet fer una mirada retrospectiva a diferents referèndums, des de l’il·legal de la Reforma de Llei per la Reforma Política, perquè la legalitat era la del règim franquista, al programàtic sobre la permanència a l’OTAN, perquè el PSOE fonamentà una part de la seva victòria a les eleccions generals del 1982 a la inclusió d’aquest punt en el seu programa.

Els documents exposats són dels fons de la Junta Electoral Provincial de Lleida, del fons de Govern Civil i del fons de la Manyana, perquè els relats històrics tenen moltes fonts.

Arxiu Històric de Lleida

Butllari de Catalunya: documents pontificis originals conservats als arxius de Catalunya (1198- 1417)


Butllari de Catalunya: documents pontificis originals conservats als arxius de Catalunya (1198- 1417).

El proper dimecres 20 de setembre a les 19:00 a la sala sala de Juntes de la segona planta de l’edifici del Rectorat de la UdL es presentarà a Lleida el Butllari de Catalunya: documents pontificis originals conservats als arxius de Catalunya (1198- 1417).

L’obra la formen tres volums, amb un total de més de 2.000 pàgines, on es transcriuen i es regesten més de 1300  butlles pontifícies originals. Aquestes butlles foren emeses pels papes d’Innocenci III (1198) fins a Gregori XI (1377) i les que es produïren entre els anys 1378 i 1417, etapa del Cisma d’Occident finalitzat amb el Concili de Constança (1414- 1418).

Concretament és presenten els documents papals medievals originals conservats als arxius catalans tant eclesiàstics, com de titularitat municipal i comarcal  de Catalunya i també l’Arxiu Secret del Vaticà, com la Biblioteca de Catalunya. Un exemple de butlla conservada és la Butlla del Papa Benet XIII de l’any 1404, que es troba a l’Arxiu Comarcal de la Segarra, en la qual “es mana al degà de l’església de Lleida, a l’Ardiaca de Terrantona i a l’oficial de Lleida, a instància de les supliques del rei Martí d’Aragó i de la ciutat de Cervera, que concedeixin als rector de l’església i als paers de Cervera, diòcesi de Vic, els llegats de les causes pies per reconstruir l’església parroquial.”

L’estudi sistemàtic i crític de les butlles ha estat realitzat pel  Dr. Tilmann Schmidt, catedràtic emèrit d’història medieval de la Universiat de Rostock (Alemanya) i la Dra. Roser Sabanés i Fernández  Doctora en Dret Canonic investigadora i especializada en Historia de l’Esglesia Medieval. La investigació forma part del projecte de l’Index Actorum Romanorum Pontificum,  que té com objectiu l’inventari, la descripció i l’anàlisi dels documents papals medievals, des de finals del segle XII fins a principis del XV.

Reserveu la data a l’agenda!

 

Relació dels arxius consultats on destaquem els de les terres lleidatanes:

Arxiu Històric d’Àger

Arxiu Històric “Fidel Fita” d’Arenys de Munt

Arxiu de la Corona d’Aragó, Barcelona

Biblioteca de Catalunya, Barcelona

Arxiu Capitular i Arxiu Diocesà de Barcelona

Arxiu Històric de l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu, Barcelona

Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona

Arxiu del Monestir de Pedralbes, Barcelona

Arxiu del Monestir de Sant Pere de les Puelles, Barcelona

Biblioteca Universitària, Barcelona

Arxiu Comarcal de la Segarra, Cervera

Arxiu Capitular de Girona

Arxiu Conventual de Sant Daniel, Girona

Arxiu Diocesà de Girona

Arxiu Municipal de Girona

Arxiu Capitular de Lleida

Arxiu Municipal de Lleida

Arxiu de la Seu, Manresa

Arxiu Comarcal del Bages, Manresa

Arxiu Històric Comarcal, Montblanc

Arxiu de l’Abadia de Montserrat

Arxiu del Monestir de Sant Benet, Montserrat

Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Puigcerdà

Arxiu Històric Comarcal, Reus

Arxiu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses

Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell

Arxiu Municipal de la Seu d’Urgell

Arxiu Diocesà de Solsona

Arxiu Històric de Tarragona

Arxiu Municipal de Tarragona

Arxiu Capitular de Tortosa

Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, Tortosa

Arxiu del Monestir de Santa Maria, Vallbona de les Monges

Arxiu Capitular de Vic

Material extret del pròleg, introducció i presentació de dita obra.

#NoTincPor: l’arxivística del dol


El passat 19 d’agost en Vicenç Ruiz publicà a la revista Núvol el següent article que reproduïm íntegrament.

 

“the work of the archivist is not simply the work of memory. It’s a work of mourning”

Jacques Derrida

 

Manllevo la cita inicial del cinquè capítol del llibre de Verne Harris Archives and Justice, on l’autor sudafricà exposa l’impacte que l’obra del filòsof francès ha tingut en la seva vida professional i personal. Difícilment, avui, tres dies després del doble atemptat terrorista a Barcelona i Cambrils, podríem resumir millor per què el sector arxivístic català no pot restar-ne al marge professionalment. A través de les xarxes socials, tant les associacions (AAC, AsF) com moltes institucions (Arxiu Nacional, arxius comarcals i municipals, etc) han mostrat la seva solidaritat i el seu compromís cívic. Ara bé, cal fer un pas endavant. Més enllà del condol, hem de ser capaços d’obrir i compartir les eines que emprem diàriament en el nostre treball de dol.

Derrida fa aquesta reflexió sobre l’arxivística en una comunicació presentada a Sudàfrica on avalua la tasca de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació. El filòsof entén que si disposéssim d’un hipotètic “arxiu total”, aquest, com succeeix amb el dol, tindria com a productes tant la preservació de la memòria com l’oblit. És a dir, només construint i conservant a través de l’arxiu una memòria plena d’allò que ha succeït, podríem permetre’ns l’opció d’oblidar. Per la seva banda, Verne Harris hi afegeix una altra capa de dol en aquest procés. Com a bon professional, és conscient del dol que suposa la impossibilitat d’assolir un arxiu total, la impossibilitat d’excloure la(les) injustícia(-cies) i la marginalització/exclusió de qualsevol procés d’avaluació i selecció documental. Amb tot, aquesta impossibilitat no ens ha d’aturar, sinó que precisament ens ha d’esperonar per treballar obertament i fer partícip al conjunt de la ciutadania.

Davant del terror el trauma és inevitable. Un dels camins més importants, sinó el principal, per alleugerir i intentar superar el trauma és el treball del dol a partir de la gestió de la memòria. A nivell personal, per descomptat, però també a nivell col·lectiu. És sobretot en aquest segon pla que l’estructura arxivística del país ha de prestar el seu servei. De la mateixa manera que ja ningú no dubta que la gestió de la informació pública, la gestió documental, comença en el moment que es creen dades i documents, hem d’interioritzar d’una vegada per totes que la gestió de la memòria, la gestió essencialment d’allò que esdevindrà patrimoni documental, comença també en el present.

Confiem plenament en què els sistemes de gestió de documents dels Departaments de la Generalitat garantiran l’autenticitat i integritat de la informació pública vinculada als atemptats i que aquesta serà transferida als arxius centrals quan pertoqui. Però els centres d’arxiu, i penso sobretot en els que encara porten l’adjectiu d’històrics, han de tenir la mateixa funció proactiva de captació i gestió de la informació que genera el conjunt de la societat aquests dies, especialment, a través de les xarxes socials i, més enllà, acompanyats, en aquest tractament arxivístic, de la participació de les persones i col·lectius que la generen.

Començant pels tuits dels perfils institucionals, que a dia d’avui encara no compten amb una explícita política de preservació com correspon a la resta de documentació pública, tal com ja hem exposat en diverses ocasions. Però també pels hashtags que, de manera més o més espontània, sorgeixen i apleguen multitud de missatges amb informació de major o menor qualitat que permetrà completar la documentació oficial i també mostrar el millor (solidaritat, empatia, rigor) i el pitjor (odi, islamofòbia, infoxicació) de la nostra societat. Ara tot just fa un any i mig, aportava com a exemple el col·lectiu, inicialment, d’arxivers Documenting the Now al fòrum Cultura Viva. Des de llavors, han posat a lliure disposició un conjunt d’eines i de reflexió teòrica del tot valuoses per arxivar l’avui, no de manera vertical, a l’estil panòptic dels arxius institucionals, sinó horitzontal, en col·laboració amb les comunitats que estan generant la documentació.

Precisament, la participació activa de la ciutadania en la creació, contextualització, tria i preservació d’allò que ha de convertir-se en la “memòria oficial” d’un present que esdevindrà passat és el millor camí per assolir aquest impossible “arxiu total” i, més rellevant encara, per evitar que pugui dotar-se d’un significat unívoc per part del poder polític de torn. Tenim sobre això experiències molt il·lustratives, tal com els arxius independents i comunitaris ens han ensenyat. I també hem insistit en la necessitat d’emprar un tractament participatiu per convertir els arxius de repressió en arxius de reparació, com es podria fer amb els Sumaríssims. Imaginem, doncs, el potencial cívic que suposaria habilitar mecanismes de rendició de comptes històrica ja des del present, sense haver d’esperar dècades.

Tècnicament, doncs, és possible. Però, i políticament? Allò que al març del 2016 proposava com un desig professional, tristament ha d’esdevenir a l’agost del 2017 un imperatiu moral per al Sistema d’Arxius de Catalunya. No tenir por a construir democràticament el patrimoni documental forma també part de la lluita contra el terror i contra aquells que (d’una manera o altra) en vulguin treure profit. Treballar conjuntament la memòria d’aquests (i altres) atemptats mitjançant els arxius, entesos com a institucions de confiança, a través de la participació i contextualització social de la informació com a mitjà de reparació, com a treball de dol. Però també com a treball de prevenció i d’inclusió: cal deixar evidència de l’actitud inqüestionable de compromís amb la democràcia dels nostres conciutadans de religió musulmana. No com a justificació, que mai no ha calgut, sinó com a reivindicació davant de qualsevol intent de culpabilització. La nostra història està plena d’identitats (re)creades amb imatges artificials amb l’objectiu d’oprimir-les i perseguir-les. Un dels mecanismes fonamentals per aconseguir-ho ha estat sempre impedir deixar registre de les seves veus pròpies. Hem de superar, doncs, els tradicionals silencis d’arxiu heretats i l’única forma de fer-ho és integrant els testimonis de tots els col·lectius.

Òbviament, no ho hem de fer sols. Els arxivers hem de poder col·laborar amb altres sectors professionals. Fixem-nos en el debat que s’està generant en el si del periodisme pel que fa al to d’alguns editorials, pel que fa a l’ús d’imatges i dades personals amb finalitats no tant informatives com d’impacte i de creació de narratives, o de la mateixa gestió de la informació que reben i publiquen, tal com Pere Cardús apunta encertadament en aquest article. És només un exemple, que empro perquè de ben segur qualsevol arxiver pot copsar la similitud amb la seva feina diària. És més, de ben segur, hi podem aportar expertesa per a resoldre part del debat. Col·laboració interprofessional i participació ciutadana són claus per obrir els arxius.

Torno, per acabar, a Derrida i Verne Harris: hem de compartir amb la gent les nostres tècniques de classificació i descripció de la informació que durant dècades ens han permès triar el gra de la palla, generar i identificar dades i documents fiables perquè això els ajudarà a superar aquests moments difícils; però, al mateix temps, hem de construir amb la gent sistemes de descripció permeables a les veus dels altres i renunciar al privilegi exclusiu de “posar nom” als documents. La governança de la informació pública només pot reeixir com a camí d’anada i tornada. L’hospitalitat, més que el principi de provinença, ha de ser l’axioma que guiï l’arxivística del dol.

 

Els inventaris dels fons municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), disponibles a “Arxius en línia”


Es tracta dels fons de l’Ajuntament, del Jutjat de pau i del Patronat de la Vall de Boí

L’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà (ACPS) ha donat suport a les tasques d’inventariació dels fons municipals de la Vall de Boí (Alta Ribagorça) i els inventaris resultants han estat carregats al GIAC (Gestió Integral d’Arxius Comarcals), com a fons no ingressats, per tal que puguin ser consultables a l’aplicació Arxius en línia. Les tasques d’ordenació i catalogació dels fons documentals d’aquest municipi han estat realitzats per Marisa Galera, tècnica contractada per l’ajuntament de la Vall de Boi.

sant_climent_de_taull

Formen part d’aquest ajuntament vuit pobles: Cóll, Cardet, Barruera, Erill la Vall, Boí, Taüll, Durro i Saraís. La Vall de Boí reuneix en pocs kilòmetres: el Parc Nacional d’Aigüestortes, l’Estació d’esquí Boi-Taüll, el Balneari de Caldes de Boí i el Patrimoni Mundial de les Esglésies romàniques. El centre del municipi és Barruera

El fons de l’ajuntament de la Vall de Boí (1890-2016) té 185.2 m i 1.162 imatges. Correspon al fons de l’antic ajuntament de Barruera, al qual, el 1965, li fou agregrat l’ajuntament de Durro. El 1996, el municipi va canviar de nom, i va passar a anomenar-se Vall de Boí. D’aquest fons, podem destacar els llibres d’actes del Ple des de 1909, els expedients de quintes des de 1912 i els padrons d’habitants des de 1924. S’ha preparat una tria i avaluació (pendent de tramitació i execució) amb un volum de 7,5 m de documentació corresponent a manaments d’ingrés i manaments de pagament de 1969-2002.

El fons del jutjat de pau de la Vall de Boí (1876-2016) té 4,2 m. Destaquen les sèries de correspondència (1877-1994), expedients possessoris (1905-1977) i de judicis de faltes (1923-1983). No s’ha efectuat cap tria i avaluació.

El fons del Patronat de la Vall de Boí (1974-2014) té 10 m, i 3.110 imatges. El 1974 fou creada la Fundació Pública Municipal anomenada Patronato del Valle de Boi, amb la finalitat de dotar a la vall d’un organisme per impulsar el seu patrimoni turístic. L’any 2000 aquesta fundació va passar a ser un Organisme Autònom de l’Ajuntament. La documentació s’ha organitzat amb un quadre de classificació que contempla tres grans apartats: administració general, administració econòmica i activitats. No s’ha efectuat cap tria i avaluació.

Notícia extreta deth web der Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

Els fons de Casa Justet, de Palau de Noguera, ingressa a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà


El passat dia 1 d’agost de 2017 es va procedir a la signatura del contracte de cessió en comodat entre Maria Celestina Hoste Aloy i l’alcalde de Tremp, Joan Ubach Isanta,
per tal d’ingressar el fons de Casa Justet, de Palau de Noguera, a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.
El fons familiar ingressat consta de 86 documents en format paper, ben conservats i amb una cronologia que va des de l’any 1668 fins a l’any 1982. Quant a les tipologies
documentals destaquen: escriptures de compravenda, testaments, capítols matrimonials, certificats de baptismes, escriptures comptables, etc. En definitiva, documentació generada per l’activitat quotidiana de la família al llarg del temps.
El fons documental, s’acompanya d’un fons de complement fotogràfic amb un total de 87 fotografies en blanc i negre en suport paper, datades de l’inici del s. XX fins als
nostres dies, que han estat digitalitzades i retornades a la seva propietària.
Aquestes fotografies són principalment retrats i grups familiars, i escenes de treball agrícola al camp, situades bàsicament als municipis de Palau de Noguera i Rivert. Cal
destacar que moltes d’aquests fotografies van ser realitzades per fotògrafs professionals de l’època i de renom com: J. Manetes, R. Blaske i Garcia i Sants, en estudis fotogràfics a Barcelona, o pels fotògrafs pallaresos com Pompeu Molist de Tremp i de Sílvio Gordó de La Pobla de Segur.
Amb l’objectiu de disposar de tota aquesta documentació per a consulta dels investigadors, el fons documental i el fotogràfic han estat digitalitzats per l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà i formaran par del seu quadre de fons amb el nom de Fons Casa Justet de Palau de Noguera.

Acte de signatura del contracte de cessió en comodat de Casa Justet a l’ACPJ

Arxiu Comarcal del Pallars Jussà

 

Curs de cal·ligrafia: Escriptura humanística a l’ACUR.


L’Arxiu Comarcal de l’Urgell ha organitzat un curs en el qual es farà una aproximació pràctica a la cal·ligrafia humanística. El curs durarà sis sessions i s’iniciarà el dia 16 de setembre.

Keith Adams, el professor del curs, farà sessions pràctiques de les diverses escriptures i els seus elements decoratius i la seva comparació amb les formes que trobem als documents conservats a l’arxiu. De la represa de la Carolina a l’època de la impremta, a la itàlica i la moda. Passant per La minúscula de Pierantonio Sallando, la tipografia de Nicolas Jenson i la capitalis romana. 

Fins al 14 de setembre es poden realitzar les inscripcions al curs pràctic de cal·ligrafia organitzat per l’Arxiu Comarcal de l’Urgell. Les places són limitades.

La inscripció es fa mitjançant l’abonament del preu del curs i fent arribar el resguard de l’ingrés (original o digitalització), juntament amb la butlleta d’inscripció complimentada a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (carrer de les Sitges, 4 de Tàrrega o a l’adreça electrònica acurgell.cultura@gencat.cat)

Notícia extreta del web de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell.