Xerrada “L’acta de consagració de la catedral d’Urgell: un fals del temps del Bisbe Ermengol redactat entre 1016 i 1024”


El proper divendres 3 de novembre iniciem la tercera edició del cicle de xerrades “Explica’m una Història” organitzat pel Consell Comarcal de la Cerdanya, l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya i el Grup de Recerca de Cerdanya amb la voluntat de crear un espai per exposar les darreres recerques en el camp de la història de la nostra comarca amb un to divulgatiu i didàctic.

En aquesta primera xerrada, Carles Gascón i Oliver Vergés, doctors en història i membres de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, ens presentaran les conclusions de la seva investigació sobre la creació d’un document cabdal per a la història medieval pirinenca: l’Acta de Consagració de la catedral d’Urgell. Ens exposaran la seva teoria sobre quan i perquè es va falsificar aquest document i qui en fou el possible responsable. A l’Acta hi figuren els noms de 287 parròquies i s’ha considerat sempre la carta geogràfica més antiga dels Pirineus.

Aquesta nova perspectiva sobre la creació de l’Acta elaborada pels historiadors Gascón i Vergés es va publicar el passat mes de juny en un article al número 86 de la revista Afers.

La xerrada tindrà lloc a la sala Sebastià Bosom de l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya a les 19 h.

 

Extret de la web del XAC

14es Trobades Culturals Pirinenques. “L’economia muntanyenca al Pirineu”.


El proper dissabte 28 d’octubre es celebraran a Santa Llocaia (Cerdanya), les 14es Trobades Culturals Pirinenques amb el títol “L’economia muntanyenca al Pirineu”.
800px-Sainte-Leocadie_-_Eglise_(1)
Entre altres, hi podreu escoltar algunes comunicacions presentades pels socis de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell Carles Gascón Chopo (Ramon Berenguer IV i els capbreus de la Cerdanya i el Conflent. Una instantània l’economia pirinenca de mitjan segle XII), Lluís Obiols Perearnau (Oficis a la Seu d’Urgell segons el cadastre de 1716), Marta Belmonte Castellanos (Les Carrosses de la Fira de Primavera de Tremp) i Jordi Pasques Canut (Aigües caldes: dels pelegrins a Font-Romeu als estiuejants de Barcelona (segles X a XX)).
Al migdia es presentarà el llibre que recull les ponències de les 13es Trobades Culturals Pirinenques, “Art i història al Pirineu”, que es van celebrar el 29 d’octubre de 2016 a Ceret (Vallespir). Les Trobades Culturals Pirinenques estan organitzades per l’Àmbit de Recerques del Berguedà, Amics de Besalú i el seu Comtat, l’Association pour la Protection du Patrimoine et de la Mémoire Collective de la vallée de Carol, el Casal del Conflent, el Centre Cultural Català del Vallespir, el Centre d’Estudis Aranesi, el Centre d’Estudis Ribagorçans, el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, l’Institut d’Estudis Ceretans, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i la Societat Andorrana de Ciències, que coordina l’activitat.
L’assistència a les sessions de comunicacions, previstes de 9:00 a 12:30 i de 14:30 a 19:00 és lliure i gratuïta.
data=HZh6UtHqtNMLJtp2XG_pKN827jOGREftgWoJPK3Zhz3V60gjP37nmq6xFTqKGF3YurSTa3a6p33048W3SIN1dzWXSiaZs-sFXj_MmML0FKnoY9CQ9eZW0ffxkInVTVcSeYpnFoAnImzqxjv6QCCLt7HQ2d8_3dy9Rnz7K6oXAA82TkwKTar0F
Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell

80 ans des grèus inondacions de 1937 ena vila de Vielha


Es prumèrs avisi dera creishuda der arriu Nere comencen era net deth dia 24 d’octobre, de cap as 3 dera maitiada. De seguida s’avise as abitants des ribères entà qu’abandonen es sues cases.

Un viatge passat eth perilh, non se pòt imaginar era magnitud deth desastre, diuèrses cases e bòrdes, damb tot ce que i auie laguens: mòbles, ròbes, poralha, productes dera coelheta.., s’ac an emportat es aigües, d’autes se trapen inabitables peth perilh d’esbaussament. En totatu, 67 edificis (cases e bòrdes) e 26 proprietats (uarts o corraus) afectadi. Molti an despareishut totaument e d’auti presenten desperfèctes importants: façades esbaussades, henerècles, fondaments catadi damb esbaussi que cau empuntalhar.

20171023_093446

Plan a on se ven es afectacions des aiguats. 20 de deseme 1937

Ena plaça dera Republica i a 12 mètres de balustrada arringada e destruïda. Enes Escòles Municipaus i a 12 mètres lineaus d’edifici complètament despareishudi e 6 mètres que s’auràn de hèr a quèir.

Era mòla de gran, proprietat de Fulgencio Cano, ei complètament des·hèta era part de darrèr e part dera maquinària se l’a emportat era aigua. Era casa-talhèr de husteria mecanica, proprietat d’Enrique Sirat Sopena, a era façada e part deth còs der edifici esbaussat e grani maus ena maquinaria. Es murs deth lhet der arriu, ena part nauta dera vila, an despareishut complètament. Eth talhèr e ressèc, proprietat d’Antonio Estampa, a estat abatut damb tota era maquinària.

Era mòla dera vila a despareishut per complèt. Era centrau idroelectrica municipau a patit grani maus. Era fabrica de lan, proprietat de José Portolés, a grani desperfèctes en edifici e maquinària. En carrèr Major an despareishut uns 100 mètres ena part nauta e uns 100 mètres ena zòna ath cant deth pònt.

Tot era fòrça der aigua, aguesta non s’a pogut emportar es dus pònts dera vila.

190012730000013,0001

Tarcums der aiguat de 1937 en Passeg de Vielha

Quauques hònts, lauaders, comades publiques e era caseta deth servici d’incendis an patit diuèrsi maus. Era carretèra de gessuda dera vila a restat destruïda e enfonsada a ua nautada de pròp de 2 mètres e en ua longitud d’uns 150 mètres. Er aucider municipau se trape, era mitat en arriu, er auta mitat dreta, mès  s’a sauvat era bascula.

S’an d’auer en compde es maus interiors en moltes cases, qu’an demorat inondades e plies dera basa der arriu, enroeinant mòbles, ròbes e minjar.

En libre d’actes deth Conselh Municipau de Vielha (1937 – 1942) i trapam era acta qu’ac explique tot. La podetz  consultar en Arxius en línia: cercador de fons i documents der Hilat Archius Comarcaus de Catalonha.

Archiu Generau d’Aran

Geolocalització, arxius i documents


 Aquest curs teòric‐pràctic, permet adquirir coneixements per l’elaboració de mapes interactius aplicables amb el món dels arxius i els documents. Té com a objectius explorar les possibilitats que ofereix la geolocalització als arxivers i investigadors com a eina útil de treball. Aprendre a crear mapes interactius que permetin una explotació i anàlisi de les dades molt més eficient.

Per a participar en aquesta formació no són necessaris coneixements previs en sistemes d’informació geogràfica, però es recomana estar mínimament familiaritzat amb les fulles de càlcul Excel

Professorat. Carla Meinhardt — Creadora del projecte de geolocalització d’informació arxivística http://www.arximaps.cat

Informació extreta de la web de la XAC- ACUR

Arxivers sense Fronteres rep el reconeixement del 33è Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal


Arxivers sense Fronteres i la campanya Banca Armada han estat els guanyadors ex aequo del 33è Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal dotat amb 8.000€ que promou tota mena d’iniciatives a favor de la pau i els drets de les persones i pobles. El passat 6 d’octubre Núria Carreres, presidenta d’AsF, recollia el guardó al Centre de Lectura de Reus. D’aquesta forma es reconeix la trajectòria de l’Organització.

Arxivers sense Fronteres, és una associació que reuneix a persones compromesos amb la defensa, la recuperació i la preservació dels arxius i la memòria dels pobles, sempre en el marc de la transparència i dels Drets Humans. Des de la seva fundació al 1998, ara fa casi 30 anys, ha bastit una gran quantitat de projectes i ha escampat l’exemple pel món on trobem implantades en molts països de tots els continents associacions amb el mateix nom amb implantació nacional.

Un poble, país o nació perseguit o víctima de la guerra o d’una catàstrofe natural per aconseguir sortir-se’n no pot prescindir de la seva memòria documentada; necessita recuperar-la per poder encarar el futur amb seguretat i Arxivers sense Fronteres algú ha d’ajudar a preservar els seus arxius per a que puguin recuperar la normalitat.

La seva tasca la podem seguir a través de la seva web, el butlletí i les xarxes socials on són molt actius. Com totes les entitats solidàries, depèn de les aportacions dels seus socis, de les donacions i subvencions per poder dur a terme els projectes que es plantegen.

El dia 24 d’octubre a les 19 h estaran a Lleida explicant qui són i què fan, a la sala Jaume Magré, carrer Bisbe Torres, 2. Estem tots convidats!

Els quaderns de viatge de Maurice Gourdon ja es poden consultar en línia


Els tres quaderns han estat adquirits en subhasta pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i dipositats a l’Archiu Generau d’Aran

 

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha adquirit en subhasta, en la ciutat de Tarbes (França), tres quaderns de dibuixos de Maurice Gourdon, els quals han estat dipositats a l’Archiu Generau d’Aran. Els quaderns, fets entre 1878 i 1920, contenen 98 dibuixos a llapis de la Val d’Aran, Catalunya, Aragó, Andorra,  França, Itàlia, Còrsega, Alemanya, Suïssa, Croàcia, Bòsnia e Hercegovina i Noruega.

Maurice Gourdon neix el 1847 a Nantes (França). Després d’un viatge pels Pirineus, s’enamora de la serralada i fixa la seva residència a Luchon. Entre 1877 i 1881, visita la Val d’Aran, prova d’això son els dibuixos que fa durant aquest període de diversos llocs, pobles i edificis civils i eclesiàstics de la Val. La major part de les seves obres es conserven al Museu de Luchon. La seva obra escrita compta amb uns 170 títols: relats d’excursions, botànica, mineralogia, geologia, arqueologia… Mort l’any 1941 en la seva vila de Nates, dos anys abans havia fet el seu pelegrinatge anual a Luchon.

En el primer quadern destaquen els dibuixos que Gourdon va fer, el 5 d’octubre de 1877, de les troballes d’unes estructures tumulars en Pla de Beret. Les excavacions arqueològiques d’aquestes estructures van començar el 14 de maig de 1878.

190013730000004,0002

Dibuix d’una de les estructures tumulars excavades per Gourdon al Pla de Beret. 1878

En el segon, trobem diversos dibuixos de França, Còrsega, Itàlia, Alemanya, Suïssa i Andorra. Destaquen els dibuixos relacionats amb dos viatges que Gourdon va fer entre 1905 i 1906. El primer va ser un creuer pel Mar Adriàtic i el segon un viatge fins a l’illa d’Spitzberg a Noruega.

En el tercer, Gourdon dibuixa diversos paisatges, pobles i edificis, que veu en el viatge que va fer, entre el 16 de maig i el 12 de setembre de 1878, des de la Val d’Aran fins a Andorra, passant pel port de la Bonaigua i el port del Cantó.

190013730000006,0003

Dibuix de la Porta del Pallars de Salardú, actualment desapareguda. 1878

Els documents ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents en Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Notícia extreta del web de l’Archiu Generau d’Aran

Els quaderns de viatge de Maurice Gourdon ja es poden consultar en línea


Els tres quaderns han estat comprats en subhasta pel departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

El departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha comprat en subhasta, en la ciutat de Tarbes (França), tres quaderns de dibuixos de Maurice Gourdon, els quals han estat dipositats a l’Archiu Generau d’Aran. Els quaderns, fets entre 1878 i 1920, contenen 98 dibuixos a llapis de la Val d’Aran, Catalunya, Aragó, Andorra,  França, Itàlia, Còrsega, Alemanya, Suïssa, Croàcia, Bòsnia e Hercegovina i Noruega.

Maurice Gourdon neix en 1847 en Nantes (França). Desprès d’un viatge pels Pirineus, s’enamora de la serralada i fixa la seva residència a Luchon. Entre 1877 i 1881, visita la Val d’Aran, proba d’això son els dibuixos que fa durant aquest període de diversos llocs, pobles i edificis civils i eclesiàstics de la Val. La major part de les seves obres es conserven al Museu de Luchon. La seva obra escrita compta amb uns 170 títols: relats d’excursions, botànica, mineralogia, geologia, arqueologia… Mort l’any 1941 en la seva vila de Nates, dos anys abans havia fet el seu pelegrinatge anual a Luchon.

En el primer quadern destaquen els dibuixos que Gourdon va fer, el 5 d’octubre de 1877, de les troballes d’unes estructures tumulars en Pla de Beret. Les excavacions arqueològiques d’aquestes estructures van començar el 14 de maig de 1878.

190013730000004,0002

Dibuix d’una de les estructures tumulars excavades per Gourdon al Pla de Beret. 1878

En el segon, trobem diversos dibuixos de França, Còrsega, Itàlia, Alemanya, Suïssa i Andorra. Destaquen els dibuixos relacionats amb dos viatges que Gourdon va fer entre 1905 i 1906. El primer va ser un creuer pel Mar Adriàtic i el segon un viatge fins a la illa d’Spitzberg en Noruega.

190013730000006,0003

Dibuix de la Porta del Pallars de Salardú, actualment desapareguda. 1878

En el tercer, Gourdon dibuixa diversos paisatges, pobles i edificis, que veu en el viatge que va fer entre el 16 de maig i el 12 de setembre de 1878 des de la Val d’Aran fins Andorra, passant pel port de la Bonaigua i el port del Cantó.

Els documents ja es poden consultar a través de l’opció Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.