Treuen a subhasta fotos inèdites de la Guerra Civil a les terres de Lleida


Reproduïm l’article del diari  Lleida.com sobre la subhasta de documentació fotogràfica relacionada amb les terres de Lleida:

El portal Todocoleccion.net ha tret a subhasta un document fotogràfic inèdit en el qual es mostren els efectes dels bombardejos succeïts durant la Guerra Civil per part de l’Aviació Legionària Italiana i en el qual apareixen almenys una vintena d’imatges preses a les Borges Blanques, Alfés, Granyena de les Garrigues i Castelldans.

El reportatge, propietat de Col·lecció Farré de Barcelona, no ha circulat ni ha estat en mà d’historiadors com sí que ho van estar altres documents sobre la famosa Legió Còndor, l’agrupació d’efectius navals i aeris que Adolf Hitler va enviar en ajuda del bàndol del general Franco per lluitar en la contesa espanyola. El preu de sortida del document és de 3.000 euros.

Sota el títol Relazione sugli effetti del munizionamento usato dall’aviazione legionaria (dicembre 1938-gennaio febbraio 1939), el document, firmat per “A. Monti il comandante dell aviazione legionaria. Generale Brigata Aerea”, evidencia els devastadors efectes materials que van produir les bombes. Totes les imatges (119) estan segellades per la Intendenza Aviazione Legionaria ufficcio Armamento i Munizionamento, la qual cosa els dóna autenticitat.

Aquesta subhasta (a través del web todocoleccion.net) va començar dimecres passat i finalitzarà avui dimecres  a les 22.32 hores.

I nosaltres afegim: ¿no seria el moment de que les institucions públiques adquirissin aquestes imatges, portar-les a Ponent, tot esperant la creació de l’Arxiu Comarcal de Les Garrigues?

Anuncis

Formació continuada de l’Associació d’Arxivers- Gestors Documents


La formació per l’any 2018 planteja una sèrie de novetats i canvis importants per tal de potenciar els aspectes forts del model anterior i donar un nou impuls al pla formatiu. Els principals canvis són:

1. Formació per quadrimestres: publicació del pla formatiu per quadrimestres.
2. Reforç de la formació en línia: ús d’espais formatius virtuals Moodl i WebEx.
3. Revisió de la llista de matèries i certificació per àrea: Formació estructurada en 5 grans àrees fixes. La superació de tots els cursos d’una àrea, donarà dret a un títol que certifica la superació de l’àrea de coneixement. Vegeu les cinc grans àrees, i les seves subàrees,  a continuació:

  • Àrea de formació bàsica
    • Autenticitat, integritat i preservació documental
    • Accés, difusió i transparència
  • Àrea jurídica
    • Reciclatge normatiu
    • Actualització legal
  • Àrea de gestió organitzativa
    • Planificació i direcció de projectes
    • Processos i qualitat
  • Àrea d’iniciació a l’arxivística
    • Tècniques i eines bàsiques d’arxiu
    • Primers passos en el món laboral
  • Àrea de recerca
    • Laboratori d’experiències
    • Innovació i transformació digital

Consulteu els detalls d’aquests canvis i tots els cursos programats al PLA DE FORMACIÓ CONTINUADA 2018 aquí

 

Informació extreta de la pàgina web de l’AAC-GD

Tipologia de Butlles pontifícies


Fa uns mesos es va presentar el Butllari de Catalunya: documents pontificis originals conservats als arxius de Catalunya (1198-1417) obra escrita pels doctors Tilmann Schmidt i Roser Sabanés fruit de l’àrdua cerca en diversos arxius catalans tant eclesiàstics, com de titularitat municipal i comarcal  de Catalunya, a l’Arxiu Secret del Vaticà i la Biblioteca Nacional de Catalunya.

Aquesta publicació, que presenta els documents papals medievals originals conservats als arxius de Catalunya, es pren del programa de publicacions de la Biblioteca Apostòlica Vaticana la qual va inaugurar als anys setanta del segle passat, juntament amb la Comissió Internacional de Diplomàtica, el projecte de l’Index Actorum Roma- norum Pontificum, és a dir, l’inventari, la descripció i l’anàlisi dels documents papals medievals, començant per les butlles del papa Innocenci III, del 1198, fins a l’elecció del papa Martí V al Concili de Constança l’any 1417.

En el primer volum d’aquest Butllari de Catalunya ens trobem amb una “premissa” en la qual ens parla de l’elenc papal amb documents pontificis, una relació amb els arxius consultats a Catalunya (fonts i fons); taules amb la distribució dels documents sobre els pontificats, les lletres tancades trobades i el contingut general de les butlles pontifícies. Tota aquesta premissa és interessant de llegir i treballar, però considerem destacable els apartats que tracten el formulisme, la tipologia i el contingut general de les butlles pontifícies. D’aquests us en fem cinc cèntims

FORMULISME DE LES BUTLLES PONTIFÍCIES I TIPUS[1]

El terme butlla indica en sentit propi el segell de plom que penja dels documents, inclosos els papals, i només en el temps s’aplicà, per extensió, als documents pontificis. La butlla penja dels documents privilegia i litterae de diverses classes, mitjançant fils de diversos colors (roig i groc), de seda o cànem. Quan es tracta d’un document privilegia o privilegi s’utilitzava el fil de seda roig i groc, i quan es tracta d’una littera o carta (gratiosa, mandata, secreta, clausa, consistoriale) el fil era de cànem.

Documentalment, el terme butlla s’aplica a la documentació pontifícia, i en aquest període del segle XIII al segle XV hi havia una rigorosa distinció en les classes de documents entre privilegia i litterae, aquestes de diversos gèneres: gratiosae, mandata, secretae, clausae, consistoriales.

Totes les butlles porten en la intitulatio el nom del pontífex, seguit del títol episcopus servus servorum Dei, i després el nom del destinatari seguit de la fórmula: salutem et apostolicam benedictionem; o també per una fórmula genèrica del tipus: Ad perpetuam rei memoriam, Ad certitudinem presentium et memoriam futurorum o altres similars.

Quan es tracta d’un privilegi, el nom del pontífex està escrit tot en lletres capitals i quan es tracta d’una carta, amb lletres minúscules. Al final s’afegeix la data començant amb la indicació del lloc de l’expedició de la butlla, mes, dia i any del regnat del pontífex que l’emet.

Les butlles eren sempre confeccionades en pergamí (de diferent mida d’acord amb el text que acollien) i anaven enrotllades o plegades; les plegades o cartes tancades (litterae clausae) eren cartes personals, gairebé privades per assegurar-ne la confidencialitat, que només podia obrir el destinatari, el nom del qual estava escrit al revers, portaven fil de cànem i generalment anaven adreçades al rei o a la reina, i, ocasionalment, a bisbes, alguns nobles i ciutadans.

Totes les butlles eren assegurades, normalment, amb segell de plom i, ocasionalment, quan era de molta importància, amb segell d’or, i escrites sempre en llatí.

Els tipus de documents pontificis més emprats en el butllari (de Catalunya)  són: els privilegis papals o privilegia, amb indicacions per a les esglésies i el clergat, tan nombrosos a Catalunya i Aragó com en altres punts de l’Europa medieval, documents que segueixen el conegut formulari de la Cancelleria papal, confirmació de les possessions, la celebració de la missa si la regió estava sota l’interdicte eclesiàstic, etc.

Les cartes de justícia o litterae mandatae, que són manaments del Papa com a jutge suprem als bisbes i prelats per decidir respecte a una causa o un procés apel·lat per una part contrària a la cúria romana.

Al regne d’Aragó n’hi ha moltes més que a Alemanya, França i Anglaterra. Així, es podria dir que els aragonesos i catalans apel·laven molt sovint i molt ràpidament a la cúria romana respecte als altres pobles. Aquestes cartes papals són molt interessants perquè al principi dels documents la corresponent controvèrsia es descriu amb precisió i detall per proporcionar la informació jurídica sobre la causa en qüestió als jutges delegats. Les controvèrsies eren sobre temes molt diversos, naturalment entre clergues, per exemple sobre els límits de les seves parròquies, i entre bisbes, sobre els límits de les seves diòcesis i els delmes que els pertocaven. Però aquestes apel·lacions no es processaven judicialment i no es decidien a la cúria romana, sinó que sovint els papes les encarregaven als jutges delegats del país corresponent. No obstant això, molts contendents d’Aragó i Catalunya portaven les causes a Roma, i no solament clergues, sinó també laics, nobles i ciutadans.

Les lletres tancades o litterae clausae

Eren cartes personals gairebé privades que només podia obrir el destinatari, el nom del qual estava escrit al revers. N’hi ha una gran quantitat d’aquestes adreçades personalment al rei Jaume I d’Aragó i als seus antecessors i successors. Hi va haver èpoques, això no obstant, al segle XIII, en què el corresponent papa escrivia com a mínim cada sis mesos una carta al rei d’Aragó

CONTINGUT GENERAL  DE LES BUTLLES PONTIFÍCIES

El butllari recull aquests documents pontificis des d’Innocenci III (1198) fins a Benet XIII (1417), i inclou un total de trenta-quatre papes, vint-i-vuit dels quals van donar butlles arreu de Catalunya; a més de les nou atorgades pel Concili de Constança (1414-1418). En aquest sentit, hem diferenciat tres grans etapes que corresponen a tres grans períodes en la història del pontificat baixmedieval:

  1. El segle : d’Innocenci III (1198) a Benet XI (1304). XIII
  2. El papat d’Avinyó: de Climent V (1305) a Gregori XI (1377).
  3. El Cisma d’Occident: d’Urbà VI (1378) a Benet XIII (1417). Concili General de Constança (1414-1418).

Quant al contingut de les butlles, en general, podem destacar els aspectes següents:

  1. Les relacions amb els bisbats i les diòcesis corresponents.
  2. Les relacions amb els ordes religiosos i militars.
  3. Les relacions entre el poder espiritual, representat per Roma, i el poder temporal de les diferents monarquies i l’Imperi, en el nostre cas amb els reis d’Aragó. A partir del segle XIII, quan del període de lluita per la llibertat de l’Església, característic dels segles XI –XII, s’ha passat al que els historiadors anomenen lluita pel dominium mundi, característic d’aquest període baixmedieval. Un període marcat per conflictes de caire jurisdiccional, beneficial i fiscal, especialment.
  4. El món complex de les relacions diplomàtiques, amb la presència i actuació dels diferents nuncis i legats pontificis.
  5. La participació de l’Església catalana en els grans concilis ecumènics celebrats durant aquests temps, i on les decisions preses transcendien l’àmbit purament eclesiàstic, tot afectant el conjunt de la societat, el poder polític inclòs. En aquest sentit cal destacar la transcendència en el desenvolupament eclesiàstic i polític posterior que significà tot el període del Concili de Constança.

 

[1] Schmidt, T; Sabanés, R: Butllari de Catalunya. Barcelona, Fundació Noguera, 2016. Volum I, pàg. 20- 35.

Projecte “Arxiver/a – Tutor/a”


L’Associació d’Arxivers- Gestors de Documents, per donar compliment al projecte “Estímul a la formació” del programa en el que la present junta es va presentar a les eleccions, i en concret a l’acció 42, ha confeccionat el document “BASES PER LA CONFECCIÓ I FUNCIONAMENT DE LA FIGURA DE L’ARXIVER-TUTOR DE L’ASSOCIACIÓ D’ARXIVERS DE CATALUNYA-GESTORS DE DOCUMENTS”.

L’objecte d’aquestes bases és el desenvolupament de la regulació de la figura de l’arxiver-tutor i del seu funcionament. Aquesta figura, de nova creació, seguint però models d’èxit d’altres països, té com a objectiu la creació d’un cos d’arxivers que puguin donar suport i consell als socis que s’incorporen a un lloc de treball per primera vegada. En concret, la figura de l’arxiver-tutor pretén afavorir el desenvolupament de les competències bàsiques de la professió adquirides en la formació superior universitària per part de les persones tutoritzades, mitjançant l’assessorament per part de professionals amb experiència suficient per garantir una tutoria efectiva, que resolguin dubtes metodològics i funcionals gràcies a la seva experiència i coneixement pràctic.

Les bases s’elaboren com a marc normatiu bàsic, així com a document de referència mitjançant el qual es regula la relació i el procediment d’inscripció i gestió de l’arxiver-tutor. En termes generals, cal destacar que s’entén per arxiver-tutor, aquell professional de l’àmbit de l’arxivística i la gestió documental que arran del coneixement adquirit per mitjà de la pràctica professional, posa a disposició aquest coneixement per aquelles persones que, amb els estudis superiors vinculats a les competències pròpies de la professió, ja sigui en curs o finalitzats, s’endinsen en la seva primera experiència professional.

La col·laboració entre arxiver-tutor i persona tutoritzada es materialitzarà per mitjà d’un assessorament tècnic i gratuït a distància, amb l’objectiu de resoldre dubtes metodològics o funcionals relatius a l’exercici de la professió, té una durada de 12 mesos, amb una ampliació màxima, per acord d’ambdues parts, de 12 mesos més.

Aquest projecte és un projecte pels socis de l’Associació, per tant, ambdues parts hauran de ser associades. L’Associació, per la seva banda, realitzarà la part de supervisió, tant per la inscripció i contacte d’ambdues parts com pel control de la seva finalització.

Podeu accedir al contingut sencer de les bases en aquest enllaç.

Esperem que aquesta experiència sigui profitosa per totes les parts i encoratgem als associats i associades a participar-hi activament.

Per inscriure-us als formularis, accediu a aquests enllaços:

Formulari d’inscripció com a arxiver/a-tutor/a

Formulari d’inscripció com a persona tutoritzada

Per qualsevol dubte o suggeriment, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres.

Vocalia de Formació

formacio@arxivers.com

Extret de la web de l’AAC-GD

I Jornada de Protecció de dades UAB: “Les universitats catalanes i la recerca davant el nou Reglament Europeu de protecció de dades personals”


I Jornada de Protecció de dades UAB: “Les universitats catalanes i la recerca davant el nou Reglament Europeu de protecció de dades personals”

Conferències i congressos – Sala d’actes de l’Edifici Rectorat de la UAB (Campus de la UAB)

Descripció:

El Reglament (UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d’abril de 2016 de protecció de dades personals inclou importants novetats i entrarà en vigor abans de l’estiu de 2018. En aquesta jornada es vol oferir una informació general sobre els canvis que el nou Reglament implica per a les universitats en general i per a les dades de la recerca en particular. En aquest sentit es compta amb la participació de representats de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades i investigadors/es i especialistes en seguretat de dades de la mateixa UAB.

Formulari d’inscripció

Ubicació: Sala d’actes de l’Edifici Rectorat de la UAB (Campus de la UAB)

Data: Dilluns 29, Gener de 2018 – 09:30h

Data fi: Dilluns 29, Gener de 2018 – 11:00h

Organitzador: Universitat Autònoma de Barcelona

 

Què hi fem al Dipòsit d’Arxius de Cervera?


D’entrada, és imprescindible saber que quan ens referim al Dipòsit d’Arxius de Cervera, no estem parlant d’un arxiu convencional, sinó d’un dipòsit d’arxius, no és ni provincial, ni comarcal ni tan sols municipal, sinó regional i es tracta d’un centre ubicat dins la província de Lleida, però en canvi, el fons documental que integra, prové territorialment de la província de Barcelona i administrativament de diverses delegacions de l’administració estatal.

Només comptem amb quatre fons, però, l’extensió total de documentació és de 7688,5 metres. Gran part de les unitats documentals que conserva el Dipòsit, ja estan identificades gràcies al treball realitzat per la seva responsable Marina Cuñé, que des de l’arribada de la documentació a Cervera l’any 1970, ha dut a terme aquesta tasca realment molt rellevant.

Les principals consultes que ens arriben, provenen del Cadastre de Barcelona, interessats fonamentalment en padrons de població i expedients d’implantació. Tot aquest Fons, el tenim descrit, però els membres de l’equip del Dipòsit, ens proposem altres reptes per fer difusió del màxim nombre de documentació de la qual disposem.  

Ja fa dos anys que s’ha iniciat el procés de descripció per unitats d’instal·lació de tot el Fons de l’Obra Sindical Espanyola que es va incorporant progressivament a l’aplicació “Arxius en línia” integrada a la web del Departament de Cultura de la Generalitat; http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/, per facilitar la cerca de documentació als usuaris i donar a conèixer tot allò que els podem oferir des del Dipòsit. Ben aviat, a finals del 2018, podreu consultar la totalitat d’aquest Fons a través de la nostra web http://xac.gencat.cat/ca/llista_arxius_comarcals/segarra/diposit_arxius_cervera/ i també mitjançant l’aplicació abans esmentada “Arxius en línia”, ja que oferir un bon accés als Fons que custodiem als ciutadans és el nostre objectiu principal.  

Des del novembre, entre l’equip s’ha plantejat la idea de continuar amb una altra tasca també de descripció que ha estat parada durant un temps degut a diversos motius, i aquesta és la de descriure llibres de matriculacions. La recuperació d’aquest compromís és deu sobretot al fet que considerem d’una rellevant importància el fet de tenir descrita i classificada aquesta documentació que ens permetrà conèixer, amb profunditat els antics gremis que hi havia a la Barcelona del segle XIX, no només a nosaltres sinó també a tots els usuaris que ho desitgin.  

Anna Moli
Dipòsit d’Arxius de Cervera

 

Fons d’Història local de Catalunya


Base de dades bibliogràfica d’història local de Catalunya

El  Fons d’Història Local de Catalunya (FONSHL) és un catàleg bibliogràfic d’accés públic i gratuït sobre història local de Catalunya. Durant 25 anys ha estat produït pel Servei de Documentació d’Història Local de Catalunya (SDHLC) de la UAB, sota la direcció del Dr. Borja de Riquer Des de l’any 2012, el FONSHL depèn de la secció de història del SIBHIL·LA.

Conté 167.690 referències bibliogràfiques resultat del treball de selecció portat a terme en biblioteques generals i universitàries i en biblioteques, museus, arxius i centres d’informació locals, públics i privats, de tot Catalunya. Inclou articles de publicacions científiques espanyoles sobre l’àmbit català cedides, en conveni, pel CINDOC (CSIC), així com el resultat del treball de camp realitzat a grans biblioteques catalanes i les diferents bases de dades locals i comarcals elaborades pel SDHLC.

Què conté?

La base de dades contempla diferents nivells de descripció bibliogràfica:

o Monografies i manuscrits inèdits
o Publicacions periòdiques d’abast local i comarcal
o Articles de revistes
o Parts de monografies (capítols, ponències, comunicacions, etc.)
o Altres materials no text (enregistraments sonors, audiovisuals, fitxers electrònics, etc.)

                                   

Tipologia documental que recull la base de dades

Els documents responen a un ampli ventall de tipologia documental:

o Estudis científics i historiogràfics
o Tesis i tesines
o Materials, guies i itineraris didàctics
o Actes de congressos
o Literatura grisa (memòries, estatuts i reglaments d’entitats, inèdits)
o Biografies i memòries de personatges catalans

Àmbit temàtic i geogràfic

L’àmbit temàtic de la informació recollida cobreix la disciplina de la història i de les ciències humanes i socials i aplega, doncs, múltiples àrees o àmbits de coneixement: política, societat, geografia, economia, religió, cultura, art, educació, etc. sense cap limitació cronològica (des de la prehistòria fins a l’edat contemporània).
L’àmbit territorial es circumscriu a Catalunya, des del punt de vista administratiu, històric i polític. Dins d’aquest marc, se seleccionen documents sobre Catalunya, els seus municipis (o ens més petits com ara barris, parròquies, entitats menors…), comarques, regions naturals (parcs naturals, serralades…), províncies i d’altres divisions administratives, actuals o històriques (diòcesis, corregiments, comtats…)

Informació bibliogràfica

 La informació que conté cada referència bibliogràfica està desglossada en diferents nivells d’informació:

– El nivell de descripció bibliogràfica segons la normativa ISBD (títol, autor, dades de la publicació, descripció física, col·lecció, notes…)

– El nivell de descripció del contingut, que defineix el contingut del llibre en funció de diferents variables:

o  Àmbit geogràfic al qual es circumscriu el contingut de l’obra, ja siguin divisions territorials (localitat, comarca, província, entitat menor, barri, …), religioses (diòcesis, parròquies, bisbats…), naturals (rius, serralades i muntanyes, parcs naturals), administratives (àrea metropolitana) o històriques (comtats, baronies, antics municipis…)(segons l’actual Llei d’Ordenació Territorial de Catalunya)

o  Període cronològic del contingut del document: dates d’inici i final del període objecte d’estudi.

o  Descriptors de matèries o temàtica tractada en el document. El termes utilitzats en l’anàlisi documental són els recollits en el Tesaurus d’Història de Catalunya, elaborat pel mateix SDHLC.

o  Identificadors personals (nom de persones objecte de l’estudi o que tenen certa rellevància en el contingut del document (escriptors, polítics…). En aquest camp se solen trobar els protagonistes de les biografies, memòries, etc.)

Identificadors d’entitats (nom d’entitats objecte de l’estudi o que tenen certa rellevància en el contingut del document (associacions, institucions, empreses, partits polítics…). En aquest camp se solen trobar les entitats objecte d’estatuts, reglaments, memòries d’activitats, etc.

– Resum (en els casos en què els descriptors no siguin suficients per explicar satisfactòriament el contingut del document es fa un resum indicatiu seguint la norma ISO 214-1976

– La URL (adreça d’Internet) on accedir al document digitalitzat

– La Biblioteca o centre on es pot consultar el document

Usuaris

Donat el seu caire pluridisciplinari, el FONSHL està obert a un ampli ventall d’usuaris: professors, investigadors, estudiants de tercer cicle o erudits locals (estudis científics), el professorat i alumnat de primària i secundària (material didàctic), institucions i organismes locals (memòries, estadístiques…), les associacions o entitats culturals (tradicions populars, exposicions artístiques, esports…), com en general, a qualsevol ciutadà que tingui inquietud pel coneixement de la seva comarca o municipi.

Col·laborar

 

Article extret del web SIBHIL·LA: Història, Llengua, Literatura i Art