Curs d’introducció al llatí clàssic I


Avui, 27 de febrer de 2018, és el darrer dia per a poder-se matricular al curs d’introducció al llatí clàssic que ofereix l’Arxiu Comarcal de l’Urgell.

Curs virtual per aprendre els rudiments de la morfologia (nominal i verbal) i de la sintaxi del llatí clàssic. Llegir i comprendre textos llatins breus de dificultat baixa.

1. a) L’alfabet i la pronunciació del llatí clàssic.
b) El llatí, una llengua indoeuropea. Característiques
d’una llengua flexiva. Introducció a la sintaxi dels
casos.
2. El nominatiu i l’acusatiu de la primera i la segona
declinació. El present d’indicatiu actiu.
3. El genitiu i l’ablatiu de la primera i la segona declinació.
Les preposicions.
4. El vocatiu. L’imperatiu. Els numerals. Pronoms personals
i anafòrics.

Professorat. Víctor Sabaté. Investigador del Departament de filologia llatina de la Universitat de Barcelona

Dies:  del 28 de febrer al 21 de març

Lloc: Aula virtual de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell

 

Informació extreta de la web del XAC

Anuncis

Ingrés dels Protocols notarials de 1917 a l’Arxiu Comarcal de la Segarra


L’Arxiu Comarcal de la Segarra ha ingressat un total de set volums notarials històrics corresponents a l’activitat fedatària de la institució durant l’any 1917, a les notaries de Cervera (Simó Clavera i Lluís Duran), Bellpuig (Francesc Molina), Guissona (Josep Faus) i Tàrrega (Pau Sanahuja i Francesc Santamaria).

El fons de l’Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG) està format per la documentació de les notaries de Cervera, Anglesola, Bellpuig, Guimerà, Guissona, Tàrrega, Verdú i Vilagrassa. L’arxiu només custodia dos volums de les notaries de Sanaüja i Torà perquè fins a l’any 1967 van pertànyer al districte notarial de Solsona, on es troben tots els protocols.

Aquest fons notarial també conté un conjunt de llibres, manuals i altres instruments de notaris diversos i de no identificats de poblacions del districte; tres volums amb els acords i deliberacions del Col·legi de Notaris de Cervera i un seguit d’inventaris i correspondència de l’Arxiu General del Districte i formularis per a l’exercici de l’art de la notaria.

Els protocols de més de vint-i-cinc anys i menys de cent de les notaries demarcades romanen sota la custòdia del notari-arxiver a l’Arxiu General de Protocols del Districte de Cervera, ubicat a la notaria.

En el fons de l’ACSG predominen els manuals, els esborranys, els llibres i els protocols. Segueixen els llibres especials per raó del tipus d’acte com els testaments, els inventaris i els capítols matrimonials. També hi trobem altres tipologies d’actes, com els capbreus, les vendes, els censals, les procuracions…

A més, del Fons del Districte notarial de Cervera, a l’Arxiu també es conserven llibres i manuals de notaris de poblacions foranes al districte notarial: Agramunt, Arbeca, Balaguer, Barcelona, Bellver de Cerdanya, Manresa, Igualada, Lleida, Montblanc, Oliana, Prada de Conflent, Prats de Rei, Ribes de Freser, Santa Coloma de Queralt, Tiurana, Vallfogona de Riucorb  i Valls.

Notícia extreta web Arxiu Comarcal de la Segarra

Programa de creació en residència 2018 a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell


Ja és oberta la convocatòria per a la selecció de projectes en residència 2018 a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell.

Des de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR) volem donar suport als creadors i investigadors que produeixin, reflexionin o investiguin, des de qualsevol disciplina de les ciències o de la creació artística, al voltant dels documents i els arxius com a matèria prima d’inspiració o subjecte de treball.

Per aquest motiu l’ACUR posa a disposició dels residents el seus fons per tal de poder dur a terme les seves creacions i recerques. Amb un especial interès en facilitar l’intercanvi, el diàleg cultural i la interacció entre els residents i els seus projectes amb els habitants del territori.

Residencia_2018_Pagina_1.jpg_1154858867

L’Arxiu posa a disposició dels residents seleccionats diversos espais per a la realització d’investigacions o projectes de creació, experimentació i de pensament. I al centre de la ciutat de Tàrrega, oferim un allotjament temporal amb diversos dormitoris, cuina-menjador i alguns espais comuns.

Els projectes escollits s’hauran de desenvolupar en un mínim de 15 dies a un màxim de 45, durant el període de la residència, entre l’1 de juny al 31 de juliol de 2018.

La selecció dels projectes es farà per part d’un comitè format per arxivers, historiadors, professors universitaris i artistes de prestigi reconegut.

Període de la residència: de l’1 de juny al 31 de juliol de 2018

Estada: un mínim de 15 dies a un màxim de 45.

Termini per presentar els projectes: 15 de març de 2018

Més informació

Informació extreta de la web del XAC

Exposició: Un altre vessant del paper


El dilluns 19 de febrer a les 19 hores s’inaugura a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell l’exposició Un altre vessant del paper que fa al·lusió a la utilització del paper com a suport i usos diferents al de l’escriptura, en aquesta ocasió se centra en la confecció de vestits.

L’exposició presentarà una mostra de vestits realitzats íntegrament en paper elaborats per Teresa Gaset Mora i presentats entre els anys 1965 i 1967 a les corresponents edicions del prestigiós Concurs Internacional de Vestits de Paper de Mollerussa, on va guanyar diferents distincions.

Teresa Gaset Mora va ser professora de tall i confecció a Sabadell. Va estudiar a l’acadèmia de Rosa Carreres de la mateixa localitat i l’any 1960 va obrir el seu propi centre de formació fins a la seva jubilació l’any 1994.

L’exposició -organitzada per Carme Rovira, modista de la Seu d’Urgell-  consta de cinc vestits amb tots els seus complements i ornaments, tot exclusivament confeccionat en paper i contextualitzats per un conjunt de fotografies i documents acompanyats per desenes d’objectes relatius als estris de fabricació i confecció utilitzats per a la seva elaboració.

La mostra posa en relleu el virtuosisme i el treball del detall en la recreació per substitució i transformació -amb un resultat pràcticament alquímic- de roba, metalls, pedreria i cuir en cel·lulosa sense defugir les condicions de resistència i funcionalitat pròpies de peces elaborades per a ser portades.

D’altra banda, l’exposició testimonia i dóna fe del desplegament d’una gran dosi d’imaginació, enginy i qualitat tècnica en el disseny de patrons i l’elaboració d’uns elements en un moment en què l’accés i transferència de coneixement era extraordinàriament difícil en contraposició amb els recursos disponibles a l’actualitat a través d’Internet.

Finalment, cal destacar la indumentària com una estratègia més d’accés al passat des d’una perspectiva sensorial en sintonia amb la gastronomia, les olors o la fotografia tridimensional.

L’exposició, que és oberta a tothom, romandrà visitable fins al 19 de març. L’horari de visita és de 9 a 14 hores del matí i de 15:30 a 18 hores a la tarda. Sota demanda i en funció del nombre de sol·licituds, s’organitzaran visites guiades en horaris a convenir. Podeu contactar amb l’Arxiu Comarcal de l’Alta Urgell al telèfon  973350131 o a l’adreça electrònica acalturgell.cultura@gencat.cat

 

Les fotografies de Toni Estany Caus dedicades a les libèl·lules de la Val d’Aran s’exposen al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici


El fons del fotògraf aranès es troba ingressat a l’Archiu Generau d’Aran des del 2017

 

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ha promogut, dins les activitats que organitza en el primer semestre d’aquest 2018, l’exposició de fotografies de Toni Estany Caus dedicades a les trenta tres espècies de libèl·lules que es poden trobar a la Val d’Aran. La mostra es podrà veure en dues exposicions successives a la Casa del Parc de Boí i a la Casa del Parc d’Espot.

Toni Estany Caus neix a Vielha l’any 1962. Als 13 anys adquirís la seva primera màquina fotogràfica i de la mà del fotògraf José Porras s’inicia en la fotografia. Els seus primers treballs es centren en els paisatges, les persones i la flora i fauna aranesa. Posteriorment, començarà a treballar la fotografia d’insectes, sent el seu treball més destacat el dedicat a les libèl·lules. L’estudi i la fotografia de les mateixes, el van portar a descobrir quatre espècies noves a la Val d’Aran. També va col·laborar en diversos estudis i publicacions sobre aquest tema. Toni Estany Caus mort l’any 2015.

El fons personal Toni Estany Caus es format per unes 33.500 imatges en format digital. La major part d’elles son fotografies de libèl·lules preses, entre els anys 2010-2015, en zones naturals de la Val d’Aran, Lleida, Aragó, Castella, Andalusia, Euskadi i França. Aquest fons va ingressar, l’any 2017, a l’Archiu Generau d’Aran per contracte de dipòsit en comodat.

L’exposició es podrà veure:

Del 5 de febrer al 31 de març a la Casa del Parc de Boí

Del 2 d’abril al 31 de maig a la Casa del Parc d’Espot

Més informació:  2018_activitats_gen_jun_CAT

 

Archiu Generau d’Aran

Les Stolpersteine. Memorial d’onze segarrencs deportats en camps de concentració nazi


Les pedres de topada  o altrament dit les Stolpersteine, són unes petites llambordes fetes de formigó en forma de cub d’uns deu centímetres aproximadament que estan cobertes per una placa de llautó. Aquests petits monuments, són la creació de l’artista alemany Gunter Demnig, per commemorar a les víctimes del nazisme. Va començar a instal·lar aquests memorials l’any 1993 arreu d’Europa i fins al moment ja porta 22 països, però no ha sigut fins al més de gener d’aquest any que ho ha fet en territori català.

Els municipis i ciutats on ha fet arribar la seva obra han sigut; Castellar del Vallès, Igualada, Manresa, Navàs, Palà de Torroella i Sabadell. Però, la Segarra, ha tingut el privilegi de ser la primera comarca en acollir aquest projecte amb la col·laboració del Memorial Democràtic, el  Fòrum l’Espitllera i la Paeria de Cervera. Un total de 11 segarrencs van ser deportats en camps de concentració nazis.

Els onze homenatjats segarrencs i les nou viles on van néixer són; Antoni Cases i Blanch de Torà; Salvador Grau Bibià de Sanaüja; Ramon Gomà Solé de Tarroja de Segarra; Salvador Calderó Aldabó de la Prenyosa; Antoni Merlí Cornellana de les Oluges; Ramon Alsedà Sanou, Miquel Porté Rius i Josep Riera Closa de Cervera; Ramon Bonet Vilarrubí de Granyena de Segarra; Magí Solé Ballesté de Talavera i Magí Bergadà Amat de Sant Antolí.

Les pedres de topada, s’han col·locat a la Plaça de l’Ajuntament de cada població que hem esmentat anteriorment, excepte a Torà i Sanaüja que s’han situat davant de les cases dels deportats, així com la Prenyosa, que s’ha instal·lat al carrer del Forn, davant del local social i a les Oluges que es troba situada darrera l’Ajuntament. La idea inicial era que estiguessin ubicades davant de les cases on van néixer, però no ha sigut possible en diversos casos degut a que els immobles han canviat de propietaris i per tant, s’ha pactat entre l’artista, els alcaldes, els col·laboradors i els familiars, que estiguessin situats davant dels Ajuntaments dels municipis.

Interpontes IV – Annals de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell


Interpontes IV

 

El passat dimarts 30 de gener a l’Espai Ermengol de la Seu d’Urgell (c/ Major, 8) va acollir la presentació de la revista Interpontes IV – Annals de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell. En aquest volum es recull una desena d’articles relacionats amb la història, l’etnografia o la fauna i flora de la comarca de l’Alt Urgell, entre d’altres. Part dels texts van ser presentats en forma de ponència en les Jornades d’Estudis de l’Alt Urgell que el citat Institut va organitzar el 2015 a Oliana.

El volum és una coedició d’Edicions Salòria i de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell i compta amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell i el Consell Comarcal alt urgellenc.

La presentació va anar a càrrec d’Albert Batalla, alcalde de la Seu d’Urgell, de Lluís Obiols Perearnau, president de l’entitat, i d’Oliver Vergés, d’Edicions Salòria

 

 

Articles publicats a l’Interpontes IV

El seguiment d’amfibis al municipi de la Seu d’Urgell– Jordi Dalmau i Jordi Nicolau

Estudi antropològic de les restes de l’església de la Mare de Déu de la Trobada (Montferrer, Alt Urgell) – Núria Armentano, DominikaNociarová, Albert Villaró i Pep Farràs

Interpontes IV

Les muralles medievals de la Seu. Una aproximació des de l’arqueologia – Oscar Augé i Carles Gascón

El projecte Camí Vell de les Valls d’Aguilar – Carlos Guàrdia

Els terratrèmols de 1788 i la devoció de sant Emigdi a la Seu d’Urgell – Urgell Duró

Nous monuments megalítics a l’Alt Urgell (I) – Gerard Remolins, Albert Fàbrega i Jordi Pasques

Camins i ponts, sants i diables. El pas del congost de Tresponts – Lluís Obiols Perearnau

Els espais de sociabilitat a la Seu d’Urgell del segle XIX – Josep Albert Planes

Diversió, violència i devoció. El jovent d’Oliana de festa (1622, 1627 i 1632) – Carmen Xam-mar

Les restauracions de Santa Maria d’Urgell: una profunda transformació – Itziar Badenas