VIIIa Jornada d’Estudis Històrics i Patrimonials d’Àger i l’Alta Noguera


El proper dimarts 3 de juliol es celebrarà a la Sala d’Actes de l’Ajuntament d’Ager les VIIIes Jornades d’Estudis Històrics i Patrimonials d’Àger i l’Alta Noguera. Aquest any posant èmfasi amb el segle XVI.

Tot seguit trobareu el programa:

Sessió matí: Sala d’actes de l’Ajuntament

10:00 Inauguració de la Jornada. Presentació per part del President de la Fundació Arnau Mir de Tost Sr. Francesc Fité Llevot i autoritats.

10:15 El segle XVI a les terres de Lleida: paisatge i arquitectura. A càrrec de la Dra. Maria Garganté, Universitat Pompeu Fabra.

10:45 Pausa cafè.

11:30 Els tapissos de la catedral de Lleida: una col·lecció excepcional del segle XVI. A càrrec de la Dra. Carme Berlabé, conservadora del Museu de Lleida.

12:00 L’escultura a les terres de Lleida en el segle XVI. A càrrec del Dr. Joan Yegüas, conservador del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

12:30 De Tremp a Madrid, passant per Barcelona: les col·leccions artístiques de Miquel Mai (c.1480-1546). A càrrec del Dr. Joan Bellsolell i Martínez, Universitat de Girona (UdG).

13:00 Bandolers, des d’Arsèguel fins a les Avellanes. Nyerros i Cadells al segle XVI. A càrrec de Lluís Obiols, Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell.

13:30 La figura de Llorenç Peris i el seu mecenatge. A càrrec del Dr. Francesc Fité Llevot (Universitat de Lleida).

Sessió tarda: Col·legiata de Sant Pere d’Àger

17:00 La sala capitular renaixentista de la Col·legiata de Sant Pere d’Àger. Visita comentada a càrrec del Dr. Francesc Fité Llevot (President de la Fundació Arnau Mir de Tost).

Anuncis

“Estudi demogràfic de l’Andorra moderna, segles XVI-XIX. Estat de la qüestió”,


El proper dijous 28 de juny, a les 19:30 h. a la Biblioteca Nacional d’Andorra, hi haurà una conferència titulada “Estudi demogràfic de l’Andorra moderna, segles XVI-XIX. Estat de la qüestió”, a càrrec de Jordi Buyreu Juan, Raimon Masdéu Térmens i Valentí Gual Vilà.

 

Dita conferència s’engloba dins de les activitats commemoratives de l’any europeu del patrimoni documental.

Per a més informació podeu accedir a aquest enllaç

 

Entre el cel i la terra: vida eterna, mort i rituals als monestirs medievals (IX Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes)


El 9 i 10 de juliol de 2018 organitzem les IX Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (Història de l’Església i la religiositat). En aquesta edició el tema que es tractarà és “Entre el cel i la terra: vida eterna, mort i rituals als monestirs medievals”  (Inscripcions Obertes!)

Inspirat pels icònics monuments funeraris dels Comtes d’Urgell, que adornaven l’església del monestir de Bellpuig de les Avellanes fins la seva venda al Museu “The Cloisters” a Nova York a la primera meitat del s.XX, aquesta novena edició de les Jornades d’Història de l’Església i la Religiositat del Monestir de les Avellanes es centrarà en el tema de la mort i la vida eterna en el context monàstic medieval.

A través de 8 conferencies, impartides per especialistes de reconeixement internacional, es presentaran diverses aproximacions al tema de la mort i el més enllà, examinant també les actituds medievals cap a la mort, els rituals funeraris, i les preparacions per al Judici Final, des de diversos punts de vista, com són la història, l’art, la litúrgia, els textos i l’arqueologia.

Com cada any, les conferències i els debats estaran complementats per diverses activitats relacionades amb el tema de les actuals jornades: la vida eterna i la mort a l’època medieval.

Programa de conferències

Programa d’activitats de divulgació científica

  • Visite guiades:
    • El panteó dels Comtes d’Urgell al Monestir de les Avellanes: materials i paraments. (9 de juny, 18:30 h.)
    • Els espais funeraris dels Comtes d’Urgell a la ciutat de Balaguer (10 de juny, 10:00 h)
  • VII Sopar Medieval “Els rituals funeraris a taula”
    • Recreació de l’àpat dels monjos del monestir de Santa Anna de Barcelona, el 10 de juliol de 1402, en motiu de la commemoració de la mort de fra Pere Umbau.
  • VII Concert nocturn al claustre romànic
    • Tempus fugit. Carpe Diem, a càrrec del Cor de Cambra Absis

Més informació a: http://www.monestirdelesavellanes.com/jornades-historia/

Inscripcions obertes!
Vine i viu la història!
Vegeu les ofertes d’allotjament!

 

VI Jornades ‘Educació i Arxius’ : ‘Construïm Coneixement’


El proper 9 de juliol es celebren les VI Jornades Educació i Arxius sota el títol Construïm Coneixement. Aquestes jornades que es desenvolupen des de l’any 2002 impulsen la reflexió conjunta sobre temes didàctics vinculats a la utilització dels documents d’arxiu com a recurs educatiu.

Des de l’any 2002 arxivers i docents avancen en la reflexió conjunta sobre temes didàctics vinculats a la utilització dels documents d’arxiu com a recurs educatiu. Enguany, les línies de treball i col·laboració que es proposen són:

a) reflexionar sobre el paper dels arxius com institucions que afavoreixen la creació de coneixement per part de l’alumnat

b) aportar elements per fer presents els arxius en el món educatiu en tant que institucions obertes i al servei de la ciutadania

d) difondre estratègies i recursos pedagògics relacionats amb l’ús didàctic dels documents

c) promoure la interacció entre docents i arxivers, per tal d’afavorir la recerca relacionada amb l’aplicació didàctica de les fonts d’arxiu amb l’objectiu de contribuir a la millora de la qualitat de l’ensenyament

Les jornades estan obertes a la participació tant de docents d’educació primària i secundària com d’arxivers interessats en aquest àmbit.

Més informació i inscripcions clicant aquí

 

Informació extreta de la web de la XAC

 

Convocatòria de la 8a beca de recerca Mossèn Jesús Castells i Serra 2018


S’obre la 8a convocatòria d’aquesta beca que s’atorga al millor projecte de recerca inèdit, sobre qualsevol àmbit d’estudi, que se centri en els fons documentals de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

Dotada amb 3.000 € (bruts), més la publicació del treball guanyador.

El termini màxim de presentació de projectes és el 30 de setembre de 2018, a la secretaria de la beca, a l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà, al carrer Mercadal, 19, codi postal 25620 de Tremp.

Bases de la beca

 

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

EXPOSICIÓ: EL CICLISME AL PALLARS JUSSÀ (1a part) 1888-1975


Fa 200 anys es va inventar la bicicleta o velocípede, atribuïda al baró alemany Karl Drais entre 1817-1818. Han passat 130 anys (1888) des que tenim notícies del primer club de velocipedistes constituït a la comarca, a Tremp. Fa 70 anys (1948) que es va crear el Club Ciclista de la Pobla, el primer de la comarca a ser reconegut per la Unión Velocipédica Española, antecedent de la Federació Espanyola de Ciclisme. Han passat 50 anys (1968) des de la XLVIII Volta Ciclista a Catalunya, plena de figures internacionals que es van passejar per les nostres carreteres, que en aquell moment no presentaven gaire bones condicions.

Aquestes són algunes de les referències que ens van motivar a presentar aquesta exposició, que tindrà continuïtat l’any vinent i que pretén recollir l’activitat ciclista a la comarca des de 1888, quan trobem la primera referencia sobre aquesta pràctica, fins al 1975, any en què Tremp, per primera vegada a la història, acull un final d’etapa de la Vuelta a Espanya.

En aquests 87 anys l’activitat ciclista ha tingut diferents contextos. Un d’aquests ha sigut promogut des de la mateixa comarca, quan en les festes majors, especialment a Tremp i a la Pobla de Segur, s’han organitzat proves ciclistes per delectar els conciutadans. En funció del seguiment d’aquestes iniciatives han sorgit formes d’associar-se, amb més o menys fortuna, per consolidar la pràctica del ciclisme. L’altre context, el formen les proves o competicions ciclistes locals, regionals o nacionals que passen per la comarca i que influeixen en l’entorn esmentat anteriorment. En aquesta exposició pretenem mostrar ambdós escenaris, que formen part de la recerca que portem a terme des de l’Arxiu Comarcal. Hem pres com a fonts: els fons particulars que compten amb informació dispersa sobre el ciclisme, la documentació oficial dels ajuntaments, especialment els programes de les festes majors, i el ressò que les proves ciclistes tenien a la premsa de l’època.

 

L’exposició presenta diferents espais contextuals, que segueixen un ordre cronològic, amb els aspectes més rellevants:

1r – Els inicis

2n- El ciclisme a les festes majors

3r- Les associacions, clubs, penyes o comissions ciclistes

4t- La Volta Ciclista a Catalunya

5è- La Volta Ciclista a Lleida

6è- La Vuelta Ciclista a España

Informació extreta de web de XAC

Activitat dintre de la Setmana Internacional dels Arxius. De l’1 al 24 de juny de 2018. Laborables de 8 a 15 hores.

Opinant sobre la 13 Jornada d’Estudi i Debat: Els arxius que volem


El 30 de maig vaig acudir a la tretzena Jornada d’Estudi i Debat, sense parar esment al mal averany que suposa el número, i esperançada amb el títol Els arxius que volem. Ja havia expressat prèviament la meva reserva amb el títol ja que tinc clar (tenim clar la majoria d’arxivers i arxiveres) que no es tracta del què volem (els arxivers), sinó del què volen (els usuaris) o del què tenim (tots).

Generalment quan assisteixes a aquests esdeveniments és per retrobar-te o posar cara, veu i gest a companys i companyes amb els que mantens una llarga relació virtual, però quan tornes a casa ho fas carregada d’energia, de coneixements nous o consolidats, i/o nous reptes o nous objectes de curiositat. Altres només te’n tornes amb l’escalfor del contacte humà i de les converses mantingudes (que no és poc!)

Aquest any va ser més aviat dels últims. Per què? Doncs, perquè no ens reconeixem  en les paraules dels ponents (Àngels Bernal dixit). Des de fa uns anys casi tots aquells que venen a explicar-nos qüestions de Govern Obert, Transparència, Lliure Accés, Administració Digital, Seguretat Tecnològica/Documental, acaben intentant treure’ns d’aquells caus foscos plens de papers vells on sembla que treballem les professionals dels arxius. Tots ells coneixen arxivers o arxiveres que tenen inquietuds en aquests camps i que fins i tot els avancen pel fet de tenir una visió més global, però el consideren més aviat excepcional.

El desenvolupament de la comunicació d’Ismael Peña, doctor en societat de la informació i el coneixement i professor de la UOC, no em va fer passar l’esglai que em va produir el títol ‘Govern obert. Arxius obert?’ A què ve l’interrogant? Hi ha algun dubte? Perquè si existeix no és a l’àmbit de la professió. És evident que sabem i entenem que la informació avui té altres suports, canals i entorns que els estrictament oficials i tradicionals i que són essencials per a completar el coneixement del present i ajudar al relat que es farà en el futur. El que ens cal són eines i dotació.

En la mateixa línia, la taula rodona de la tarda ‘Innovació i Socialització’ ens va presentar la nostra casi nul·la participació com agents en les gestions culturals, al mateix temps que se’ns aconsellava automatitzar el gruix de la feina de descripció que fem i que calia digitalitzar i obrir dades. Cada una d’aquestes qüestions mereixen una contesta exclusiva, però caldria començar a entendre que els arxius no preserven cultura. La cultura, potser, la fan alguns usuaris amb allò que es conserva als arxius, documents sí, però sobretot dades. Pel demès el que ens cal són eines i dotació.

Potser la taula rodona del final del matí va ser la més reconfortant perquè ens mostraven resultats presents o futurs que són o seran possibles gràcies a la gestió documental i a totes les tasques que comporta. La transparència, la rendició de comptes i la defensa dels drets dels ciutadans no poden existir, o queden molt coixes, sense l’existència d’un sistema d’arxius potent, una gestió documental eficaç i eficient, oberts als nous reptes, als nous canals i als nous suports. Oberts en definitiva, però el que ens cal són eines i dotació.

Esperem que el projecte que s’endagarà des de la Subdirecció d’Arxius i Museus a partir de la pròxima tardor, ‘Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya: propòsit, objectius i metodologia’, sigui un anàlisi ajustat de la realitat que permeti ajustar les categories professionals, dimensionar les plantilles, posar els mitjans tecnològics que permetin tot el que s’ha esmentat més amunt, elaborar els marcs normatius que permetin encarar el futur amb seguretat i que aconsegueixi convèncer del paper estratègic dels arxius per a què la dotació econòmica sigui l’adient. Però el que més esperem és que aquest Pla completi el mapa d’arxius comarcals, cobrint la mancança vergonyosa i vergonyant dels arxius de les comarques de les Garrigues i de l’Alta Ribagorça.

Tot això ja us ho anirem contant, perquè segur que ens farà falta l’ajut i l’opinió de tothom.

Maria Jesús Llavero