El catàleg del fons personal de l’escriptor Josep Maria Madern ja està en línia


La vídua de l’escriptor, Pilar Minguell, donà el fons a l’Ajuntament de Cervera per a ser dipositat i consultat a l’Arxiu Comarcal de la Segarra. La cessió es formalitzà en un acte públic a la Paeria el passat 20 d’abril.

El fons es trobava al domicili particular. Un primer inventari, previ a l’ingrés a l’arxiu comarcal, va ser realitzat per Xavier García a partir de la documentació de Josep Maria Madern i de la compilada per la seva vídua.

Josep Maria Madern Sostres (Cervera, 1926 – Barcelona 2012) cursà estudis de Lletres a Barcelona i treballà a Radio Juventud, de Saragossa, i a Ràdio Lleida. L’any 1957 es traslladà a París on treballà a l’ORTF i Radio France Internationale com a responsable dels programes en castellà. El 1983 retornà a Catalunya.

Té obra en castellà i francès i, a partir dels anys 80, publicà una vintena de llibres en català entre contes, narracions, aforismes, novel.la i teatre amb títols com La gàbia i altres gàbies, La pell de l’home (premi Marià Vayreda 1987), Els assassins ingenus, L’intrús, Algun dia anirem a Bombai, Els ninots, L’escenari, La nit de la basarda, La veu de l’home, El vent de la memòria, Una felicitat particular, La por de l’amor, La vida dels somnis, La Dama Negra o Els colors de la vida.

El fons documental (1930 – 2016) consta, principalment, de l’obra literària: els mecanoscrits i els esborranys i notes manuscrites de les seves obres, els llibres publicats i el conjunt dels articles i col·laboracions a la premsa i publicacions periòdiques com Segarra i Nova Tàrrega. Comprèn els articles, les notícies i les ressenyes a la premsa entorn la seva figura i de cadascun dels llibres publicats. El fons conté documentació personal de l’escriptor com algunes cartes i fotografies i, també, quelcom del seu pare Martí Madern Carreras (estudiós de la paleobotànica).

Mostra d'una part de la documentació

Podeu consultar el catàleg al cercador “Arxius en Línia” a través d’aquest enllaç:

http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Donació a l’Arxiu d’un fons de fotografies del desaparegut poble de Tragó de Noguera


El Sr. Pere Tufet, fotògraf de professió avui retirat i fill de Castelló de Farfanya, ha fet una donació a l’Arxiu Comarcal de la Noguera d’un total de 296 negatius fotogràfics dels anys 1961 i 1962 sobre Tragó de Noguera. Aquestes fotografies recullen imatges del poble de Tragó i dels seus veïns just abans de marxar, així com del posterior procés d’inundació amb motiu de la construcció del pantà de Santa Anna.

Pere Tufet va fer aquestes fotografies quan acompanyava a mossèn Roig a Tragó en la seva tasca d’ajudar els veïns del poble a aconseguir unes condicions justes en l’expropiació dels seus béns.

Aquest ingrés coincideix amb la col·laboració que l’Arxiu des de fa uns mesos està fent amb l’Associació Amics de Tragó de Noguera a fi de crear una col·lecció d’imatges digitals del desaparegut poble de Tragó, a partir de la cessió de fotografies que voluntàriament fan els particulars per a la seva reproducció.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Exposició ‘A TOTA MÀQUINA!’ a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell


La implantació del ferrocarril a Catalunya a partir de l’any 1848 va ser un factor clau de modernització i d’impuls econòmic del país. La construcció d’una xarxa bàsica de ferrocarril va connectar les principals poblacions, però va deixar apartades moltes zones potencialment dinàmiques del país. Aquesta omissió es va voler resoldre amb el disseny d’una xarxa de ferrocarrils que complementés la bàsica: els ferrocarrils secundaris.

L’exposició ‘A tota màquina!’ vol apropar al gran públic un cas paradigmàtic de planificació de ferrocarril secundaria a les comarques de ponent: el tren de Tàrrega a Balaguer. Aquest es va concebre per a desenvolupar la indústria i el comerç de la regió tot donant sortida a la producció agrícola d’aquestes comarques.

Aquest projecte va entrar en via morta, sense que finalment vegues la llum, com a conseqüència de les lentituds governamentals sumades a l’adopció per part de les administracions de l’automòbil com a model de transport dominant.

 

Lloc: Arxiu Comarcal de l’Urgell – Carrer de les sitges, 4 – Tàrrega

 

Horaris:

De dilluns a divendres d’11 a 14h i de 16 a 17h

Dissabtes, diumenges i festius: d’11 a 14h i de 18 a 20,30h

 

Del 24 de novembre de 2018 al 20 de gener de 2019

 

Inauguració: 23 de novembre de 2018 19h

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Neix el ‘Club de Lectura de documents antics de la Val d’Aran’


Els participants es reuneixen un dissabte al mes a l’Archiu Generau d’Aran per a llegir i treballar documents dipositats a l’Archiu Generau d’Aran

El 9 de juny, Dia Internacional dels Arxius, es va organitzar a l’Archiu Generau d’Aran un taller de lectura de documents antics de la Val d’Aran. L’activitat tenia com a objectiu oferir les primeres pautes per a la lectura de documents produïts a la vall entre els segles XIV-XIX. La metodologia del taller va combinar l’explicació d’uns conceptes bàsics amb la realització d’uns exemples pràctics, que van promoure la participació dels assistents.

Una vegada finalitzada l’activitat, els participants van proposar continuar amb l’experiència. Després de quatre sessions, s’ha creat el Club de Lectura de Documents Antics de la Val d’Aran. Un dissabte al mes, entre 10 i 12 persones, es troben a l’Arxiu, coordinats per la direcció del mateix, per a llegir i comentar dos o tres documents.

Club de Lectura de documents antics de la Val d’Aran

En aquests moments, els documents que es treballen formen part del fons patrimonial Çò de Sebastian e Marionha de Vilac. La lectura se centra en conèixer la vida del doctor en medicina Fèlix Demiguel Estreme (1697-1778). El doctor es va casar tres vegades i a través dels capítols matrimonials, entre ell i les seves tres dones, dels documents dotals, dels de l’administració del seu patrimoni i del seu testament es van coneixent notícies de com va ser la seva vida en el segle XVIII.

Una vegada treballats els documents, els membres del Club de Lectura volen redactar un article i publicar-lo en el proper número de la revista Tèrra Aranesa de la Fondacion deth Musèu Etnologic dera Val d’Aran.

Archiu Generau d’Aran

Exposició sobre mestres i escoles durant la segona República a Mollerussa


Aquesta exposició pretén recordar, homenatjar la seva tasca i fer visibles als tres mestres més reconeguts per la ciutadania de Mollerussa contemporània, els quals foren Manuel Guiu, Teresa Clara i Ignasi Peraire i que van exercir en temps de la Segona República. De fet, un dels centres educatius de la població en porta els noms: el CEIP “Ignasi Peraire”, i una antiga escola (tancada el 1996) havia rebut la denominació “Escola Guiu-Clara”.

Per contextualitzar la labor dels mestres, l’exposició fa un breu recorregut per les reformes transformadores dels governants republicans, focalitzant especialment la reforma educativa, la innovació i renovació pedagògica que va viure l’alumnat de les escoles d’aquella època  i la seva fi amb la victòria del règim franquista.

Aquesta exposició es desenvolupa a través de diversos plafons que es troben a la sala d’actes, però també es complementa a les vitrines de la sala de consulta amb una mostra de documents, sobretot material escolar dels mateixos mestres i d’alguns antics alumnes, peces que han estat cedides per a l’ocasió.

La mostra podrà visitar-se dins l’horari habitual de l’Arxiu Comarcal –de dilluns a dijous de 9 a 14h i de 16 a 18h i divendres de 9 a 14h- fins al dia 30 de novembre.

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Arxius contra la impunitat. VIII Jornades d’Arxivers sense Fronteres


Els pròxims dies 23 i 24 de novembre, al Museu Marítim de Barcelona, es celebraran les VIII Jornades d’Arxivers sense Fronteres. Sota el títol “Arxius contra la impunitat: Memòria, Justícia, Reparació i Drets Humans“. Un cop més les jornades s’organitzen per reflexionar conjuntament sobre el valor dels documents per a la defensa dels drets humans, aquest cop s’introdueix l’element tecnològic com noves eines de context i d’evidència jurídica.

 

Enguany Arxivers sense Fronteres també aprofita el 70 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans per recordar aquest capítol important de la història de la humanitat. Així mateix, es vol repassar els episodis passats que encara avui resten per reparar i analitzar els presents des de diferents vessants per completar i entendre millor un món que per ser més just requereix d’arxivers compromesos amb la defensa dels drets.

En un present on la informació de tota mena està a dos clics de distància i en el que els moviments socials es basteixen d’una banda a l’altra del planeta, cal posar els medis per donar resposta a l’exigència justa i natural de la redempció de comptes als poders que ens governen, i les eines i la formació per evitar caure en el parany de la informació falsejada. La tasca dels arxivers i arxiveres és preservar, difondre els fons documentals i donar-ne accés per a que la lluita contra l’oblit del passat i el silenci del present trobin arguments sòlids i evidències irrefutable que permetin controlar o fiscalitzar la corrupció de les organitzacions. Per això Arxivers sense Fronteres aposta per la transparència i per l’activisme, que des de l’exercici de la nostra professió practiquem dia a dia.

Aquest any a més es celebraran els 20 anys de vida de l’Associació, anys plens d’activisme i voluntariat arxivístic, i ho fan convidant-nos a tots a celebrar-ho al restaurant Norai del Museu Marítim.

 

La inscripció és gratuïta en aquest formulari

Trobareu més informació en la web de les Jornades

VI Jornades “El Segrià a Estudi” del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià


El dissabte 17 de novembre es celebraran les sisenes Jornades del Segrià a Estudi que organitza anualment el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià. Aquest any es celebraran a Alcoletge, a la sala d’actes de l’Ajuntament on a més de les comunicacions que se han presentat es podrà veure l’exposició LA GUERRILLA DE LA MUERTE. La història del penat militar Josep Farreny Riera (1874) que també és el tema d’una de les comunicacions que es presentaran.

Aquest any es tornen a presentar estudis de temàtica variada, filologia, musicologia, història, art i tot referit a la comarca del Segrià. Aquests estudis quedaran recollits en articles que es publicaran al següent número de la revista Shikar 

programa_impres

El diumenge 18 hi haurà una sortida al Tossal de la Nora on, de la ma de l’arqueòleg Joan Ramon González, per donar a coneixer el patrimoni que allotja, des del Bronze Final, passant per l’Edat Mèdia i arribant a les estructures defensives que van formar part del front del Segre en l’última guerra civil espanyola. Un jaciment ric en patrimoni que cal reivindicar.

Aquest cap de setmana d’estudi i defensa del patrimoni finalitzarà amb un concert d’arpa a l’església d’Alcoletge a càrrec de Entrearpes

programa_impres2