L’Arxiu Comarcal de la Noguera edita el llibre “Entre la Revolució i la Guerra”


Amb motiu de la commemoració dels 80 anys de la fi de la Guerra Civil, l’Arxiu Comarcal de la Noguera i el Consell Comarcal de la Noguera publiquen el llibre Entre la Revolució i la Guerra: Memòria Gràfica de la Guerra Civil a la Noguera, de l’historiador Gerard Costa.

 

En aquest llibre, l’autor fa un recorregut gràfic través de les prop de 140 imatges, totes elles de la comarca de la Noguera, que il·lustren el període de la Guerra, prenent com a punt de partida la II República i acabant a la immediata postguerra.

Aquest treball ens explica, a través del document fotogràfic, un període de la història que va ser especialment cruent a la Noguera, on el front del Segre s’hi va establir durant 8 mesos en l’anomenat Cap de Pont de Balaguer, que comprenia un bast territori, des de la zona de Vallfogona de Balaguer fins al Montsec.

 

 

Informació extreta de la página web de la XAC

Sant Jordi a l’Arxiu Municipal de Lleida. Introducció a la figura de Pompeu Fabra


Aquest any 2019, l’Arxiu de la Ciutat ha participat, per primera vegada, en les activitats organitzades per l’Ajuntament de Lleida dins la setmana literària de Sant Jordi. L’activitat titulada Introducció a la figura de Pompeu Fabra, va anar a càrrec de Ramon Sistac, vicepresident de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, que féu unes pinzellades de la figura del gramàtic català Pompeu Fabra i la breu relació que aquest tingué amb les terres de Ponent. Seguidament vam procedir a la lectura pública del discurs que el mateix Pompeu va pronunciar en l’obertura dels Jocs Florals que es varen celebrar a Lleida el 1915. La lectura va anar a càrrec dels escriptors Marta Alòs, Francesc Pané i del mateix Ramon Sistac.

L’Arxiu Municipal de Lleida conserva gran part dels originals que es varen presentar als dits Jocs Florals. Entre els que podem trobar el treball de Joan Draper, El trobador i la Gitana, premi de l’Excel·lentíssim Ajuntament de Lleida, el de Miquel Poal, Èxode Dolorós, premiat amb l’Englantina d’Or i Argent i el de Josep Estadella i Arnó, Idíl·lica guardonat amb el premi Flor Natural.

L’acte del dia de Sant Jordi va posar en relleu algunes de les funcions d’un arxiu, com són les de conservar la documentació per salvaguardar el passat i alhora difondre’l perquè aquest per poder reviure aquell instant llunyà.

Presentació d’URTX – Revista d’Humanitats de l’Urgell, múm. 33


Es compleixen 30 anys des de la primera publicació d’URTX – Revista d’Humanitats de l’Urgell. Tres dècades divulgant articles de recerca sobre diferents temàtiques lligades al territori de la mà de més de 300 col·laboradors. Aquest número de la revista conté 15 articles i han participat 25 col·laboradors i d’aquests 20 són nous.

El volum 33 es presentarà avui, dimecres 24 d’abril, amb la presència de Rosa Maria Perelló, alcaldessa de Tàrrega i presidenta de la Diputació de Lleida; Oriol Martí, director de Cultura; Carles Quevedo, director de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell; i Jaume Espinagosa, director dels Museus de Tàrrega.

Quan 24/04/2019
de 20:00 a 21:00
On Arxiu Comarcal de l’Urgell (Carrer de Les Sitges)

Organitza: Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega i Arxiu Comarcal de l’Urgell.

Notícia de Tàrrega TV

Informació extreta de la pàgina web de l‘Ajuntament de Tàrrega i de Tàrrega TV

Presentació del llibre “Lleida desapareguda”


El passat dimarts 9 d’abril, a la Sala Alfred Perenya de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, va tenir lloc la presentació del llibre “Lleida desapareguda” editat per l’editorial Efadós.

No és la primera vegada que l’Arxiu Municipal treballa amb l’editorial Efadós. Farà ja tres anys que vàrem col·laborar en un altre projecte editorial dins la col·lecció L’Abans, que s’emmarca en allò que els arxivers anomenem recerca de patrimoni documental.

A partir de fotografies de ciutadans anònims vam poder explicar la vida de la nostra ciutat des de finals del segle XIX, alhora que engrandíem el fons de l’arxiu, evitant que aquestes imatges es perdessin o caiguessin en l’oblit.

Ara amb aquesta nova proposta de col·laboració hem tornat a tenir l’oportunitat de seguir fent recerca de noves imatges i seguir engrandint aquest fons gràfic de l’arxiu de la ciutat, però aquesta vegada ho hem fet de la mà d’un col·leccionista lleidatà que ha pogut donar a conèixer part de la seva col·lecció particular.

Presentació del llibre "Lleida desapareguda"

Els textos de les imatges així com la introducció van a càrrec del mateix col·leccionista Joan Torné i de Sandro Machetti, professor d’història de l’art de la Universitat de Lleida, i persona especialment sensible en tot allò que representa recuperar patrimoni gràfic per a la ciutat. L’any 1995 vam fer els primers passos de la mà del Sandro en una primera campanya de recuperació de patrimoni fílmic i des d’aleshores hem anat col·laborant en diferents accions al voltant d’aquesta recuperació patrimonial.

El llibre pretén, a partir de les 200 fotografies que componen el llibre, mostrar una ciutat transformada que en molts casos ens transporta a un passat melancòlic i ja desaparegut.

 

Informació extreta de la pàgina web de l‘AML

Recomanació per Sant Jordi


Tot i no ser un llibre de temàtica d’arxius sí que és una obra escrita per una historiadora de formació i arxivera d’ofici: Teresa Ibars. No és la seva primera obra però sí la més intimista i personal. Entre altres obres de la mateixa autora, podem destacar les següents: La delinqüència a la Lleida del Barroc,  les biografies  de Màrius Pons Sumalla: un cooperativista comunista i controvertit i Francesc Porta. El mirall trencat de la burgesia lleidatana , aquest darrer juntament amb la doctora Antonieta Jarne.

Atles de l’oblit parla d’uns racons de la memòria, del paisatge i de les emocions que, com un quadre impressionista farcit de petites pinzellades, han configurat una percepció de la realitat i una manera de ser. Mitjançant un viatge que porta l’autora al cor d’un territori, el Baix Segre, i a la vida d’uns personatges, potser ja majoritàriament oblidats, en aquest llibre es fa un exercici voluntari de recordar per comprendre. Perquè quan una persona deixa de viure en un lloc i, per tant, engega un cert camí d’oblit, o veu com son pare comença a oblidar per culpa d’una malaltia que se’l menja, pot ser que aquesta persona adquireixi la clara consciència que tornar sempre resulta impossible i quan hom té aquesta certesa tan sols queda entomar qui som i on som de nou.

Agilitat narrativa, fraseologia brillant, crítica irònica, vocabulari autòcton i imatges descriptives molt encertades defineixen el llibre.

La veu narradora sap mantenir l’equilibri entre nostàlgia, aferrament sentimental al lloc i distanciament observador imparcial.

Informació extreta de la pàgina web de l’editorial