La Insaculació: mètode d’elecció de paers a Lleida


Com cada quatre anys els ciutadans hem tingut el dret a exercir el nostre dret democràtic per escollir els representants polítics que formaran part de la corporació municipal. Aquest fet que venim vivint regularment des de fa unes dècades al llarg dels segles ha patit moltes variacions. Un d’aquests mètodes emprats, al llarg dels segles XVI i XVII, va ser el de la insaculació.

Amb el privilegi atorgat pel lloctinent general de Catalunya, Joan d’Aragó el 1499, s’estableix la insaculació com a mitjà únic per a l’elecció de paers, consellers i la resta d’oficials municipals, per la qual cosa disposa que es formin les respectives bosses que es guardaran amb cura a la casa de la Paeria. Es disposava que els paers havien d’estar 3 anys sense tornar a desenvolupar el càrrec, i assenyala l’edat mínima de 40 anys per al paer en cap o primer  i de 30 per a la resta, els quals havien de gaudir de la circumstància indispensable de ser casts o vidus; és a dir que els solters eren inhàbils, no només com a paers sinó per a tots els oficis de la ciutat. Eren causes d’inhabilitació, també, ser deutor de la ciutat o ser fiador d’algú que ho fos, ésser clergue amb ordes sagrades, ser religiós, etc. S’imposava la multa de 100 lliures a qui no acceptés l’ofici de paer o qualsevol altre.

Tot assumpte referit a la ciutat, per mínim i insignificant que semblés, anava al Consell General, i allí es tractava; i per delegació passava a decisió dels paers, assessorats per cert nombre variable de prohoms. Entre la resta d’atribucions dels paers hi havia la de formar, juntament amb el veguer i els prohoms, el Tribunal de Coltellades; el poder d’executar els béns i efectes dels deutors a la ciutat; l’anar precedits de dos macers amb maces de plata amb les armes d’aquesta, i que el rei no els pogués formar causa per danys a cavallers, militars o qualsevol altra classe de persones.

Tots els nomenaments d’oficis i paers s’apuntaven en un llibre que es conserva a l’Arxiu Municipal de Lleida que data de 1620 i porta per títol Llibre d’Ànima.

Informació extreta de la pàgina web de l’AML

Anuncis

XII Congrés d’Arxivística de Catalunya


No, no ens hem equivocat. Fa deu anys al nostre blog publicàvem la següent notícia:

“Els propers 21, 22 i 23 de maig tindrà lloc a Tarragona el 12è Congrés d’Arxivística de Catalunya, organitzat per l’Associació d’Arxivers de Catalunya. Una edició del congrés dedicada al tema de l’accés als arxius, la protecció i el dret a la informació.”

En els comentaris de la mateixa hi trobem el resum del congrés fet per la nostra companya Elena González.

Han passat deu anys però encara estem treballant amb aquests temes, alguns s’han resolt, d’altres encara es cerquen solucions.

 

Les persones assistents al Recercat 2019 visiten l’Arxiu Comarcal de la Segarra


Cervera, com a Capital de la Cultura Catalana 2019 va acollir, del 3 al 5 de maig, la 15a edició del Recercat, la Jornada de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana.

Organitzada per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), la Paeria de Cervera, el Centre d’Estudis Segarrencs i la Diputació de Lleida, la jornada pretenia ser un aparador on mostrar a la ciutadania la feina d’investigació que realitzen els instituts i centres d’estudis al llarg de l’any sobre temes relacionats amb el seu entorn, així com un punt de trobada i d’intercanvi d’aquestes entitats vingudes d’arreu dels Països Catalans.

La Jornada va oferir activitats diverses i ja consolidades. D’entre les quals destaca el lliurament dels Premis Recercat per reconèixer la tasca realitzada en el món dels centres d’estudis. Enguany el guanyador en la categoria d’entitat va ser el Museu Arxiu de Santa Maria- Centre d’Estudis Locals de Mataró, i en la categoria individual, Lluís Puig i Mario Zucchitello, ex aequo. L’acte de lliurament va tenir lloc dissabte al Paranimf de la Universitat, amb la presència de Mariàngela Vilallonga, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

El recercat també va oferir activitats complementàries, de les quals destacar la visita que van realitzar les persones assistents a la jornada a l’Arxiu Comarcal de la Segarra. Un total de 60 persones van poder conèixer les característiques i la trajectòria de l’arxiu, van visitar els dipòsits i van contemplar diferents joies documentals que s’hi conserven.

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Mostra de literatura de Canya i Cordill del Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs


Trovos amorosos de un amante enamorado. Lérida : Imp. y Libreria de F. Armenteros y Segura, [1874 o post.].

Des del proppassat dia de Sant Jordi, es pot visitar el Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs una petita mostra de la interessant col·lecció de literatura de canya i cordill.
D’aquesta manera, un petit conjunt de cobles, romanços i sàtires romanen disposats en els quatre mòduls expositius del renovat espai de l’hemeroteca. La producció d’aquest gènere de literatura popular que sorgeix amb el naixement de la impremta, ha estat molt abundant. De fet, la ciutat de Lleida destacà junt amb Barcelona, València o Palma, com a ciutat impressora de literatura de canya i cordill. L’arc cronològic de la col·lecció de l’Institut d’Estudis Ilerdencs abasta de finals del XVIII a inicis del XX, essent els plecs impresos a mitjans del XIX els més nombrosos.
En l’exposició hi ha seleccionats romanços de contingut divers: alguns són relats amorosos, altres parlen de calamitats o catàstrofes on s’expliquen crims i malifetes de lladres i bandolers. Sovint escrits en to de sàtira i humor també hi ha lloc per la narració de fets històrics i per la difusió de costums.
Tot i que només s’inclou una petita mostra d’aquest fons tan especial, el Servei ja té planificada la digitalització de tota aquesta rica col·lecció de literatura de canya i cordill i la seva futura implementació en el repositori d’objectes digitals per difondre-la i fer-la més accessible a la consulta i promoure’n la recerca.

Coses de Lleyda : los anterros Lleyda : Imprempta de Lluis Abadal, 1899 (detall)

Programa de les fires i festes de maig de Lleida, de 1919


El mes de maig a Lleida és ple d’activitats lúdiques, culturals i gastronòmiques que fan que durant unes setmanes els lleidatans i lleidatanes visquem en un estat de joia i alegria.

Ara fa cent anys, les coses no eren gaire diferents. Mostra d’aquestes ganes de sortir al carrer i gaudir de la recentment estrenada primavera, és el programa de les fires i festes de maig de 1919, que conservem a l’Arxiu de la Ciutat.

El programa oficial dels actes organitzats en honor del patró Sant Anastasi, presenta a la seva portada una fotografia realitzada des de la base del pont de ferro que travessava el riu Segre. Aquest pont fou inaugurat l’any 1911, obra de l’enginyer Josep Bores i Romero, i destruït l’any 1938, durant la Guerra Civil. En un segon terme, la imatge ens ofereix una vista dels edificis de la que aleshores era l’av. Cabrinetty, i que avui coneixem com l’av. Francesc Macià. I, coronant la imatge, la sempre imponent presència de la Seu Vella.

El document escrit en un català previ a la normalització d’en Pompeu Fabra, està signat per l’alcalde republicà Humbert Torres, pare del polític Víctor Torres i Pereña i del poeta Màrius Torres i Pereña, i pel secretari Enric Corbella. I, fou imprès, a dues tintes, per la impremta lleidatana Sol i Benet.

Entre els actes que presenta el programa de l’any 1919 hi podem trobar misses, conferències culturals, focs artificials, sardanes, concerts, globus aerostàtics, fires de bestiar… que no divergeixen gaire dels què gaudim en l’actualitat.

Destaquem la celebració d’actes de beneficència com el que tingué lloc immediatament després de l’encesa de l’enllumenat decoratiu de les festes quan “els Alcaldes de Barri i els Rectors de les Parroquies repartiran bonos-raccións de pà a les families necessitades”.

Però, entre tot el programat criden l’atenció dos esdeveniments, per una banda la inauguració del monument a l’alcalde Fuster i d’altra la col·locació de la primera pedra del grup escolar dels Camps Elisis, obra de l’arquitecte Adolf Florensa.

I per acabar aquests dies de diversió, s’oferí als lleidatans un concert de cloenda al “Teatre dels Camps” a la memòria de diversos músics eminents, entre ells en Manel Giró, el llegat documental del qual es conserva a l’Arxiu Municipal.

La contraportada està presidida per l’escut de la ciutat de Lleida, amb les quatre barres i la flor de lis, vigent en aquells anys, en el qual es pot llegir la llegenda en llatí “Sigillum Magnum Civitatis Illerdae”.

 

Descarrega’t i descobreix el programa complet!

 

Informació extreta de la pàgina web de l’Arxiu Municipal de Lleida

Mascançà presenta el seu Decàleg de propostes per la Cultura i el Patrimoni


El Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà fa públics dos documents amb un seguit de propostes de millora per la gestió cultural a la comarca del Pla d’Urgell. La voluntat de l’entitat és, en tot moment, col·laborar i parar la mà als nous gestors de la comarca escollits en les pròximes eleccions municipals, influir en un canvi de paradigma respecte a la cultura i aportar millores a la mateixa per al conjunt de la ciutadania del territori.

Per aquest motiu fa públic els documents Decàleg de propostes per la cultura i el patrimoni i Per la cultura i el patrimoni al Pla d’Urgell. El Decàleg pretén ser un document de compromís amb deu punts clau agrupats en cinc eixos. En primer lloc, els que tenen com a objecte el patrimoni. En el segon, els que tenen com a eix la creació artística. En tercer, aquells que se centren en les institucions culturals i educatives de la comarca, amb un paper important de l’Arxiu Comarcal. El quart, es remarca la necessitat de visibilitzar el paper de la dona a la comarca. I el darrer, un pla general per proposar i afavorir l’evolució del paradigma actual respecte al patrimoni, la cultura i la seva explotació.

 

En el document Per la Cultura i el Patrimoni al Pla d’Urgell es desenvolupen tot un seguit de propostes de segon nivell de concreció estructurades en tres apartats clarament diferenciats: patrimoni, creació artística i institucions de dinamització cultural. Pel que fa al patrimoni s’aporten suggeriments per protegir, mantenir, estudiar, difondre’l i valorar-lo, tan en el cas del patrimoni natural com del cultural. Respecte a la creació artística, es planteja la necessitat de promoure la creació i la seva difusió comarcal en què cada cop més apareixen nous i noves creadores de renom dins els diferents àmbits artístics. Evidentment, els documents que es presenten quedaran oberts a noves incorporacions, esmenes i millores futures.

Decàleg

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Les arrels de l’Escola Pia al Pallars. Josep Calassanç oficial de Tremp


Presentació del 7è volum de la col·lecció beca Mossèn Jesús Castells i Serra, amb el títol “Les arrels de l’Escola Pia al Pallars. Josep Calassanç, oficial de Tremp”, a càrrec de Joan Florensa Parés i Aniol Noguera Clofent, autors i guanyadors de la 7a beca de recerca del Pallars Jussà, Mossèn Jesús Castells i Serra a l’any 2017.

La beca està organitzada per l’Ajuntament de Tremp, el Consell Comarcal del Pallars Jussà i l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i col·labora IDAPA, Garsineu Edicions i l’Escola Pia de Catalunya.

L’activitat s’emmarca dintre dels actes commemoratius del 10è aniversari de l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà (2009-2019)

 

Informació extreta de la página web de la XAC