Continuació del projecte de digitalització dels fons del Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs


El Servei de Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs continua el projecte de digitalització dels seus fons tot fent-los accessibles i facilitant la seva consulta des de l’anomenat Repositori Obert de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (repositori.fpiei.cat).

Des d’aquest mes d’octubre, ja es poden consultar en línia una seixantena més de títols de premsa històrica. Algunes de les publicacions que s’hi sumen, tot ampliant la secció de “premsa entre 1900-1950” són les següents: els periòdics Agricultura : periódico defensor de los intereses generales o Catalunya : periòdic català; els setmanaris humorístics La Banqueta, Don Quijote, El Gat de Famades o El Duende; els butlletins de la Cámara agrícola de Lérida, del Colegio de Farmacéuticos, del Liceo Escolar, del Consejo Provincial de Fomento o del Ateneo Escolar; les revistes Lérida gráfica, Lérida a la vista, lo Campanar de Lleyda, el Avisador del Magisterio, o El Bedel, entre moltes altres.

Al mateix temps, a banda de les dues grans capçaleres que ja estaven accessibles (El Ideal i El Pallaresa), el repositori n’incorpora dues de noves i, tot i que, la tasca de digitalització d’ambdós diaris es preveu fer-la en diferents fases donat el volum d’aquestes dues capçaleres, des d’avui ja es pot consultar el Diario de Lérida (els números dels anys 1886 al 1892) i El País: diario liberal independiente (el període de 1897 a 1899).

En el repositori s’ha habilitat també un apartat en el que s’hi inclou la premsa digitalitzada d’altres poblacions, ja que l’Hemeroteca de l’Institut d’Estudis Ilerdencs no només és dipositària de títols de revistes de la ciutat de Lleida sinó que també recull gran part de la premsa comarcal i del territori. En aquests moments, ja hi són representades poblacions com Agramunt, Albesa, Balaguer, Bellpuig, Borges Blanques, Cervera, Tàrrega, Torregrossa o Tremp.

Adhesió al comunicat de l’AAC-GD


El Grup d’Arxivers de Lleida s’adhereix al comunicat amb motiu de la sentència del Tribunal Suprem sobre la causa de l'”1 d’octubre”

 

 

L’Institut d’Estudis Ilerdencs organitza el seminari de Lectura de Documents Antics i Moderns


El Servei del Patrimoni Bibliogràfic i Documental en coordinació amb la Secció de Geografia i Història de l’Institut d’Estudis Ilerdencs organitza un curs de lectura i interpretació de documents medievals i moderns.

Estructurat en tres sessions, el seminari té la voluntat d’introduir en el coneixement de diferents tipus documentals, lletres i sistemes d’abreviació. Aquestes sessions seran impartides per Joan J. Busqueta, Núria Preixens i Guillem Roca, i es realitzaran a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs els propers dies 24 d’octubre, 7 i 20 de novembre, de les cinc a les vuit del vespre.

LLEIDA (E.8) 1621, abril, 19. Sant Pere del Vaticà. Còpia d’un document de concessió de la quantitat de 2.000 ducats, part sobre la mensa episcopal de Lleida, concedits pel papa Gregori XV, a favor de l’Il·lustríssim senyor Fra Lluís Aliaga, dominic, inquisidor general de les Espanyes. (Procedència: Lleida)

Com a inici d’aquest seminari, i durant el matí del dijous 24 d’octubre, s’ha planificat una jornada de presentació del que ha estat el projecte de digitalització de la col·lecció de pergamins del Servei i la seva posterior pujada al repositori d’objectes digitals institucional.

El Servei del Patrimoni Bibliogràfic i Documental de l’Institut d’Estudis Ilerdencs té digitalitzada i accessible, des de finals del 2018, la seva col·lecció de pergamins. Documents com testaments, donacions, privilegis reials, butlles… poden ser consultats pels investigadors i els ciutadans que hi estiguin interessats accedint al repositori d’objectes digitals institucional. Un projecte que va néixer amb l’objectiu de preservar i difondre un fons únic.

Amb el seminari que s’inicia aquest mes d’octubre, el Servei vol contribuir a fomentar la recerca sobre aquest ric patrimoni. La jornada comptarà amb les intervencions de dues de les persones que han fet possible el projecte de digitalització de la col·lecció de pergamins. En primer lloc, Joan J Busqueta (conseller de l’Institut d’Estudis Ilerdencs) farà una explicació acurada de la col·lecció de pergamins de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.  Seguidament i per finalitzar la jornada, intervindrà el senyor Manuel Joaquín Salamanca López (professor titular de la Universidad Complutense de Madrid) amb la ponència “Archivos y usuarios en la era digital: acciones para su interrelación

Tot i que els seminaris són gratuïts, les persones que hi estiguin interessades en participar-hi només han d’inscriure’s enviant un correu a l’adreça difuint@diputaciolleida.cat.

XI Col·loquis d’Estudis Transpirinencs. Els pobles abandonats als Pirineus: causes i conseqüències


Des de l’any 2005, l’Institut Ramon Muntaner s’encarrega de la coordinació dels Col·loquis d’Estudis Transpirinencs, un espai biennal, iniciat pel Centre d’Estudis Comarcals de Ripollès, que volen ser un punt de trobada de la recerca en els diferents territoris pirinencs.

Actualment, la seu dels col·loquis s’alterna cada dos anys entre el Santuari de la Vall de Núria, que és on es va iniciar, i altres poblacions pirinenques, que fins ara han estat Areny de Noguera i Salardú.

L’objectiu d’aquests col·loquis no és altre que posar en comú les recerques dels diferents investigadors dels territoris pirinencs, amb una vocació transfronterera, en què totes les cultures i llengües del Pirineu (català, castellà, aranès i francès) hi tenen cabuda. A partir de la VIII edició del col·loqui, realitzat el 2013 al Santuari de Núria, s’ha volgut potenciar aquesta idea d’anar més enllà de les fronteres, convertint l’acte en un col·loqui internacional. Aquesta transversalitat territorial també és palesa en les temàtiques del col·loqui, que giren al voltant de qüestions com ara el concepte de frontera, la religió, el paisatge, etc.

Aquest any es celebra l’XI Col·loqui Internacional d’Estudis Transpirinencs, que organitzem des de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell juntament amb diferents institucions i entitats, que se celebrarà a la Seu d’Urgell els dies 4, 5 i 6 d’octubre.

XI_TRANSPIRINENCS_2019_DEF

Informació extreta del web de l’IRMU

Beques Pere Canturri i Manuel Mas


El Centre d’Estudis Històrics i Polítics (CEHiP) de l’Institut d’Estudis Andorrans convoca una beca de recerca adreçada als estudiants i titulats recents que vulguin centrar les seves primeres investigacions sobre la història d’Andorra. Sota el nom de Pere Canturri, aquesta beca vol ser també un homenatge a la seva memòria.

La beca Manuel Mas premiarà els treballs realitzats sobre les institucions andorranes

La temàtica de recerca és lliure. Tanmateix, el CEHiP podrà suggerir, a petició dels possibles interessats, línies d’investigació.

La presentació de propostes acaba el 25 d’octubre, a les 12 h.

bases Manuel Mas 2019

bases Pere Canturri 2019

Sol·licitud

ELS ACTORS DE LA FIEL INFANTERIA A LLEIDA


 

Refrigeri al mas d’Alcoletge; Jose A. Rosell Pujol encén una cigarreta a l’actor Jesús Puente, davant la mirada d’Ismael Merlo. © Fons Gómez Vidal. Arxiu Fotogràfic de l’IEI.

Refrigeri al mas d’Alcoletge; Jose A. Rosell Pujol encén una cigarreta a l’actor Jesús Puente, davant la mirada d’Ismael Merlo. © Fons Gómez Vidal. Arxiu Fotogràfic de l’IEI.

El passat dia 24 d’agost va fer seixanta anys del començament del rodatge de la pel·lícula La Fiel Infantería a Lleida, el qual es perllongà fins el 12 de novembre. Fou un esdeveniment en què la vida ciutadana va viure un trasbals en el seu desenvolupament quotidià. Al llarg d’aquells mesos la nostra ciutat, i molts indrets de les rodalies, van esdevenir un decorat cinematogràfic on es desenvolupava una història d’amor i de guerra, suposadament durant la guerra civil.

Recentment Jordi Gómez Payà ha fet donació a l’Institut d’Estudis Ilerdencs dels fons del seu pare Josep Gómez Vidal, el qual seguí dia a dia les tasques del rodatge i en va fer més de 900 fotografies a través de les quals volem fer alguns comentaris sobre la presència d’importants figures del cinema espanyol a Lleida. Cal tenir present que per dur a terme la pel·lícula tot l’equip tècnic de la productora Agata Films i el conjunt de protagonistes es van instal·lar a Lleida i, en els moments en què no es rodava, es van integrar en la vida social i cultural ciutadana; molts actes que s’organitzaren en aquells dies es feren per a ells, els protagonistes, alguns dels quals van romandre a Lleida tots aquests mesos.

Pocs dies després de l’inici del rodatge, el diumenge 30 d’agost durant el matí es va rodar la coneguda escena del ball als Camps Elisis, on van participar nombrosos lleidatans com a extres. Era evident que aquests primers dies la integració entre l’equip de rodatge i els lleidatans ja era total, com ho demostra el fet que alguns actors van participar en una jornada de pesca de crancs al riu Segre, invitats pels pescadors locals, i l’organització d’un “vino español”, servit pel lleidatà Pepe Zazurca, al mas d’Alcoletge on s’havien rodat les primeres escenes bèl·liques. En els darrers dies de setembre es van organitzar dues visites curioses: per una banda alguns actors van actuar a la presó, en una mena d’obra teatral curta dedicada als interns, i per l’altra, visitaren la Fira de Sant Miquel, on els membres del Cine-Club lleidatà van muntar un estand en el qual es projectaren pel·lícules de cinema amateur sobre el rodatge.

Un grup d’actors a la tribuna muntada per l’arribada de la XXXIX Volta Ciclista a Catalunya, al passeig central dels Camps Elisis; al centre, el productor José Luis Dibildos i l’actriu Laura Valenzuela. © Fons Gómez Vidal. Arxiu Fotogràfic de l’IEI

Hi ha un fet que val la pena comentar; pocs dies abans de començar el rodatge de “La Fiel”, Agata Films havia acabat el muntatge de la pel·lícula Los Tramposos, rodada el mateix any, en la qual, amb guió de José Luis Dibildos i la direcció de Pedro Lazaga, treballaven els alguns dels actors que estaven a la nostra ciutat; així, com a deferència a la col·laboració que havia trobat, la productora decidí estrenar-la a Lleida. El 17 d’octubre es projectà la pel·lícula en una gran gala al Cine Granados, que fou presentada per l’actor Ismael Merlo, en representació de l’equip tècnic i artístic d’Agata Films; i no fou l’única pel·lícula, ja que una dies abans, el 13 del mateix mes, havia muntat una sessió especial amb la projecció de Cuerda de presos, també d’en Lazaga i Dibildos, al Cine Rambla.

Era evident que el mes d’octubre els actors tingueren una important vida social ja que van ser convidats a una actuació dels Coros y Danzas al Frontón el dia 12, i el 25 visitaren oficialment les casernes militars de Gardeny, no oblidem que l’exèrcit va col·laborar en el rodatge, i es va aprofitar per retre un petit homenatge als soldats que hi participaven com a extres. Un altre acte curiós fou l’organització, el dia 31, d’un combat de lluita lliure al Fronton, on es disputava la Copa La Fiel Infantería, amb el conegut lluitador lleidatà José Peiron i on l’actor Venancio Muro,  antic acròbata de circ, va actuar en un combat de lluita humorística.

I com estem tractant d’una pel·lícula bèl·lica, és lògic que l’últim acte muntat per a l’equip de “La Fiel”: un concurs de tir, organitzat pel club de tir lleidatà, en el qual van participar periodistes de premsa i ràdio i els actors; va tenir lloc, el diumenge 8 de novembre, al camp del “Tiro Nacional” al vessant del Turó de Gardeny, i participaren els actors i equip tècnic competint amb diversos periodistes locals. S’hi repartiren vint trofeus cedits per empreses i botigues de Lleida, entre les quals hi havia un de “Fotografia Gómez Vidal”. Fou un acte multitudinari que tancà la relació d’Agata Films amb Lleida. Precisament, la productora oferí un sopar de comiat a les autoritats locals el 12 de novembre, dia en que oficialment acabava el rodatge, encara que en dies posteriors es van haver de repetir algunes escenes de la luita al Tossal de Moradilla, que no havien quedat perfectes.

L’actor Arturo Fernández entra al Cine Granados en la presentación de la pel·lícula Los Tramposos. © Fons Gómez Vidal. Arxiu Fotogràfic de l’IEI.

 

Dades del diari La Mañana, columna La Fiel Infantería. Miscelánea de rodaje, signada per José Piñeiro, apareguda entre els dies 21 d’agost i 13 de novembre de 1959.

 

Josep Ignasi Rodríguez Duque

Conseller de l’Institut d’Estudis Ilerdencs