Llibres d’aquesta setmana: La poesia llatina del jesuïta Miquel Dòria (1737-1819): estudi, edició i traducció i Catalunya dins l’Espanya centralista (1624-2019)


El dimecres 20 a la Universitat de Lleida, Sala Victor Siurana, i el dijous 21 a la llibreria Caselles es presenten dos llibres que no haurien estat possible sense una feina de recerca als arxius i una voluntat de divulgació de la Universitat i de la Diputació de Lleida a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Per això creiem que el nostre bloc és un bon lloc per fer difusió de la seva publicació i la seva presentació

Presentació del llibre de Carles Rizos Jiménez: La poesia llatina del jesuïta Miquel Dòria (1737-1819): estudi, edició i traducció. Lleida: Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida

Data dimecres 20 de novembre de 2019 a la Sala Victor Siurana de la Universitat de Lleida, a les 19h

Participaran el Dr. Matías López, catedràtic de Llatí de la Universitat de Lleida, Maria Ángeles Calero, directora del Departament de Filologia Clàsica, Francesa i Hispànica i l’autor

Sinopsis:

Obra centrada tant en la biografia com en la producció poètica d’un jesuïta lleidatà que va patir l’exili imposat pel rei Carles III. Una primera versió d’aquesta recerca va guanyar el premi Eduard Valentí d’Estudis Clàssics (4a edició, any 2015) que atorga la Societat Catalana d’Estudis Clàssics. Amb aquesta publicació es commemora el 2n centenari del traspàs d’aquest jesuïta lleidatà oblidat.

Presentació del llibre de Quintí Casals Bergés: Catalunya dins l’Espanya centralista (1624-2019). Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2019.
Data dijous 21 de novembre de 2019 a la Llibreria Caselles, a les 19h

Conduirà l’acte Anna Sáez i presentaran el llibre Manuel Lladonosa, catedràtic d’Història Contemporània de la UdL, Borja de Riquer, catedràtic d’Història Contemporània de la UAB i l’autor.

Sinòpsis:
El llibre ens condueix, a partir d’un recorregut documentat exhaustivament de més de tres segles, a l’anàlisi dels orígens de l’actual confrontació política entre una bona part dels ciutadans de Catalunya i els governants espanyols. El text es pregunta si ens trobem davant d’una nova crisi que acabarà revelant la tradicional impotència política dels catalans per reformar l’estat nació; o si, en canvi, el conflicte acabarà palesant que ja no hi ha camí de tornada, que el trencament polític és irreversible i que, tard o d’hora, es materialitzarà. L’autor considera que la narració històrica és allò que pot explicar millor què volen avui els catalans. I per fer-ho ens ofereix un text que estudia amb deteniment com han estat les relacions polítiques entre els catalans i els governants espanyols des de mitjan segle XVII fins als nostres dies. És a dir, ens ofereix una visió a llarg termini que mostra la persistent voluntat de diàleg de Catalunya per aconseguir el reconeixement de la seva peculiaritat nacional a través de la seva autonomia (sobirania).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.