Cledes és una central de salt i té els seus inicis en els projectes de producció i distribució d’energia elèctrica que l’empresa biscaïna Societat Productora de Forces Motrius promou al Pirineu. En el consell d’administració d’aquesta societat, constituïda el 31 de maig de 1917, trobem a Emili Riu Periquet, president; a Benito Marco Gardoqui, vicepresident, i als vocals, Cristóbal Massó Esclafet, cunyat de Riu Periquet, Pedro Corominas, Luis de Aranguren i Antonio P. Sasia.
Central de salt de Cledes, Les
El Salt de Cledes es va construir aprofitant el marcat desnivell que presentava el riu Garona entre Bossòst i Les. El 15 de novembre de 1918, Riu Periquet signe un contracte amb l’enginyer industrial José Duran Ventosa per a la construcció del dit salt. Dos anys més tard, serà l’empresa La Constructora, SA Proyectos y Obras de Barcelona la que redactarà el projecte de construcció titulat Salto de Cledes. Proyecto de Aprovechamiento de Fuerza Hidráulica del Rio Garona entre Bosost y Lés. Aquest salt és el més rendible dels que posseeix Productora i aquest és el motiu de projectar una central de salt en aquest punt de la vall. Un altre avantatge és que el lloc es troba a 6 quilomètres de Pont de Rei, a on hi havia una estació de ferrocarril per a on podria arribar tot el material necessari. La seva construcció comença l’abril de 1922, encara que ja es fan treballs d’excavació des de 1920 i 1921. Entre la fi de 1923 i mitjans de 1926, els treballs prenen un ritme baix i de vegades s’aturen. Els problemes financers de Productora són la causa i això afecta en el subministrament de material necessari per a continuar amb les obres. El 10 de maig de 1926, es rescindeixen els contractes entre Productora i La Constructora SA i aquesta procedeix a les darreres liquidacions dels treballs pendents. Entre 1926 i 1927 es reprenen els treballs d’excavació i obra i en 1928 continuen. Entre febrer i agost de 1929 l’empresa Sociedad Ibérica de Construcciones Eléctricas envia personal i material per a realitzar els darrers treballs de muntatge per a poder ficar la maquinària en marxa. El 2 d’agost de 1929, es comunica que s’han acabat les obres i que la central entra en funcionament.
Projecte del Salt de Cledes
La Central de Cledes és la primera de les grans centrals elèctriques de la Val d’Aran. Les obres construeixen una presa, un canal obert i un de decantació al costat de la població de Bossòst. Els canals de 25 metres de llargada tanquen el curs del riu i disposen d’una comporta automàtica per actuar en casa d’inundació. La sortida dels canals es troba al costat dret, 1440 metres a cel obert i 1275 metres en túnel de pressió, i permet el pas d’un cabal de 33,5 m³/s, obtenint un salt brut de 58,2 metres. La força del cabal arriba al túnel i pou de descàrrega i baixa per les canonades fins a arribar a l’edifici de la central a on quatre màquines generen l’energia elèctrica.
La Central de Cledes va deixar de funcionar quan es va posar en marxa la Central de Pont de Rei. El 29 de juliol de 1960, queda definitivament fora de sistema i en 1965 tanca definitivament.
El fons documental de la Central de Cledes, situada al poble de Les, es trobava a les dependències administratives d’aquesta central on va quedar completament abandonat. L’any 1998, data d’inauguració de l’Archiu Generau d’Aran, l’Ajuntament de Les promou el seu ingrés al centre. Els primers treballs de descripció del fons, format per més de tres mil unitats documentals, comencen l’any 1999, continuen el 2017 i finalitzen en novembre de 2019. L’inventari, ja es pot consultar en línia a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.
Grup d'Arxivers de Lleida 