La Marina Cuñé es jubila


Aquest cap de setmana és molt significatiu pel Dipòsit d’Arxius de Cervera i ho torna a ser pel GALL. El diumenge dia 1 de desembre la Marina Cuñé, responsable de tota aquesta immensa instal·lació, es jubila.

Ja fa uns anys que de forma progressiva ha anat  desant part de les feines del Dipòsit, per motius de salut, però, aquest ha ocupat, ocupa i ocuparà un lloc ben especial en la seva vida.

El Dipòsit d’Arxius de Cervera, sempre ha sigut un lloc diferent de la resta d’arxius, ha estat una mena de magatzem de tota aquella documentació que no van poder, o no van voler, instal·lar a Barcelona, que és el lloc on lògicament hauria de ser, ja que tota la documentació que custòdia pertany a aquesta província. Tot i el destacable volum de documentació que s’hi conserva, mai se l’hi ha fet el cas que realment mereixia.

L’entrada al Dipòsit d’Arxius de Cervera (situat a l’ala nord de l’antiga Universitat de Cervera), ja et transportava directament a una altra època, l’olor d’humitat i a antic que senties quan entraves per una petita porta situada al carrer Manuel Ibarra i que et portava a unes grans escales amb poca llum, similars a les d’un antic castell, on no et semblaria gens estrany trobar-te amb un noble o amb un cavaller medieval pujant escales amunt. A la primera planta, girant a la dreta, trobaves una porta on un cartell petitó t’indicava que ja estaves al Dipòsit, i allà, trobaves el somriure de la Marina que és qui t’acompanyava per aquella immensa sala plena fins dalt, que es repetia al pis de baix. Ella era la persona que et feia veure, que darrere de totes aquelles capses, aquelles prestatgeries altes fins al sostre, tan amples i tan llargues, hi havia una feina feta ingent, és ben cert, però, que la Marina mai ha fet esment d’aquesta tot aquest treball , però,  veient-la treballar un dia, ja podies observar la passió i les ganes que havia posat per tirar endavant tot aquell espai i el volum de documentació.

Ara, potser ja no utilitzem pràcticament per a res el bolígraf i el paper, tenim els ordinadors, que ens permeten generar i gestionar una gran quantitat d’informació, però, la Marina va començar a descriure els 7 quilòmetres de documentació (que es diuen aviat) que conté el Dipòsit amb paper i bolígraf i està absolutament tot descrit d’aquesta manera i perfectament ordenat. A més, els darrers anys, ho va començar a passar tot a les bases de dades i ja s’ha de recórrer poc a totes aquelles descripcions manuals que tant li va costar elaborar.

Avui la Marina continua passejant tranquil·lament per Cervera, i esperem que ho faci durant molt de temps, però, el Dipòsit d’Arxius de Cervera ja no és el mateix sense ella, de fet ara l’accés als seus fons cal fer-lo a través de l’Arxiu Comarcal de la Segarra . De ben segur, tots els qui hem treballat amb la Marina ens n’enduem un molt bon record i una gran experiència. Et desitgem que aquest nou camí que és la jubilació la gaudeixis tant o més del que hem gaudit tots nosaltres treballant al teu costat.

Anna Moli

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.