25è aniversari de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà


El 28 d’abril de 1995 s’inaugurà l’Arxiu comarcal del Pallars Sobirà, ara fa 25 anys.

Per celebrar el 25è aniversari des de la inauguració de l’actual seu de l’Arxiu Comarcal
del Pallars Sobirà, l’equip que hi treballa, ha creat una pàgina web amb tres apartats
ben diferenciats i curiosos, per tothom que hi vulgui accedir, a través de l’ordinador, la
tauleta o el mòbil.
El primer apartat, és la història de l’arxiu on s’explica com es va crear l’arxiu i els
serveis que aquest ofereix als seus usuaris, i per aquells que encara no hi heu estat,
també podreu veure algunes imatges del seu interior. El segon apartat és la tipologia
documental on s’explica tots els tipus de documents que s’hi conserven i al final una
mostra visual d’alguns d’ells a través d’imatges. Finalment, l’últim apartat, és un

Codi de referència ACPS210-5-N-3

Gerri de la Sal. Vista parcial des de la pista d’Enseu amb el monestir

homenatge a totes aquelles persones que han cedit la seva documentació a l’arxiu
Fons patrimonials i personals, on es fa un repàs a tots aquests fons, fent una breu
explicació de com es van trobar i com estan actualment, molts d’ells s’ha de dir,
disponibles a la web d’Arxius en línia, finalitza la web amb una petit repàs de
diapositives de documentació textual i no textual que han proporcionat aquest fons.
Podeu donar un cop d’ull aquí, us recomanem que quan visiteu la
web, aneu clicant a cada imatge i cada enllaç, per obtenir més informació.

La processó del Sant Enterrament de Lleida als anys quaranta del segle XX


Aquest any els fidels de Lleida, i de la resta del món, hauran de viure la Setmana Santa d’una manera completament diferent de com marca la tradició. Les circumstàncies s’han imposat i la improbabilitat de sortir al carrer no faran possible que les processons surtin al carrer i es puguin repetir imatges com la fotografia del Fons Municipal de l’Arxiu de la Ciutat de Lleida, que us presentem a continuació.bona (3)

En aquesta captura, realitzada pel fotògraf Samuel Farràn, en els anys quaranta del segle XX, es veu el carrer Major durant el pas de la processó del Sant Enterrament. En concret, la podem ubicar al tomb que el carrer Major realitza a l’alçada dels antics magatzems de La Reconquista, poc després d’haver passat per davant del Casino Principal.

Les processons del Sant Enterrament  tradicionalment recreen una part de la Passió o Via Crucis de Jesús de la nit de Divendres Sant. Per aquest motiu aquest ritual està protagonitzat per la imatge de Jesucrist mort dins d’un taüt de vidre i se celebren en silenci sota la llum de la lluna.

La primera constància documental que en tenim a Lleida és de l’any 1607[1], organitzada per la Congregació de la Puríssima Sang. Al llarg de la seva existència la tasca més coneguda de la Congregació ha estat tenir cura de l’organització de la Processó del Sant Enterrament, tot i que en altres temps també tenia cura de les processons del Trasllat, de l’Agonia i de l’Encontre.

La processó que avui coneixem és de fet substancialment diferent de les primeres que van celebrar-se, ja el 1753 hi ha un canvi radical; s’afegeixen al seguici –que en un principi estava format per encaputxats amb hàbits negres i el Crist Jacent- els armats i una sèrie de “passos” o misteris amb escenes de la Passió.

Fins a la interrupció provocada per les circumstàncies excepcionals d’aquest any, la celebració de la processó arribà – amb dues interrupcions, provocades per la guerra de Successió i per la invasió napoleònica- fins a la II República, que va prohibir les manifestacions religioses al carrer. Després de la Guerra Civil, a la dècada dels quaranta de la passada centúria, la Processó prengué novament revolada, es recuperaren els Armats que estrenaren cuirasses i indumentària i diverses confraries lluïren nous hàbits, guanyant així en solemnitat.

La fotografia que us presentem fou captada en aquest moment de recuperació del ritual, i en ella hi veiem el seguici encapçalat per les autoritats religioses i el Sant Sepulcre acompanyant per la Guàrdia Civil, indici de la forta presència que en aquells moments tenien les “forces de l’ordre”. A continuació els encaputxats amb torxes enceses i, a la llunyania s’aprecien la resta dels misteris amb escenes de la Passió.

[1] SOL, Romà; TORRES, Carme: “L’església de la Puríssima Sang”, Endavant les Atxes, núm 2, Lleida, 1994, p. 14

Què et podem oferir els #arxiusacasa?


Proposta dels recursos en línia de la Xarxa d’Arxius Comarcals

La Xarxa d’Arxius Comarcals, ofereix una sèrie de recursos en línia que us permetran conèixer la història els documents que conservem en els nostres centres a través de continguts digitals que us sorprendran, clicant al següent enllaç
Aquestes eines estan pensades per a tots els públics; famílies, estudiants, investigadors, així com professionals de la docència i en general, per tothom que tingui curiositat pel nostre patrimoni documental.

Eines i recursos digitals.jpg
Descobrireu les històries que expliquen els milions de documents que tenim digitalitzats des de l’any 845 fins a l’actualitat a través de la web d’arxius en línia, també podreu viure experiències immersives gràcies a les visites virtuals a diversos arxius com; l’Arxiu Històric de Lleida i l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà i podreu llegir premsa històrica accedint a més d’1,3 milions de pàgines digitalitzades, des de l’any 1808 mitjançant la web XAC_Premsa.
Aquests són alguns dels recursos més destacats, però, també podeu trobar activitats per a fer amb els més petits, podreu conèixer els arxius de la vostra comarca a través del Portal web de la Xarxa d’Arxius Comarcals i entrar al canal Youtube de tota la xarxa.
Us animem a descobrir tot els recursos i eines digitals de les quals disposa la Xarxa d’Arxius Comarcals. Els arxius segueixen sent accessibles, encara que els espais estiguin tancats.

Reglament de comportament al teatre de 1849, conservat a l’Arxiu Municipal de Lleida


En els temps d’aïllament que ens està tocant viure no està gens malament parlar del món de la cultura i la creació en primera persona. Com cada any, el 27 de març es commemora el Dia Mundial del Teatre, un teatre del qual tots esperem poder tornar a gaudir aviat, omplint les sales de gom a gom.

Amb la voluntat de donar a conèixer els fons de l’Arxiu de la Ciutat i també, perquè no, d’entreteniment en aquesta ocasió us volem presentar un reglament datat el 18 d’octubre de 1849 i signat per l’alcalde Ramon de Casanovas, en què s’establien les pautes de comportament que havien de tenir tots els espectadors que volien gaudir de les representacions teatrals.

El primer teatre, com a tal, que es coneix a la ciutat de Lleida s’habilità sobre l’antiga església dels Agustins. Aquest orde religiós inicialment establert a Cappont, es traslladà al centre de la ciutat, a la zona del carrer Major prop del carrer Cavallers, a causa del setge de la Guerra dels Segadors. La Reial Ordre d’exclaustració eclesiàstica de 1835 suprimí tots els convents en què no hi hagués almenys dotze religiosos, i això provocà l’abandonament de l’edifici dels Agustins. Aquest fou ràpidament reconvertit en teatre, esdevenint així el primer gran espai de la ciutat destinat a representacions teatrals. És en aquest edifici del c/ Major, avui desaparegut, amb façana també a l’av. Blondel, en què hem de contextualitzar l’aplicació del reglament de 1849.

En el dit document, escrit en castellà, s’indicà que estava prohibit tenir el cap cobert amb barret o gorra un cop s’aixequés el teló. Però en aquelles ocasions en què s’exposés el retrat dels monarques, els caps havien d’estar en tot moment descoberts, encara que el teló estigués abaixat, com a mostra de cortesia i de respecte. A la vegada que recordava a tothom que havia d’assistir a les funcions decorosament vestit.

Establia també que no estava permesa la sol·licitud de repeticions per part del públic. És a dir, estaven completament prohibits allò que avui coneixem popularment com a bisos. I tampoc estava permesa l’entrada a les representacions de persones amb nadons.

Destacar la indicació que dictava “se prohíbe fumar, encender mistos, cerillas y cualquiera otra cosa dentro del teatro; solo sera permitido fumar en la sal que hay en todos los pisos de palcos, cazuela (galliner) y corredores”. L’any 1876, malauradament, el teatre fou víctima d’un greu incendi que el deixà completament devastat. Les estructures i el mobiliari en fusta d’aquesta mena d’edificis els convertirien en potencials víctimes d’aquesta mena de catàstrofes.

Esperem retrobar-nos aviat asseguts a platea!

Descarrega’t i descobreix el document complet!!!

(transcripció)