Celebrem el Bicentenari de la construcció d’aquest edifici d’estil neoclàssic seu de l’Archiu Generau d’Aran


La Casa deth Senhor està situada en el carrer Major del poble d’Arròs. Aquest pertany des de temps antics al comú de Vila i Arròs, que va ser annexat el 1970 al de Vielha e Mijaran.

La unió de dues famílies els Subirà del Senhor d’Arròs i els Ademà dels de Tròi d’Arró la va fer néixer en un entorn de poder i riquesa. No és casualitat aquesta unió. Les dues famílies, segurament emparentades, havien compartit l’alternança de l’ofici de baile de la Bailia General dels terçons de Bossòst i de Lairissa. Un ofici que passava de pares a fills.

Quan en la família Subirà d’Arròs l’hereva és una dona, Maria Antonia Subirà Ademà, no sorprèn que es casi amb un fill dels Ademà d’Arró.

I des d’Arró arriba un home, Francisco Ademà Subirà, que transformarà el patrimoni dels Subirà i el paisatge urbà d’Arròs amb la construcció d’un edifici d’estil neoclàssic. Però ell mateix contribuirà a la decadència i desaparició d’aquest patrimoni en mig de històries i de llegendes.

L’edifici de 1820 es projecta seguint l’estil neoclàssic de moda en aquells moments. Un estil que es veu en la façana (pilastres, columnes d’estil jònic i frontó de línies interrompudes amb obertures en ull de bou i inscripcions) i a les restes de mobiliari (escala, portes i armaris) que s’han conservat.

Francisco Ademà Subirà va dir ‘Ara en vaig a fer una (casa) que des d’aquí fins a Barcelona no hi haurà cap més!’. I així ho va fer.

A la visita a la casa, seu institucional del Conselh Generau d’Aran i de l’Archiu Generau d’Aran, coneixerem les famílies Subirà i Ademà vinculades ara Casa deth Senhor; l’arquitectura d’un edifici d’estil neoclàssic en un petit pòble de montanya i el document de ‘Era Querimònia’, privilegi atorgat per Jaume II als aranesos en 1313 i custodiat a l’Archiu Generau d’Aran.

Lloc: Casa deth Senhor, Arròs

Quan: dimecres 7 d’octubre de 2020 de 12 a 13:30

Directrius establertes.

Reserva prèvia (Aforament limitat a 10 persones)

Telefon: 973 64 25 69

Correu electronicacvallaran.cultura@gencat.cat

Obligatòri l’us de mascareta pròpia durant la visita

L’Arxiu posa a disposició del visitant gel hidroalcohòlic

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

La Consellera de Cultura Àngels Ponsa visita l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà


En una visita programada a diferents espais culturals del Pallars Jussà i Sobirà, la nova Consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha vingut a veure l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà que ha complert vint-i-cinc anys enguany.

Acompanyada de diverses autoritats de la comarca i d’altres membres i autoritats del Departament de Cultura, ha pogut conèixer les instal·lacions i també han vist alguns dels documents més importants que conservem a l’arxiu com; els pergamins originals del segle IX del monestir de Gerri.

Visita de la Consellera Àngels Ponsa a l'Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà

Li agraïm molt la visita i ens plau haver compartit impressions sobre la rellevància de l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà al territori.

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Tàrrega rep en donació el fons fotogràfic personal de Josep Serra Teixidó


L’Ajuntament de Tàrrega ha rebut en donació el fons fotogràfic personal del periodista, publicista, editor i activista cultural Josep Serra Teixidó (1926 – 2019) per part dels seus tres fills Jaume, Jordi i Josep M. Serra Llena. Al seu torn, el consistori targarí dipositarà el fons a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell per a la seva custòdia i catalogació, fent-lo accessible als investigadors i al conjunt de la ciutadania. L’ingrés de la documentació s’ha formalitzat mitjançant un acte de signatura celebrat a la Casa Consistorial. L’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú ha expressat l’agraïment per la donació, “de gran valor històric i cultural i d’indubtable interès públic”, ha afirmat.

L’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú amb els tres fills de Josep Serra Teixidó i el director de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, Carles Quevedo

La cessió recull instantànies que el targarí Josep Serra Teixidó va produir i/o col·leccionar al llarg de la seva extensa activitat professional i associativa al llarg de vora mig segle. En concret, les fotografies tenen un abast cronològic que abraça aproximadament del 1943 al 1990. Són 3,6 metres lineals de fons, el qual testimonia la vida targarina en diferents moments i àmbits: polític, cultural, social, esportiu… En aquest sentit, els tres fills de Josep Serra Teixidó han manifestat que la donació contribuirà al coneixement de fets i notícies representatives de la Tàrrega del segle XX. A l’acte de signatura també ha assistit el director de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, Carles Quevedo, que ha destacat la significació d’un fons que ara s’organitzarà per facilitar-ne la consulta i difusió.

Durant la seva trajectòria professional, Josep Serra Teixidó esdevingué un prolífic cronista de la Tàrrega del seu temps a més de fundar l’empresa de publicitat EcoSerra. Forjà un fort vincle amb el setmanari Nova Tàrrega des del 1960 fins al 1990. Així mateix, adquirí, edità i dirigí l’esmentada capçalera del 1987 al 1990. La seva tasca en altres mitjans de comunicació també fou molt àmplia, especialment a l’emissora Ràdio Tàrrega. A més a més, Josep Serra Teixidó fou Jutge de Pau de la capital de l’Urgell entre els anys 1970 i 1986.

Article extret de la publicació  “Nova Tàrrega” del 21 de setembre de 2020

Vols conèixer els cursos que et proposa l’ACUR per aquesta tardor?


L’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR) presenta  l’oferta formativa per aquesta tardor; formació que vol apropar als interessats “al patrimoni, la cultura i la història a casa”.

La primera activitat programada és un taller semipresencial de cal·ligrafia d’escriptura gòtica notarial, una activitat teòrica i pràctica a partir de documents manuscrits custodiats a l’arxiu que daten d’entre els segles XIII i XVI.  El curs es portarà a terme combinant explicacions teòriques que emmarquin la part pràctica, que serà la principal, per a una millor comprensió a l’hora de passar per l’experiència d’executar les lletres. Per poder seguir aquest taller amb les millor condicions, cal tenir coneixements previs de cal·ligrafia, ja que la metodologia emprada és de nivell avançat.  Per més informació i matrícula podeu seguir aquest enllaç. 

Després hi ha programats tres cursos en format virtual:

Curs virtual ‘Com organitzar les fotografies familiars a l’ordinador’ . És un curs on es pretén establir uns criteris i donar les eines necessàries per tal d’organitzar les imatges del nostre ordinador. Aprendre com hem d’actuar amb l’objectiu de poder gaudir més plenament de les nostres imatges i sobretot d’assegurar-ne la seva perdurabilitat. Les dates del curs són del 19 al 31 d’octubre.

 

El segon curs és el de llatí nivell III. En aquest curs es combinarà l’estudi autònom (per bé que pautat) de la morfologia llatina amb l’aplicació pràctica dels coneixements sobre sintaxi adquirits durant les sessions virtuals. Se seguirà una metodologia d’aprenentatge de la llengua en què els alumnes, a partir de textos preparats ad hoc, aniran veient de manera activa i gradual els diferents aparats del programa.

 

 

 

Per acabar el trimestre s’impartirà un taller de creació de personatges de còmic històric. Taller dirigit als joves a partir de 12 anys on, en dies sessions online, podran aprendre les particularitats de la il·lustració de temes històrics i ajudar a resoldre les dificultats que planteja dibuixar-los.

 

 

 

 

 

 

Informació facilitada per l’ACUR

 

 

 

El privilegi de Ciutat de Solsona a l’Arxiu Comarcal del Solsonès


Ara farà dos anys, el juliol del 2018, es va formalitzar la donació del privilegi de ciutat a la ciutat de Solsona i amb la condició que fos conservat a l’Arxiu Comarcal del Solsonès. Era el resultat d’una llarga sèrie de gestions que van propiciar la seva donació per part de la família Baixas.

Solsona va ser elevada a la categoria de ciutat el 30 de juliol de 1594 per Felip II. Aquest és un procés que no es pot desvincular de l’assoliment de la seu episcopal per Solsona. El document que ens ha arribat és una còpia del 1596 gairebé coetània al document original que no ens ha arribat. Aquest document és l’únic que recull el text original de concessió del títol de ciutat a Solsona, escrit en llatí i firmat pel Felip II de Castella i   I d’Aragó des del monestir de Sant Lorenzo del Escorial. Si fem un recorregut pels inventaris antics del fons municipal de Solsona –publicats per Ramon Planes- podrem observar que el privilegi de ciutat ens apareix en un inventari de la documentació elaborat entre 1685 i 1687; tot i que no podem afirmar si es refereix al document original de 1594 o a la còpia de 1596.

La signatura del conveni va coincidir amb l’inici dels actes dels 425 anys de ciutat. En un acte públic a la sala noble de sessions de l’Ajuntament es va signar el conveni; a continuació els assistents varen poder veure el document i una traducció al català que es va fer a aquests efectes. La següent etapa va ser la seva restauració que es va realitzar els mesos següents a la seu de l’ACS. La restauradora Mònica Megino va procedir a les diferents fases del desmuntatge –es trobava emmarcat en un quadre-, neteja, aplanat, consolidació i reintegració del suport i, finalment, l’elaboració d’una carpeta de protecció.

Així mateix, s’han elaborat tres còpies del document cedit: una per la família que ha fet donació del document, una altra per l’Ajuntament i, finalment, una per l’Arxiu Comarcal. L’objectiu d’aquestes còpies és la seva utilització per a finalitats de difusió i per a preservar l’original. Es van plantejar diferents possibilitats per a l’elaboració de les mateixes, finalment i després de valorar diferents opcions, es van fer unes còpies sobre pergamí pel cal·lígraf Josep Batlle, utilitzant les mateixes tècniques que s’utilitzaven a l’època.

En la darrera Revista Cultural del Solsonès. Oppidum  hi ha un article amb el títol Contextualització i restauració del Privilegi de Ciutat de Solsona de Josep M. Masnou i Mònica Megino que es centra en el document d’atorgament del títol de ciutat. La presentació de la revista sempre va acompanyada d’un acte cultural dissenyat per la coordinació de la revista i  està relacionat amb el contingut d’algun dels treballs que s’hi presenten. La presentació estava prevista pel dia 3 d’abril i estava relacionada amb aquest treball i, en certa forma, era el tancament dels 425 anys de l’atorgament del Privilegi de Ciutat de Solsona; tanmateix, per les circumstàncies per tots conegudes, no es va poder dur a terme. L’acte havia de tenir una representació teatral d’un grup teatral solsoní, s’havia escrit un guió especial per l’ocasió, i una representació amb música i dansa d’època per un grup especialitzat. Finalment, el 17 de juliol es va fer la presentació amb les mesures de protecció adients; l’acte va constar d’una lectura dramatitzada i el lliurament de les còpies del privilegi de ciutat per part de l’Arxiu Comarcal a la família Baixas i a l’Ajuntament. Va ser un acte concorregut amb una setantena de persones i amb representants del Departament de Cultura i de les administracions locals; així com de l’Arxiu i el Centre d’Estudis.

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC