Es publica el llibre “La Cerdanya de 1603”


L’any 1603 el mestre d’escola i capellà Joan Trigall, fill de Puigcerdà, va escriure el Tratado del Condado de Cerdaña. Hi descrivia amb tot detall com eren la comarca i la vila de Puigcerdà, la seva economia i els seus edificis principals, i hi redactava la primera història coneguda de Cerdanya. El text, conegut des de principis del segle XX, s’ha utilitzat en diferents ocasions per il·lustrar la Cerdanya en època moderna, però mai s’havia editat sencer. Es tracta d’un text clau per conèixer el territori a principis del segle XVII, per saber de què i com vivien els cerdans en un moment especialment delicat a causa de les guerres de religió i les constants incursions franceses.

L’editorial pirinenca Anem Editors ha impulsat l’edició d’aquesta obra, a càrrec dels arxivers i historiadors Erola Simon i Lluís Obiols. El llibre, publicat sota el títol «La Cerdanya de 1603: el Tractat del Comtat de Cerdanya de Joan Trigall», compta amb un pròleg d’Eulàlia Miralles i edita per primera vegada el text íntegre del Tractat. Aquest està precedit per una biografia de Joan Trigall i un estudi introductori que situa el document en el context historiogràfic i literari de l’època, i també incorpora l’edició de tres cartes del mateix autor adreçades al jurista i historiador Jeroni Pujades els anys 1610 i 1611 en les quals, entre d’altres aspectes geogràfics, explica detalladament la primera ascensió coneguda al Carlit.

L’Arxiu Comarcal de la Cerdanya ha promogut aquesta publicació, ja que conserva entre els seus fons una còpia del Tractat escrita al segle XVIII i una de les tasques pròpies de l’Arxiu és la difusió del patrimoni documental cerdà. La publicació també ha rebut el suport de l’Ajuntament de Puigcerdà i la Diputació de Girona.

Podeu llegir un article del diari Ara sobre la publicació d’aquest llibre.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

L’IEI presenta la primera exposició monogràfica dedicada al fotògraf lleidatà Josep Gómez Vidal


La mostra es pot veure a la Zona Zero de l’Institut d’Estudis Ilerdencs fins al 7 de febre del 2021 i recull una selecció d’imatges representatives del seu treball entre els anys 1950 i 1968

El seu arxiu, de més de 700.000 fotos, va ser donat pel seu fill a l’IEI l’any 2018, i actualment es troba en procés d’inventari i catalogació per Servei d’Audiovisuals de la casa

Sota el títol ‘Gómez Vidal. Repòrter’, l’Institut d’Estudis Ilerdencs ha presentat aquest dijous la primera exposició monogràfica dedicada al fotògraf lleidatà Josep Gómez Vidal (La Pobla de Segur, 1921-Lleida, 2005), una figura cabdal en la història del fotoperiodisme a les terres de Ponent.

La mostra, que es podrà visitar a la Zona Zero de l’IEI fins al proper 7 de febrer de 2021, recull una selecció de fotografies pertanyents al seu arxiu de negatius que configuren un compendi representatiu del millor treball fotoperiodístic de Gómez Vidal realitzat entre els anys 1950 i 1968, època en què es va consolidar professionalment com a fotoperiodista. Totes les fotografies de la mostra foren publicades en el seu moment tant en la premsa diària -bàsicament al diari ‘La Mañana’, encara que també n’hi ha que es van difondre en periòdics d’àmbit estatal com ‘La Vanguardia’-, com en revistes d’informació i actualitat local, com ara ‘Labor’ i ‘Acento’, de les quals Gómez Vidal n’era el fotògraf titular.

De formació autodidacta, Gómez Vidal va iniciar la seva trajectòria l’any 1945 com a col·laborador gràfic d’esports a ‘La Mañana’, llavors l’únic rotatiu de la província. Poc després, a principis dels anys 50, decideix professionalitzar-se i ràpidament es consolida com el reporter gràfic del diari, punt de partida d’una dilatada relació professional amb el mitjà que es va allargar fins al 1985 i que va compartir amb el seu fill Jordi des de finals dels anys 60. Aquesta vinculació amb el periòdic va erigir Gómez Vidal en un fotògraf hegemònic en el context de la premsa lleidatana de la segona meitat de segle XX, així com en el notari gràfic de tota classe i dimensió d’esdeveniments històrics, socials, culturals i esportius del territori. A banda del seu treball com a fotoperiodista professional, es va dedicar també al reportatge social, la fotografia institucional o el negoci del revelat i venda de material fotogràfic en una coneguda botiga del carrer Major.

El seu arxiu, més de 700.000 imatges que abracen des de la postguerra fins als inicis de la democràcia, es troba avui en dia a cura del Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, després que l’octubre del 2018 es formalitzés la seva donació per part del seu fill, Jordi Gómez Payà. El fons, format majoritàriament per negatius de 35 mm, encara que també inclou negatius de format mitjà, positius originals i pel·lícules, es troba actualment en procés d’inventari i catalogació.

L’exposició, comissariada per Josep Ignasi Rodríguez Duque i Oriol Bosch Bausà, també inclou un petit apartat dedicat a la breu però interessant obra cinematogràfica de Gómez Vidal, realitzada paral·lelament a la seva trajectòria com a reporter gràfic i que testimonia esdeveniments o temes d’actualitat que el fotògraf havia copsat també amb la seva càmera fotogràfica.

Informació extreta de la pàgina web de l’IEI

Donació del ninotaire Ermengol a l’Arxiu Municipal de Lleida


Armengol Tolsà (Canals, Argentina, 1958), conegut artísticament com Ermengol, ha formalitzat la donació de la seva obra a l’Ajuntament de Lleida. La donació inclou 20.211 dibuixos, gairebé la totalitat de la seva producció com a humorista gràfic, així com els exemplars dels seus llibres publicats. Artista multidisciplinari, ha desenvolupat el seu treball en diferents camps artístics com l’humor gràfic, la caricatura, la il·lustració́, el dibuix, l’escultura i la poesia visual.

Ermengol és conegut especialment per la seva llarga carrera de més de 35 anys en la premsa lleidatana. Els seus inicis van ser al diari Segre (1985-2010), publicació on va treballar més de 25 anys. També va col·laborar en el Diari d’Andorra (1995-2010) i des del 2013 publica al diari La Mañana. Ermengol també ha col·laborat en una gran quantitat de publicacions periòdiques d’àmbit local, nacional i internacional. Entre elles destaquem les revistes de l’Aplec, La Quera, el Butlletí de la Paeria, Cavall Fort, Playboy, Sport, El Periódico de Catalunya, El Jueves o la revista argentina Orsai.

Entre les seves publicacions destaquem Ermengolarium o RIP, aquesta última en col·laboració amb el poeta Xavier Macià. Ermengol també ha protagonitzat nombroses exposicions individuals al nostre país, a Europa i a l’Amèrica Llatina. També destaquem els projectes que ha impulsat, com Humoràlia, entitat que ha organitzat biennals internacionals d’humor gràfic, o l’Escola Ermengol, un centre dedicat a l’ensenyament i aprenentatge de l’art i el dibuix a tot tipus de públics. El reconeixement al seu talent com a humorista gràfic va ser reconegut l’any 1993, amb l’atorgament del prestigiós Premi Mingote, guardó atorgat pel diari ABC.

El llegat Ermengol ens permetrà explicar la història més contemporània de la nostra ciutat en clau d’humor, però també de moments destacats de Catalunya i de l’Estat Espanyol.

L’Arxiu Municipal de Lleida va engegar fa uns mesos la campanya “Fem Arxiu, fem Ciutat”, en què preocupats pel futur dels fons particulars dels lleidatans donem la oportunitat a aquests a fer donació a l’Arxiu de la Ciutat dels seus llegats documentals. De fet, qualsevol persona, entitat o empresa que posseeixi legalment un document, fons o col·lecció, independentment del seu suport, i que sigui d’interès com a patrimoni documental de la ciutat de Lleida pot posar-se en contacte amb l’Arxiu per a fer-ne donació.

La donació de fons documentals garanteix la seva correcta conservació, si s’escau s’hi aplicaran processos de restauració i se’n farà el tractament arxivístic corresponent que permetrà la seva difusió i posar-lo a l’abast de ciutadans i investigadors.

L’Arxiu de la Ciutat vetlla per la preservació, conservació i difusió del patrimoni documental local entès des d’un punt de vista global, amb l’objectiu final d’esdevenir un centre de recuperació i difusió de la memòria del municipi. L’assoliment d’aquesta fita, al llarg dels anys, ha menat a què l’Arxiu Municipal s’hagi enriquit amb l’ingrés de diversos fons documentals de diferents provinences i múltiples característiques. Hem de tenir presents que aquests fons contenen documents amb un tipus d’informació que sovint no és present en els fons de l’Administració. Per la seva naturalesa arriben més enllà de les estructures del poder i mostren aspectes de la vida quotidiana que no sempre són prou reflectits en la documentació generada per les institucions; perquè els documents d’arxiu dels fons privats es creen a conseqüència del funcionament de les activitats col·lectives d’empreses, associacions, fundacions i famílies, i de la vida diària dels ciutadans.

El gruix de l’obra del ninotaire Ermengol passarà a formar part del fons particulars que custodia l’Arxiu de la Ciutat, mentre que una selecció representativa de les seus millors treballs entrarà a formar part de la col·lecció del Museu d’Art Jaume Morera.

Per tal que la ciutadania pugui conèixer aquesta donació, el Museu d’Art Jaume Morera, presenta una mostra de petit format, que es podrà visitar fins al proper 10 de gener de 2021 i que recull una breu mostra representativa del contingut de l’obra cedida. Es tracta d’una exposició que aplega una quarantena d’originals així com una desena de publicacions de l’autor que esdevenen un petit repàs de la seva trajectòria.

Arxiu Municipal de Lleida

Les campanyes #ArxivemelMoment, #ArxivemlaCOVID


#ArxivemlaCOVID, s’inclou en les campanyes de #ArxivemelMoment que des dels arxius de Catalunya i del món, s’han llançat per a recollir la informació formal i informal, generada i fixada en tot tipus d’entorns i suports. I es fa des del convenciment de que la informació oficial –entenent-la com la que es genera des d’institucions, organismes públics, administracions i òrgans de comunicació–, no donarà la imatge total d’allò que s’està vivint a nivell de carrer, de famílies, de grups socials –sobretot els més desafavorits–.

L’objectiu principal és, doncs, completar els buits de la fotografia oficial amb els colors o les ombres de les experiències particulars, però no només per tenir una memòria completa del que està succeint, sinó per facilitar el retiment de comptes per part de les que governen, en aquest cas, la situació de la pandèmia.

Aquest tipus de campanyes impulsades a través de les xarxes socials deixen entreveure un nou canvi de paradigma: l’arxiu de la comunitat o arxiu social. Això va més enllà de mostrar el que “s’amaga” a l’arxiu –exposicions, conferències, tallers…– i d’obrir les portes de les dependències per acollir les activitats d’altres organismes i entitats socials i culturals; el camí que s’obre ara és el de fer #ArxiualCarrer o fer del carrer #arxiu, com ja s’apuntava en XVII Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya.

L’Associació d’Arxivers – Gestors de Documents de Catalunya va organitzar un Seminari sobre aquesta campanya i vam poder posar en comú experiències i neguits us deixem el vídeo

Coneix l’autor: ‘ La companyia nòrdica’ d’Albert Villaró


L’Arxiu Comarcal de l’Urgell, en el cicle ‘Coneix l’autor@’, et convida a trobar amb escriptors i escriptores de novel·la històrica. Amb aquesta proposta de trobades online amb els autors, et permetrà conéixer la trama dels llibres, la seva inspiració, el seu procés creatiu i el treball de recerca. I pregunta tot allò que vulguis en directe.

En aquesta sessió troba’t amb…Albert Villaró i el seu nou llibre ‘La companyia nòrdica’. La trobada serà el proper 18 de novembre de 19:30 a 20:30.

L’Albert Villaró, que l’any 1997 era arxiver municipal de la Seu, va rebre, en penyora de la vídua d’un paleta col·leccionista d’antiguitats, el dietari d’un soldat prussià que va participar en la primera guerra carlina, Ulrich von Wilamovitz, botànic i violinista. El quadern descriu els fets increïbles que van succeir durant la terrible primavera del 1837. 

Per inscriure-us a l’activitat ho podeu fer o trucant al telèfon 973 31 24 11 o per correu electrònic a acurgell.cultura@gencat.cat 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC