L’Arxiu Gavín comença l’organització del fons fotogràfic Sansalvador


Després del seu ingrés a l’Arxiu Gavín, aquest 2021 hem iniciat les tasques d’organització del fons fotogràfic Josep Sansalvador per la seva correcta preservació i accessibilitat. El fons Sansalvador està format per més de 140.000 fotografies analògiques (amb negatiu i positiu en color) i gairebé la mateixa quantitat de fotografia en format digital. Aquest fons, de caràcter personal, va iniciar-se l’any 1985 i encara està en procés de creació, per tant encara incorpora fotografies. El seu abast és sobretot a nivell de Catalunya, però en menor mesura conté imatges d’arreu del territori peninsular. El seu contingut es pot dividir en dos blocs:
  • El bloc principal està format per imatges d’esglésies de Catalunya i tots aquells elements vinculats a l’edifici d’una església, amb o sense culte (piques baptismals, campanars, imatges religioses, etc)
  • L’altre bloc és de fotografia de patrimoni cultural de caràcter civil (edificis, pedrons, ponts, entre altres)
El fons actualment l’estem organitzant en unitats d’instal·lació, d’acord al sistema de classificació elegit per Sansalvador, que segueix el mateix patró que el realitzat per Josep Maria Gavín en el seu fons fotogràfic. Es basa doncs en criteri geogràfic per comarca, municipi, poble, tipus d’edifici i altres característiques descriptives. El següent pas serà realitzar la descripció de fons i després de cada imatge, per ser incorporada als arxius en línia i facilitar-ne la seva consulta. Com a curiositat, es tracta d’un fons d’alt valor a nivell de país, que actualitza la tasca iniciada per Josep Maria Gavín amb l’inventari d’esglésies i a la vegada l’amplia. En el procés de fotografiar Sansalvador ha descobert fins a 13 esglésies que havien caigut en l’oblit.

23 de febrer de 1981. El cop d’Estat i la Llei de Secrets Oficials


AHL. Fons La Mañana. EFE

Avui és un dia pel record, per la memòria. Ho podem fer des de la autocomplaença i l’autoengany acceptant sense crítica l’opinió generalitzada que tot va sortir bé i que la conseqüència va ser el enfortiment de la democràcia, règim que havia estat elegit per una majoria per governar l’Estat, però també podem aprofitar l’efemèride per posar de relleu les mancances de les lleis de transparència i l’anacronisme de la Llei de Secrets Oficials.

Des dels arxius sempre hem reivindicat:

  • La documentació cal que es recullin en arxius respectant el principi de procedència, gestionats per professionals per tal d’assegurar el seu tractament arxivístic
  • Cal tenir una normativa que asseguri i reguli el dret d’accés als arxius i a la informació

Si estiguessin ateses, la realitat arxivística de es trobaria en l’àmbit dels estats amb una democràcia consolidada en els que l’accés i la dació de comptes s’inclouen en la dinàmica de control de la ciutadania sobre les decisions i conseqüències polítiques. Aquesta realitat s’hauria de complementar amb organismes de governança que vehiculés tant l’accés com la rendició de comptes, en lloc d’entorpir-la amb tràmits eterns i decebedors.

Des del Grup d’Arxivers de Lleida aprofitem, doncs, per exigir la derogació de l’actual Llei de Secrets Oficials, la implantació de calendaris de desclassificació de documents i la facilitació de l’exercici del dret d’accés als arxius i a la informació per assegurar entre tots una democràcia que només pot sobreviure si és plena

AHL. Fons La Mañana 25/02/1981. EFE

El Dia Mundial de la Ràdio i els arxius


Instal·lacions Ràdio Tàrrega

La Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya ha recollit en una nova entrada de caràcter temàtic que conjumina la informació que es troba en diferents fons als diversos arxius comarcals.

No és la primera entrada d’aquest tipus, de fet d’algunes ja ens en fet resó i avui ho tornem a fer, arrel del Dia Mundial de la ràdio.

La ràdio neix el 14 de maig del 1897 quan Guglielmo Marconi va fer la primera transmissió de ràdio de la història. Els més de cent vint anys d’evolució han fet que aquest mitjà de comunicació esdevingués essencial i principal al llarg del segle XX fins a l’arribada de la televisió. Qui no recorda les imatges d’una família al voltant d’una ràdio escoltant les notícies durant la postguerra espanyola, les antenes de Ràdio Liberty, a Pals que van fer arribar informació a l’altra banda del Teló d’Acer o algunes pel·lícules que reivindicaven el paper de la ràdio com Good Morning Vietnam o The Boat that Rocked que recorda una de les emissores més famoses, Ràdio Rock, que emetia des d’un vaixell al Mar del Nord i era escoltada per milions de persones.

En els arxius de la Xarxa d’Arxius Comarcals també s’hi custodien fons relacionats amb el món de la ràdio. Podem trobar des dels enregistraments sonors de diferents programes de ràdio fins a un ampli repertori d’altres tipologies documentals (fotografies, cartells, guions, etcètera) que els complementen. Aquests fons permeten endinsar-se en la història de la ràdio i també són un recurs magnífic per a l’estudi del seu context social, polític i econòmic.

Revista de la Ràdio. Fons Sebastià Gràcia. Arxiu Històric de Lleida

Exemples de fons custodiats en els arxius són els de Ràdio Vendrell, Ràdio Berga, Ràdio Montblanc, Ràdio Vilanova, Ràdio Vic, Ràdio Tàrrega, el de la Coral Ègara de Ràdio Terrassa, la secció sobre sardanes a Ràdio Lleida o el de Ràdio Tarragona, entre d’altres. També s’hi poden trobar altres fons que permeten resseguir indirectament la història de la ràdio com poden ser de Josep Maria Ballarín i Monset, els guions de Ràdio de Pista de Aplausos de Figueres, la Fotografia Carreras a Mataró, els expedients de les emissores públiques i privades d’Amposta o el fons de Castell Comes i la seva participació en Ràdio Tremp.

Com a complement, en el cercador de premsa digitalitzada ‘XAC_Premsa’, que aglutina l’hemeroteca digital de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya i arxius municipals, amb més d’1.200.000 pàgines digitalitzades accessibles per Internet, es pot trobar també informació i referències al món de la ràdio.

Un dels fons més emblemàtics dipositat a l’Arxiu Comarcal del Baix Llobregat és el Fons Elena Francis que permet, sense escoltar cap enregistrament, reviure infinitat de programes de ràdio a través de les cartes del Consultorio para la Mujer Elena Francis que són un relat en primera persona, on podem sentir la veu de les mateixes dones. Tanmateix, ens mostren les seves condicions de vida i són un reflex de les contradiccions del discurs hegemònic del règim franquista.

La importància dels fons relacionats amb la ràdio com a font primària d’informació és inqüestionable, però cal vetllar urgentment per la seva preservació. La preocupació és fruit de la fragilitat dels suports en els quals s’han enregistrat milers i milers de programes de ràdio. Fins a l’arribada del món digital a la ràdio, els cent anys d’enregistraments analògics existents en l’actualitat, suposen un repte majúscul pels arxius i pel conjunt d’institucions que vetllen per la seva conservació . Per aquest motiu, l’any 2015, es va fer una primera enquesta dels fons de ràdio en les comarques on hi havia un arxiu comarcal en funcionament. Conjuntament amb els arxius municipals es va recollir informació corresponent a 133 ràdios. Algunes d’aquestes ja havien dipositat el seu fons a l’arxiu comarcal o municipal. Val a dir que aquesta enquesta no comptava amb dades de comarques com el Barcelonès, Garrigues i Alta Ribagorça en les que no hi ha arxiu comarcal i, especialment en el cas del barcelonès, suposa una comarca amb la densitat més alta de ràdios de Catalunya. A continuació es pot observar la distribució de les emissores de ràdio identificades el 2015.

La informació està extreta del web de la XAC on podreu trobar un llistat i enllaços de l’extracte que cada un dels arxius comarcals amb fons de ràdio han elaborat.

Cal dir que del quadre anterior d’emissores de ràdio, els seus fons no estan en la seva majoria dipositats en cap tipus d’arxiu públic i potser caldrà una estratègia de comunicació més elaborada i més incisiva per aconseguir convèncer a les empreses de radiofonia que els hi surt a compte transferir els seus fons a un arxiu amb accés públic.

Restauració del Llibre del Consell General de 1340-1341


La sèrie documental dels llibres d’actes és la sèrie més llarga en el temps que es conserva a l’Arxiu Municipal de Lleida. És segurament la sèrie documental que més bé pot explicar els canvis ocorreguts a Lleida des de 1340, any en què data el primer llibre que conservem, tot i que sabem que devien existir llibres anteriors ja que el govern de la ciutat comença a funcionar molt abans.

La documentació de l’arxiu ha passat moltes vicissituds; canvis de seu, alteracions polítiques,  guerres, etc., és per això que no conservem documentació com els acords presos durant la guerra de successió, els de la guerra del francès i tampoc existeixen les actes de 1937, just en el moment més complicat de la Guerra Civil espanyola a Lleida. Tot i això més de set segles d’història els podem resseguir gràcies a les actes que conservem i que ens permeten explicar la major part de la història de la nostra ciutat. En total, existeixen 270 llibres que daten de 1340 a 2020.

Al llarg del temps la sèrie documental ha canviat el seu nom, també la documentació que es recollia i fins i tot l’idioma amb el que es van escriure. En el seu inici foren anomenats “Llibres del Consell General”, aquest nom perdurà fins al decret de nova planta on el renombraren a causa del canvi de política i la centralització del govern. És a  partir de 1719 que foren coneguts com a llibres de “Proposiciones y acuerdos del muy ilustrisimo Ayuntamiento de la ciudad de Lérida”. Ja al segle XIX passaren a anomenar-se “Llibres d’actes del Ple”, que és el nom que encara perdura avui en dia.

Ara iniciem un projecte de restauració d’aquesta sèrie i ho fem restaurant el primer llibre de Consell General, que recull les actes de l’any 1340 i 1341. Dit llibre sembla ser que ja fou restaurat al voltant de 1975, tot i que la seva restauració fou tant precària que encara propicià mes la seva degradació. Les tasques de la restauració han anat a càrrec de la restauradora Núria Vila del taller Grafia: conservació-restauració de Lleida. S’ha aplicat una neteja mecànica en sec del paper i una neteja per capil·laritat per extreure tota la brutícia possible i la desacidificació amb hidròxid càlcic. Després s’ha realitzat la reintegració de pèrdues de suport, amb polpa de paper de fibres artesanals tenyida amb tints de pH neutre sobre taula de succió, i també amb paper japonès de diferent gramatge i adhesiu de cola de midó. I finalment l’aplanat i el cosit amb reforços interns de pergamí, entre altres.

Informació extreta de la pàgina web de l’AMLL

Ràdio Tàrrega estrenarà un podcast sobre el pas de les Brigades Internacionals a Tàrrega


L’emissora municipal Ràdio Tàrrega estrenarà el dijous 25 de febrer el podcast La Quinta Brigada, ideat i dirigit pel targarí Miquel Ramon. El programa constarà de 6 capítols on s’explicarà el pas de les Brigades Internacionals per Tàrrega amb un gran ventall de testimonis sobre la unitat militar de voluntaris que va combatre el feixisme i que va tenir un episodi desconegut fins fa poc a la capital de l’Urgell.

L’any 2011, dos aficionats a la història, Joan Trilla Pinós i Jaume Ramon Solé, van descobrir unes fotografies a la Biblioteca de Nova York sobre la presència de Brigades Internacionals a Tàrrega l’any 1938, en plena Guerra Civil. Aquesta troballa va culminar amb el descobriment de l’enterrament de dos brigadistes al cementiri local sense que ningú en tingués constància. El 2018, després d’anys d’investigació i recerca, el municipi va retre un reconeixement pòstum als soldats de les Brigades Internacionals en un acte celebrat al cementiri de la ciutat.

Justament deu anys després del descobriment de les fotografies, s’emetrà en format radiofònic la història de tots els fets que van anar succeint fins a l’actualitat. Es tracta d’una història que va cridar l’atenció de Miquel Ramon per diferents motius: estava farcida d’història local desconeguda, comptava amb descobriments extraordinaris, expressava molt bé el dramatisme d’aquella època i es podia explicar molt bé pel seguit de documentació que s’havia anat trobant al llarg d’aquests deu anys.

Miquel Ramon va iniciar el projecte de La Quinta Brigada durant els mesos del confinament per la pandèmia i ha treballat en la direcció, el guió i la gravació del podcast amb el suport de diversos col·laboradors i testimonis.

El podcast narrarà el descobriment que va tenir lloc a Tàrrega i també pretén explicar la missió de les Brigades Internacionals, un dels fenòmens històrics més grans de solidaritat en la lluita contra el feixisme

La Quinta Brigada tindrà 6 capítols que barrejaran història, reflexions i intriga. Aquest últim és un element clau que va animar a l’autor del podcast, Miquel Ramon, a dur endavant el projecte: “Gràcies a la informació que tenim, es pot jugar amb els descobriments que hem anat trobant al llarg dels anys, i ordenar-los per mantenir a l’oient enganxat.  I no només per l’interès de la història en si, sinó també per saber què passarà amb els diferents personatges que hi apareixen”. L’element central del podcast serà William Mitchell Digges, un soldat que formava part de la XV Brigada Internacional i que va morir a Tàrrega en unes estranyes circumstàncies que s’aniran aclarint al llarg dels diferents capítols.

El programa també compta amb una web pròpia i serà actiu a les xarxes socials de Twitter i Instagram (@La5aBrigada).

comunicacio@tarrega.cat

Informació extreta de la publicació territoris.cat